La climatologia a Catalunya el 2009 va ser càlid a gairebé tot Catalunya. Pel que fa a les precipitacions, ha estat un any sec a la majoria de comarques, especialment als dos extrems del litoral i prelitoral. En canvi, la precipitació acumulada ha assolit la mitjana climàtica o fins i tot l'ha superat al Pirineu Occidental i en algunes comarques de l'interior.
La temperatura ha estat superior a la mitjana climàtica la majoria dels mesos, fet que explica que en conjunt el 2009 hagi resultat un dels anys més càlids de les darreres dècades. Tot i que del gener a l'abril la temperatura va ser similar o inferior a la mitjana climàtica a la majoria de comarques, a partir del maig tots els mesos van resultar càlids arreu del país excepte el setembre i el desembre. Entre els més càlids cal destacar els mesos de maig, juny, agost i novembre, quan es van enregistrar anomalies positives de temperatura superiors als 3 °C en alguns punts del país.
Pel que fa a la pluviometria, cal tenir en compte l'extrema irregularitat de la precipitació a Catalunya, que es manifesta a nivell diari, mensual i també anual, tal com s'ha tornat a demostrar l'any 2009. La precipitació anual ha superat la mitjana climàtica en alguns punts del país, com ara a gran part del Pirineu Occidental, mentre que en d'altres no s'ha assolit ni tan sols la meitat de la precipitació mitjana climàtica, com ha succeït al peu de l'Albera, al nord de l'Alt Empordà.
A nivell mensual també s'ha manifestat sovint aquesta irregularitat, fins al punt que la majoria de mesos han tingut característiques pluviomètriques oposades en zones relativament properes. De fet, només un parell de mesos, el gener i l'abril, han estat plujosos o molt plujosos en el conjunt del país. A l'altra extrem, el maig, l'agost i el novembre han resultat secs o molt secs a gairebé totes les comarques.
Cal destacar una sèrie de mesos consecutius, entre el maig i l'agost, en què la temperatura s'ha situat clarament per sobre de la mitjana climàtica arreu del país. Aquest període ha coincidit amb precipitacions molt escasses, de manera que l'època més càlida de l'any ha resultat seca i càlida arreu del país.
Principals episodis Baixes temperatures i precipitacions generalitzades entre el 6 i el 9 de gener, amb nevades en cotes baixes a la meitat est del país el dia 6 i a l'extrem sud el dia 9. Temporal de vent molt fort arreu del país el 24 de gener, amb ratxes superiors als 100 km/h a la meitat sud, a les cotes altes del Pirineu i al nord de l'Alt Empordà. Nevada al Pirineu de 10 a 60 cm al fons de les valls i de fins a 1 metre en alguns cims l' 11 de febrer. Entre el 28 de març i el 22 d'abril es produeixen diversos episodis de precipitacions generalitzades que acumulen quantitats molt abundants al Pirineu, Prepirineu i prelitoral tarragoní. Una forta entrada d'aire càlid i vent de ponent en superfície provoquen temperatures màximes d'entre 35 i 40 °C a gran part del litoral i prelitoral el dia 23 de juliol. Onada de calor amb temperatures màximes de fins a 40 °C a l'interior entre els dies 16 i 20 d'agost. Pluges abundants i generalitzades, amb acumulacions de més de 100 mm al litoral i prelitoral central, així com en punts del Pirineu, entre els dies 20 i 22 d'octubre. Temporal marítim i nevada abundant en cotes baixes de la meitat sud els dies 13 i 14 de desembre. Temperatura més baixa de l'any a la major part del país entre els dies 19 i 21 de desembre. Successives depressions afecten directament Catalunya entre els dies 21 i 31 de desembre, acumulant entre 100 i 200 mm de precipitació i importants gruixos de neu a la cara sud del Pirineu Occidental.
Temperatura L'any 2009 ha resultat càlid a gairebé tot Catalunya, essent en general un dels més càlids de les darreres dècades, tot i que per darrere dels anys 2006 i 2003.
