miniatura|700px|Mapa de la Unió Europea en el món, amb els països i territoris d'ultramar (OCT) i les regions ultraperifèriques (OMR). Els Territoris especials de la Unió Europea són territoris de diversos Estats membres de la Unió Europea que, per raons històriques, geogràfiques o polítiques, gaudeixen d'un estatus especial dins o fora de la Unió Europea. Aquests estatus van des de la derogació limitada o no derogació de les polítiques de la UE, a la inclusió limitada a les polítiques comunitàries, o no aplicar-ne cap en absolut. La major part dels territoris que es troben fora de la Unió Europea, tanmateix, tenen una relació especial amb la UE.

Classificació dels territoris especials de la Unió Europea Els territoris especials de la Unió Europea classificats segons el seu estatus Territoris que formen part de la UE Territoris que no formen part de la UE o on no s'hi apliquen els tractats Regions autònomes especialsRegions ultraperifèriques Països i territoris d'ultramar Casos especials Altres països o territoris Büsingen am Hochrhein Helgoland

Campione d'Italia Livigno Llac de Lugano

Ceuta Melilla

Åland

Atos Dependències d'ultramar franceses Guaiana Francesa Guadeloupe Martinica Mayotte Illa de la Reunió Saint-Martin

Canàries

Açores Madeira Dependències d'ultramar franceses Nova Caledònia Polinèsia Francesa Wallis i Futuna Saint-Pierre i Miquelon Saint Barthélemy Regne dels Països Baixos Aruba Curaçao Sint Maarten Bonaire, Sint Eustatius i Saba Regne de Dinamarca GroenlàndiaGroenlàndia va entrar a la CEE el 1973 junt amb Dinamarca, estat del qual depèn, amb l'estatus de país o territori d'ultramar. Tanmateix, després d'un referèndum celebrat el 1982 a l'illa, Groenlàndia va decidir abandonar la UE per desacords en matèria de pesca. Després d'un posterior acord obtingut el 1985, Groenlàndia actualment manté un estatus parcial a la UE com país o territori d'ultramar. Xipre del NordAquest territori es troba sota control de Turquia, sense que existeixi reconeixement internacional sobre aquest control. Els Tractats de la Unió Europea, i la comunitat internacional, reconeixen la sobirania de la República de Xipre sobre tota l'illa, però està suspesa l'aplicació dels tractats en aquest territori fins que estigui sota control de la República de Xipre. Territoris antàrtics Terres Australs i Antàrtiques FrancesesInclou també illes a l'oceà Índic que no pertanyen al territori antàrtic. Aquestes illes tenen la consideració de territori d'ultramar.Associats Andorra manté un acord d'associació amb la UE que li permet beneficiar-se d'uns certs avantatges, però no pertany a la comunitat ni depèn d'ella. Encara que Mònaco no pertany a la UE, els acords que manté amb França fan que el principat actuï com una part del territori francès. Encara que el dret de la Unió Europea no és aplicable al país, aquest forma part de l'espai de Schengen i de la unió Duanera de la Unió Europea, i està representada a la UE per França. San Marino manté un acord d'associació amb Itàlia que li permet beneficiar-se d'uns certs avantatges de la UE, però no pertany a la comunitat ni depèn d'ella ni d'Itàlia. La Santa Seu manté un acord de col·laboració amb Itàlia en alguns àmbits. No inclosos

Illa ClippertonAquest atol deshabitat, propietat de França, no està inclòs com a territori de la UE. Tanmateix, està administrat des de la Polinèsia Francesa, el que a la pràctica suposa que està administrat com un territori d'ultramar. Regne de Dinamarca Illes FèroeNotes:

Regions autònomes especials Les regions autònomes especials són territoris pertanyents a països de la UE que, a causa de diferents circumstàncies geogràfiques o polítiques, tenen disposicions especials per raó de les quals se'ls eximeix d'aplicar algunes matèries del dret comunitari europeu.

