fou un pintor simbolista austríac. Es va formar a l'escola d'arts i oficis de Viena entre els anys 1879 i 1883, on aprengué les tècniques de les arts decoratives. Klimt també va ser membre honorari de les universitats de Múnic i Viena. Fou el líder fundador de la Wiener Sezession (Secessió de Viena) (1898-1903), el palau de la qual decorà el 1902 i on es troben objectes d'artesania amb un estil personal molt ornamentat.
Intel·lectualment afí a cert ideari romàntic, Klimt trobà en el nu femení una de les seves fonts d'inspiració. Les seves obres estan dotades d'una intensa energia sensual, reflectida amb especial claredat en els seus nombrosos apunts i esbossos a llapis, en certa manera hereus de la tradició de dibuixos eròtics d'Auguste Rodin i Jean Auguste Dominique Ingres.
Els seus murals per a la Universitat de Viena causaren un gran escàndol pel contingut i la tècnica, per la qual cosa abandonà els encàrrecs públics i es consagrà al retrat. El seu estil és bidimensional; el color és un simple element decoratiu, i les figures són presentades en un univers refinat, eròtic i tràgic alhora.
Va morir el 6 de febrer del 1918, després de tenir un accident vascular cerebral i una pneumònia a causa de l'epidèmia de grip del 1918.Gilles Neret, Gustav Klimt: 1862-1918, Taschen, 1999, p.84. Alessandra Comini, Gustav Klimt, George Braziller, 2001, p.5.
Vida i obra Formació i primers anys Gustav Klimt va nàixer a la petita ciutat de Baumgarten, prop de Viena, dins l'Imperi Austríac. Segon de set germans (tres nois i quatre noies),Fliedl, Gottfried, page 230, 1994. tant ell com els seus dos germans (Ernst Klimt i Georg Klimt) van mostrar cert talent artístic des de ben joves. El seu pare, Ernst Klimt (1832-1892), originari de Bohèmia, era un gravador d'orSabarsky, p. 7. que es va casar amb Anna Klimt (de soltera, Finster), i la seva ambició mai assolida va ser la d'esdevenir intèrpret musical. Fins al 1883, Klimt va viure en la pobresa mentre, gràcies a una beca que li van concedir a causa del seu talent als catorze anys, assistia als cursos de pintura arquitectònica impartits a la Kunstgewerbeschule, l'escola d'arts i oficis de Viena, on descobrí i admirà el pintor de gènere històric més destacat del moment, Hans Makart.
Inicialment, Klimt es va avenir als principis d'una educació de caràcter conservador, i la seva obra primerenca es pot qualificar d'acadèmica. El 1877, el seu germà Ernst —gravador d'or com el seu pare— també va entrar a l'escola d'arts i oficis vienesa, els dos germans i el seu amic Franz Matsch van començar a treballar plegats, i es donaren a conèixer com la Companyia d'Artistes. Al voltant del 1880, ja havien rebut força encàrrecs, i van ajudar el seu mestre a pintar murals del Kunsthistorisches de Viena. La carrera professional de Gustav Klimt va començar pintant murals interiors i sostres d'edificis públics del Ringstraße de Viena, on ja va desenvolupar alguns temes al·legòrics i emblemàtics que posteriorment es convertirien en un tret distintiu de la seva obra.
