La Bultaco Frontera fou un model de motocicleta fabricat per Bultaco entre 1975 i 1981, dissenyat específicament per a la pràctica de l'enduro (modalitat anomenada a l'època "Tot Terreny"). Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades -des dels 74 fins als 370 cc-, totes elles amb les següents característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de simple bressol (tret de les versions de 74 i 125 cc, en què era doble), frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.
Successora de la reeixida Matador creada el 1963, la Frontera fou també un dels models carismàtics de Bultaco i una de les motocicletes d'enduro més ben valorades pels experts durant la dècada de 1970. Tot i que s'adreçava especialment a pilots de nivell que volien competir-hi amb plenes garanties (era gairebé idèntica als prototipus provats en competició pels pilots oficials de la marca), molts dels seus compradors eren simples afeccionats a la motocicleta de muntanya que la feien servir per a esbargir-se per camins fora d'asfalt. A més a més, les versions de 75 i 125 cc tenien gran acceptació entre els joves, ja que substituïen les antigues Lobito d'idèntica cilindrada.
En el vessant esportiu, malgrat que mai ningú no guanyà amb aquesta motocicleta cap de les dues principals competicions d'enduro d'aleshores (el Campionat d'Europa i els International Six Days Trial o ISDT, actualment anomenats ISDE), sí que s'hi aconseguiren nombrosos campionats estatals i medalles d'or als ISDT. Pilots com ara Narcís Casas, Josep Maria Pibernat, Joan Riudalbàs i Toni Soler en foren els usuaris més famosos, arribant a dominar el Campionat d'Espanya durant anys.
Història El llançament de la Frontera no fou una simple posada al dia de la Matador sinó que suposà un canvi radical del concepte, fins al punt que ambdós models tenien ben poc en comú. Ja feia anys que Bultaco estava treballant en la substitució del seu històric model i, després del fracàs de la Biflecha de 1973, els principals pilots de la marca optaren per una solució més radical: adaptar la lleugera i potent Pursang de motocròs a les regulacions del Tot Terreny, una idea (instigada entre d'altres per Toni Soler), que resultà plenament encertada i fructificà en la Frontera de 1975. La primera de la sèrie s'anomenà Mk9 tot continuant la numeració de la Pursang, amb la qual estava estretament emparentada (la Pursang MK9 aparegué un any després, el 1976). Inicialment, es fabricà en les cilindrades de 250 i 360 cc, per bé que aquesta darrera resultava una mica massa brusca de resposta (aviat, però, en sortí una versió dosificada i amb una corba de potència més plana).
Un any després, el 1976, n'aparegué una nova versió -la Mk10- amb grans canvis envers la primera: el motor lliurava 32 CV a 8.000 rpm, el canvi de cinc velocitats disposava de marxes més llargues, el bastidor era més petit i curt i les suspensions, més dures (millorant-ne així el comportament), alhora que el sistema elèctric esdevenia més sofisticat. Aquell any aparegueren també les versions per a joves (amb sengles motors de 74 i 125 cc i una estètica que imitava la de la nova Mk10), versions que venien a ocupar el buit deixat per la Lobito, la qual s'havia especialitzat en trial el 1975 amb la reconversió a Lobito T.
El 1977, mentre encara es comercialitzava la Mk10, Bultaco llançà una versió complementària que es vengué simultàniament: la Gold Medal, derivada directament de la Pursang MK10 d'aquell mateix any i que era més una motocicleta de motocròs matriculable que no pas una d'enduro estrictament parlant. El zenit de la Frontera s'assolí el 1978 amb la versió més reeixida de la nissaga, la Mk11, una moto d'enduro d'alt rendiment que marcà l'inici de la fi de la seva història d'èxits. Fou amb una Mk11 370 oficial que Narcís Casas aconseguí aquell 1978 el seu darrer campionat estatal de Tot Terreny i el de Bultaco, poc abans que la crisi financera de l'empresa, agreujada el 1979, aboqués l'empresa a la fallida i posterior tancament.
D'ençà de 1979, la pràctica desaparició del departament de curses de Bultaco coïncidí amb el declivi esportiu de Narcís Casas i l'ascensió de Carles Mas, qui aconseguiria per a Montesa diversos campionats estatals amb la Montesa Enduro. Mentrestant, una Bultaco en hores baixes fou incapaç de seguir evolucionant la Frontera (ni gairebé cap dels seus models, tret de la Sherpa T "blanca" i la Pursang MK15) i es dedicà bàsicament a rejovenir estèticament la moto, amb llançaments com ara el de la Frontera 74 "groga" i la Mk11 "blanca" el 1979. Cal esmentar també la Mk12 370 TT, una versió matriculable de la Pursang MK12 Everts de 1978 apareguda més tard que, tot i haver estat considerada com la darrera Frontera, era en realitat una Pursang amb enllumenat i un silenciador més gros.
