La jadeïta és un mineral que pertany a la classe dels silicats i al subgrup dels inosilicats de cadena simple, també coneguts com a piroxens; en aquest subgrup es troba classificat com a clinopiroxè. Les classificacions de Nickel-Strunz i Dana coincideixen en classificar el mineral dins el grup dels silicats. La jadeïta se sol formar a elevades pressions i temperatures moderades; típicament en ambients de subducció cortical com ara la costa Pacífica de Sud-amèrica o l'est del Japó. Sovint es forma per la transformació de l'albita en quars i jadeïta a conseqüència de les elevades pressions. Se sol trobar en ambients altament metamorfitzats de roques serpentinítiques riques en sodi. La jadeïta ha estat i és un mineral important i rellevant, tant culturalment com econòmicament, ja que és un dels principals minerals formadors del famós jade, molt emprat tant actualment com en el passat. La seva fórmula és NaAlSi₂O₆ o Na(Al, Fe3+)Si₂O₆.
Etimologia El nom jadeïta prové de la paraula jade, que a la vegada prové de la unió de la paraula francesa l'ejade i la paraula llatina ilia. Altres fonts senyalen que el nom també pot venir dels mots castellans piedra de ijada. A Castella el terme ijada es refereix a cadascuna de les dues cavitats simètricament col·locades entre les costelles falses i els ossos de la cintura; aquest nom probablement prové de la creença que aquest mineral sanava el dolor de ronyó si s'aplicava en aquesta zona del cos. El nom del mineral en llatí és lapis nephriticus. En aquest cas, el terme dona nom a la nefrita, un dels minerals formadors del jade.
Classificació Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jadeïta es troba classificada al grup dels silicats (i germanats), al subgrup dels inosilicats, i dins d'aquest últim al subgrup dels inosilicats amb dues cadenes periòdiques i individuals, Si₂O₆, família dels piroxens. Segons aquesta classificació, forma el grup 9.DA.25 (9: silicats (i germanats); D: Inosilicats; A: inosilicats amb 2 cadenes periòdiques i individuals). Comparteix el grup 9.DA amb els minerals donpeacorita, enstatita, ferrosilita, clinoenstatita, augita egirínica, clinoferrosilita, kanoïta, pigeonita, augita, diòpsid, esseneïta, hedenbergita, johannsenita, petedunnita, davisita, kushiroïta, grossmanita, omfacita, egirina, egirina-augita, jervisita, cosmoclor, namansilita, natalyita i espodumena. Segons la classificació de Dana, la jadeïta es troba classificada com a inosilicat de cadena simple sense ramificar, al subgrup de cadena simple sense ramificar W=1 amb cadenes P=2. Segons aquesta classificació, forma el grup 65.1.3c.1 (65: inosilicats de cadena simple; 1:cadena simple sense ramificar W=1 amb cadenes P=2; 3c.1 correspon al grup concret que forma la jadeïta).
Identificació miniatura|50px|Hàbits de la jadeïta miniatura|esquerra|Jadeïta procedent de Myanmar. De visu Per a identificar la jadeïta de visu és important tenir en compte l'hàbit, el color i la duresa. Tot i ser un piroxè, la jadeïta no se sol trobar en el típic hàbit dels piroxens, ja que no sol formar cristalls idiomòrfics; generalment presenta hàbits fibrosos o granulars (amb grans de mida petita i subhèdrics). El color no sol ser determinant en la jadeïta, ja que pot presentar tota mena de coloracions diferents com ara el verd, el groc, el blanc blavós o el lila. La seva duresa de 6 en l'escala de Mohs permet diferenciar la jadeïta d'altres minerals semblants com ara la serpentina, però no permet diferenciar-la de, per exemple, la grossulària, ja que té una duresa semblant (6,5-7).
Amb microscopi òptic Llum transmesa Quan la jadeïta s'observa en làmina prima mitjançant un microscopi òptic en mode de llum transmesa, sol presentar uns hàbits prismàtics, romboèdrics, granulars o tabulars. En el cas dels cristalls més ben formats s'hi pot observar fàcilment l'exfoliació, i també s'hi poden observar fractures. En làmina prima, la jadeïta és incolora, amb un relleu mitjà i positiu, i uns colors d'interferència grocs o grisos de primer ordre (depèn de la secció que s'observi). La birefringència de la jadeïta presenta uns valors d'entre 0,006-0,021. L'angle d'extinció que presenta en llum transmesa oscil·la entre els 32 i els 45°. La jadeïta és biaxial amb un signe òptic positiu i un angle 2V entre 60 i 90°.
