Aquesta llista de sistemes d'escriptura presenta els diferents sistemes per representar de forma escrita els llenguatges verbals humans, classificats segons les característiques distintives comunes.
460px|thumb
500px|miniatura|Sistemes d'escriptura actuals al món.
Sistemes d'escriptura ideogràfics i pictogràfics En els sistemes d'escriptura ideogràfics els grafemes són ideogrames que representen conceptes o idees, en lloc d'una paraula específica. I en els pictogràfics els grafemes són imatges icòniques. Es considera que aquests sistemes no permeten representar la totalitat del que el llenguatge verbal humà pot comunicar. Els lingüistes John DeFrancis i J. Marshall Unger, per exemple, postulen que un sistema d'escriptura complet no pot ser únicament ideogràfic o pictogràfic.
En l'actualitat existeixen uns pocs sistemes d'escriptura pictogràfics o ideogràfics, però no hi ha una única manera de llegir-los, ja que no existeix una correspondència biunívoca entre símbols i paraules.
Escriptura mexica → Nàhuatl Tot i que alguns noms propis tenen components fonètics. Escriptura mixteca → Mixteca Escriptura dongba → naxi sovint ampliat amb escriptura en sil·labari Geba. escriptura pictogràfica shaba →Ersu Escriptura jeroglífica micmac → Micmac Té components fonètics. Nsibidi → llengües ekoid, efik, igbo Testerià → Usat pels antics missioners a Mèxic. Altres Sistemes d'escriptura de Mesoamèrica, com l'olmeca, el zapoteca i altres, exceptuant l'Escriptura maia.
Existeixen altres sistemes d'escriptura que utilitzen símbols per representar sistemes que no són pròpiament llenguatge verbal humà, o bé per representar llenguatges artificials. Entre altres hi ha els següents: sistema Bliss → Una escriptura ideogràfica creada principalment per a la Comunicació Alternativa i Augmentativa (sigles en anglès AAC), és a dir, els sistemes de suport a la comunicació amb persones amb disminució en les capacitats de producció o percepció de la llengua oral. iConji → Sistema de pictogrames usat a les xarxes socials. Isotype (pictograma) Sona Altres sistemes d'escriptura.
L'Escriptura Lineal B i l'escriptura asèmica també incorporen ideogrames.
Sistemes d'escriptura logogràfics En els sistemes d'escriptura logogràfica, els glifs representen paraules o morfemes (components significatius de les paraules), i no sons o fonemes.
Cal tenir en compte que l'escriptura logogràfica no es compon exclusivament de logogrames. Tots contenen també grafemes que representen elements fonètics (basats en sons). Aquests elements fonètics es poden utilitzar sols (per representar, per exemple, paraules estrangeres), o poden afegir-se com a complements fonètics a un logograma (per especificar el so d'un logograma que d'una altra manera podria representar més d'una paraula). En el cas del xinès, l'element fonètic està integrat en el mateix logograma; en egipci i maia, molts glifs són purament fonètics, mentre que altres funcionen ja sigui com logogrames o elements fonètics, depenent del context. Per aquesta raó, moltes d'aquestes escriptures es podrien classificar més apropiadament com a escriptures logosil·làbiques o complexes; la terminologia utilitzada depèn en gran manera dels usos en l'àmbit d'estudi, i és en part arbitrària.
Sistemes logogràfics consonàntics Jeroglífic egipci, hieràtic, i demòtic → escriptures de l'antic Egipte
Sistemes logogràfics sil·làbics Jeroglífics d'Anatòlia → Luvi Escriptura cuneïforme → sumeri, accadi, altres llengües semítiques, llengua elamita, llengua hitita, luvi, hurrita, i urartià Escriptura xinesa → xinès, però també utilitzat en japonès (anomenat kanji), coreà (anomenat hanja), vietnamita (anomenat chu nom, obsolet), llengües zhuang, sawndip. Escriptura dels ossos oraculars - Xinès antic Escriptura xinesa de bronze - Xinès antic Escriptura jurtxet → Idioma jurtxet Escriptura kitan gran → Kitan Escriptura tangut → Tangut Escriptura bagam Escriptura maia → Ch'ortí, Maia yucatec, i altres llengües maies clàssiques. Escriptura yi clàssica → diverses llengües yi Escriptura sui → Sui (llengua)
Sistemes d'escriptura sil·làbica En un sil·labari, els grafemes representen síl·labes o mores. La diferència entre els sil·labaris i els alfabets sil·làbics o abugides és que en un sil·labari no hi ha similitud gràfica entre les síl·labes que contenen un mateix so consonàntic.
