Còdol Dret era una colònia tèxtil al municipi de les Masies de Roda (Osona), avui desapareguda sota les aigües del pantà de Sau.

Història Des dels anys 1840 s'aprofitava un antic molí a l'indret conegut com a Còdol Dret, per a filatura. El 1862 s'hi començar a construir una fàbrica de filats, i el 1871 Bosch, Llussà i Cia demanaren permís d'aprofitament hidràulic. L'aïllament de l'indret obligà a construir un petit nucli que el 1882 va rebre l'estatut de colònia. Ròmul Bosch i Alsina va adquirir la part dels altres socis i passà a ser l'únic propietari. Bosch fou qui va convertir Còdol Dret en una colònia desenvolupada que arribà a comptar amb dos carrers d'habitatges, escola, església, bar i torre del director. A finals del , a la fàbrica es filava i teixia gràcies a 4.362 fusos de filar i a 76 telers. Bona part de la mà d'obra femenina residia en els pobles veïns de Folgueroles, Tavèrnoles, Les Masies i Roda de Ter. Aquest fet donava a la colònia un caràcter més obert que altres colònies veïnes, com és ara Salou.

El 1912, els fills s'integraren a l'empresa familiar Fábricas de Rómulo Bosch, SA. El fill petit, Ròmul Bosch i Catarineu hi exercia el càrrec de gerent. El 1929, amb l'inici de la crisi cotonera i després de cinc anys essent una empresa familiar, Còdol Dret s'adherí al grup Unión Industrial Algodonera, SA (UIASA), un grup format per dotze fàbriques. La fàbrica va estar a punt de desaparèixer, però gràcies a la intervenció dels consistoris municipals de Roda i les Masies es va evitar un tancament que hauria suposat un daltabaix a les dues poblacions.

El febrer del 1939, una bona part de la fàbrica es va cremar a conseqüència del seu posicionament com a assentament republicà durant la Guerra Civil. Després d'unes reformes, la fàbrica tornà a posar-se en funcionament. El 1940, va patir uns aiguats que produïren incomptables pèrdues. El 1944, després que els nombrosos problemes per l'escassetat de cotó i d'energia elèctrica fessin que UNIASA vengués algunes de les seves fàbriques, l'industrial Julio Muñoz Ramonet va adquirir el grup d'empreses restants, i passà a anomenar-se UNITESA. El 1960 hi havia uns 300 habitants.

Muñoz va dirigir Còdol Dret fins al seu tancament definitiu el 1964, quan les aigües del pantà de Sau cobriren la pràctica totalitat de la colònia.

Descripció Per accedir a l'indret on hi havia la colònia s'ha d'agafar un trencall a l'esquerra de la carretera de Roda a Vic, a la sortida del nucli de Roda. Cal seguir paral·lel al riu fins a l'entrada de la colònia Salou, on el camí deixa d'estar asfaltat, travessar la colònia i continuar uns 400 m riu avall. A part d'alguns dels murs de l'antiga fàbrica, l'element que es conserva millor és la resclosa. Es tracta d'una resclosa corbada d'uns 80 m de llarg. El canal, actualment desaparegut, sortia a la banda esquerra. La resclosa està submergida quan el nivell de les aigües del pantà és alt. Tot i així, com que es troba en una zona encara elevada de l'embassament, la major part del temps la resclosa és visible, encara que amb el curs de l'aigua passant-li per damunt. La resta del conjunt de Còdol Dret (canal, fàbrica, colònia) ha desaparegut quasi del tot, engolit pel pantà.

Referències

Vegeu també Vapor Vell (Gràcia) Can Batlló (la Bordeta) Casa Bosch i Alsina Torre Muñoz (Barcelona)

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Colònies industrials d'Osona Categoria:Geografia de les Masies de Roda Categoria:Història d'Osona