fou un músic, cantant, compositor i productor musical nord-americà. Se'l coneix sobretot per haver estat el líder i cofundador dels Beach Boys. Des de 1962, Wilson va ser l'autor o coautor de més de dues dotzenes d'èxits amb el grup. Gràcies a la seva audaç manera de compondre i arranjar cançons, així com el seu domini de les tècniques de gravació, tant la crítica com els altres músics el reconeixen com una de les forces creatives més innovadores i influents de la música pop.
A mitjans de la dècada dels 60, Wilson va compondre, escriure i produir Pet Sounds, que es considera un dels discos més importants de tots els temps. El que havia de ser la continuació de Pet Sounds, Smile, es va cancel·lar per motius diversos, entre ells el deteriorament de la salut mental de Wilson. En patir múltiples crisis nervioses, les contribucions de Wilson als Beach Boys van anar disminuint, i el seu comportament erràtic va provocar tensions amb el grup. Després d'anys de tractament i recuperació, va començar a actuar i a gravar amb regularitat com a solista, aconseguint entrar al Rock and Roll Hall of Fame i guanyant premis Grammy per Brian Wilson Presents Smile i The Smile Sessions. Durant la gira commemorativa del cinquantenari dels Beach Boys, Wilson va tornar breument a gravar i tocar amb el grup. Continua sent soci de l'empresa que gestiona els drets dels Beach Boys, Brother Records.
Wilson està reconegut com a gran innovador com a productor musical, i com a inspirador principal del So Califòrnia. Segons el crític Erik Davis, "No sols va escriure la banda sonora dels primers 60, també va desencadenar un art popular delicat i joiós, únic en la història de la música, i va presagiar la dolçor tan fonamental en el pop de Califòrnia dels anys 70." The A.V. Club va escriure que Wilson era una de les "rates d'estudi de gravació ... que va marcar com podia i havia de sonar la música a l'època del flower power: alhora somia-truites i enyorat." Als 21 anys va aconseguir tenir llibertat total per a produir els seus propis discos amb completa autonomia creativa, i va desencadenar una explosió de productors californians amb els mateixos gustos, substituint Nova York com a centre de les gravacions pop, i convertint-se en el primer productor de rock que utilitzava l'estudi de gravació com a instrument.
El 2008, la revista Rolling Stone va publicar una llista dels "100 cantants més grans de tots els temps", que deixava Wilson al número 52. El 2012, l'NME el posava al número 8 a la llista dels "50 productors més grans de tots els temps", explicant que "pocs s'adonen de la influència seminal que van tenir les tècniques d'estudi de Brian Wilson a mitjans dels anys 60". De tant en tant, ha fet d'actor i de doblador, i ha aparegut en programes de televisió, pel·lícules i vídeos musicals d'altres artistes. La seva vida s'explica a la pel·lícula de 2014 Love & Mercy.
Infantesa Wilson va néixer el 20 de juny de 1942, a Inglewood (Califòrnia). Era el gran de tres germans; els seus germans més petits eren Dennis i Carl. Quan en Brian tenia dos anys, la família va canviar de casa i va anar viure a 3701 West 119th Street a Hawthorne. El seu pare explicava que abans de fer un any ja demostrava un talent musical extraordinari: podia repetir una melodia després de sentir només alguns compassos cantats pel pare. Murry Wilson deia, "Era molt llest i ràpid. Me'n vaig enamorar". Quan tenia uns dos anys, Wilson va sentir la Rhapsody in Blue de George Gershwin, que va provocar-li un fort impacte emocional. Al cap d'uns anys, se li va trobar que hi sentia molt poc de l'orella dreta. No està clara la causa d'aquesta pèrdua d'audició: hi ha teories que diuen que ja hi va néixer, d'altres diuen que va ser d'un cop al cap que li va donar el seu pare, o un altre nen.
