Iuri Valentínovitx Knorózov, (Khàrkiv, 19 de novembre de 1922 - Sant Petersburg, 30 de març de 1999), va ser un lingüista, epigrafista i etnòleg rus que va tenir un paper clau en el desxiframent de l'escriptura jeroglífica maia precolombina.See Charles Phillips, The Illustrated Encyclopedia of the Aztec and Maya (2009).
Primers anys Knorózov va néixer a prop de Khàrkiv, a Ucraïna, que aleshores era la capital de la recent República Socialista Soviètica d'Ucraïna.L'RSS d'Ucraïna va ser incorporada com una república constituent de la Unió Soviètica el 30 de desembre de 1922, tot just un mes després del naixement de Knorózov. Entre d'altres canvis transcendentals, la República també estava patint les seqüeles de la fam russa de 1921. Els seus pares eren intel·lectuals russos, i la seva àvia materna havia estat una actriu d'un cert renom a Armènia.Sota el pseudònim "Мари Забель" ("Mary Zabel"). Vegeu Ershova (2000, 2002).
A l'escola, el jove Iuri era un estudiant difícil i una mica excèntric, que no feia progressos en gairebé cap àrea i que quasi va ser expulsat per mal comportament. No obstant això, es va fer evident que era acadèmicament brillant i amb un temperament inquisitiu; era violinista, va escriure poesia romàntica i podria dibuixar amb precisió i atenció al detall.Ershova (2000)
El 1940, amb 17 anys, Knorózov deixà Khàrkiv i marxà a Moscou, on va començar estudis de pregrau en el nou departament d'EtnologiaEl Departament d'Etnologia del MSU fou creat l'any abans, el 1939; vegeu "Department of Ethnology", MSU History Faculty. a la facultat d'història de la Universitat Estatal de Moscou. Inicialment es va especialitzar en egiptologia.Ershova (2002); Hammond (1999)
Servei militar i l'«afer Berlín» Els plans d'estudi de Knorózov foren aviat interromputs per l'esclat d'hostilitats del front oriental de la Segona Guerra Mundial a mitjan 1941. De 1943 a 1945 va servir en l'exèrcit Roig com a observador d'artilleria.Vegeu Ershova (2000) i Kettunen (1998a) per dates del servei militar de Knorózov. Coe (1992, p.146) diu que la seva unitat era la 58na d'Artilleria pesant, tanmateix Ershova (2000) diu que era la 158na. Ershova també observa que el mateix Knorózov no participà en la captura de Berlín.
En les etapes finals de la guerra, el maig de 1945, Knorózov i la seva unitat van donar suport a l'impuls de l'avantguarda de l'exèrcit Roig a Berlín. Va ser aquí, en algun moment al final de la batalla de Berlín, que Knorózov, se suposa que per casualitat, va recuperar un llibre que despertà el seu interès posterior i l'associació amb el desxiframent de l'escriptura maia. En el seu relat, els detalls d'aquest episodi han adquirit un tint folklòric, com "...una de les més grans llegendes de la història de la investigació maia».La cita és de Kettunen (1998b). La història ha estat força reproduïda, particularment després de la publicació el 1992 del llibre de Michael D. Coe Breaking the Maya Code.L'incident tal com el conta Coe (1992) apareix a la p.146. Per altres narracions d'aquesta versió dels fets, veure Gould (1998).
D'acord amb aquesta versió de l'anècdota, quan era estacionat a Berlín, Knorózov va trobar la Biblioteca Nacional, que estava en flames. D'alguna manera Knorózov va aconseguir recuperar de la biblioteca un llibre de la crema, que va resultar ser una rara edicióL'obra en qüestió era Códices mayas de Villacorta i Villacorta, publicat el 1930 a ciutat de Guatemala; vegeu Coe (1992, p.146) i Kettunen (1998a) per la identificació del volum. que contenia reproduccions de tres còdexs maies continguts a Dresden, Madrid i París.Aquests còdex supervivents precolombins (a vegades en forma de llibre) contenien una barreja de dades astronòmiques, calendaris i rituals, i eren il·lustrades amb deïtats, animals i altres escenes. Fonamentalment, moltes de les il·lustracions també eren acompanyades amb subtítols en escriptura maia, que proporcionarien una base a Knorózov i altres per començar la determinació dels valors fonètics representats pels glifs. Es diu que Knorózov s'havia endut aquest llibre a Moscou a finals de la guerra, on el seu examen constituiria la base per a la posterior investigació pionera en l'escriptura maia.
