La climatologia a Catalunya el 2007 va ser termomètricament normal, però sec a la major part de Catalunya. La temperatura mitjana dels mesos de febrer, abril, maig i juny va estar per sobre de la mitjana climàtica a gairebé tot el territori. A partir d'agost i fins a final d'any, però, es van donar temperatures inferiors, resultant freda quasi tota la segona meitat de 2007. Pel que fa a gener, va ser fred a les depressions de l'interior però càlid a la resta, i març i juliol van tenir valors normals en general. Aquests períodes càlids i freds han donat com a resultat unes mitjanes properes a la mitjana climàtica a la major part de Catalunya. Va destacar el mes d'abril, amb anomalies positives de fins a 3 °C, i novembre amb valors de -4 °C respecte a la mitjana climàtica.
Pel que fa a la pluviometria, en termes generals, tots els mesos van estar per sota de la mitjana climàtica, tret d'abril, que va ser molt plujós a gairebé tot el territori, agost al sector oriental del Principat i octubre en alguns punts del país. Al llarg de l'any, els següents mesos van ser molt secs a gran part de Catalunya, amb valors per sota del 30% de la mitjana de precipitació: gener, juny, juliol, agost, setembre, novembre i desembre.
El còmput anual de la precipitació ha estat, doncs, per sota de la mitjana climàtica a tot el Principat, amb excepció de l'extrem meridional, on ha estat normal o fins i tot plujós. S'ha d'esmentar la manca de neu al Pirineu: el mes de gener va ser en alguns indrets el menys nivós de la darrera dècada.
Els episodis de temps més rigorós de l'any 2007 va ser l'episodi de precipitació dels dies 17 i 18 de febrer, les ventades del 7 al 10 i del 19 al 22 de març, l'episodi de precipitació del 31 de març al 3 d'abril, les ventades del dia 14 de maig, les tempestes del dia 21 de juliol a l'extrem sud, les tempestes del 6,7, 12 i 19 d'agost, l'episodi de calor dels dies 27 i 28 d'agost a punts de la meitat occidental de Catalunya, la pedregada del dia 17 de setembre a la depressió Central, l'episodi de fred del dia 15 al 18 de novembre, i les ventades del 7 al 12 de desembre. CC-BY-SA-3.0
Temperatura La temperatura a Catalunya ha estat, en general, al voltant dels valors climàtics normals. La temperatura mitjana anual presenta una distribució marcada per la distància al mar i per l'orografia, factors que determinen la gran diversitat climàtica de Catalunya. La isoterma de 16 °C abasta tot el litoral sud, bona part del litoral central i el cap de Creus, mentre que els valors més baixos, per sota de 4 °C, s'han registrat als sectors més elevats del Pallars Sobirà, del Pallars Jussà, de l'Alta Ribagorça i de la Val d'Aran.
Comparant la mitjana anual amb la mitjana climàtica, s'observa que en general, la temperatura mitjana de l'any 2007 ha estat dins dels valors normals. Les petites anomalies negatives corresponen, majoritàriament, a la part occidental de Catalunya i al litoral de Girona. Les positives, en canvi, destaquen al litoral central.
Els sectors en què l'any ha estat fred, amb anomalies negatives d'entre -0,5 i -1,5 °C són el Segrià, el Baix Empordà, el sud del Gironès i el sector oriental de la Selva, la part oriental de l'Alt Urgell, l'àrea compresa entre l'oest de la Garrotxa, el sud-est del Ripollès i l'extrem nord d'Osona, punts de la Noguera, el sector meridional del Vallès Oriental i l'extrem nord-occidental de la Val d'Aran.
D'altra banda, s'han donat lleugeres anomalies positives, entre 0,5 i 1,5 °C al litoral central, el Pla de l'Estany, l'oest de l'Alt Empordà i l'extrem nord-oriental de la Garrotxa, el nord del Berguedà, punts del nord de les comarques de la Ribera d'Ebre i del Priorat i el sector proper al cap de Salou.
