Antonio di Miari comte de Miari (Belluno, Vèneto (1778-1854) fou un compositor italià del Romanticisme.
Estudià el violí sense mestre, i als disset anys passà a Pàdua per aprendre la teoria de la composició amb Sabbattini, i després a Venècia, on va rebre lliçons de Bertoni. Va pertànyer a diverses societats filharmòniques d'Itàlia i també figura un xic en política, havent exercit el càrrec de diputat del regne llombard-vèneto.
Va compondre les òperes següents: Seleno, La moglie indiana, Il prigionero, L'avaro, Don Quisciotte, La prova in amore, La notte perigliosa i Fernando e Adelaide.
A més de diverses misses solemnes, quatre de Rèquiem, sis Miserere, l'oratori L'agonia del Salvador en la Creu, Flors de Maig a la Verge Maria, lletanies, motets, responsoris, lamentacions de Jeremies, etc., formant un total d'unes 160 composicions.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 1422 ()
Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Nobles italians Categoria:Persones de Belluno Categoria:Morts al Vèneto Categoria:Compositors del Vèneto Categoria:Nascuts el 1778 Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII