Les eleccions municipals de Formentera són el conjunt d'eleccions municipals que s'han celebrat a Formentera des de 1895.
Segle Primer Ajuntament i posterior abolició A rels del triomf de la revolució liberal l'any 1820 i del restabliment de la Constitució de Cadis, l'any 1822 la Diputació Provincial de Balears va determinar que la creació d'ajuntaments rurals a les Pitiüses. Entre aquests hi figurà l'ajuntament de sant Francesc Xavier, a Formentera. Un any més tard la posada en marxa del primer embrió d'ajuntament a l'illa quedà estroncat per mor del restabliment de la monarquia absoluta de Ferran VII que derogà tots els projectes iniciats durant el Trienni liberal i, entre ells, el dels ajuntaments rurals. Novament es reinstaurà l'ajuntament a l'illa l'any 1837, tot i que l'any 1870 es va tornar a abolir.
Segon Ajuntament i posterior abolició El restabliment d'un ajuntament a Formentera l'any 1837 es va veure motivat per la divisió provincial que es va dur a terme a l'Estat l'any 1833. Aquesta llei administrativa atorgava a les Pitiüses sis ajuntaments, un d'ells a Formentera. De tota manera cal assenyalar que encara que l'illa disposàs de representació municipal l'illa sofria greus caresties. L'any 1866 l'Ajuntament es negà a fer-se càrrec de forma directa de l'administració dels imposts de consum perquè no tenia prou mitjans per recórrer una illa on la població vivia disseminada per tot el territori i la inexistència de qualsevol tipus d'indústria.
Un any més tard va visitar l'illa l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria i assenyalà als seus escrits que a l'illa només hi havia una escola privada per a nenes i que Formentera no disposava ni de Junta Municipal de Beneficència, ni de blat suficient, ni de cap comissió local d'ensenyament primari, cosa que la legislació del moment establia.
Amb les condicions assenyalades per l'Arxiduc era mal de mantenir un Ajuntament a la pitiüsa menor. Així va ser que a la darreria de 1969 es decidí, a instàncies de la Diputació Provincial, suprimir la institució municipal i agregar Formentera a l'Ajuntament de Vila. Aquesta annexió es va fer efectiva el gener de 1870 i comportà, ja en un primer moment, la creació de les primeres escoles públiques elementals a Sant Francesc Xavier. Aquest lustre fou decisiu per la història de Formentera, coincidint amb el sexenni Democràtic, l'Estat privatitzà les Salines de les Pitiüses i les de Formentera foren comprades pel mallorquí Antoni Marroig l'any 1873. Antoni Marroig va impulsar l'economia local i apareixia com a accionista de la societat Empresa de la Fábrica de Sal de Ibiza. A més, l'estiu de 1886, a banda de les salines d'en Marroig, no gaire lluny de la Savina n'hi havia unes de més petites propietat de l'eivissenc Josep Ferrer Verdera, salines que no feia gaire que havien estat construïdes.
Tercer Ajuntament Davant d'aquesta petita revifada econòmica de l'illa, la Diputació Provincial acordà finalment, el 12 d'abril de 1888, restablir de bell nou l'Ajuntament que va ser acabat de construir el 15 de gener de 1889 essent-ne el primer alcalde escollit en Josep Serra Noguera, que havia exercit diverses vegades aquesta tasca abans no s'abolís el terme. Aquest mateix any va inaugurar-se també l'església de Sant Ferran de ses Roques.
El setmanari El Ibicenco durant aquell any i durant l'any següent es va fer ressò de la presa d'autogovern de Formentera i la respectiva secessió envers Eivissa i la criticaren fortament considerant que un Ajuntament a Formentera era contraproduent fins i tot pels mateixos formenterers. Tot i les dificultats inicials la vida municipal i electoral de Formentera s'acabà normalitzant i el maig de 1895 se celebraren les primeres eleccions de les quals es té constància.Formentera Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Primera edició 2006. Capítol: Història, Època Contemporània
Eleccions de maig de 1895 Partit Nombre de vots Conservadors 119 vots Liberals 85 vots
Aquestes eleccions seguiren la mateixa dinàmica que al camp eivissenc, donant la victòria al corrent conservador i, en el cas de Formentera, donant la batlia a Vicent Torres Escandell.