Els valors normals d'aquest any no implica un comportament homogeni, sinó que són conseqüència de la successió de períodes freds i càlids, que han equilibrat el balanç final. Tret del mes de gener a l'interior de Catalunya i del març a bona part del territori, la primera meitat de l'any va ser, en general, càlida. Al juliol, en canvi, es van registrar valors normals, i des d'agost fins a final d'any, la temperatura va estar per sota de la mitjana.
Precipitació L'any 2007 ha estat sec a gairebé tot Catalunya, i fins i tot molt sec en alguns punts del país. L'única excepció es troba a l'extrem sud, on ha estat un any normal, arribant a ser plujós a la zona dels Ports. Al mapa de precipitació acumulada generat a partir de les estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya, s'observa que la major part del territori es troba entre les isohietes de 250 i 550 mm. Només s'ha superat el llindar dels 550 mm al Pirineu, Prepirineu, l'àrea dels Ports, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Montseny i punts del Tarragonès i del Baix Ebre oriental. Cal destacar que no s'han superat els 1.000 mm a cap estació d'alta muntanya; de fet, només una ha recollit precipitacions per sobre dels 900 mm. L'àrea més seca de Catalunya aquest any no ha arribat als 250 mm, i abasta bona part de la comarca del Segrià i l'extrem sud-oest de la Noguera.
Comparant els valors de precipitació recollida durant el 2007 amb les mitjanes climàtiques, l'any es pot considerar com a sec a gairebé la totalitat de Catalunya. Els punts on la manca de precipitació ha estat més important són el sector central del Berguedà, el nord de la Selva, l'extrem occidental de la Noguera i la part central del Segrià. S'ha de destacar també l'escassa precipitació, entre el 50 i el 70% respecte a la mitjana climàtica, a quasi tot el Prepirineu, la plana de Vic, el Vallès Oriental, bona part del litoral Central, el Segrià, la Segarra, l'Urgell, la Conca de Barberà, l'Alt Camp, el Baix Camp, l'Alt Penedès i l'extrem més nord-oriental de Catalunya. Només ha estat plujós a la zona dels Ports, degut als episodis dels mesos d'abril, juliol, octubre i desembre, i puntualment al Tarragonès.
Anàlisi mensual Gener Gener va ser un mes fred a les depressions i fondalades de l'interior de Catalunya i a punts del litoral i prelitoral de Girona, però càlid o molt càlid a la resta. Pel que fa a les precipitacions, va ser molt sec a gran part del territori.
La distribució de temperatures va estar determinada per les altes pressions dominants aquest mes. Les conseqüències d'aquesta situació van ser boires persistents a les valls i depressions de l'interior, responsables de les anomalies negatives, i nuvolositat baixa al litoral nord-est. Fora d'aquests indrets, es van donar valors per sobre de la mitjana, assolint màxims a la franja prelitoral els dies 19 i 20, accentuats pels vent de l'oest en superfície.
Aquest mes va ser molt sec a gran part de Catalunya, sec a la meitat occidental i normal a la zona a cavall entre les comarques de les Garrigues i el Segrià i a l'extrem sud del Montsià. Cal destacar l'escassetat de neu: en l'EMA de Bonaigua, el mes de gener va ser el menys nivós de la darrera dècada.
Febrer Termomètricament, el mes de febrer va ser càlid a gran part de Catalunya i pluviomètricament per sota dels valors normals, excepte al litoral i prelitoral de Girona, l'extrem sud del delta de l'Ebre i punts del litoral.
La mitjana de temperatura va estar per sobre dels valors mitjans climàtics a la major part del país, registrant anomalies entre 1 i 2 °C. Van destacar les anomalies superiors a 2,5 °C a la ciutat de Barcelona, el Baix Penedès, el Berguedà, punts del Baix Llobregat, el Maresme, el Priorat, la serra del Montsec i les parts més elevades del Ripollès. D'altra banda, a punts de la Noguera i del Segrià, la serra de Prades, i gran part del litoral i prelitoral de Girona, el mes s'ha de considerar normal. Per acabar, es van donar anomalies lleugerament negatives a punts del litoral i prelitoral de Girona.
