Les dones a l'Alemanya nazi és la part de la història de la dona referent a Alemanya durant el nazisme. És a dir, l'estudi del paper que les dones han jugat durant l'Alemanya nazi, juntament amb els mètodes necessaris per al seu estudi. No s'aborden en aquest article les víctimes femenines de l'Holocaust o el seu paper en aixecaments, propaganda o accions fora del territori d'Alemanya, que pertanyen a l'article més genèric les dones al nazisme, incloent Alemanya i altres països.
Les dones tenien un rol secundari respecte als homes a causa de la ideologia del Tercer Reich, que considerava que el paper fonamental de la dona era el reproductor i el domèstic. Tot i això, nombroses dones contribuïren activament al manteniment del règim i a la transmissió dels valors, tant des d’organitzacions femenines afins al nazisme com a través del suport a dirigents del moviment o des del lloc de treball. Alhora, també n'hi ha hagut dins de la resistència alemanya, amb noms com el de Sophie Scholl.
El model femení del nazisme El nazisme fou un règim de caràcter feixista que aspirava a controlar tots els aspectes de la vida social a Alemanya i els territoris conquerits. Per això va emprar diversos mitjans per a promoure un nou model de dona, una figura femenina que donés suport a la ideologia oficial. Servia de model el vell adagi «Kinder, Küche, Kirche» (nens, cuina, església) que resumia les funcions de la dona, popularitzat durant el règim de Guillem II de Prússia, però sense èmfasi en la dimensió religiosa, substituïda pel culte al líder i al partit. De fet, justament per desestabilitzar el poder de les esglésies catòliques i protestants i la seva enorme influència entre les dones, es va promoure un retorn a les formes paganes germàniques.
El paper de la dona a la llar L'ascens del nazisme va implicar un canvi en la concepció de la dona i el seu paper a l'espai públic. Si la dona a la República de Weimar va ocupar un lloc preeminent, amb avenços com la concessió del sufragi femení el 1919 o lleis que equiparaven els seus drets als de l'home, l'adveniment de la nova ideologia va implicar un retorn a concepcions més tradicionalistes. La dona ideal per al model nazi és la perfecta mestressa de casa o bé una camperola que té cura de les seves terres, en tot cas un paper lligat a la llar i al manteniment de la família. Les dones que deixaven la feina remunerada per contraure matrimoni rebien una compensació econòmica, un préstec que podia cancel·lar-se parint fills: amb quatre nadons vius el deute era totalment condonat.
miniatura|Classes de costura per esdevenir una bona mestressa de casa.
Algunes professions es van prohibir totalment per a la dona, com per exemple l'exercici del dret. Les dones van ser apartades dels càrrecs d'advocades i jutgesses amb el pretext que eren persones massa emocionals i que no podrien actuar amb racionalitat en l'aplicació de la llei a un judici. Igualment es va vetar l'accés de noves professores universitàries. Des de 1933, no van admetre's dones parlamentàries (prèviament havient tingut fins 37 escons al Reichstag).
Calia aturar les doctrines del feminisme o, en paraules d'Alfred Rosenberg, «emancipar la dona de la seva emancipació» per retornar-la al «seu lloc natural». Segons Richard Walther Darré, ministre d'agricultura, les dones feministes tenien una carència als òrgans sexuals que les feia anhelar papers masculins.
La maternitat El rol més important de la dona era el de ser mare. Les dones alemanyes havien de tenir com més fills, millor, per engrandir la raça ària, proveir de soldats el front i poblar les regions de l'est recentment conquerides. En efecte, Hitler considerava que el poble alemany necessitava més «espai vital» (doctrina del Lebensraum) i per això va afavorir l'annexió o sotmetiment de les terres dels eslaus. Aquells espais tenien zones poc densament poblades i entre els plans del règim nazi estava repoblar-les amb famílies racialment «pures».
miniatura|Coberta d'una publicació per fomentar la maternitat. Es dona la paradoxa que la fotografia seleccionada com a model de nadó ari pertany en realitat a una nena filla de jueus, Hessy Levinsons Taft.
Van prendre tota una sèrie de mesures per afavorir la natalitat, com ara la condecoració de la Creu d'Honor de la Mare alemanya, en tres categories (or, plata i bronze), atorgada a les dones que tinguessin quatre fills o més, poguessin provar un arbre genealògic pur i mostressin una conducta d'acord amb el model femení del règim. Les dones guardonades gaudien de privilegis socials i econòmics i eren honorades en cerimònies públiques.
Les mares de famílies nombroses amb pocs recursos van rebre subsidis i reduccions en les factures de serveis bàsics. Es prohibí l'avortament, amb penes molt severes per a la mare (fins i tot la mort), des de 1935. Per evitar que dones avortessin per vergonya a haver concebut un fill fora del matrimoni o per manca de diners, es van crear els Lebensborn (literalment «Fonts de vida»), maternitats protegides on les joves podien donar a llum en l'anonimat. Posteriorment el nadó era adoptat per una família ària. Amb el temps, aquestes institucions atreien noies per tenir relacions sexuals amb oficials de les SS i així poder concebre fills en honor del Führer. Els Lebensborn s'instal·laren tant a Alemanya com en altres països controlats pels nazis.
Per contra, les mares genèticament impures (aquelles pertanyents a minories ètniques, amb avantpassats jueus o amb malalties) no podien tenir fills lliurement. Fins a 20.000 dones dins aquests grups van ser esterilitzades contra la seva voluntat entre 1933 i 1945. Les noies que es van quedar embarassades en els mesos previs a la promulgació de la llei d'esterilització van ser obligades a avortar. Un dels perills contra els que s'alertava era justament la Rassenschande o contaminació de la raça a través de matrimonis o fills impurs. Van aparèixer seccions d'eugenèsia on funcionaris certificaven els antecedents familiars purs dels promesos abans del casament. Per als oficials de les SS, assegurar la puresa de la dona escollida era un requisit indispensable per declarar legal la boda.
