El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria. El 2010 tenia 273.490 batejats d'un total 280.060 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vittorio Francesco Viola, O.F.M.
Territori miniatura|esquerra|Entrada del palau episcopal a Tortona miniatura|esquerra|Il santuari de Nostra Signora della Guardia, fundat per sant Luigi Orione i construït entre el 1928 i el 1931. El territori de la diòcesi s'estén sobre 3 regions administratives: el Piemont, la Ligúria i la Llombardia. Les seves 314 parròquies estan repartides al territori: 144 a la província d'Alessandria; 143 a la província de Pavia; 27 a la ciutat metropolitana de Gènova. Estan organitzades en 11 vicariats: Broni-Stradella, Casteggio, vicariato padano, Voghera, bassa valle Scrivia, Tortona, Varzi, valli Curone e Grue, Novi Ligure, Arquata-Serravalle, genovesato.
La seu episcopal és la ciutat de Tortona, on es troba la catedral de Maria Santissima Assunta e di San Lorenzo. A més, al territori diocesà es troben dues basíliques menors: San Pietro apostolo a Broni, i la basílica de Nostra Signora della Guardia a Tortona.
Comprèn íntegrament o en part els següents municipis: a la província d'Alessandria: Albera Ligure, Alzano Scrivia, Arquata Scrivia, Avolasca, Basaluzzo, Berzano di Tortona, Borghetto di Borbera, Brignano-Frascata, Cabella Ligure, Cantalupo Ligure, Carbonara Scrivia, Carezzano, Carrega Ligure, Casalnoceto, Casasco, Cassano Spinola, Castellania, Castellar Guidobono, Castelnuovo Scrivia, Castelletto d'Orba, Cerreto Grue, Costa Vescovato, Dernice, Fabbrica Curone, Francavilla Bisio, Fresonara, Garbagna, Gavazzana, Gremiasco, Grondona, Guazzora, Molino Dei Torti, Momperone, Monleale, Montacuto, Montaldeo, Montegioco, Montemarzino, Novi Ligure, Paderna, Pontecurone, Pozzol Groppo, Pozzolo Formigaro, Roccaforte Ligure, Rocchetta Ligure, Sale, San Sebastiano Curone, Sant'Agata Fossili, Sardigliano, Sarezzano, Serravalle Scrivia, Silvano d'Orba, Spineto Scrivia, Tassarolo, Vignole Borbera, Viguzzolo, Villalvernia, Villaromagnano, Volpedo, Volpeglino; a la província de Pavia: Albaredo Arnaboldi, Arena Po, Bagnaria, Barbianello, Bastida de' Dossi, Bastida Pancarana, Borgo Priolo, Borgoratto Mormorolo, Bosnasco, Brallo di Pregola, Bressana Bottarone, Broni, Calvignano, Campospinoso, Canevino, Canneto Pavese, Casatisma, Casei Gerola, Castana, Casteggio, Castelletto di Branduzzo, Cecima, Cervesina, Cigognola, Codevilla, Corana, Cornale, Corvino San Quirico, Fortunago, Gambarana, Godiasco, Golferenzo, Lirio, Lungavilla, Menconico, Mezzana Bigli, Mezzana Rabattone, Mezzanino, Montalto Pavese, Montebello della Battaglia, Montecalvo Versiggia, Montescano, Montesegale, Mornico Losana, Montù Beccaria, Oliva Gessi, Pancarana, Pietra de' Giorgi, Pinarolo Po, Pizzale, Ponte Nizza, Portalbera, Rea, Redavalle, Retorbido, Rivanazzano, Robecco Pavese, Rocca de' Giorgi, Rocca Susella, Rovescala, Ruino, San Cipriano Po, San Damiano al Colle, Santa Giuletta, Santa Margherita di Staffora, Santa Maria della Versa, Silvano Pietra, Stradella, Torrazza Coste, Torricella Verzate, Val di Nizza, Varzi, Verretto, Verrua Po, Voghera, Volpara, Zavattarello, Zenevredo; a la ciutat metropolitana de Gènova: Busalla, Casella, Crocefieschi, Fascia, Isola del Cantone, Montebruno, Propata, Ronco Scrivia, Rondanina, Savignone, Torriglia, Valbrevenna.
Història Segons la tradició, la diòcesi de Tortona es remunta a les primeres dècades del . Sant Marziano, que va morir màrtir el 120, és considerat l'evangelitzador de la regió i el primer bisbe de la diòcesi. No obstant això, el text més antic relatiu al sant, escrit entre els segles i , «no és en absolut des del títol de bisbe, i molt menys del primer bisbe de Tortona ...», el que significa que «quan es va fer la llegenda encara no s'havia format ni difós àmpliament l'opinió que S. Marziano havia estat el primer bisbe de Tortona».Savio, op. cit., p. 377-378.