No obstant això, en una entrevista realitzada un any abans de la seva mort, Knorózov va proporcionar una versió diferent de l'anècdota.Vegeu la gravació de l'entrevista a Kettunen (1998a and 1998b). Com explicava al seu interlocutor, l'epígraf maianista Harri Kettunen de la Universitat de Hèlsinki: miniatura|Pati interior de la Preußische Staatsbibliothek (2005) La "Llibreria Nacional» que s'esmenta en aquesta història no s'identifica específicament pel seu nom, però en aquell moment la biblioteca, llavors coneguda com a Preußische Staatsbibliothek ('Biblioteca de l'Estat prussià') tenia aquesta funció. Situada a Unter den Linden i coneguda avui com a Biblioteca Estatal de Berlín (Staatsbibliothek zu Berlin), aquesta va ser la major biblioteca científica d'Alemanya. Durant la guerra, la major part de la seva col·lecció era fins llavors dispersa en uns 30 llocs d'emmagatzematge separats a tot el país per la seva custòdia. Després de la guerra, la major part de la col·lecció va ser retornada a la biblioteca; però, un nombre substancial dels volums que havien estat enviats per al seu emmagatzematge a la part oriental del país mai es van recuperar, amb més de 350.000 volums destruïts i altres 300.000 desapareguts. D'aquests, molts van acabar en les col·leccions de biblioteques soviètiques i poloneses, i en particular a la Biblioteca Estatal de Rússia a Moscou.
D'acord amb les fonts documentals, l'anomenat Berlin Affair és només una de les moltes llegendes relacionades amb la personalitat de Knorosov. La seva alumna Ershova ho exposà com una llegenda i també va informar que els documents de Knorosov, en primer lloc, la seva llibreta militar, podrien ser una prova que no va participar en la batalla de Berlín i estava llavors en un lloc diferent, acabant el seu servei a la unitat militar situada prop de Moscou. Més detalls poden ser trobats en els articles d'Ershova sobre Knorosov en Portraits of historians. Time and fate (2004) (rus: Портреты историков. Время и судьбы. М., Наука, 2004. С.474-491).
Represa dels estudis
En la tardor de 1945, després de la guerra, Knorózov va tornar a la Universitat Estatal de Moscou per completar els seus cursos de pregrau en el departament d'Etnografia. Va reprendre la investigació sobre egiptologia, i també va emprendre estudis culturals comparatius en altres camps com la sinologia. Va mostrar especial interès i aptitud per a l'estudi de les llengües antigues i sistemes d'escriptura, especialment jeroglífics, i també per llegir sobre la literatura japonesa i àrab medieval.
Mentre encara era estudiant al MSU, Knorózov va trobar treball a l'Institut N. N. Miklukho-Maklai d'Etnologia i AntropologiaAnomenat pel destacat etnòleg i antropòleg del Nikolai Miklukho-Maklai. (o IEA), part de la prestigiosa Acadèmia de Ciències de l'URSS. Els resultats de les últimes investigacions de Knorózov serien publicats per l'IEA sota la seva empremta.
Com a part del seu pla d'estudis etnogràfics, Knorózov va passar mesos com a membre d'una expedició de camp a les repúbliques de l'Àsia central RSS de l'Uzbekistan i RSS Turkmenistan (el que abans havia estat la RPS de Coràsmia, i molt més tard convertides en les nacions independents de l'Uzbekistan i el Turkmenistan, després de la desintegració de la Unió Soviètica el 1991. En aquesta expedició, el seu enfocament ostensible va ser estudiar els efectes de les activitats expansionistes russes i els desenvolupaments "moderns" dels grups ètnics nòmades, del que era un món fronterer extens de l'estat soviètic.
