El palau de Laidu (en letó: Laidu muižas pils; en alemany: Laiden) és un palau a la històrica regió de Curlàndia, al municipi de Kuldīga de Letònia.
Història miniatura|esquerra|La casa pairal del palau de Laidu. Els orígens de la finca de Laidu es remunten al tombant dels segles XVI i XVII. L'any 1562, el darrer bisbe de Curlàndia, el rei Magnus, la va concedir al camarlenc E. von Ganckow. Posteriorment, la propietat va passar a la família Manteuffel-Szoege, i des de mitjan segle XVII fins a mitjan segle XVIII a la família von den Brincken. El 1720 va ser adquirida pels Mirbach, i el 1750 per la família Taube. L'any 1797 la finca va ser comprada pel comerciant de Liepāja H. F. Bordelius. L'any 1808, von Manteuffel va comprar la finca per a la seva filla Johanna von Lambsdorff, i va romandre en propietat de la família Lambsdorff fins a la reforma agrària letona de 1920.
L'edifici principal va ser construït al principi del (entre 1800 i 1810) en estil neoclàssic. El complex presenta una distribució estrictament simètrica, amb la casa del gestor i els estables situats a banda i banda del palau, units per portes monumentals. Compta amb un ampli jardí, realitzat a mitjan pel comte Lambsdorff, amb espècies no autòctones com l'avet del Caucas, l'avet siberià, la Pícea pungent, el pi de Macedònia o el pi blanc. A l'interior del palau encara es conserven valuosos frescos al sostre i detalls històrics.
Després de la reforma agrària, l'any 1921, l'edifici va passar a allotjar l'escola primària de Laidu. Durant la Segona Guerra Mundial (1945), va servir breument com a hospital de l'exèrcit alemany abans de tornar a la seva funció educativa. L'escola va funcionar durant pràcticament un segle fins al seu tancament definitiu l'any 2022.
Actualitat miniatura|Vista del conjunt de la finca de Laidu i les seves portes d'entrada. Després del tancament de l'escola, el palau s'ha salvat de la degradació i s'ha transformat en una residència internacional per a artistes i un espai cultural obert. Està gestionat per l'associació "Radošais Visums" (Univers Creatiu), dirigida per l'escenògrafa letona Inga Bermaka. En cooperació amb l'organització Dirty Deal Audio, s'hi ha creat un estudi obert de so espacial (Ambisonics), que atreu productors i músics d'