Aquestes regions són: Dues localitats alemanyes (Büsingen am Hochrhein i Heligoland) Dues localitats italianes (Campione d'Itàlia i Livigno) i les aigües territorials de llac de Lugano Dues ciutats autònomes espanyoles (Ceuta i Melilla) Una província autònoma finlandesa (Åland) Un territori autònom grec (Mont Atos)

Åland

Åland és un grup d'illes pertanyents a Finlàndia, però amb autonomia parcial, situades entre Suècia i Finlàndia, amb una població de parla sueca. Es va unir a la UE junt amb Finlàndia el 1995. Les illes tenien un referèndum separat sobre l'adhesió i igual que la part continental de Finlàndia va votar a favor.

La legislació de la UE s'aplica a les Illes Åland. Tanmateix, hi ha algunes excepcions, a causa de la situació especial de les illes. Åland es troba fora de la zona d'IVA i està exempta de les normes comunes amb relació als impostos, els impostos especials i els impostos indirectes. A més a més, per protegir l'economia local, el tractat d'adhesió permet el concepte de hembygdsrätt / kotiseutuoikeus (veïnatge civil). En conseqüència, hi ha restriccions a la tinença de béns mobles i immobles, el dret d'establiment per motius de negocis i limitacions sobre qui pot donar serveis en Åland per a les persones que no disposin d'aquest estatus. L'estatus pot ser obtingut per qualsevol persona que resideixi legalment en Åland durant 5 anys i que pugui demostrar un coneixement adequat de la llengua sueca.

Büsingen am Hochrhein

És un enclavament alemany situat en Suïssa. Encara que pertany a la comunitat com a territori alemany, està integrat en el territori duaner suís i s'hi aplica la fiscalitat suïssa.

Ceuta i Melilla

Les condicions de pertinença de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla va ser objecte de nombroses negociacions, integrant-se finalment en la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb una sèrie de requisits particulars, originats fonamentalment per la seva situació geogràfica i escassetat de recursos -a causa de la petita dimensió del seu territori-, que van motivar que Espanya sol·licités una sèrie de condicions especials d'integració per a les ciutats: No estan dins del territori duaner de la UE. Tenen la condició de tercer estat a efectes duaners. Els productes originaris de les ciutats són considerats com a provinents de tercers estats i no com si tinguessin el seu origen a estats membres. Les actes en matèria de política comercial comuna que fan referència a l'exportació o importació no tenen aplicació en ambdues ciutats.

Aquestes ciutats no formen part de la zona de l'IVA i en lloc seu apliquen l'IPSI, un impost similar però amb taxes més baixes.

Encara que Ceuta i Melilla, com a territoris espanyols, formen part de l'espai de Schengen, s'apliquen controls a les fronteres de sortida a tots els ciutadans, a causa del règim específic d'exempció de visat per als ciutadans marroquins residents a les províncies de Tetuan i Nador.

Gibraltar

Gibraltar, fins al 31 de gener de 2020, formava part de la Unió Europea encara que amb un estatus especial, ja que segons el tractat d'adhesió del Regne Unit a la Comunitat Econòmica Europea el 1973, Gibraltar entrava a la CEE com un «territori europeu de les relacions exteriors del qual el govern del Regne Unit és responsable». En la pràctica, suposava considerar a Gibraltar dintre de la UE com a territori dependent del Regne Unit, encara que amb un estatus especial com succeeix amb altres regions europees. Segons el negociat pel Regne Unit a petició del govern de Gibraltar, algunes lleis de la UE no s'estenien a Gibraltar. Segons diverses disposicions del tractat d'adhesió del Regne Unit a les comunitats europees, Gibraltar: Estava fora de la unió Duanera de la Unió Europea. Estava exclòs de la Política Agrícola Comuna (PAC). Estava exclòs de l'harmonització de l'IVA. No destinava cap part dels ingressos de duanes a la UE. Amb relació al comerç de béns, Gibraltar era considerada, de fet, com a territori extern per la UE.

Gibraltar no formava part de l'espai de l'espai de Schengen, ja que el Regne Unit, país del qual depèn, tampoc forma part d'ell.