En aquest moment, encara no s'havia elaborat el focus de la seva investigació sobre l'escriptura maia. Això canviaria el 1947, quan a instàncies del seu professor, Knorózov va escriure una dissertació sobre l'"alfabet de Landa», un registre del bisbe espanyol del Diego de Landa, que va afirmar haver transcrit l'alfabet espanyol en els corresponents jeroglífics maies, basat en les aportacions d'informants maies. De Landa, que durant el seu destí al Yucatán havia supervisat la destrucció de tots els còdexs de la civilització maia que va poder trobar, reproduí el seu alfabet en una obra (Relación de las cosas de Yucatán) destinada a justificar les seves accions una vegada que havia estat sotmès a procés penal quan va tornar a Espanya. El document original havia desaparegut, i aquest treball era desconegut fins a 1862, quan se'n va descobrir una còpia abreujada en els arxius de la Reial Acadèmia Espanyola per l'erudit francès, Charles Étienne Brasseur de Bourbourg.
Mentre que l'"alfabet de Landa» semblava ser contradictori i poc clar (p. ex., donava múltiples variacions d'algunes de les cartes, i alguns dels símbols no eren coneguts en les inscripcions supervivents), els intents anteriors d'utilitzar-lo com una clau per desxifrar el sistema d'escriptura maia no havien tingut èxit.
Recerca clau miniatura|Pàgina del llibre de Diego de Landa Relación de las cosas de Yucatán (edició de 1853 per Brasseur de Bourbourg), que conté la descripció de lalfabet de Landa que Knorózov va confiar per avençar El 1952, Knorózov publicà un diari que més tard demostrà ser un treball bàsic en el camp (Drevnyaya pis'mennost’ Tsentral'noy Ameriki, o Escriptures antigues de Mesoamèrica). La tesi general presenta l'observació que les primeres escriptures com l'egipci antic i el cuneïforme, que es pensava que eren predominantment logogràfics o fins i tot purament ideogràfics en la seva naturalesa, en realitat contenien un significatiu component fonètic. És a dir, en lloc de símbols representant només o principalment paraules o conceptes integrals, molts símbols, de fet, representen elements de so de la llengua en què van ser escrits, i tenien elements alfabètics o sil·làbics, així que, si s'entenien, podria continuar el seu desxiframent. En aquell temps, això era conegut i acceptat en gran manera per a diversos d'aquests, com els jeroglífics egipcis (el desxiframent dels quals fou iniciat per Jean-François Champollion el 1822 usant l'artefacte trilingüe de la pedra de Rosetta); però, l'opinió predominant era que el maia no tenia aquestes característiques. Els estudis de Knorózov en lingüística comparada el van arrossegar a la conclusió que l'escriptura maia no hauria de ser diferent de les altres, i que merament no existien guions logogràfics o ideogràfics.
La idea clau de Knorózov era tractar els glifs maies representats en l'alfabet de Landa no com un alfabet, sinó més aviat com un sil·labari. Potser no va ser el primer a proposar una base sil·làbica per a l'escriptura, però els seus arguments i les proves van ser les més convincents fins ara. Va sostenir que quan de Landa havia manat al seu informant que escrigués l'equivalent de la lletra espanyola "b" (per exemple), l'escriba maia en realitat produí el glif que corresponia a la síl·laba /be/, com era parlada per De Landa. Knorózov, en realitat, no va presentar gaires noves transcripcions sobre la base de la seva anàlisi; però, va sostenir que aquest enfocament era la clau per a entendre la seqüència de comandaments. En efecte, l'«alfabet» de Landa anava a convertir-se en gairebé la «pedra Rosetta» del desxiframent maia.
Un altre principi fonamental plantejat per Knorózov va ser el de sinharmonia. D'acord amb això, les paraules o síl·labes maies que tenien la forma consonant-vocal-consonant (CVC) eren sovint representades per dos glifs, cadascú representant una síl·laba CV (és a dir, CV-CV). En la lectura, la vocal de la segona estava destinada a ser ignorada, deixant la lectura (CVC) com es pretenia. El principi també va declarar que l'hora de triar el segon CV glif, seria un amb una vocal ressò que feia joc amb la vocal de la primera síl·laba glif. L'anàlisi posterior ha demostrat que això és en gran part correcte.