La temperatura mitjana anual depèn bàsicament de l'orografia i de la distància al mar, de manera que a Catalunya s'enregistren els valors més elevats prop de la costa. Així, i tal com mostra la figura 1, s'han superat els 16 °C de temperatura mitjana anual a la meitat sud del litoral, així com a l'àrea del Cap de Creus i en punts baixos de la Ribera d'Ebre. D'altra banda, la temperatura disminueix amb l'altitud, de manera que els valors més baixos s'enregistren als sectors elevats del país. Enguany, només s'ha enregistrat una temperatura mitjana anual inferior als 10 °C en altituds superiors als 1.000 metres del Pirineu i Prepirineu, així com a les zones més altes del massís del Montseny i dels Ports. A l'alta muntanya pirinenca, només les estacions situades per sobre dels 2.000 metres d'altitud han enregistrat temperatures mitjanes inferiors als 5 °C. Finalment, les estacions més elevades del Pirineu Occidental, situades a uns 2.500 metres, han enregistrat una temperatura mitjana anual entre els 2 i 3 °C.
La temperatura mitjana anual ha resultat entre 0,5 i 1,5 °C superior a la mitjana climàtica a gran part del país i les anomalies màximes s'han enregistrat al litoral central, punts de la Serralada Prelitoral, gran part de la Catalunya Central i alguns punts de les comarques de ponent. D'altra banda, la temperatura mitjana de l'any 2009 s'ha situat en valors propers a la mitjana climàtica al litoral i prelitoral nord, així com a gran part del Pirineu Occidental.
Tal com ja es va produir l'any 2008 i es va comentar al corresponent butlletí anual, el fet que l'anomalia càlida més accentuada s'enregistri a la ciutat de Barcelona suggereix que en part es pot explicar per la influència de l'illa de calor urbana existent a la ciutat. Pel que fa a les temperatures més baixes de l'any 2009, es van produir durant dos episodis, un entre el 6 i el 9 de gener i l'altre entre el 13 i el 21 de desembre. Tot i tractar-se de les fredorades més importants de l'any, en general les estacions de la XEMA no van superar els valors més baixos de la sèrie, de manera que no es va tractar d'onades d'aire fred excepcionals.
A les estacions d'alta muntanya (situades per sobre dels 1.800 metres d'altitud), la temperatura més baixa de l'any es va assolir en general el dia 19 de desembre, coincidint amb la principal entrada d'aire fred. L'excepció és l'estació de Núria (1.971 m), a la comarca del Ripollès, on la temperatura més baixa es va enregistrar durant la fredorada del mes de gener, més concretament el dia 8. La taula 3 mostra la temperatura mínima absoluta anual (Tnn) enregistrada a les estacions d'alta muntanya.
La temperatura mínima absoluta de l'any 2009 ha baixat per sota dels 0 °C a pràcticament tot el país i en general s'ha situat per sota dels -10 °C al Pirineu, entre els -5 i -10 °C a la major part de l'interior i del prelitoral i entre els -5 i els 0 °C prop de la costa. Només a la ciutat de Barcelona, punts del Maresme i del Delta de l'Ebre no s'ha produït cap glaçada en tot l'any.
Pel que fa a les temperatures més elevades de l'any 2009, cal destacar que en punts del litoral central i de la Costa Brava la temperatura màxima absoluta (Txx) ha estat semblant a la que s'ha assolit al Pla de Lleida i a la vall de l'Ebre, que són aquelles zones on s'acostumen a enregistrar les temperatures més altes del país. La situació del dia 23 de juliol, en la qual es va combinar una entrada d'aire molt càlid amb vent de ponent en superfície, va provocar que el termòmetre superés els 35 °C i s'acostés als 40 °C a molts punts del litoral i prelitoral.
Durant el mes d'agost es va produir una onada de calor que va tornar a provocar temperatures elevades durant força jornades i que van ser especialment altes entre els dies 16 i 20. Durant aquest episodi es van enregistrar les temperatures màximes absolutes de l'any (Txx) a la majoria de comarques interiors.
Precipitació Pel que fa a la precipitació, el 2009 ha estat un any sec a la majoria de comarques, especialment als dos extrems del litoral i prelitoral. En canvi, la precipitació acumulada ha assolit la mitjana climàtica o fins i tot l'ha superat al Pirineu Occidental i en algunes comarques de l'interior.