Finalment, el darrer intent de Bultaco de renovar la Frontera es produí cap a 1980, quan es presentà a la premsa un prototipus anomenat Frontera Mk15 TT, derivada directament de la Pursang MK15, que no va arribar mai a la producció.
Campionats d'Espanya guanyats Els Campionats d'Espanya de Tot Terreny guanyats amb una Bultaco Frontera varen ser aquests:
Any Campió1975 Narcís Casas Narcís Casas Narcís Casas1978 Narcís Casas
Versions Llista de versions produïdes
VersióCilindradaId.ModelNúm. SèriePeríode en produccióPintura dipòsitDeA Mk9 250 152 152.000.001 1975 1976 Vermell amb franja groga 360 143 143.000.001 Civil Guard ? 160 160.000.001 1976 Verd fosc 74 74 174 174.000.001 1976 1979 Vermell amb franja groga 125 125 186 186.000.001 1976 1978 Mk10 250 180 180.000.001 1976 1978 Blau tipus Pursang 370 181 181.000.001 Vermell amb franges argentades Gold Medal 250 492 492.000.001 1977 1979 Daurat amb franges vermelles 370 493 493.000.001 Daurat amb franges verdes Mk11 250 214 214.000.001 1978 1979 Blau amb franges grogues 370 215 215.000.001 74 Groga 74 174B 1979 1981 Groc Mk11B 250 214A 1979 1981 Blanc amb franges blava i vermella 370 215A Mk15 TT 250 - - 1980 Blau amb franges grogues 370 - -
Mk9 Fitxa tècnica Bultaco Frontera Mk9 250360Id. Model 152 143 Núm. Sèrie 152.000.001 143.000.001Anys 1975 - 1976CC 244,29 363,168Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm 85 x 64 mmCompressió 12:1 10,5:1CV 31,2 a 8.000 rpm 33,54 a 7.000 rpmCarburador Amal 2036 Amal 2.036Canvi 5 velocitatsSuspensió davant Forquilla telescòpica 190 mmSuspensió darrera Amortidors hidràulicsPneumàtic davant 3,00 x 21Pneumàtic darrera 4,00 x 18Frens davant Tambor 140 x 30 mmFrens darrera Tambor 140 x 30 mmPes en sec 105 kgCapacitat dipòsit 11,4 litresColor dipòsit Vermell amb franja groga
Civil Guard A banda de proveir de motocicletes a serveis com ara la Creu Roja i Correus, Bultaco en proporcionà també a les forces armades espanyoles, entre elles diverses versions d'Alpina per a l'exèrcit espanyol i la Frontera "Guardia Civil" de 1976 (amb l'identificador de model 160) per a la unitat de muntanya de la guàrdia civil. Aquesta darrera era bàsicament una Frontera Mk9 pintada de verd i equipada amb accessoris adients per a la seva funció.
Models 174 i 186 Fitxa tècnica Bultaco Frontera 74/125 74125miniatura|center|En blau: Frontera 74 de 1979Id. Model 174 186 Núm. Sèrie 174.000.001 186.000.001Anys 1976 - 1979 1976 - 1978CC 74,78 118,82Diàmetre x Carrera 43 x 51,5 mm 54,2 x 51,5 mmCompressió 13:1 12:1CV 8,9 a 10.500 rpm 13,6 a 8.000 rpmCarburador Amal 2600 Bing 84Canvi 6 velocitatsSuspensió davant Forquilla telescòpicaSuspensió darrera Amortidors hidràulicsPneumàtic davant 2,75 x 21Pneumàtic darrera 3,50 x 18Frens davant Tambor 125 x 25 mmFrens darrera Tambor 125 x 25 mmPes en sec 86,5 kgCapacitat dipòsit 10,5 litresColor dipòsit Vermell amb franja groga Notes
Mk10 Fitxa tècnica miniatura|Una Bultaco Frontera MK10 370 en un enduro "Vintage" a Itàlia el 2018 Bultaco Frontera Mk10 250370miniatura|center|Frontera MK10 250 de 1976miniatura|center|Frontera MK10 370 de 1976Id. Model 180 181 Núm. Sèrie 180.000.001 181.000.001Anys 1976 - 1978CC 244,29 363,168Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm 85 x 64 mmCompressió 12:1 9:1CV 32,1 a 8.000 rpm 33,2 a 7.000 rpmCarburador Bing 54, 36 mm Bing 54, 36 mmCanvi 5 velocitatsSuspensió davant Forquilla telescòpica 190 mm Forquilla telescòpica 240 mmSuspensió darrera Amortidors hidràulics 100 mm Amortidors hidràulics 115 mmPneumàtic davant 3,00 x 21Pneumàtic darrera 4,00 x 18 4,50 x 18Frens davant Tambor 140 x 30 mmFrens darrera Tambor 140 x 30 mmPes en sec 107 kg 109 kgCapacitat dipòsit 9,3 litres 10,5 litresColor dipòsit Blau tipus Pursang Vermell amb franges argentades
Gold Medal La Gold Medal ("Medalla d'Or") aparegué només vuit mesos després de la presentació de la Frontera Mk10. El motiu d'aquest llançament sobtat fou el superàvit de Pursang amb què es trobà Bultaco després que una important partida enviada als EUA fos rebutjada a causa del seu lliurament tardà. De fet, la Frontera Gold Medal era realment una moto de motocròs "disfressada" d'enduro i, doncs, molt difícil de controlar per usuaris que no fossin pilots experts. Les revistes especialitzades de l'època varen descriure així la moto i la varen criticar pel fet de ser un «llop amb pell de xai», la qual cosa, lluny de desencoratjar els possibles compradors, va tenir l'efecte contrari (el fet de poder tenir una moto que «era només per a campions» esdevenia molt llaminer).