Molts dels primers bisbes atribuïts per la tradició a la seu de Tortona, van ser martiritzats i són venerats com a sants. Segons Lanzoni, es tracta «d'una llista episcopal molt sospitosa, segons sembla, redactada al per portar els inicis de Tortona al .»Lanzoni, op. cit., p. 820. La diòcesi està testificada històricament al amb el primer bisbe conegut de Tortona, Inocenzo, que va viure vers la meitat del ; el seguí Esuperanzio, que va participar en el Concili d'Aquilea del 381. En el concili provincial de Milà del 451 van participar en el bisbe Quinzio (o Quinziano). Un bisbe no identificat de Tortona s'esmenta en una carta de Gregori el Gran al bisbe Costanzo de Milà del 599. Aquests són els únics bisbes històricament documentats en els sis primers segles del cristianisme. Originàriament, la diòcesi va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Milà.
Tortona sortí il·lesa de les invasions dels bàrbars; de fet l'augment del seu jurisdicció territorial, arribant fins al Po i el mar Lígur, i des del final del va començar a establir-se la supremacia civil dels bisbes del Tortona. El bisbe Giselprando fou canceller de Lotari i simultàniament abat de Bobbio; al bisbe Gereberto l'emperador Otó II va confirmar el 979 tots els béns propietat de la seva església i també la jurisdicció civil de Tortona. Aquest poder civil va durar de iure fins al 1784.
A partir del el vast territori de la diòcesi va començar a ser desmembrat per a l'erecció de les diòcesis veïnes: en 1014 Tortona va cedir una part del seu territori per crear la diòcesi de Bobbio; en 1175 es va erigir la diòcesi d'Alessandria amb el territori obtingut en part de la de Tortona; en 1248 amb una butlla del papa Innocenci IV, van ser sostretes a Tortona les esglésies parroquials de la vall de Lemme i vall de Scrivia, que van ser assignades a l'arxidiòcesi de Gènova.
Segons els documents del primer sínode la diòcesi del 1595, celebrat pel bisbe Maffeo Gambara, resulta que la diòcesi es compon d'33 esglésies, 180 parròquies, 5 col·legiates, 99 canongies, 137 esglésies no parroquials, 125 confraries, 45 monestirs i convents de tots dos sexes i 20 hospitals. D'acord amb els documents del segon sínode diocesà, convocat pel bisbe Carlo Settala el 1673, la diòcesi s'organitza en vuit regions, en les quals es van distribuir en les parròquies.
A finals del la diòcesi de Tortona tenia al voltant de 160.000 habitants; el territori es va dividir en 44 parròquies amb 9 col·legiates i 221 esglésies parroquials; les esglésies simples, esglésies rurals i oratoris ascendien a 530, els convents masculins eren 43, 16 de femenins, i al seminari diocesà vivien uns 70 clergues. Els clergues seculars superaven el miler, mentre que el clergat regular sumava prop de 400 membres, i als convents religioses hi havia uns 350.Dades estadístiques publicades a la pàgina web de la diòcesi.
Sota la pressió del govern francès, l'1 de juny de 1803 la diòcesi va ser suprimida amb una butlla papal; el territori va ser annexat primer al d'Alexandria i després del 1805 a la de Casale Monferrato, i el bisbe es va veure obligat a renunciar.
La seu de Tortona es va restablir el 17 de juliol de 1817 amb la butlla Beati Petri del papa Pius VII, amb el territori modificat respecte al passat: va perdre 22 parròquies en favor de les diòcesis d'Alexandria i d'Acqui, però va adquirir 67 de les diòcesis de Pavia i Piacenza. Amb aquesta butlla, la diòcesi es va convertir a part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Gènova.
Al final del , el jove Luigi Orione va entrar al seminari de Tortona; el 1903 l'institut fundat per ell, la Petita Obra de la Divina Providència, va rebre l'aprovació del bisbe diocesà, Igino Bandi. Luigi Orione, que va ser responsable de la construcció del santuari de Nostra Senyora de la Guàrdia, va ser canonitzat pel papa Joan Pau II el 2004.
