Paracentropogon longispinis és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.
Etimologia Paracentropogon deriva dels mots grecs παρά (para; al costat de, prop), κέντρον (kéntron; fibló) i pogon (barba), mentre que l'epítet llatí longispinis (de longus -llarg- + spina -espina-) vol dir «que té espines llargues».Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, Espanya.
Descripció Fa 13 cm de llargària màxima.Kuiter, R. H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 1. Eels- Snappers, Muraenidae - Lutjanidae. Zoonetics, Australia. 302 p. Pàg. 135. 12-15 espines i 7-8 radis tous a l'única aleta dorsal. 2 espines i 5 radis tous a l'anal. Els individus del golf de Tailàndia, en general, mostren grans taques sobre el cos, mentre que els d'Indonèsia i Austràlia tenen menys taques. Canvia la seua coloració de clara a fosca quan es troba en captivitat. Entre 44 i 66 escates disposades en fileres verticals. Poss, S. G., 1999. Scorpaenidae. Scorpionfishes (also, lionfishes, rockfishes, stingfishes, stonefishes, and waspfishes). P. 2291-2352. A: K. E. Carpenter i V. H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). Roma, FAO. 2069-2790 p. Pàg. 2297,2308 i 2325. Membranes dels radis de la part espinosa de l'aleta dorsal amb incisions profundes. Origen de l'aleta dorsal per sobre del centre dels ulls. Dues espines a l'os lacrimal dirigides cap endarrere. 1 espina forta a la vora del preopercle. Allen, G. R. i M. V. Erdmann, 2012. Reef fishes of the East Indies. Perth, Austràlia: Universitiy of Hawai'i Press, Volumes I-III. Tropical Reef Research. Pàg. 247. Línia lateral contínua i amb 19-24 escates. 65-75 escates en sèries laterals. 7-11 branquiespines. Absència d'aleta adiposa. Aletes pectorals amb 2 espines i 10-11 radis tous.Morphology Data of Paracentropogon longispinis - FishBase Boca obliqua. Opercle amb 3 espines. Aleta caudal lleugerament arrodonida. Llevat del primer, tots els radis de les aletes pectorals són forcats. Beaufort, L. F., De & Briggs, J. C., 1962. The Fishes of the Indo-Australian Archipelago. Vol. XI. Brill, Leiden. 481 pp. Pàg. 80-82.
Alimentació El seu nivell tròfic és de 3,49.Sea Around Us
Hàbitat i distribució geogràfica És un peix marí, demersal (fins als 70 m de fondària) i de clima tropical,FishBase el qual viu a la conca Indo-Pacífica: Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia, and German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p. Pàg. 111 i 318. els hàbitats litorals fangosos, llimosos, de fons rocallós i les esquerdes dels esculls de corall des del sud de l'Índia fins al sud de la Xina (com ara, Hong Kong)Ni, I.-H. i K.-Y. Kwok, 1999. Marine fish fauna in Hong Kong waters. Zool. Stud. 38(2):130-152. Pâg. 137. i Nova Caledònia,Fricke, R., M. Kulbicki i L. Wantiez, 2011. Checklist of the fishes of New Caledonia, and their distribution in the Southwest Pacific Ocean (Pisces). Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde A, Neue Serie. Vol. 4: 341-463. incloent-hi Maurici,Baissac, J. de B., 1990. SWIOP/WP/54 - Checklist of the marine fishes of Mauritius. RAF/87/008/WP/54/90 Regional Project for the Development & Management of Fisheries in the Southwest Indian Ocean. les illes Seychelles,Smith, J. L. B. i M. M. Smith, 1963. The fishes of Seychelles. Rhodes University, Grahamstown. 215 p. Pàg. 52. Tailàndia,Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p. Pàg. 255. Singapur,A Guide to Common Marine Fishes of Singapore el Vietnam, Nguyen, N. T. i V. Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi. Pàg. 74. el mar de la Xina Meridional, Randall, J.E. i K. K. P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8): 569-667. Pàg. 605. Taiwan,Shao, K.-T., H.-C. Ho, P.-L. Lin, P.-F. Lee, M.-Y. Lee, C.-Y. Tsai, Y.-C. Liao i Y.-C. Lin, 2008. A checklist of the fishes of southern Taiwan, Northern South China Sea. The Raffles Bulletin of Zoology Suppl. Núm. 19: 233-271. IndonèsiaAllen, G. R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72. Pàg. 29. (incloent-hi Lombok,Matsuura, K. i T. Peristiwady, 2000. Fishes Ikan. A: Field Guide to Lombok Island: Identification guide to marine organisms in seagrass beds of Lombok Island, Indonesia. - K. Matsuura, O. Kurnaen Sumadhiharga i K. Tsukamoto (eds). viii+449 p. 99-334. Borneo, Buru, Seram, Ambon i Cèlebes),Kimura, S. i K. (eds) Matsuura, 2003. Fishes of Bitung, northern tip of Sulawesi, Indonesia. Tòquio. v-vi + 1-244. el mar de Banda, Papua Nova Guinea, Kailola, P. J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea. Pàg. 204. les illes Filipines, Herre, A. W. C. T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20): 977 p. Pàg. 566. el mar del Corall,Kulbicki, M., J.E. Randall i J. Rivaton, 1994. Checklist of the fishes of the Chesterfield Islands (Coral Sea). Micronesica 27(1/2): 1-43. Pàg. 16. la Gran Barrera de Corall i AustràliaPaxton, J. R., D. F. Hoese, G. R. Allen i J. E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p. Pàg. 446. (Austràlia OccidentalHutchins, J. B., 2001. Checklist of the fishes of Western Australia. Records of the Western Australian Museum Supplement Suppl. Núm. 63: 9-50. i el Territori del Nord).Larson, H. K., R. S. Williams i M. P. Hammer, 2013. An annotated checklist of the fishes of the Northern Territory, Australia. Zootaxa, 3696 (núm. 1): 1-293.
Observacions És verinós per als humans, el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (34 de 100)Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111. i és sovint capturat amb xarxes i canyes de pescar.
Referències
Bibliografia Mandrytsa, S. A., 2001. Lateral line system and classification of scorpaenoid fishes (Scorpaeniformes: Scorpaenoidei). Ph.D. dissertation, Perm University. 1-393. (En rus, resum en anglès). Whitehead, P. J. P. i P. K. Talwar, 1976. Francis Day (1829-1889) and his collections of Indian fishes. Bulletin of the British Museum (Natural History). Historical Series, vol. 5 (núm. 1): 1-189, Pls. 1-4.
Enllaços externs
YouTube Flickr
longispinis