L'any 1897 la companyia que explotava les salines d'Eivissa comprà les de Formentera i l'estany des Flamencs i es convertí en Salinera Española S.A. Això implicà una millora de la indústria salinera a Formentera, un augment de la mà d'obra i la creació de la figura de jornaler a l'illa, que el permetia accedir a un sou en metàl·lic que s'allunyava de l'estricta economia de subsistència.
Segle XX A causa de la dificultat a l'hora de trobar informació al respecte i de la manca bibliogràfica hi ha alguns períodes del segle XX que estan lluny de veure's, a hores d'ara, aclarits. Per una banda tenim el començament del segle XX que, tot i saber els noms dels batles en desconeixem els resultats electorals.
Per una altra banda, a partir de 1939 no té sentit parlar de comportament electoral a Formentera, ja que sense un sufragi universal ni les llibertats públiques no poden estudiar-se seriosament unes eleccions. Entre els anys 1947 i 1976 es convocaren a Espanya tres referèndums, dues eleccions per a procuradors a Corts de representació familiar i vuit eleccions municipals per escollir regidorsdel mateix terci. Però els tres referèndums es desenvolupen en un clima d'absència de llibertats i de coacció psicològica, i en les eleccions municipals legislatives el cos electoral fou sempre bastant reduïtLas elecciones del franquismo. Javier Garcia Fernández. 23 d'agost de 1977
II República miniatura|Església de Sant Francesc i l'antic ajuntament de Formentera fet construir per Joan Colomar Escandell l'any 1931
El 12 d'abril de 1931 varen celebrar-se unes eleccions municipals on a Formentera el debat monarquia o república va ser-hi molt present. Va ser tan així que, tot i haver-hi hagut tradicionalment una gran abstenció entre els formenterers censats, en aquesta ocasió la participació va ser rellevantment superior.
Eleccions del 12 d'abril de 1931 D'aquesta manera va ser com, dels sis ajuntaments pitiüsos, l'Ajuntament de Formentera va ser l'únic on els republicans varen treure mostra animats pel suport que la CNT tenia a l'illa. Els resultats a les batlies d'Eivissa i Formentera foren els següents amb els quals Joan Colomar Escandell sortí elegit batle de Formentera:
Els resultats formenterers varen comptabilitzar-se de la següent manera: A Sant Francesc es registraren 100 vots regionalistes, 12 vots bloquistes i 120 vots republicans; al Pilar de la Mola, en canvi, es registraren 67 vots regionalistes, 74 vots bloquistes i 31 vots republicans d'Alianza Republicana.Eivissa y Formentera, 1931-1936: Sociedad, economía, elecciones y poder político. Antonio José Viñarás y Domingo. Tesi doctoral UIB
Bloquistes Regionalistes Republicans Ciutat d'Eivissa 11 4 0 Santa Eulària 10 4 0 Sant Josep 2 11 0 Sant Antoni 6 7 0 Sant Joan 9 4 0 Formentera 3 4 4
Després d'haver rebut l'opció republicana un nombre important de vots especialment a les grans zones urbanes, dos dies després, el 14 d'abril de 1931 es proclamà la República.Eivissa y Formentera: 1931-1936, sociedad, economía, elecciones y poder político. Antonio José Viñarás y Domingo. Tesi doctoral UIB
El darrer alcalde republicà va ser en Joan Riera Yern que ho va ser durant els primers mesos de 1936 i durant el període que Formentera va ser ocupada pel general Alberto Bayo que arribà a Formentera el 7 d'agost de 1936. Durant la seua breu estada a l'illa va restablir la batlia amb el darrer batle republicà i va detenir uns quaranta o cinquanta partidaris de l'Alçament. Durant aquest període el paper del batle Joan Riera va ser molt important i decisiu, ja que ell i altres persones aconseguiren que aquests detinguts no fossin afusellats. El temps que Riera va ocupar la batlia durant la guerra va procurar que els formenterers, fossin del bàndol i de la ideologia que fossin, patissin els menors mals possibles.
Un cop sota el control del bàndol nacional, l'Ajuntament de Formentera canvià de batle i passà a ser-ho Joan Serra Torres.
