La guerra Civil iemenita és una guerra civil multilateral en curs que va començar a finals de 2014 principalment entre els Consells de Rashad al-Alimi i de Mahdi al-Mashat juntament amb els seus partidaris i aliats. Tots dos afirmen constituir el govern oficial del Iemen.
Antecedents
Amb la caiguda de la Unió Soviètica, els Iemen del Nord i el Iemen del Sud es van unificar formalment amb el nom de República del Iemen, el 1990. La unificació no resolgué els conflictes, per tal com dins el nou estat es desenvolupà una lluita pel poder entre les faccions agrupades a l'entorn del president, d'una banda, i del vicepresident Ali Salim al-Bid (antic president del Iemen del Sud), de l'altra. El 21 de maig de 1994 el sud es va declarar independent i va restablir la República Popular i Democràtica del Iemen sota la presidència d'al-Baidh, iniciant una guerra civil per restaurar la independència i el laïcisme al sud es va acabar el 7 de juliol de 1994 amb la victòria del nord, quan va ocupar Aden.
Des del 2007, un moviment polític i una organització paramilitar activa al sud del Iemen reclamen la secessió de la República del Iemen i el retorn a l'antic estat independent del Iemen del Sud, el 2009, la insurrecció armada es va reprendre al sud del Iemen, dirigida pels successors del Moviment del Iemen del Sud.
Davant d'un important aixecament nacional que va provocar 2.000 morts, el 23 d'abril de 2011, Abd Rabbuh Mansur Al-Hadi va anunciar que dimitiria el 2013 a canvi d'immunitat d'enjudiciament penal. El 18 de maig de 2011, va accedir a signar un acord amb grups de l'oposició, estipulant que dimitiria dins d'un mes; però, més tard va renegar d'aquest compromís. El 3 de juny Salih va ser ferit en un atac de RPG contra el palau presidencial. L'endemà va ser traslladat a un hospital militar a l'Aràbia Saudita per al tractament i Abd Rabbuh Mansur Al-Hadi va ser designat com a president interí.
Després de mesos de protestes i violència, els països del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf, amb el suport de les Nacions Unides, van impulsar una iniciativa per facilitar una transició negociada. El 23 de novembre de 2011, al-Salih va signar a Riad la Iniciativa i el mecanisme d'aplicació, que establia una transició en dues fases. En la primera, al-Salih transferiria els seus poders al vicepresident Abd Rabbuh Mansur Al-Hadi, es formaria un govern d'unitat nacional i s'organitzaria una elecció presidencial. A canvi de la seva renúncia, al-Salih i altres membres del seu govern van obtenir immunitat davant de processos judicials relacionats amb els fets del període de crisi. L'acord preveia posteriorment un Diàleg Nacional inclusiu, l'elaboració d'una nova Constitució, un referèndum constitucional i noves eleccions presidencials i legislatives. Per tant, la iniciativa no pretenia simplement substituir al-Salih, sinó establir un procés de transició institucional de dos anys.
El 21 de febrer de 2012 es van celebrar eleccions presidencials en les quals Hadi va ser l'únic candidat, obtenint un mandat transitori de dos anys. La primera fase de la transició es va completar amb la formació d'un govern d'unitat nacional i amb la reorganització prevista de les institucions de l'Estat.
La segona fase de la transició va culminar amb el Diàleg Nacional Integral, inaugurat el 18 de març de 2013 a Sanà. Hi van participar 565 delegats procedents dels principals partits i corrents polítics, però també del moviment sudista, els houthis, la societat civil, les dones i els joves. El procés va rebre suport polític, tècnic i logístic de les Nacions Unides. El Diàleg es va dividir en nou grups de treball dedicats, entre altres qüestions, a la qüestió del sud, Sa'da, la reconciliació i la justícia transicional, la construcció de l'Estat, la governança, la reforma de les forces armades i de seguretat, els drets i les llibertats i el desenvolupament sostenible. El seu objectiu era establir les bases d'un nou sistema polític i constitucional. El 25 de gener de 2014 el Diàleg Nacional va concloure amb un document final que contenia aproximadament 1.800 recomanacions i que havia de servir de base per a la nova Constitució. Entre les seves propostes hi havia la transformació del Iemen en un estat federal i democràtic, amb reformes relatives a la governança, l'estat de dret, els drets humans i les forces armades.