Heligoland

Heligoland és una petita illa alemanya situada en la vora sud-est del mar del Nord. Pertany a l'estat alemany de Schleswig-Holstein. Ara com ara l'illa és un lloc de vacances i gaudeix d'exempcions d'impostos, per la qual cosa una bona part de l'economia de l'illa es basa en la venda de cigarrets, begudes alcohòliques i perfums als turistes que visiten l'illa. Es troba fora de la unió duanera i de la zona comuna de l'IVA de la Unió Europea.

Livigno

El municipi italià de Livigno gaudeix d'un estatus de zona franca i es troba fora de la unió duanera i de la zona comuna de l'IVA de la Unió Europea. Aquest fet ha afavorit molt el desenvolupament del turisme, ja que es pot comprar a més baix cost tabac, sucre i alcohol.

Mont Atos

És la llar de 20 monestirs ortodoxos grecs, romanesos, rus, búlgar, serbi i georgià, que conformen un territori autònom sota sobirania grega. Aquesta consideració li permet estar exempt d'unes certes lleis, tant gregues com provinents de la Unió Europea, i permeten al territori de prohibir l'entrada a totes les dones. Així mateix, tampoc està obligat a seguir les lleis sobre impostos ni l'Acord de Schengen. Al Mont Atos només hi poden viure monjos de sexe masculí i la població del 2005 ronda els 2.200 habitants.

Regions ultraperifèriques

miniatura|400px|La Unió Europea Al «argot comunitari» es denominen regions ultraperifèriques de la Unió Europea a nou territoris que estant geogràficament allunyats del continent europeu, formen part d'algun dels estats membres de la UE. D'acord amb el Tractat de funcionament de la Unió Europea, el Dret comunitari europeu s'aplica a aquests territoris, però amb mesures específiques a favor del desenvolupament d'aquestes regions que tenen com a objectiu pal·liar les dificultats derivades de la seva gran llunyania geogràfica.

Hi ha nou regions ultraperifèriques: Cinc departaments d'ultramar francesos (Guaiana Francesa, Guadalupe, Martinica, Mayotte i Reunió) Una col·lectivitat d'ultramar francesa (Saint-Martin) Dues regions autònomes portugueses (Açores i Madeira) Una comunitat autònoma espanyola (Illes Canàries).

Fins finals de 2011, la col·lectivitat francesa d'ultramar de Saint Barthélemy també era una regió ultraperifèrica de la Unió. Tanmateix, en vista de la seva llunyania de la França metropolitana, el seu estatut jurídic específic, les seves estretes relacions econòmiques amb socis del continent americà i el seu èmfasi al sector turístic, França va sol·licitar el canvi d'estatut de Saint Barthélemy, que va passar a ser un dels països i territoris d'ultramar (PTU) de la Unió. El mencionat canvi va entrar en vigor l'1 de gener de 2012.

L'oficina d'informació, gestió i suport a les regions ultraperifèriques (RUP) es troba a la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria, a l'illa de Gran Canària.5

Les regions ultraperifèriques fan que la Unió tingui un territori marítim àmpliament estès, però també una economia encara més diversa, produint, per exemple, rom, sucre de canya, plàtans, bananes i d'altres fruites i verdures exòtiques. Aquestes regions també són riques en oportunitats que poden ajudar a fomentar les relacions entre els] països veïns d'aquestes regions i la Unió, mentre que ofereixen atractius emplaçaments per a certes activitats relacionades amb la investigació i l'alta tecnologia, com l'Institut Astrofísic de les Illes Canàries, llevat de la base de l'Agència Espacial Europea present a Amèrica del Sud de manera extraoficial.

Açores miniatura|Arxipèlag de les Açores 20px .

La Regió Autònoma de les Açores (en portuguès: Região Autònoma dos Açores) són un grup de nou illes, poblades per alguna cosa menys d'un quart de milió d'habitants i situades enmig de l'oceà Atlàntic, a uns 1.500 km de Lisboa, i que forma part de l'arxipèlag de la Macaronèsia.

Encara que podrien aplicar-s'hi excepcions a l'aplicació del dret de la UE, no n'hi ha. El seu IVA és més baix que la resta de Portugal, però no estan fora de la zona de l'Impost sobre el Valor Afegit de la Unió Europea.