Propietats Estructura cristal·lina miniatura|Estructura de la jadeïta (piroxè) La jadeïta cristal·litza en el sistema cristal·lí monoclínic. El seu grup espacial és C2/ c, amb unes dimensions de cel·la: a = 9,418Å, b = 8,562Å i c = 5,219Å; aquestes dimensions de cel·la poden variar segons les condicions de formació del mineral; per a espècimens formats a 1500 °C i 50 Kb, els paràmetres de cel·la són: a = 9,692Å, b = 8,874Å, c = 5,301Å, β = 106,85° i V = 436,37ų; amb un grup espacial C2/c. La seva estructura és semblant a la que tenen altres piroxens com ara el diòpsid, que estan formats per capes paral·leles d'alumini coordinades octaèdricament i poliedres de sodi connectats amb cadenes de sílice paral·leles a l'eix c. Les distàncies catió-oxigen són per als diferents elements: Si-O = 1,623Å, Al-O = 1,928Å, i Na-O = 2,469Å. Quan se sotmet un cristall de jadeïta a difracció de raigs X, s'obtenen diferents pics d'intensitats d'energia: Pic (2θ) Intensitat (%)4,2940%2,10430%2,92270%2,831100%2,49020%2,06940%1,57230%
Propietats físiques Cristal·litza al sistema monoclínic. Presenta una duresa a l'escala de Mohs de 6,5 a 7,0 (és una propietat física que depèn de la composició del mineral). És un mineral dens, amb una densitat entre 3,24 i 3,43 g/cm³ i una gravetat específica de 3,4 g/cm³. La jadeïta forma solucions sòlides amb altres minerals del grup dels piroxens com l'augita, el diòpsid, l'egirina i el cosmoclor. La fractura és desagregable en masses de jadeïta i irregular en cristalls. Presenta maclat tant individual com lamel·lar en {100} i {001} i una exfoliació bona en {110}. Una de les característiques de la jadeïta és la seva fluorescència; les varietats més fosques, normalment no presenten fluorescència amb raigs UV; els minerals de color verd clar poden arribar a presentar-ne en alguns casos en longitud d'ona curta i en presenten amb ona llarga; en aquest cas la fluorescència és de color verd. Les varietats violàcies poden presentar fluorescència blanca o vermellosa en longitud d'ona llarga. Algunes varietats de color espígol poden presentar fluorescència taronja tant en longitud d'ona llarga com curta.
Propietats químiques La seva fórmula química és NaAlSi₂O₆. Els elements que es troben a la seva estructura són l'alumini, el sodi, el ferro, l'oxigen i el silici; tot i això, molts elements poden entrar a la seva estructura tot substituint algun dels elements esmentats anteriorment: titani, manganès, magnesi, calci, potassi i també compostos inorgànics com ara l'aigua. Alguns autors proposen per a la jadeïta la fórmula Na(Al,Fe3+)Si₂O₆; aquesta controvèrsia en les fórmules es deu al fet que el mineral pot contenir impureses de ferro que en alguns casos poden superar l'1% i, per tant, aquest ferro passaria de ser un element traça a ser un element constituent de la jadeïta. El ferro acostuma a substituir l'alumini, i per això a la fórmula se'ls situa a la mateixa posició estructural. En el cas de la jadeïta, el calci i el sodi també es comporten entre ells, de manera similar a com es comporten el ferro i l'alumini, és per això que altres autors també utilitzen la següent fórmula: (Na,Ca)(Al,Fe)Si₂O₆.
Alguns estudis han publicat els percentatges de cada element que formen la jadeïta, a la següent taula es troben resumits els resultats per a cada un dels estudis:
Element químic % en pes de l'element % en òxid de cada element % en òxid de cada elementNa 11,21% Na15,11% Na₂O14,42% Na₂OAl 11,84% Al22,38% Al₂O₃23,77% Al₂O₃Ca --0,97% CaOFe 2,72% Fe3,89% Fe₂O₃-Si 27,40% Si58,61% SiO₂58,97% SiO₂O 46,82% O--Total 100% 100%100%
Coloracions El color de la jadeïta pot variar des d'un color verd poma clar fins a color blanc, també pot ser verd blavós (com el jade blau dels olmeques), rosa, color espígol, violaci i molts altres colors. La cloromelanita és una varietat de color verd molt fosc o fins i tot negre. El color de la jadeïta està estretament relacionat amb la presència d'elements traça (elements que es troben al mineral en proporcions inferiors a un 1%); aquests elements traça poden ser crom, ferro, titani o manganès. Molts colors s'han trobat només en minerals concrets de jaciments concrets.
