Lortografia armènia clàssica ( també coneguda com a ortografia tradicional i com a ortografia Maixtots) és l'ortografia desenvolupada durant l'inici del per a la llengua armènia. Avui en dia s'usa principalment a la diàspora armènia (incloent-hi tots els parlants de l'armeni occidental i dels parlanta de l'armeni oriental a l'Iran), que va rebutjar la reforma de l'ortografia armènia promoguda per la Unió Soviètica durant la dècada de 1920. La diàspora armènia, i alguns lingüistes i polítics, al·leguen motius polítics a darrere d'aquesta reforma.

Sistema d'escriptura L'ortografia clàssica armènia usa les 36 lletres originals de l'alfabet armeni: MajúsculesԱԲԳԴԵԶԷԸԹԺԻԼԽԾԿՀՁՂՃՄՅՆՇՈՉՊՋՌՍՎՏՐՑՒՓՔMinúsculesաբգդեզէըթժիլխծկհձղճմյնշոչպջռսվտրցւփք

...i 2 lletres afegides a l'alfabet armeni al : MajúsculesՕ ՖMinúsculesօֆ

Ortografia Vocals Monoftongs La llengua armènia té vuit sons vocàlics de monoftong _ — i deu símbols per representar-los — ա, ե, է, ը, ի, ո, օ, ու, իւ, էօ.

Anterior Central Posterior No arrodonida Arrodonida No arrodonida Arrodonida Tancada   (ի)   (իւ)   (ու) Mitjana   (է, ե)   (էօ)   (ը)   (ո, օ) Oberta   (ա)

— ա, այ La vocal s'escriu usant la lletra <ա>. Per exemple, («sol») s'escriu արեւ. Les paraules polisil·làbiques que acaben en s'escriuen amb <այ>. Per exemple, ("esclau") s'escriu ծառայ; ("ell/ella tremola") s'escriu կը դողայ. Són excepcions a aquesta regla: <li> Algunes paraules, per exemple հիմա, ահա, հապա, ապա, ասիկա, սա, ատիկա, անիկա, մամա, պապա. <li> Els noms propis també són excepcions. Per exemple Արա, Էլենա, Ասիա. <li> La forma d'imperatiu singular per a verbs de tipus III. Per exemple կարդալ → կարդա՛; լուալ — լուա՛. <li> Les paraules estrangeres que acaben en . Per exemple Նորա (Nora), սոտա (soda), աղա ( en turc), etc.

— է, ե Al final d'una paraula, també s'escriu sempre <է> (i mai <ե>). Per exemple Մարգարէ, Վահէ, կը վազէ. A l'inici d'una paraula s'escriu <է>. Per exemple էջ, էակ. Al mig d'una paraula quan a continuació hi ha una vocal s'escriu <է>. Per exemple գիտէիր, գործունէութիւն. Quan està seguit de dues consonants dins d'una paraula arrel s'escriu <ե>. Per exemple ներկ, ուղերձ, խենդ, փեղկ. Quan s'està fent un plural d'un substantiu s'afegeix <եր> or <ներ> al final del substantiu. Per exemple տուփ → տուփեր, դրամ → դրամներ. Quan a continuació hi ha <լ>, <հ>, <ղ>, <մ>, or <ռ>, s'escriu <ե> (i no <է>). Els següents són excepcions: դէմ, վէմ, i també substantius propis estrangers (per exemple Երուսաղէմ, Դանիէլ).

— ի sempre s'escriu <ի>. Per exemple ("el seu"/"la seva") s'escriu իր.

— օ, ո, ոյ A l'inici d'una paraula s'escriu <օ>, excepte quan el segon so és , en aquest cas s'escriu <ո>. Per exemple («regla») s'escriu օրէնք, i («oasis») s'escriu ովասիս. Al mig d'una paraula arrel, quan segueixen dues consonants s'escriu <ո> (i no <օ>). Per exemple («catifa») s'escru գորգ, («vedell») s'escriu հորթ, i («rave») s'escriu բողկ. al final d'una paraula s'escriu <ոյ>. Per exemple («vespre») s'escriu երեկոյ, («més tard») s'escriu յետոյ. Són excepcions a aquesta regla: <li> Les paraules այո' («sí»), pronunciat ; i ծօ' («tu» en argot), pronunciat . <li> Noms propis. Per exemple Պետօ («Bedo»), Քոնկօ («Congo»). <li> Paraules estrangeres. Per exemple օթօ («auto» de l'alemany), սոլօ («sols»), զերօ («zero»), մեթրօ («metre»). <li> Quan una vocal s'afegeix a una paraula que acaba amb <օ>, l'<օ> es canvia per <ոյ>. Per exemple Պետօ () → Պետոյին (, «Bedo» en cas genitiu-datiu, Քոնկօ () → Քոնկոյէն (, «Congo» en cas ablatiu).

— ու s'escriu sempre ու. Per exemple ("casa") s'escriu տուն.