Les quantitats acumulades durant l'any 2009 arreu del país han estat molt variades, tal com correspon al clima de Catalunya. Les més escasses, inferiors als 400 mm i a la mitjana climàtica corresponent, s'han enregistrat als indrets climàticament més secs del país, com són la vall de l'Ebre i gran part del Pla de Lleida. Dins d'aquestes zones, els mínims de precipitació corresponen al tram final del Segre i a punts de la Ribera d'Ebre, on ni tan sols s'han assolit els 300 mm en tot el 2009. Tampoc s'han assolit els 400 mm al sud de les comarques de l'Urgell i la Segarra ni en alguns punts de la Costa Brava i del Camp de Tarragona.
A l'altre extrem, la precipitació anual del 2009 ha superat els 1.000 mm en alguns sectors de muntanya, però en aquesta ocasió només a les zones més altes del Pirineu i Prepirineu. Els màxims de precipitació, fins i tot superiors als 1.300 mm, s'han assolit a la cara sud del Pirineu Occidental, zona on s'enregistren precipitacions molt abundants quan es produeixen situacions amb flux del sud-oest en alçada com les ocorregudes els mesos d'abril i desembre de 2009.
Fora de l'àmbit de l'alta muntanya, la precipitació anual ha superat els 700 mm a les valls del Pirineu i Prepirineu, a les muntanyes de Prades i al massís del Montseny. A l'àrea dels Ports, on la precipitació acumulada el 2008 s'havia aproximat als 1.200 mm, durant el 2009 no s'han assolit ni tan sols els 700 mm. Finalment, a la majoria de comarques del litoral, prelitoral i de la Catalunya Central la precipitació anual s'ha situat entre els 400 i els 600 mm.
Comparant els valors de precipitació recollida durant l'any 2009 amb la mitjana climàtica, l'any ha estat sec a la major part del país. Concretament, la precipitació acumulada ha quedat per sota del 70% de la mitjana climàtica al tram final de l'Ebre i a les comarques de l'extrem nord-est, on fins i tot hi ha alguns punts on s'ha recollit menys del 50% de la mitjana climàtica, com ara al peu de la Serra de l'Albera. L'any també ha estat sec, amb precipitació anual entre el 70 i el 90% de la mitjana climàtica, a la resta de comarques del litoral i prelitoral, així com a la Catalunya Central, al Pirineu Oriental i a la Conca de Tremp.
D'altra banda, ha resultat plujós a la cara sud del Pirineu Occidental i en punts del nord de la Noguera, del nord d'Osona i del Pla d'Urgell. A la resta del país, la precipitació acumulada es pot qualificar de normal, ja que s'ha recollit entre el 90 i el 110% de la mitjana climàtica.
El 2009 va començar amb neu abundant a tot el Pirineu i gruixos de més d'1 metre en alguns sectors. Pel que fa al gruix màxim de l'any, si bé algunes estacions el van enregistrar després de la nevada de l'11 de febrer, en d'altres es va assolir a mitjans d'abril, després dels successius episodis de precipitacions que van afectar directament la cara sud del Pirineu Occidental. Posteriorment, les altes temperatures i l'absència de nevades del mes de maig van accelerar la fusió de la neu, que només era present de forma residual en algunes estacions a principis del mes de juny i que va desaparèixer ràpidament.
Després del període estival amb absència de neu, les EMA d'alta muntanya van enregistrar nevades poc importants a mitjans de setembre. Posteriorment, entre el 20 i el 22 d'octubre es van enregistrar nevades a tot el Pirineu, amb gruixos de fins a 40 cm en punts del Pirineu Occidental, tot i que la neu va romandre pocs dies a terra. Noves nevades van afectar tota la serralada durant els mesos de novembre i sobretot desembre, amb una cota de neu variable. Tot i que el terra d'algunes estacions va estar cobert de neu des de la fi de novembre, no és fins a la segona quinzena de desembre quan tot el Pirineu queda innivat.
Anàlisi mensual Gener