fou una pintora, gravadora i escultora expressionista alemanya.
Estil artístic Les seues pintures, aiguaforts i litografies, d'estil expressionista, són escenes d'alt contingut social en què reflecteix la profunda misèria dels barris portuaris i dels obrers de les grans ciutats i del camp, en les quals mostra el dolor i la necessitat, i també la solidaritat i la resistència. La seva obra se sol agrupar en cinc grans cicles: Vaga dels teixidors (1897), Guerra dels camperols (1903-1908), La guerra, Proletariat i Mort. Algunes peces remarcables són L'obrera (1906), Els presoners (1908), Les mares (1921-1922)... Deixà la pintura per aplicar-se a tècniques més econòmiques, que facilitarien la reproducció i difusió de la seva obra gràfica. Així, fou autora d'una sèrie de cartells, pòsters i làmines a carbó de temes pacifistes, entre els quals ¡Guerra a la guerra! (1923), Pa! (1924), o Mai més Guerra (1924), per la qual cosa esdevingué una icona antibel·licista.
S'interessà per l'escultura i va realitzar obres centrades en la problemàtica de la maternitat, entre les quals, Mare amb dos fills (1936) i una ‘pietat̠ː Mare amb el seu fill mort (1937 o 38).
Va fer de professora a la Künstlerinnenschule (Escola d'Art Femenina) de Berlín, on ensenyava gravat i dibuix al natural. Fou fundadora de la Unió Artística Femenina (1913), i va ser la primera dona membre de l'Acadèmia Prussiana de les Arts (1919), de la qual fou expulsada amb l'arribada del nazisme. Juntament amb una seixantena d'altres artistes fundà el 1898 la Berliner Sezession (Secessió de Berlín), un moviment artístic que rebutjava els estàndards de l'art acadèmic aleshores imperant, i acceptava dones com a membres de ple dret. Tant per la seva posició en l'avantguarda artística com per la seva ideologia socialista i la seva denúncia de les condicions de misèria dels treballadors o les crueltats de la guerra, va ser perseguida pels nazis.
Kollwitz va ser l'última gran artista expressionista i la més eminent artista gràfica alemanya de la primera meitat del .
Escrits Die Tagebücher 1908-1943. Jutta Bohnke-Kollwitz. Siedler, Berlín, 1989, ; Neuausgabe btb, Múnic, 2007, . Briefe an den Sohn 1904-1945. Berlín, 1992, . Aus meinem Leben. Ein Testament des Herzens. Friburg/Basilea/Viena, 1992. ; . Mein Mann Karl Kollwitz (1942), Berlín, 1989.
Llegat i memòria Hi ha dos museus dedicats exclusivament a la seva obra, un a Colònia, obert el 1985,Käthe Kollwitz Museum Köln , i i un altre a Berlín, l'any següent.Käthe-Kollwitz-Museum Berlin Diverses escoles, instituts i centres de formació professional d'arreu del país -a les ciutats de Weimar, Hannover, Offenbach, Esslingen, Kiel, Plauen, Dortmund-...- porten el nom de Käthe Kollwitz en honor seu. Al maig de 2019 van contribuir a erigir un bust de l'artista al memorial Walhalla de Donaustauf, al costat del d'altres importants personalitats alemanyes.
Galeria d'imatges
Referències
Bibliografia F. Schmalenbach, K. Kollwitz, Köningstein, 1965. P. H. Feist, Die Bedeutung der Arbeiterklasse für den Realismus der Käthe Kollwitz, «Wissenschaftliche Zeitschrift der Humbold Universität zu Berlin» XVII (1968) 705-725; K. Kollwitz und ihre Zeitgenossen, Exposición de la Deutsche Akademie der Kunste, Berlín, 1967. Andreas Benz: Es gibt auch ein Leben vor dem Tod. Zu Käthe Kollwitz. A: Der Überlebenskünstler: Drei Inszenierungen zur Überwindung eines Traumas. Europäische Verlagsanstalt, Hamburg, 1997. . Martin Fritsch (Hrsg.): Käthe Kollwitz. Zeichnung, Grafik, Plastik. Bestandskatalog des Käthe-Kollwitz-Museums Berlin. Seemann, Leipzig, 1999. . Martin Fritsch: Hommage an, Homage to Käthe Kollwitz. Seemann, Leipzig, 2005. . Lorenz Grimoni: Käthe Kollwitz - Königsberger Jahre. Einflüsse und Wirkungen. Verlag der Kunst, Husum, 2007. . Alexandra von dem Knesebeck: Käthe Kollwitz. Werkverzeichnis der Graphik, Neubearbeitung des Verzeichnisses von August Klipstein, publiziert 1955. 2 Bände, Berna, 2002. . Lenka von Koerber: Erlebtes mit Käthe Kollwitz (Berlín, 1957). Hans Kollwitz (Hrsg.): Käthe Kollwitz. Tagebuchblätter und Briefe (Berlín, 1948). Fritz Schmalenbach: Käthe Kollwitz. Langewiesche, Königstein, 1965. . Werner Schmidt: Die Kollwitz-Sammlung des Dresdner Kupferstichkabinetts. Graphik und Zeichnungen 1890-1912. DuMont, Colònia, 1988. . Ute Seiderer: Between Minor Sculpture and Promethean Creativity. Käthe Kollwitz and Berlin's Women Sculptors in the Discourse on Intellectual Motherhood and the Myth of Masculinity. A: Practicing Modernity. Female Creativity in the Weimar Republic, hg. v. Christiane Schönfeld, Königshausen & Neumann, Würzburg, 2006, S. 89-119. . Ursula Trüper: Leider war ich ein Mädchen. Über Käthe Kollwitz. Edition Nautilus, Hamburg, 2001. .
Enllaços externs Galerie Ludorff . Käthe-Kollwitz (català)
Categoria:Escultors alemanys Categoria:Artistes de Königsberg Categoria:Alumnes de l'Académie Julian Categoria:Distingits amb el Pour le Mérite (classe civil) Categoria:Morts a Saxònia Categoria:Escultors russos Categoria:Pintors russos Categoria:Pintors alemanys morts al segle XX Categoria:Pintors alemanys del segle XIX Categoria:Pintors nascuts al segle XIX