La gata rabiosa (Ranunculus sceleratus) és una espècie de planta de la família Ranunculaceae natural de tot Europa, Amèrica del Nord i Àsia i que creix en llocs humits i arenosos.
També s'anomena herba de foc o sardònia'.
Descripció És una planta anual de tiges erectes i buides que fan entre 15 i 50 cm. Les tiges són algunes erectes i d'altres postrades. Dels nusos de les tiges postrades sorgeixen nous estolons que s'arrelen a terra. Aquesta és la principal forma de reproducció de la planta i li permet estendre’s ràpidament. Té fulles de color verd clar; les basals més o menys arrodonides, reniformes, més o menys lobades, dentades o trisectes. Les caulinars tripartides, amb els segments linears o oblongs; les fulles més superiors solen ser sèssils i més o menys enteres. Les flors són nombroses, petites (al voltant d'1 cm de diàmetre), estan formades per 5 pètals lliures de color groc pàl·lid i nombrosos estams, de manera semblant a altres ranuncles.
Es diferencia de de tots els altres ranuncles per les característiques dels fruits: Té un cúmul molt nombrós (entre 70 i 100) d'aquenis petits (entre 1 i 1,5 mm longitud), disposats sobre un eix allargat, oblong o el·lipsoidal. Els aquenis madurs són ovoides i poc comprimits, subglobulosos, amb la superfície lleugerament rugosa. Desprèn un fort aroma de mel quan s'olora des de prop.
Totes les parts de la planta són tòxiques en fresc degut a la presència de protoanemonina, tant per humans com pels animals, tot i que diverses cultures indígenes n'han fet ungüents i altres preparats amb efectes antiinflamatoris, antifúngics i antimicrobians. Aquesta toxina es destrueix quan la planta s'asseca o és sotmesa a escalfor. En contacte amb la pell, pot provocar butllofes i si entra en contacte amb la boca inflama la llengua i pot provocar vòmits i diarrea. Si es consumeix en excés pot provocar orina amb sang, tremolors i en casos estranys, convulsions.
Floreix a la primavera, entre els mesos de març i juliol.
Distribució i hàbitat La trobarem en prats humits, fangosos, a la cua de pantans i altres zones humides com torrents, canals, fonts, basses, albuferes i horts. És nativa a gran part de l'hemisferi nord, bàsicament a Europa, Àsia i Amèrica del Nord. Viu de forma dispersa per gran part de la península Ibèrica i dels Països Catalans, sobretot en aiguamolls més o menys litorals, ja que defuig les àrees més fredes: Des de la plana del Rosselló, a la Catalunya del Nord, o el Baix Llobregat i el delta de l'Ebre a Catalunya; fins a l'Albufera de València o al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva al País Valencià. També en aiguamolls litorals de Mallorca i Menorca.
Cultiu La podem reproduir fàcilment de fragmentació. Haurem de tallar les tiges més llenyoses en fragments que tinguin un mínim de tres nusos o bé uns 30 cm i les plantarem en la mateixa orientació en què es trobaven. Al cap de pocs dies començaran a desenvolupar arrels.
Referències
Categoria:Plantes medicinals ranunculàcies Sceleratus