L'any 1888 Gustav Klimt va rebre l'ordre d'or al mèrit de la mà de l'emperador Francesc I d'Àustria, en reconeixement del seu treball als murals del Burgtheater de Viena. També va esdevenir membre honorari de la Universitat de Múnic i de la Universitat de Viena. El 1892 el seu pare i el seu germà Ernst moriren, i la responsabilitat econòmica d'ambdues famílies va recaure sobre Gustav Klimt. Aquesta tragèdia també tingué el seu efecte en la seva visió artística, que aviat va prendre un caire nou, més personal. En aquesta època, a més, Klimt va conèixer Emilie Flöge, que fou la seva companya durant tota la vida, malgrat les habituals relacions que Klimt solia mantenir amb altres dones. El caràcter sexual de la relació entre Flöge i Klimt ha estat objecte de debat, però Klimt fou pare d'almenys 14 infants durant aquesta relació.John Collins, Klimt: Modernism In The Making, Harry N. Abrams, 2001, p.99,
Secessió vienesa Gustav Klimt es convertí en un dels membres fundadors –i president– de la Wiener Sezession, un grup d'artistes fundat el 1897, i del col·lectiu temporal Ver Sacrum (la Sagrada Primavera). La Sezession havia sorgit com a alternativa independent als artistes promocionats per l'acadèmia vienesa, de la qual Klimt havia format part durant la joventut. Entre els seus objectius hi havia la promoció d'artistes joves, l'exhibició d'obres produïdes a l'estranger i la publicació d'una revista sobre les principals obres dels seus membres.Frank Whitford, Klimt, Thames and Hudson, 1990. p.69 A diferència de la majoria de grups d'avantguarda, no van redactar mai un manifest ni es van definir per una determinada direcció estilística. Entre els seus membres hi havia naturalistes, realistes i simbolistes. El grup va trobar cert suport governamental –encara que les seves obres eren generalment rebutjades– i va poder construir una sala d'exposicions permanent en un terreny cedit per les autoritats. Els artistes de la Sezession van utilitzar Palas Atenea, la deessa grega de la saviesa i la justícia, com a símbol propi. Klimt va estar adscrit a aquest col·lectiu fins al 1908.
El 1894 Klimt havia rebut l'encàrrec de crear tres pintures per decorar el sostre de l'Aula Magna de la Universitat de Viena. Inacabades fins a final de segle, les tres obres, Filosofia, Medecina i Jurisprudència, van ser molt criticades pel seu enfocament radical i la seva pròpia representació, que alguns consideraren “pornogràfica”.Sabarsky, p. 9. Gustav Klimt adaptava la forma clàssica de l'al·legoria i el seu simbolisme convencional donant-li forma amb el seu propi llenguatge plàstic, obertament sexual i de matisos provocatius. El clamor va ser general: van protestar polítics i personalitats relacionades amb el món de l'art i la moral pública. La universitat va decidir finalment no col·locar les obres de Klimt; a partir de llavors, ell no tornaria a admetre encàrrecs. Per desgràcia, les tres obres van ser destruïdes durant la retirada de les forces del Tercer Reich el maig del 1945. El 1899 Klimt es va confirmar en el seu estil; la seva Nuda Veritas –la Veritat despullada– provocadora i plena d'energia, suposava un pas endavant en la seva estètica personal, però també constituiria una declaració de principis, gairebé un desafiament dirigit principalment als crítics més conservadors de la seva obra.
El 1902 Klimt va concloure el seu treball en el Fris de Beethoven a temps per a la XIV exposició dels secessionistes vienesos, que s'havia organitzat com a homenatge al compositor i en la qual es presentava una monumental escultura policromada de Max Klinger. Destinat a ser exposat temporalment, el fris va ser pintat directament sobre la paret amb una tècnica lleugera. Després de l'exposició, el fris va ser conservat, però no va tornar a ser exposat al públic fins al 1896. A l'any següent, Klimt va viatjar per Itàlia, va visitar Florència, Venècia i Ravenna, i va descobrir els mosaics romans d'Orient de les esglésies de San Vital i San Apolinar. Començava llavors el que alguns crítics han interpretat com l'etapa de maduresa artística del pintor: alliberat d'encàrrecs públics, Klimt havia començat el 1890 a viatjar amb la família Flöge al llac Attersee, on va pintar nombrosos paisatges. Aquestes obres es van convertir en una excepció en el corpus de Klimt, dedicat des de sempre a la figura amb enèrgica devoció.