Aquest mes va ser molt plujós a bona part de la comarca del Baix Empordà i sud de l'Alt Empordà, i plujós al prelitoral i litoral de Girona, l'extrem sud del delta de l'Ebre i punts del Barcelonès, el Baix Penedès i Tarragonès. Els valors de precipitació van ser normals a la zona central de la costa Daurada, la zona a cavall entre les Garrigues i l'Urgell i les parts més elevades del Pirineu. La resta de Catalunya va registrar valors per sota de la mitjana, especialment a la serralada del Montsec i el sud del Pallars Jussà, on el mes va ser molt sec.
Cal destacar les precipitacions dels dies 17 i 18, provocades per una pertorbació centrada sobre Catalunya, que va donar precipitacions més abundants a l'Alt i Baix Empordà.
Març El mes de març va ser termomètricament normal o fred a gran part de Catalunya, exceptuant punts del litoral central i del Priorat, i sec, tret del Pirineu i l'extrem sud del país.
La temperatura mitjana mensual va estar per sota de la mitjana climàtica a la serralada Pirinenca, muntanyes de Prades i punts del Gironès. Contràriament, es van donar valors per sobre de la mitjana climática al litoral central i a punts del Priorat. A la resta, les mitjanes van estar dins els valors normals, amb anomalies entre –0,5 °C i 0,5 °C.
Pluviomètricament, el mes va ser sec o molt sec a bona part del país, destacant les anomalies negatives de ponent i del quadrant nord-oriental. En canvi, va ser plujós a les parts més elevades del Pirineu, punts de la comarca de l'Anoia i l'extrem sud de Catalunya, i molt plujós a les parts més elevades del Pallars Sobirà i la Val d'Aran.
Són remarcables les ratxes màximes de vent que es van assolir aquest mes, superiors als 100 km/h a gran part del territori. Aquestes es van donar majoritàriament en dos episodis: del 7 al 10 i del 19 al 22.
D'altra banda, es va donar un episodi de neu entre el 19 i el 23, augmentant la cobertura del mantell nival en una temporada marcada per la manca de neu al Pirineu.
Abril Aquest mes va ser càlid a bona part de Catalunya i plujós o molt plujós, excepte a l'extrem nord-occidental i al cap de Creus.
Els valors termomètrics per sobre de la mitjana que es van donar a quasi tot el país es poden explicar per la persistència de situacions sinòptiques que van comportar vents dominants del segon i el tercer quadrant. Les anomalies positives més destacades es van registrar a punts del Prepirineu central, del Ripollès i del Priorat. Els valors de temperatura mitjana van ser normals a les parts més elevades del Pallars Sobirà, les muntanyes de Prades i punts de la depressió Central. Tan sols es van enregistrar anomalies lleugerament negatives a l'extrem sud.
Pel que fa a la precipitació, el mes va ser molt plujós a pràcticament la totalitat de Catalunya, degut, majoritàriament dels episodis de llevant, que van portar pluges importants a la meitat oriental del país. Com a excepció, abril va ser sec a l'extrem nord-oest i al cap de Creus, i fins i tot molt sec a punts de la Val d'Aran.
Entre el 31 de març i el 3 d'abril es van produir precipitacions, que van ser en forma de nevades al Pirineu, les quals van deixar gruixos importants. Com l'episodi de març, dites nevades van contrastar amb un inici de temporada escàs.
Maig Termomètricament, el mes de maig va ser càlid i sec a bona part del territori, exceptuant en l'aspecte pluviomètric els extrems nord-oest i nord-est, punts del prelitoral central i la Segarra.
El mes de maig va ser càlid a bona part de Catalunya, tret del Pirineu central i occidental, la serra de Prades i punts del Baix Empordà, del Gironès, del Montsià, de la Noguera, del Priorat i del Vallès Oriental, on va ser normal. Les anomalies positives van ser causades per situacions sinòptiques similars a les donades durant el mes d'abril, que van impedir la baixada de la temperatura. Només es van donar anomalies negatives a punts de la Noguera i a les parts més elevades del Pirineu Occidental.