Aspecte i conducta La dona ideal dels nazis havia de vestir amb modèstia i destacar la seva feminitat. Per aquest motiu es va condemnar la moda dels feliços anys vint, on les noies s'abillaven a la garçonne i anaven amb cabells curts. Aquestes tendències foren considerades no sols antifemenines sinó d'influència francesa, i en conseqüència contràries a les arrels germàniques. S'encoratjava que la dona portés faldilla i el cabell llarg i recollit; amb trenes o pentinat «Gretchen» de nena i amb monyos o amb clips quan era adulta. Només es podien portar pantalons en activitats que els requerissin, com ara muntar a cavall.
miniatura|Exemple de dona ària desitjable, envoltada dels fills: tots segueixen els preceptes estètics de la propaganda nazi.
El cànon de bellesa dibuixava una dona afí als prototips de la raça ària: alta, rossa i amb bona salut. La pell brillant i bronzejada al sol com a signe de vitalitat i contacte amb la natura, els malucs amples per poder parir molts fills i les corbes que subratllen la feminitat eren els trets més desitjables. Es prohibia el maquillatge per considerar-se propi de les races del mediterrani o orientals i perquè en temps de guerra tots els esforços havien d'esmerçar-se per a ajudar els combatents i els seus líders i no en frivolitats. També era mal vist que les dones fumessin, perquè això podia perjudicar la salut i la dels fills que poguessin engendrar. Les prohibicions al respecte van ser molt més àmplies que les aplicades als homes.
L'esport havia de contribuir a la bellesa i a la salut per poder agradar als marits i parir bons fills, per això es va encoratjar la pràctica de la gimnàstica a l'aire lliure i en grup. Goebbels comparava la dona amb un ocell femella, que s'abilla amb les millors plomes per estar bonica i poder atreure el mascle i després es queda cuidant dels ous que ha post. Posar-se maca, però, no significava seguir els patrons de moda dels altres països, sinó que s'encoratjava la naturalitat en l'aparença per fer ressaltar la bellesa innata de les dones alemanyes. La Bund Deutscher Mädel (BDM - ‘Lliga de Noies Alemanyes’ constituí una organització específica anomenada Glaube und Schönheit (‘Fe i bellesa’) per instar les noies a seguir el cànon estètic i ideològic del nazisme que en els seus discursos ambdós anaven estretament units.
Implementació del model El model femení descrit ja es publicitava abans de l'ascens del nazisme al poder, als discursos dels líders del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP per les sigles en alemany), però va ser amb l'arribada de Hitler al govern i, sobretot, amb l'inici de la segona guerra mundial, que va expandir-se per tota Alemanya.
El paper de la propaganda L'ús intensiu de la propaganda per promoure els ideals nazis va incloure també missatges per a fomentar l'ideal femení, dirigits tant a les dones com als homes. Per seduir les dones es feien servir tècniques pròpies del teatre i del cinema, per a animar-les a contribuir a l'esforç de construcció del Reich des de les posicions assignades pel règim: ser la base del nou poble alemany.
El règim els recriminava haver abandonat el paper «natural» natural, seduïdes per idees d'emancipació planejades pels jueus per afeblir l'estat germànic. Hitler mateix, en un discurs al seu partit en 1934, distingia entre el «món petit», que pertanyia a la dona (format per la llar i la família) i el «món ampli», que pertanyia a l'home. Només la manca de cura del mascle d'aquest món ampli feia que la dona s'hagués d'ocupar de qüestions alienes a la seva biologia i, per tant, s'instava a tots els homes a recuperar-lo i complir els seus deures.
A les revistes per a noies adolescents (especialment a Das deutsche Mädel) es publicaven sovint històries on les filles es rebel·laven contra els pares «equivocats» per no seguir els consells de les organitzacions nazis. Aquests relats solien incloure conseqüències escandaloses quan els pares imposaven la seva voluntat i acabaven amb un final feliç en el quals els progenitors reconeixien l'error. Igualment, en els contes per a nens apareixien històries de terror sobre els jueus on sovint les víctimes eren nenes que eren a soles amb ells i patien abusos o maltractaments.
El llibre de text esdevingué un instrument eficaç de propaganda nazi, amb què s'instruïa sobre qüestions racials, la marxa de la guerra, les novetats del règim i el paper de cada sexe. S'utilitzava a l'escola i als cursos informals de les organitzacions femenines. Llibres no conformes a l'ideologia eren cremats i es va oferir una reescriptura d'altres històries en la línia nazi. Per exemple a La Ventafocs es mostrava com el príncep preferia la protagonista, pertanyent a la raça ària i acostumada a les tasques domèstiques, davant l'engany de la madrastra i les seves filles, estrangeres i vestides amb moda extravagant per amagar la seva lletjor.
L'educació de les dones El règim nazi condemnava públicament els intel·lectuals, i encara més les figures femenines que poguessin destacar en camps acadèmics. Va limitar per llei la possibilitat de les dones de matricular-se en carreres universitàries, amb un màxim d'un 10% de les places disponibles, i l'encariment general de les taxes associades. L'escola secundària continuava oberta a nens i nenes però en les classes de biologia i història es va accentuar el caràcter sexista dels ensenyaments amb la depuració dels docents i del material didàctic. Els mestres s'havien d'afiliar al Nationalsozialistischer Lehrerbund, el cos oficial docent nazi, i jurar lleialtat al règim per poder ensenyar. Rebien periòdicament inspeccions per assegurar que el contingut de les classes s'adigués amb la doctrina del govern, especialment en la qüestió racial.