L'acord sobre el nou model territorial no va ser compartit per tots els implicats. El Diàleg havia proposat un procés federal, i posteriorment una comissió creada pel president Hadi va establir una estructura de sis regions amb l'oposició de sectors del moviment sudista, que defensaven una fórmula que donés un paper molt més important a l'antic Iemen del Sud, i dels houthis, que qüestionaven la distribució territorial i les conseqüències econòmiques i polítiques del model proposat. El març de 2014 Hadi va crear una Comissió de Redacció Constitucional de 17 membres, encarregada d'elaborar el projecte de nova Constitució a partir dels resultats del Diàleg Nacional. El projecte havia de ser sotmès posteriorment a consulta pública i a un referèndum. El procés, però, va quedar paralitzat per l'agreujament del conflicte polític i militar. Els houthis, que ja controlaven bona part de la província de Sa'da, van ampliar la seva influència durant el 2014. Al setembre, les forces houthis i unitats militars aliades amb l'expresident al-Salih van entrar a Sanà i en van prendre el control, fet que va desarticular el procés de transició. Així, la nova Constitució mai no va arribar a ser sotmesa a referèndum ni es van celebrar les eleccions previstes. El fracàs d'aquest procés va constituir un dels passos decisius cap a l'escalada de la crisi iemenita i, posteriorment, a la guerra oberta de 2015.
La guerra civil La guerra civil va començar el setembre de 2014 quan Ali Abdallah al-Salih va intentar recuperar el poder sobre el país i el Congrés General del Poble (CGP), i reunint una gran part del CGP es va posar del costat dels huthis i va dividir efectivament el partit en una facció pro-Abd Rabbuh Mansur Al-Hadi i una altra pro al-Saleh.
Al setembre de 2014 les forces houthis van prendre el control de la capital, Sanaa, que es van repartir amb les forces del GPC d'al-Salih, a la qual va seguir una ràpida presa de possessió del govern houthi.
El novembre de 2014, l'Estat Islàmic va anunciar la formació de la seva branca regional al Iemen. Tot i que va dur a terme nombrosos atacs d'alt perfil durant el 2015, Estat Islàmic es va trobar aïllat a causa de les seves tàctiques brutals, i a finals de 2016 el grup estava majoritàriament confinat a la governació d'al-Bayda.
El 21 de març de 2015, el Comitè Revolucionari Suprem liderat pels houthis va declarar una mobilització general per enderrocar al president Hadi i ampliar el seu control a les províncies del sud. L'ofensiva houthi, aliada amb les forces militars lleials a l'antic president Ali Abdallah al-Salih va prendre el 25 de març Lahij, Taizz i van arribar als afores d'Aden, la seu del poder del govern d'Hadi, que va fugir del país mentre una coalició liderada per l'Aràbia Saudita va llançar operacions militars utilitzant atacs aeris expulsant els houthis i al-Salih d'Aden i Marib, al nord-est de Sanaa, restaurant l'antic govern iemenita i solidificant la línia de front. Els Estats Units d'Amèrica van proveir aquesta campanya de suport logístic i intel·ligència militar. Tot i que no hi ha hagut una intervenció directa del govern iranià al Iemen, la guerra civil és àmpliament considerada com a part del conflicte de poder entre l'Iran i l'Aràbia Saudita.