— ը, epèntesi La vocal usualment no s'escriu. Per exemple diem («pensament»), però escrivim մտածում (no մըտածում); diem («meravellós») però escrivim սքանչելի (no ըսքանչելի). <ը> s'escriu en les situacions següents: A l'inici d'una paraula, quan el segon so és (<ն>) o (<մ>). Per exemple, («escollir») s'escriu ընտրել, («amic») s'escriu ընկեր, («desafiant») s'escriu ըմբոստ, («entendre») s'escriu ըմբռնել. A l'inici d'una paraula, quan la vocal ve dels sons o . Per exemple, («desitjar») s'escriu ըղձալ, perquè ve del substantiu («desitj,» իղձ): իղձ–ալ. I («beure») s'escriu ըմպել, perquè prové del substantiu («mos» ումպ): ումպ–ել. A l'inici a al mig d'una paraula monosil·làbica l'única vocal de la qual és . Per exemple, («d'acord amb») s'escriu ըստ, i («un/una» article indefinit) s'escriu մըն. Dins de paraules derivades o compostes quan la segona part de la paraula comença amb . Per exemple, («inadmissible») s'escriu անընդունելի, perquè és una paraula derivada formada amb el prefix («un-,» ան-) i l'arrel («amic,» ընկեր): ան–ընկեր. I («ràpid, prompte») s'escriu արագընթաց, perquè és una paraula composta formada de les paraules arrel արագ («ràpid») and ընթացք («pas»): արագ–ընթաց. Dins una paraula després de les lletres <ու>, quan <ու> no és seguit d'una vocal i volem que <ու> representi . Per exemple, պահուըտիլ (, «amagar») i վաղուընէ (, «des de demà»). Als salts de línia, per exemple վնաս (, «dany») esdevé վը–նաս, i զգալ (, «sentir») esdevé ըզ–գալ. Al final de les paraules (per especificar l'article «el/la»). Per exemple, լոյսը (, «la llum») es forma afegint ը al final de լոյս; I արձանները (, «les estàtues»).

— իւ s'escriu sempre <իւ>. Per exemple, ("village") s'escriu գիւղ.

— էօ és un so estrany a l'armeni que s'usa per escriure paraules estrangeres. Sempre s'escriu <էօ>. Per exemple, el nom de dona s'escriu Էօժենի.

Diftongs La llengua armènia té nou sons de diftong: , , , , , , , , .

— եա, եայ, յա; es troben a էա, իա s'escriu diferentment depenent del context.

a l'inici d'una paraula s'escriu <եա>. Per exemle, («Yanikian,» un cognom) s'escriu Եանիքեան. Quan es precedeix amb una consonant, s'escriu <եա>. Per exemple, («habitació») s'escriu սենեակ. Tot i així, al final d'una paraula, <եա> s'escriu <եայ>. Per exemple, («diàriament») s'escriu առօրեայ. Quan es precedeix per una vocal diferent de o s'escriu <յա>. Per exemple, («estació») s'escriu կայան. Una seqüència disil·làbica d'un monoftong () i un diftong () s'escriu <իա> (o <իայ> quan està al final d'una paraula). Per exemple, («junt») s'escriu միասին. Una seqüència disil·làbica d'una monoftong () i un diftong () s'escriu <էա> (o <էայ> quan està al final d'una paraula). Per exemple, («ésser,» el substantiu) s'escriu էակ.

— ե, յե, յէ s'escriu diferentment depenent del seu context. A l'inici d'una paraula, s'escriu <ե>. Per exemple, («dream») s'escriu երազ. Noteu que <ե> entre dues consonants representa (vegeu la secció Monoftongs a dalt per als detalls). Al mig d'una paraula, s'escriu <յե>. Per exemple, («mirall») s'escriu հայելի. Noteu que <յե> a l'inici d'una paraula representa (vegeu la secció Consonants a sota per als detalls). Al final d'una paraula, s'escriu <յէ> (i mai <յե>). Per exemple, («guaita!») s'escriu նայէ՛.

— յի; es troba a էի sols es troba al mig o al final d'una paraula a l'armeni. S'escriu diferentment depenent del context:: Una seqüència disil·làbica d'un monoftong () i un diftong () s'escriu <էի>. Per exemple, («Jo era») s'escriu <էի>, i («ells volien») s'escriu կ'ուզէին. En cas contrari, s'escriu <յի>. Per exemple, («Maig») s'escriu Մայիս. Noteu que <յի> a l'inici d'una paraula representa (vegeu la secció «Consonants» a sota per als detalls).

— եօ s'escriu <եօ>. Per exemple, («set») s'escriu եօթը.

— յու, իւ; es troba a իու, էու s'escriu diferentment depenent del context: A l'inici d'una paraula, s'escriu <իւ>. Per exemple, («oil») s'escriu իւղ. Quan està precedida per una vocal diferent de o , s'escriu <յու>. Per exemple, («empresa») s'escriu կայուն. Noteu que <յու> a l'inici d'una paraula denota (vegeu la secció Consonants a sota per a un exemple.) La seqüència disil·làbica del monoftong i el diftong s'escriu <իու>. Per exemple, («unió») s'escriu միութիւն. La seqüència disil·làbica del monoftong i el diftong s'escriu <էու>. Per exemple, («essència») s'escriu էութիւն. Per escriure el sufix : թիւն. Per exemple, («coneixement») s'escriu գիտութիւն.

— այ En armeni, es pot trobar al principi i al mig d'una paraula; es pot trobar al final d'una paraula únicament per paraules monosil·làbiques. S'escriu <այ>. Per exemple, («camp») s'escriu այգի; («mare») s'escriu մայր; i («verb») s'escriu բայ. Noteu que la paraula polisil·làbica que finalitza en <այ> es pronuncia (la <յ> esdevé muda) (vegeu la secció Monoftongs a dalt per a un exemple).

— էյ s'escriu <էյ>. Per exemple, («te») s'escriu թէյ.

— իյ s'escriu <իյ>. Per exemple, («caure») s'escriu իյնալ.

— ոյ En armeni, usualment es troba al mig d'una paraula, i s'escriu <ոյ>. Per exemple, («germana») s'escriu քոյր.

Consonants This is the Armenian Consonantal System using symbols from the International Phonetic Alphabet (IPA), followed by the corresponding Armenian letter in parentheses. Compare the three way distinction of stops and affricates in Classical Armenian and Eastern Armenian to the two way distinction in Western Armenian. Note the presence of ejective stops and affricates in Eastern Armenian. Also, note the sound shifts of stops and affricates in Western Armenian.