Valentín Grigórievitx Rasputin, (districte d'Ust-Udà, 15 de març de 1937 – Moscou, 14 de març de 2015) fou un escriptor rus. Va néixer i va viure gran part de la seva vida a l'óblast d'Irkutsk, a l'est de Sibèria. Les obres de Rasputin representen personatges urbans desarrelats i la lluita per la supervivència d'estils de vida rurals tradicionals, abordant qüestions complexes de l'ètica i el renaixement espiritual.
Biografia Nascut, el 15 de març de 1937, el pare de Valentín Rasputin treballava en una cooperativa del poble i la seva mare era infermera. Poc després del seu naixement, la família Rasputin es va traslladar el poble d'Atalanka del districte d'Ust-Udà, on Rasputín va passar la seva infància.Валентин Григорьевич Распутин (Valentin Rasputin) No guarda cap relació amb el confident tsarista Grigori Rasputin.
Quan Rasputin va acabar l'escola primària de 4 anys a Atalanka, el 1948, els seus pares van enviar el nen precoç a una escola secundària i després, al districte centre, Ust-Udà, a uns 50 km de distància del seu poble natal. Va ser el primer noi del seu poble en continuar la seva educació d'aquesta forma.Ivan Pankeev (Иван ПАНКЕЕВ) Valentin Rasputin
Rasputin es va graduar per la Universitat Estatal d'Irkutsk el 1959, i va començar a treballar per a diaris del Komsomol a Irkutsk i Krasnoiarsk. El 1961 publicaria el seu primer conte.
Un punt important en la primera etapa de la carrera literària de Rasputin va ser un seminari de joves escriptors el setembre de 1965 a Txità liderat per Vladímir Txivilihin, que va esperonar a les aspiracions literàries del jove escriptor i on li van recomanar fer-se membre de la prestigiosa Unió d'Escriptors Soviètics. Des de llavors Rasputin ha considerat Txivilihin el seu «padrí literari».
El 1967, després de la publicació dels seu llibre Dengui dlia Mari [«Diners per a Maria»], Rasputin va ser admès a la Unió d'Escriptors Soviètics. Durant les pròximes tres dècades, va publicar diverses novel·les, moltes de les quals van gaudir d'una gran acceptació tant per part del públic com de la crítica. miniatura|Rasputin, condecorat amb l'Orde al Mèrit per la Pàtria pel president Vladímir Putin, el 2002. El 1980, després d'investigar la batalla de Kulikovo durant dos anys, Rasputin va ser batejat per un sacerdot ortodox a la rodalia de Ielets.Interview with Rapsutin at his 65th birthday Izvéstia
L'obra literària de Rasputin està estretament relacionada amb el seu activisme en temes socials i ambientals. Al llarg dels anys 1970 i 1980 Rasputin, anomenat per alguns com la principal figura del «lobby ambiental siberià»,Ronnie D. Lipschutz, Ken Conca, "The State and Social Power in Global Environmental Politics". Columbia University Press, 1993. . Book info on Google Books va prendre part activa en la campanya per a la protecció del Baikal i contra la desviació d'aigua dolça de Sibèria a les repúbliques de l'Àsia central. En la dècada de 1990 va participar en el moviment d'oposició nacionalista. Després d'haver passat la major part de la seva vida adulta a Irkutsk, Rasputin va seguir sent una de les figures intel·lectuals més destacades d'aquesta ciutat siberiana.
Van convidar Rasputin a molts esdeveniments de la ciutat d'Irkutsk, incloent les inauguracions dels monuments al tsar Alexandre III, al dramaturg Aleksandr Vampílov i l'almirall Koltxak. També va organitzar una conferència de lectors a la Biblioteca Científica Central d'Irkutsk, després anomenada Moltxànov-Sibirski.
La filla de Rasputin Maria va morir en l'estavellament del vol 778 de S7 Airlines de 2006, i la seva dona va morir sis anys després. Valentín Rasputin va morir a Moscou el 14 de març de 2015, pocs dies del seu 78è aniversari.
Obres seleccionades No s'ha traduït cap obra de Valentín Rasputin al català. Василий и Василиса [«Vasili i Vasilissa»], 1966, novel·la curta Деньги для Марии, Dengui dlia Mari [«Diners per a Maria»], 1967, novel·la curta Последний срок [«El darrer termini»], 1970, novel·la curta Живи и помни, Jivi i pomni [«Viu i recorda»], 1974, novel·la curta (Premi Estatal de l'URSS de 1977) Прощание с Матёрой, Prosxànie s Matioroi [«L'adéu a Matiora»], 1976, novel·la curta Век живи - век люби [«Mentre visquis, estima»], 1982, contes Пожар [«Foc»], 1985, novel·la curta (Premi Estatal de l'URSS de 1987) Сибирь, Сибирь [«Sibèria, Sibèria»], 1991, assajos Дочь Ивана, Мать Ивана [«Filla d'Ivan, mare d'Ivan»], 2003, novel·la curta
Premis i reconeixements Premi Stalin, 1977. El premi va ser atorgat per la seva novel·la Jivi i pomni [«Viu i recorda»], el protagonista de la qual és un desertor del Front Oriental de la Segona Guerra Mundial. Orde de Lenin, 1984 Palmarès Global dels 500 del PNUMA, 1988. Premi Soljenitsin, 2000
Referències
Categoria:Ecologistes europeus Categoria:Activistes russos Categoria:Persones de l'óblast d'Irkutsk Categoria:Contistes soviètics Categoria:Novel·listes russos en rus Categoria:Ecologistes asiàtics Categoria:Herois del Treball Socialista Categoria:Orde de Lenin Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Guanyadors del Premi Estatal de l'URSS Categoria:Morts a Moscou Categoria:Morts el 2015 Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Escriptors soviètics en rus Categoria:Escriptors russos morts al segle XXI Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1937