En abril de 2015 al-Qaida a la Península Aràbiga (AQAP) va vèncer a la batalla de Mukalla i van capturar un enorme dipòsit d'armes que contenia desenes de tancs, llançacoets Katyusha i armes petites amb els què va consolidar el seu domini a la província de Hadhramau establint un miniestat al voltant de Mukalla, i el 16 de juny un atac de drons dels Estats Units va matat l'emir d'AQAP, Nasir al-Wuhayshi, sent substituït pel cap militar del grup, Qasim al-Raymi. A principis de desembre de 2015 les ciutats de Zinjibar (la capital provincial de la governació d'Abyan) i Ja'ar (a pocs quilòmetres cap a l'interior al nord), van ser capturades per AQAP, però els Emirats Àrabs Units van donar suport a les forces locals aconseguiren el control de Mulalla en abril de 2016, i les forces d'AQAP i Estat Islàmic en retirada van atacar la Governació d'Hadramaut contra les forces lleials al president Abd Rabbuh Mansur Al-Hadi, però foren aturats per les forces d'elit de la coalició, i la major part dels comandaments d'AQAP a la regió foren capturats. Zinjibar va ser recuperada per les forces progovernamentals el 14 d'agost de 2016.
L'aliança entre al-Salih i els huthis va acabar quan el desembre de 2017 al-Salih va trencar amb els huthis i es va posar del costat dels seus antics enemics Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i el president Hadi, i van esclatar els combats entre els huthis i les forces lleials a al-Salih quan la coalició liderada per l'Aràbia Saudita va començar a bombardejar zones huthis, i finalment va provocar la mort de al-Salih i la presa de control de Sanaa el 4 de desembre de 2017. Una gran part del CGP va jurar lleialtat als houthis i va escollir Sadeq Ameen Abu Rass com a nou president, i els elements del CGP que es van mantenir lleials a la família d'al-Salih es van retirar a les zones controlades per Hadi i van començar a reconstruir la seva força militar per lluitar contra els huthis.
miniatura|Ofensiva governamental sobre al-Hudayda El 6 de desembre de 2017 les forces progovernamentals van atacar els huthis a la governació d'al-Hudayda amb l'objectiu de desallotjar les forces huthis del port, recuperar la ciutat d'al-Hudaydai acabar amb el suposat subministrament de fons, armes i míssils balístics als huthis a través del port d'al-Hudayda. El 3 de juny 2.000 soldats emiratis van atacar al-Hudayda des d'una base naval dels Emirats Àrabs Units a Eritrea, i les converses negociades per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) van causar una pausa a les operacions militars el 23 de juny de 2018. La batalla es va reprendre el 9 de setembre de 2018 després de l'enfonsament de les converses de pau a causa de l'absència dels houthi a les converses de pau de Ginebra. El 13 de desembre de 2018 es va acordar un alto el foc negociat per l'ONU, donant a les dues parts 21 dies per retirar completament les seves tropes de la ciutat i les forces progovernamentals es retiraren de la ciutat el novembre de 2021, cedint el control d'al-Hudayda als huthis.
La batalla de la vall d'Al Masini va ser una operació per netejar el bastió controlat per al-Qaida a la Península Aràbiga de la vall d'Al Misini a la província d'Hadramut, que va acabar amb victòria de la coalició liderada pels Emirats Àrabs Units, amb la recuperació de la major part de la vall d'Al Masini de mans dels islamistes el 18 de febrer de 2018.
El 30 d'abril de 2018, els Emirats Àrabs Units van desplegar més d'un centenar de soldats amb artilleria i vehicles blindats a l'arxipèlag iemenita de Socotra sense coordinació prèvia amb el govern iemenita provocant el deteriorament de les relacions dels dos països. Al Jazeera va informar que poc després de l'aterratge, les forces dels Emirats Àrabs Units van acomiadar els soldats iemenites estacionats a instal·lacions administratives com l'aeroport de Socotra i els ports marítims fins a nou avís, i la bandera dels Emirats Àrabs Units va ser aixecada a dalt als edificis oficials del govern a Hadibu. El 14 de maig es va arribar a un acord entre els Emirats Àrabs Units i el Iemen que va veure que el Iemen va recuperar el control administratiu i que les tropes de l'Aràbia Saudita també es desplegaven a l'illa.