Encara que el pare Wilson procurava un cert benestar a la família, sovint maltractava. Era músic i compositor de poc èxit, i també va encaminar els seus fills a la música. De ben petit, va fer sis setmanes de classe d'"acordió de joguina" i, als vuit i als nou, cantava com a solista a l'església al davant del cor. Wilson jugava de quarterback a l'equip de futbol americà, jugava al beisbol i corria cross a l'últim any d'institut. Cantava amb altres estudiants a les funcions escolars i amb la família i amics a casa. Ensenyava harmonies als seus dos germans i després les practicaven a l'hora de dormir. També tocava el piano de forma obsessiva, deconstruint les harmonies de The Four Freshmen escoltant trossos de les seves cançons al fonògraf i llavors intentant reproduir els sons fusionats nota per nota al teclat. Li van reglar una gravadora Wollensak quan va fer 16 anys, i això li va permetre d'experimentar gravant cançons i les primeres veus del grup.
Les cintes domèstiques que s'han conservat documenten els seus primers esforços cantant amb amics i família, amb una cançó que més endavant van gravar els Beach Boys, "Sloop John B". L'últim any d'institut, a part de l'assignatura de música, cantava a l'hora de dinar amb amics com Keith Lent i Bruce Griffin. Wilson i Lent van preparar una versió de la melodia Hully Gully per ajudar una companya de classe anomenada Carol Hess que es presentava a presidenta de la promoció. A la seva següent actuació pública, hi va afegir el seu cosí, que sovint cantava amb ells, Mike Love i el germà petit del Brian, Carl Wilson, i ja contenia arranjaments més ambiciosos. Per atreure Carl cap al grup, Wilson va anomenar-lo Carl and the Passions. A l'actuació van fer versions de Dion and the Belmonts i The Four Freshmen ("It's a Blue World"). Aquesta última era massa complicada per ells. El més notable de l'actuació, però, fou la impressió que va causar en un altre músic i company de classe de Brian Wilson que era al públic aquella nit, Al Jardine, que es va ajuntar amb els tres germans Wilson i Mike Love per formar the Beach Boys. 1960–70
Wilson es va matricular per fer psicologia a El Camino College de Los Angeles el setembre de 1960. A la universitat va continuar estudis musicals. En algun moment de 1961 va escriure la seva primera melodia totalment original, inspirada lliurement en una versió de "When You Wish Upon a Star". La cançó es va acabar dient "Surfer Girl". Encara que es va gravar una primera demo de la cançó el febrer de 1962 a World-Pacific Studios, no es va tornar a gravar i publicar fins al 1963, arribant al top ten.
La primera aparició de la formació original com a grup, amb Brian, Carl i Dennis Wilson, Mike Love i Al Jardine fou l'estiu de 1961, primer amb el nom The Pendletones. Després que Dennis els burxés perquè fessin una cançó sobre la moda dels esports aquàtics que hi havia, Brian i Mike Love van crear tots dos junts el que fou el primer senzill del grup, "Surfin'". A principis de setembre de 1961, Brian va aprofitar que els seus pares havien anat a passar el cap de setmana a Ciutat de Mèxic i va agafar la reserva de diners que els quedava per llogar un amplificador, un micròfon, i un contrabaix. Al final, no en van tenir prou per pagar totes les despeses, si Al Jardine va demanar ajuda a la seva mare, Virginia. Quan els va sentir actuar, va quedar impressionada, i els va deixar 300 dòlars. De seguida van anar a la botiga a llogar el contrabaix. Després d'assajar dos dies a casa dels Wilson, els seus pares van tornar a casa. El seu pare es va empipar molt, fins que el Brian el va convèncer perquè escoltés el que havien estat fent. El seu pare es va convèncer que valia la pena que els nois s'hi dediquessin. De seguida es va autonomenar mànager del grup, i van començar a fer assajos seriosos de cara a fer una sessió de gravació professional. "Surfin'" es va publicar en una petita discogràfica, Candix Records, i va ser un gran èxit a Los Angeles, arribant al número setanta-cinc a les llistes d'èxits de Billboard. Dennis va descriure més endavant el primer cop que Brian va sentir la seva cançó a la ràdio mentre els tres germans wilson i David Marks anaven amb el seu Ford de 1957 sota la pluja: "Mai res no superarà l'expressió de la cara de Brian, mai ... AQUELL va ser el moment definitiu.""The Beach Boys Biography" , Rock and Roll Hall of Fame"Dennis Wilson Quotes", danaddington.com No obstant, the Pendletones ja no existien. Sense que el grup ho sapigués ni hagués donat permís, Candix Records els havia canviat el nom per the Beach Boys.