Fitxa tècnica Bultaco Frontera Gold Medal 250370miniatura|center|Gold Medal 250 de 1977Id. Model 492 493 Núm. Sèrie 492.000.001 493.000.001Anys 1977 - 1979CC 244,2 363,1Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm 85 x 64 mmCompressió 12:1 9:1CV 32,1 a 8.000 rpm 33,1 a 7.000 rpmCarburador Bing 54, 36 mm Bing 54, 36 mmCanvi 5 velocitatsSuspensió davant Forquilla telescòpicaSuspensió darrera Amortidors hidràulicsPneumàtic davant 3,00 x 21Pneumàtic darrera 4,50 x 18Frens davant Tambor 140 x 30 mmFrens darrera Tambor 140 x 30 mmPes en sec 107 kg 109 kgCapacitat dipòsit 9,3 litres 10,5 litresColor dipòsit Daurat amb franges vermelles Daurat amb franges verdes Notes
Mk11 Fitxa tècnica Bultaco Frontera Mk11 250370miniatura|center|Frontera MK11 250 de 1978miniatura|center|Frontera MK11 370 de 1979Id. Model 214 215 Núm. Sèrie 214.000.001 215.000.001Anys 1978 - 1979CC 246,3 363,168Diàmetre x Carrera 70 x 64 mm 85 x 64 mmCompressió 11:1 10:1CV 27,52 a 8.720 rpm 31,05 a 7.500 rpmCarburador Amal 2000, 38 mm Amal 2000, 38 mmCanvi 6 velocitats 5 velocitatsSuspensió davant Forquilla telescòpica 240 mmSuspensió darrera Amortidors hidràulics 260 mmPneumàtic davant 3,00 x 21Pneumàtic darrera 4,50 x 18Frens davant Tambor 140 x 30 mmFrens darrera Tambor 140 x 30 mmPes en sec 113 kg 115 kgCapacitat dipòsit 10,5 litresColor dipòsit Blau amb franges grogues
74 Groga Fitxa tècnica Bultaco Frontera 74 Id. Model 174B Núm. Sèrie ? Anys 1979 - 1981 CC 74,78 Diàmetre x Carrera 43 x 51,5 mm Compressió 14:1 CV 8,86 a 7.500 rpm Carburador Bing 84, 26 mm Canvi 6 velocitats Suspensió davant Forquilla telescòpica 160 mm Suspensió darrera Amortidors hidràulics Pneumàtic davant 2,50 x 20 Pneumàtic darrera 3,75 x 17 Frens davant Tambor 125 x 25 mm Frens darrera Tambor 125 x 25 mm Pes en sec 89 kg Capacitat dipòsit 7,5 litres Color dipòsit Groc
Mk11B Fitxa tècnica Bultaco Frontera Mk11B 250370Id. Model 214A 215A Núm. Sèrie ? ?Anys 1979 - 1981CC 246,3 363,1Diàmetre x Carrera 70 x 64 mm 85 x 64 mmCompressió 11:1 8,5:1CV 27,24 a 6.000 rpm 32 a 7.100 rpmCarburador Bing 54, 36 mm Bing 84, 32 mmCanvi 6 velocitats 5 velocitatsSuspensió davant Forquilla hidropneumàtica 240 mmSuspensió darrera Amortidors hidràulics 260 mmPneumàtic davant 3,00 x 21Pneumàtic darrera 4,00 x 18 4,50 x 18Frens davant Tambor 140 x 30 mmFrens darrera Tambor 140 x 30 mmPes en sec 113 kg 115 kgCapacitat dipòsit 10,5 litresColor dipòsit Blanc amb franges blava i vermella
Referències
Enllaços externs
Pàgina amb totes les versions de Frontera produïdes per Bultaco