Escriptura afaka → Ndjuka Escriptura yugtun → Yupik Sil·labari cherokee → Cherokee Sil·labari xipriota → Grec arcadoxipriota Geba → Naxi Kana → Japonès Hiragana Katakana Man'yōgana Kikakú o Escriptura Mendé → Mendé Sil·labari kpelle → Kpelle Lineal B → Grec micènic Nushu → Xinès Sil·labari vai → Vai Escriptura woleaiana → Woleaià Escriptura yi (moderna) → Idioma yi
Semisil·labaris : Escriptures en part sil·làbiques i en part alfabètiques
En molts d'aquests sistemes, algunes combinacions de consonant-vocal s'escriuen com a síl·laba, però en altres casos s'escriuen com una consonant més una vocal.
Escriptures paleohispàniques → Llengües paleohispàniques Escriptura tartèssia → Tartessi Escriptura ibèrica sud-oriental → Ibèric Escriptura ibèrica nord-oriental → Ibèric Escriptura celtibèrica → Celtibèric
Escriptura cuneïforme del Persa antic → Persa antic Zhuyin o Bopomofo → escriptura fonètica per a les diferents varietats de les llengües sinítiques i la principal per a moltes de les llengües Llengües formosanes.
Escriptura eskayana → Eskayà (Bohol, Filipines) (un sil·labari que es basa aparentment en un alfabet; manté algunes característiques alfabètiques).
Escriptura Shümom → Bamum (un sil·labari defectiu, amb elements alfabètics per completar els buits).
Sistemes d'escriptura alfabètica En els sistemes d'escriptura alfabètica els grafemes representen fonemes, és a dir, unitats mínimes de so de la llengua. Tot i que originàriament la creació d'un alfabet respon a una relació biunívoca entre so i grafia, cal tenir en compte que rarament tots els fonemes es representen amb una única grafia, ni tots els grafemes representen un únic fonema. A més, sovint trobem que un fonema es representa amb una seqüència de dos o més grafemes.
Cal distingir entre alfabets autèntics, alfabets sil·làbics o abugides, i alfabets consonàntics o abjads.
Alfabets Els alfabets complets o autèntics són un conjunt de grafemes, anomenats també lletres, on són representats tots els fonemes de la llengua, tant els consonàntics com els vocàlics.
miniatura|Sistemes d'escriptura usats a Europa.Aquest mapa mostra les llengües oficials dels països d'Europa; si un país té un territori amb una llengua diferent, es mostren els dos idiomes. L'únic idioma oficial de Moldàvia és el romanès (amb alfabet llatí), però la república independent de facto i no reconeguda de Transnístria utilitza tres idiomes basats en caràcters ciríl·lics: ucarïnès rus i moldau. L'única llengua oficial de Georgia és el georgià, però les repúbliques independents de facto i no plenament reconegudes de Abkhàzia i Ossètia del sud tenen l'alfabet ciríl·lic: ambdues repúbliques utilitzen el rus. A més, Abkhàzia també l'abkhaz, i Ossetia del sud usa l'osseta. Azerbaijan's sole official language is Azerbaijani, but the unrecognized de facto independent republic of Nagorno-Karabakh uses Armenian as its sole language. Additionally, Serbia's sole official language is Cyrillic Serbian, but within the country, Latin script for Serbian is also widely used.