Varietats Cloromelanita: la cloromelanita és una varietat de la jadeïta que es caracteritza per presentar una coloració verda, molt fosca o fins i tot negra. El color fosc d'aquesta varietat ve donat pel seu contingut en ferro, el qual és substituït per l'alumini dins de l'estructura de la jadeïta. Cromojadeïta: (Na(Al,Cr)Si₂O₆); es tracta d'una varietat de color verd brillant. Jadeïta jade: Varietat de gra molt fi, es troba en una àmplia gamma de colors, des del blanc fins al verd passant pel lila. La varietat translúcida de color verd és molt preuada a l'Orient llunyà. Jade espígol: Varietat de color espígol, generalment criptocristal·lí, s'utilitza com a roca ornamental. Tècnicament és una roca, no un mineral; pot contenir albita (3-8% en pes), tremolita (2-5% en pes) i traces d'egirina i egirina-augita. El color és produït principalment per manganès. Jadeïta soda: (NaAlSi₂O₆). És el membre final ric en sodi de la solució sòlida. Jadeïta titànica: (Na(Al,Fe,Ti)Si₂O₆). Varietat amb cert contingut de titani.
Minerals relacionats Els minerals relacionats amb la jadeïta per la seva estructura o composició química semblant són:
Codi Nom del mineral Fórmula del mineral7.DE.05 MangazeïtaAl₂(SO₄)(OH)₄·3H₂O9.DA.05 Donpeacorita (Mn2+,Mg)Mg[SiO₃]₂9.DA.05 Enstatita MgSiO₃9.DA.05 Ferrosilita FeSiO₃9.DA.10 Clinoenstatita MgSiO₃9.DA.10 Clinoferrosilita Fe2+SiO₃9.DA.10 Kanoïta Mn2+(Mg,Mn2+)Si₂O₆9.DA.10 Pigeonita (Mg,Fe2+,Ca)(Mg,Fe2+)Si₂O₆9.DA.15 Augita (Ca,Na)(Mg,Fe2+,Al,Fe3+,Ti)[(Si,Al)₂O₆]9.DA.15 Diòpsid CaMgSi₂O₆9.DA.15 Esseneïta CaFe3+[AlSiO₆]9.DA.15 Hedenbergita CaFe2+Si₂O₆9.DA.15 Johannsenita CaMn2+Si₂O₆9.DA.15 Petedunnita Ca(Zn,Mn2+,Mg,Fe2+)Si₂O₆9.DA.15 Davisita CaScAlSiO₆9.DA.15 Kushiroïta CaAl[AlSiO₆]9.DA.15 Grossmanita CaTi3+ AlSiO₆9.DA.20 Augita egirínica (Na,Ca)(Fe3+,Fe2+,Mg,Al)Si₂O₆9.DA.20 Omfacita (Ca,Na)(Mg,Al)Si₂O₆9.DA.25 Egirina NaFe3+Si₂O₆9.DA.25 Jervisita (Na,Ca,Fe2+)(Sc,Mg,Fe2+)Si₂O₆9.DA.25 Cosmoclor NaCrSi₂O₆9.DA.25 Namansilita NaMn3+Si₂O₆9.DA.25 Natalyita Na(V3+,Cr)Si₂O₆9.DA.30 Espodumena LiAlSi2O₆
Formació i jaciments Formació miniatura|Tall de les principals relacions entre plaques tectòniques. La jadeïta es forma en zones de subducció, que en el tall es troben representats per la zona 5 i l'esquema 8. La jadeïta es forma principalment en roques metamòrfiques afectades per elevades pressions i temperatures relativament baixes. Es pot formar a partir de la desintegració d'alguns minerals com l'albita. L'albita és un mineral força comú a l'escorça terrestre; quan augmenta la pressió, l'albita perd estabilitat i es transforma en l'associació mineral d'alta temperatura de jadeïta+quars. La reacció a partir de la qual l'albita es transforma en jadeïta + quars és: NaAlSi₃O₈ → NaAlSi₂O₆ + SiO₂. Es pot trobar associat a altres minerals com ara glaucòfan, lawsonita, moscovita, aragonita, serpentina i quars.