Wilson i els seus companys van fer la seva primera actuació en un ball en memòria de Ritchie Valens per cap d'any de 1962. Tres dies abans, el pare Wilson li havia comprat un baix elèctric i un amplificador. En aquest poc temps va aprendre a tocar-lo, i Al Jardine va passar a tocar la guitarra rítmica. A l'escenari, Brian feia la majoria de veus principals, i sovint feia harmonies amb el grup en falset.
A principis de 1962, el productor Hite Morgan va demanar a alguns del grup que afegissin veu a un parell de pistes instrumentals que havia gravat amb altres músics. Això va ser l'inici de l'efímer grup Kenny & the Cadets, on Wilson era el líder amb el pseudonim de "Kenny". Els altres eren Carl Wilson, Al Jardine, i la mare dels Wilson Audree. Les úniques cançons que van gravar eren composicions d'en Morgan, "Barbie" i "What Is a Young Girl Made Of?"
Buscant una cançó per continuar sonant a la ràdio, Wilson i Mike Love van escriure "Surfin' Safari", i va provar de gravar-la als estudis World Pacific el 8 de febrer de 1962, junt amb altres melodies, inclosa una versió primerenca de "Surfer Girl". Al cap de pocs dies, desanimat pel mal panorama financer del grup, i refusant d'afegir cançons de Chubby Checker al repertori en directe dels Beach Boys, Al Jardine va plegar del grup, però va tornar al cap de poc temps. Quan Candix Records va tenir problemes econòmics, i va vendre les cintes mestres dels Beach Boys a una altra discogràfica, Murry Wilson va rescindir el contracte. Brian, preocupat per futur del grup, li va demanar al seu pare que els ajudés a tornar a gravar. Però les discogràfiques de Los Angeles van rebutjar les gestions de Murry i Hite Morgan. Quan "Surfin'" anava sortint de les llistes, Brian, que havia començat a escriure cançons amb Gary Usher, en va fer unes quantes de noves, com "409" sobre cotxes. Brian i els Beach Boys van tornar a gravar unes quantes cançons, entre elles una nova versió de "Surfin' Safari" i "409". Aquestes cançons van convèncer a Capitol Records i van publicar les demos en forma de doble cara A; va ser un èxit a nivell nacional.
Principis com a productor musical i compositor miniatura|Brian Wilson (al mig) actuant amb els Beach Boys cap al 1964. Les sessions de gravació del primer àlbum del grup es van fer als estudis del soterrani de l'edifici de la Capitol, a l'agost de 1962, però aviat Brian va començar a demanar un lloc diferent per gravar. Eren habitacions molt grans, pensades per a gravar les grans orquestres i conjunts dels anys 50, no petits grups de rock. Davant de la insistència d'en Brian, Capitol va accedir a deixar que els Beach Boys es paguessin les sessions de gravació en estudis externs, però amb Capitol quedant-se'n tots els drets; a canvi, el grup rebria un percentatge més alt de royalties per les vendes de discos. A més, durant la gravació del primer llarga durada, Brian va lluitar pel dret d'estar a càrrec de la producció, i ho va aconseguir, encara que als crèdits del disc no va sortir-hi fins més endavant.