Estilísticament, els paisatges pintats durant aquella temporada es caracteritzaven pel mateix disseny ornamental refinat i per un ús emfàtic dels motius compositius. L'espai pictòric apareix “aplanat” d'una manera tan rotunda que alguns crítics han assenyalat la possibilitat que Klimt els pintés servint-se d'algun tipus d'ullera.Anselm Wagner: "Klimt's Landscapes and the Telescope", Gustav Klimt Landscapes, p. 161-171. Prestel, 2002.
L'etapa daurada i l'èxit de crítica L'"etapa daurada" de Klimt va venir donada per un progressiu acostament de la crítica i un gran èxit comercial. Moltes de les seves pintures d'aquest període incorporen pa d'or a la pintura, tot i que aquest era un mitjà que Klimt ja havia utilitzat esporàdicament des del 1898 (Pallas Athene) i la seva primera versió de Judit, del 1901. Després de tornar del seu viatge italià, Klimt va participar en la decoració del palau Stoclet, la casa d'un opulent magnat belga. Aquest edifici es convertiria en la síntesi de l'Art Nouveau centreeuropeu. miniatura|Retrat d'Adele Bloch-Bauer I, venut el 2006 per un preu rècord de 135 milions de dòlars. Neue Galerie, Nova York. L'aportació de Klimt –representada per El compliment i L'expectació– va significar el clímax de la seva energia creativa, i tal com ell mateix va afirmar, «possiblement l'últim pas del meu desenvolupament de l'ornamentació».Frank Whitford Klimt, Thames and Hudson, 1990, p.103 Les obres més notables realitzades en aquesta etapa van ser el Retrat d'Adele Bloch-Bauer I (1907) i El bes (1907-1908). Paral·lelament, Klimt va pintar retrats de diferents dames de l'alta societat vienesa, normalment envoltades amb pells. És possible que molts dels models que Flöge llueix en algunes fotografies fetes per l'autor fossin dissenyats pel mateix artista. Tal com s'aprecia en moltes fotografies, Klimt solia vestir túnica i sandàlies quan estava a casa seva. Feia una vida bastant senzilla, completament absorbit per la feina i la família, i exceptuant algunes trobades amb altres artistes de la Sezession, Klimt solia evitar les trobades de societat i els cercles intel·lectuals “de cafè”. Tot i la seva imatge de llibertí, Klimt també portava la seva vida sexual d'una manera discreta, i tot i que es rodejava de models femenines de molt diversa categoria social, no es va veure mai implicat personalment en cap escàndol públic. Atrets per la seva gran fama, alguns clients que anaven a casa seva solien descobrir que Klimt podia permetre’s ser molt selectiu abans d'acceptar un encàrrec.
Un cop acceptat un encàrrec, l'artista iniciava el seu particular mètode de treball, després de llargues meditacions i prolongades sessions de posat de models. La naturalesa obertament eròtica de les seves obres solia quedar «suavitzada» per un enfocament al·legòric, o simbòlic, que la feia d'alguna manera més admissible per a l'opinió pública de la burgesia vienesa. Klimt no va destacar mai per les seves aportacions teòriques. No va escriure gairebé res sobre la seva visió artística o els seus mètodes.En un estrany escrit, titulat "Comentari sobre un autoretrat inexistent", Klimt afirmava que "no existeix cap autoretrat meu. No m'interessa la meva pròpia personalitat com a objecte d'un quadre, sinó que m'interessen altres persones, es especial dones, altres aparences...estic convençut de que com a persona no sóc especialment interessant. Sóc un pintor que pinta dia rere dia del matí a la nit...Qui vulgui saber alguna cosa de mi, (...) hauria de mirar amb molta cura els meus quadres", a WHITFORD, Frank; Klimt, Thames & Hudson, 1990, p.18. Aquesta afirmació podria Esta afirmació podria explicar en part l'aparent desinterès de l'autor per establir un enfocament programàtic de la creació artística. De la mateixa manera, no va escriure mai un diari, i la seva correspondència es limita a algunes postals enviades a Flöge.
Vellesa i fama pòstuma