Episcopologi Aquesta cronologia es correspon a la llista tradicional dels bisbes tortonesos, publicada per primera vegada per Ferdinando Ughelli a la seva Italia sacra; i després repetida, amb alguns afegits o correccions, per Giuseppe Antonio Bottazzi, Giuseppe Cappelletti i Pius Bonifacius Gams. Vengono publicà les dades cronològiques només pels bisbes certs i documentats històricament, amb eventuals notes explicatives preses de les obres de Savio i Lanzoni.
San Marziano I † Sant Ariberto †El nom, de clar origen germànic, és «inverossímil al segle II» (Lanzoni, op. cit., p. 826), època en què Aribert va ser cronològicament situat per la tradició. Sant Ammonio † San Terenziano †Segons Lanzoni (p. 826), aquest bisbe podria ser el mateix Terenziano de Todi, con probable confusió amb Derthona (o sigui Tortona) i Tudertum (Todi). San Costanzo † San Lorenzo I † Sant Anastasio † San Marcellino † San Giuliano † San Meliodoro I † Sant Innocenzo † (vers el )Per Savio, Innocenzo és probablement l'autènctic protobisbe de Tortona. Giovanni I †Segons Lanzoni (p. 826), Giovanni I, al costat del precedent Marcellino, podrien ser en realitat els dos preveres homònims celebrats a la vida de sant'Innocenzo i honorats a Tortona de culte públic. Sant Esuperanzio † (citat el 381)Gams inicia la sèrie de bisbes amb Esuperanzio. Eustasio o Teodulo ? †Després d'Esuperanzio, Cappelletti i Gams (però no Ughelli) posen un bisbe anomenat Eustasio o Teodulo, obtenint el nom de la llista de signants de les actes del concili de Milà del 385, on, però, no s'atribueix a cada bisbe la seu de Tortona. Segons Lanzoni, cap d'aquests dos bisbes podria ser de Tortona, pel que fa a Teodulo (o Teodoro) va ser bisbe d'Octodurus, és a dir, de Sion; mentre Eustasio va ser bisbe d'Aosta o de Bolonya. San Marziano II † San Quinziano o Quintino o Quinto † (citat el 451) San Marcello † Albonio (o Albino) o Saturnino †Segons Ughelli, un bisbe anomenat Albonio o Saturnino hauria pres part a un concili del papa Símmac el 499; restant ignorat Albonio (o Albino), de cert Saturnino era bisbe d'Erdonia a la Pulla, i no pas de Tortona. Giovanni II † Sisto † Anonimo † (citat el 599)Mencionat a una carta del papa Gregori el Gran al bisbe Costanzo de Milà, aquest bisbe anònim de Tortona és citat només per Lanzoni, i obviat per totes les altres fonts. Procolo o Peno o Probo † (citat el 626) Meliodoro II † (citat el 649) Beato I † Lorenzo II † Audace † (citat el 679) Ottavio † Benedetto I † Tondero (Tendero) † Giacomo † Giuseppe † (citat el 769)Dels bisbes que Ughelli atribueix al (d'Octavio a Roberto), només Giuseppe està històricament documentat, havent participat a un concili romà al 769. Aquesta dada certa fa inútil la cronologia tradicional, car acaba l'episcopat de Giuseppe el 765. Flaviano † Gerolamo † Desiderio † Roberto † Valerio † Giovanni III (primera meitat del )Aquest bisbe, si realment esistí, no es tenen dades certes; segons Savio (op. cit., p. 382), Giovanni fou bisbe després del 820 i abans del 862. Rofredo o Ermanfredo † (citat el 842)Després de Giovanni, Ughelli posa el bisbe Rofredo, que Bottazzi identifica amb Ermanfredo, qui subscribí el 842 un diploma de l'arquebisbe milanès Angilberto; al diploma encara no s'indica la seu on pertany Ermanfredo. Teodolfo † (inicis del'862 - dopo l'877) Giovanni IV † Glarardo o Gerardo o Geroardo † (citat el 901)Ughelli parla de Glarardo, que Bottazzi corregeix in Gerardo; històricament un bisbe de nom Geroardo intervení a un placito que tingué lloc a Pavia el mes de març del 901 (Savio, op. cit., p. 383); aquest bisbe podria ser el mateix Gerebaldo, documentat per Ughelli i d'altres autors el 901. Ildegino † Gerebaldo † Benedetto II o Beato II † (inicis de 915 - vers 929/930 mort)Ughelli e Gams parlen de Benedetto, Savio i Cappelletti de Beato, mentre que Bottazzi distingeix en dos bisbes separats. Beato mori en una data imprecisada entre el 12 de maig de 929 i el 16 de setembre de 930. Andrea † (citat el 933)