Etapa democràtica La construcció del marc democràtic a Formentera s'inicià amb la convocatòria de les primeres eleccions municipals i les primeres eleccions a consells insulars el dia 3 d'abril de 1979.
Eleccions d'abril de 1979 Seguint amb la tradició històrica de l'illa, la força més votada fou la del PSOE encapçalada per Miquel Ribas Torres que obtingué 5 regidors. Així i tot, el pacte postelectoral entre la CD amb 4 regidors i la UCD amb 2 regidors,Resultats Formentera 1979 donà l'alcaldia al cap de llista de la UCD, Antoni Calafat Mayans. Aquesta legislatura, però, va tenir dos batles, ja que durant el darrer any (1982-1983) el darrer alcalde anterior a la transició democràtica va ocupar el càrrec d'alcalde perquè els regidors de la UCD varen ser expulsats l'any 1982 de l'Ajuntament per haver-se manifestat en contra d'accedir a l'autonomia per la via de l'article 143 de la Constitució.Formentera Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. 2006. Pàg 174, Història > època contemporània > política > etapa democràtica
Composició de l'Ajuntament de Formentera 1979
Eleccions de maig de 1983 El 8 de maig de 1983 la llista del PSOE encapçalada per Víctor Tur Ferrer aconseguí la primera majoria absoluta a Formentera de la democràcia amb 6 regidors. En canvi, Alianza Popular n'aconseguí 4 i els Independents, 1. De tota manera, aquests comicis varen ser anul·lats per una polèmica a l'hora de comptar el vot per correu i la votació va repetir-se a l'octubre d'aquest mateix any. El resultat va ser semblant: el PSOE va mantenir els seus 6 regidors i els Independents perderen el seu, aconseguint-ne Alianza Popular, 5.
Eleccions anul·lades de maig vots percentatge regidors PSOE 1008 48,70% 6 AP 828 40,00% 4 INDEP 234 11,30% 1 Eleccions d'octubre vots percentatge regidors PSOE ? ? 6 AP ? ? 5 INDEP ? ? 0
Eleccions de juny de 1987 El 10 de juny s'inicià la tercera legislatura democràtica i la força més votada va ser el PSOE amb 5 regidors. El GUIF, en canvi, en va obtenir 3, Alianza Popular 2 i el CDS en va aconseguir 1. En aquest cas l'alcaldia va ser per a Bartomeu Ferrer Marí, cap de la llista més votada, fins que l'abril de 1989 una moció de censura subscrita pels altres tres partits el rellevà del càrrec i va ser substituït per Vicent Serra Ribas, cap de la llista d'Alianza Popular.
Durant aquesta legislatura es produí un dels episodis socials més rellevants de la història actual de Formentera: es va constituir la Coordinadora d'Entitats Cíviques, òrgan on hi havia representades totes les associacions de l'illa tant culturals com industrials, esportives, etcètera. La raó de la creació d'aquest òrgan va ser per poder mostrar rebuig i oposició de forma unilateral en nom de l'illa de Formentera als majors projectes urbanístics contra els quals Formentera va enfrontar-se a finals del , que foren el projecte per urbanitzar Can Marroig, l'estany des Peix i la punta de sa Pedrera. La Coordinadora també realitzà una gran tasca i demostrà tenir un gran poder de convocatòria quan va aconseguir que més d'un miler de persones es manifestassin en contra de la creació d'un càmping a Ca Marí. A banda d'això, per oposar-se a aquest càmping hi hagué també una vaga general recolzada per tota l'illa i una manifestació que anà des del port de la Savina fins a la plaça de l'Ajuntament a Sant Francesc.
Composició de l'Ajuntament de Formentera 1987
Eleccions de maig de 1991 Les quartes eleccions democràtiques es convocaren pel 26 de maig de 1991. Com que per aquella data Formentera havia arribat als 5000 habitants es passà d'elegir 11 regidors a elegir-ne 13. El PSOE, amb Bartomeu Ferrer Marí al capdamunt de la llista, va obtenir 5 regidors, mentre que el GUIF amb Antoni Serra Colomar n'obtengué 4 igual que el PP, encapçalat per Vicent Serra Ribas.