Alfabet aràbic uigur → Uigur Alfabet armeni → Armeni Alfabet avèstic → Avèstic Alfabet borama → Somali Alfabet aghbanès → Aghuà o antic Udi Alfabet bassa vah → Bassa (llengua) Alfabet copte → Egipci o antic copte Alfabet ciríl·lic → Llengües eslaves orientals (rus, belarús, ruté i ucraïnès), Llengües eslaves meridionals orientals (Búlgar, Macedònic, Serbi), les altres llengües oficials de Rússia, Kazakh, Kirguís, Tadjik i Mongol. Els països de l'Azerbaidjan, Turkmenistan, i l'Uzbekistan han adoptat recentment l'alfabet llatí, tot i que es manté un ús considerable del ciríl·lic. Vegeu Variants de l'alfabet ciríl·lic. Alfabet elbasan → Albanès (en desús) Alfabet fonètic internacional Alfabet fraser → Lisu Alfabet georgià → Georgià i altres Llengües kartvelianes Alfabet Glagolític → Antic eslau Alfabet gòtic → Gòtic Alfabet grec → Grec Alfabet hongarès antic (en hongarès magyar rovásírás o székely-magyar rovásírás) → Hongarès Antics alfabets itàlics, inclou: alfabet etrusc, alfabet osc, i els alfabets nuceri, de Lugano, venètic, rètic, camúnic → una família d'alfabets relacionats entre si, per a les antigues llengües itàliques: Etrusc, Osc, Umbre, Messapi, Picè meridional, Rètic, Venètic, Lepòntic, Camúnic. Alfabet kaddare → Somali Alfabet llatí (o alfabet romà) → originalment llatí; la part oriental i central de les llengües d'Europa, llengües turqueses, la part subsahariana de les llengües d'Àfrica, les llengües ameríndies, les llengües de l'àrea marítima del sud-est asiàtic i llengües d'Oceania utilitzen versions de l'alfabet llatí amb addició de diacrítics. Algunes llengües que no usen l'alfabet llatí disposen d'un sistema d'escriptura secundari en aquest alfabet per a les transliteracions. Alfabet mandeu → Mandeu dialecte de l'arameu Alfabet manxú → Manxú Alfabet mongol → Mongol Alfabet n'ko → Maninke, Bamana, diula Alfabet ogham () → Llengües goidèliques, llengües britòniques, picte Antic alfabet pèrmic o Abur → Komi Alfabet osmanya → Somali Alfabet rúnic → Llengües germàniques Alfabet santali → Santali Alfabet tifinag, neotifinag o alfabet libicoberber → Amazic o berber. Escriptura taquigràfica eclèctica (en desús) Escriptura taquigràfica Gabelsberger Antic alfabet turquès → Llengües turqueses Antic alfabet uigur → Uigur Alfabet vithkuqi → Albanès Alfabet zaghawa → Zaghawa
Alfabets caracterològics En un alfabet caracterològic els grafemes contenen elements que es basen en els trets articulatoris, tals com bilabial, nasal, fricatiu, vocal anterior, etc. El nombre de trets que indica cada alfabet pot ser diferent.
Hangul → Coreà Notació Stokoe per transcriure el llenguatge de signes americà. Alfabet Osage → Osage Alfabet shavià SignWriting sistema que permet transcriure tots els llenguatges de signes que existeixen. Taquigrafia Gregg Tengwar (Escriptura artificial inventada per J.R.R. Tolkien a les seves obres de ficció) Visible Speech (escriptura fonètica)
Alfabets disposats en blocs sil·làbics Hangul → Coreà Alfabet algonquí dels Grans Llacs → fox, potawatomi, winnebago, ojibwa IsiBheqe SoHlamvu - Llengües Bantu del sud
Abugides Un abugida, també anomenat alfabet sil·làbic o alfasil·labari, és un sistema d'escriptura en què els grafemes representen síl·labes, és a dir, cada lletra representa la unió d'una consonant amb una vocal inherent, o bé, en el cas que es vulgui indicar una vocal diferent de la vocal inherent, s'hi afegeix el signe diacrític corresponent a la vocal. Es diferencia, d'una banda, dels abjads perquè aquests no representen pròpiament les vocals; i d'altra banda, són diferents dels sil·labaris perquè aquests disposen d'un signe independent per a cada possible síl·laba, mentre que en els abugides hi ha una part comuna en els grafemes que representen el mateix so consonàntic i varia la part del grafema que representa el so vocàlic.
La major part dels abugides es troben entre l'Índia i el sud-est aisàtic, i pertanyen històricament a la família bràmica. El nom abugida deriva de la designació dels primers caràcters de l'alfabet amhàric: አ (A) ቡ (bu) ጊ (gi) ዳ (da), de manera semblant a l'origen dels mots alfabet o abecedari.
Abugides de la família bràmica
miniatura|Manuscrit palaung escrit en un abugida bràmic. Alfabet anga lipi → Angika Alfabet ahom → Ahom Alfabet assamès → Assamès Brahmi → Pràcrit, sànscrit Alfabet balinès → Balinès Alfabet batak → Batak toba i altres llengües Batak (Indonèsia)