Hortènsia (s. I aC) (en llatí Hortensia) va ser una oradora romana de l'època de la república. És coneguda, sobretot, per pronunciar un discurs davant dels membres del Segon Triumvirat (aliança entre Octavià, Marc Antoni i Lèpid) l'any 42 aC. Aquest discurs va comportar la derogació parcial d'un impost que afectava les dones romanes adinerades.

Vida Era filla de Quint Hortensi Hortal, orador, cònsol i advocat, de qui va rebre la seua formació de retòrica. Es creu que va estar casada amb el seu cosí segon Quint Servili Cepió. Va tenir una filla anomenada Servília i posteriorment va quedar vídua l'any 67 aC. Com a membre de l'aristocràcia, Hortènsia va créixer en una família rica, i per tant, tenia accés al grec i la literatura llatina des de molt jove. Més tard es va centrar en l'estudi de la retòrica gràcies a la lectura de discursos de prominents oradors grecs.

El discurs Al 42 aC el triumvirs Octavià, Lèpid i Marc Antoni estaven en guerra amb els assassins de Juli Cèsar (Dècim Juni Brut Albí, Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí). Per finançar la guerra en curs, els triumvirs van recórrer a la venda de propietats dels ciutadans rics morts per considerar-los enemics de l'estat. Aquesta font d'ingressos no va resultar prou lucrativa, i els tres homes van votar a favor d'establir un impost a Roma sobre les 1.400 dones més riques.

Les dones romanes no gaudien de l'estatut de ciutadania, no pagaven impostos i eren relativament apartades dels negocis. Les que reunien considerables sumes de diners era pel fet que havien heretat del pare o que havia mort el seu marit en alguna batalla. Per això, aquestes 1400 dones, indignades per haver estat gravades per un enfrontament sobre el qual no tenien control, van triar Hortènsia per expressar les seves preocupacions als triumvirs, després d'apel·lar als familiars més pròxims dels triumvirs sense cap èxit. Juntament amb un nombrós grup de ciutadans implicats, les dones van anar al Fòrum Romà, on Hortènsia va pronunciar el seu famós discurs, que no es conserva amb les paraules exactes, però que ha estat transmès per l'historiador grec Apià.

El discurs que ens ha arribat gràcies a Apià és el següent:

La manifestació i les reivindicacions femenines van enfurir els triumvirs, no acostumats que les dones els desafiessin i es debatessin les seves decisions. Van tractar sense èxit d'acomiadar les dones de la tribuna perquè havien qüestionat la seua autoritat. Com que la necessitat d'ingressos era urgent, van decidir modificar l'edicte l'endemà mateix: es va reduir el nombre de dones sotmeses a l'impost a 400, i en el seu lloc, per compensar per la pèrdua d'ingressos, es va obligar a propietaris masculins a prestar diners a l'Estat i contribuir així a les despeses de guerra.

Referències

Categoria:Oradors romans del segle II aC