En física, les teories de l'èter proposen l'existència d'un medi, l'èter (del grec αἰθήρ, 'aire superior' o 'aire pur, fresc'"Aether ", American Heritage Dictionary of the English Language.), una substància o camp que omple l'espai i que es creu necessària com a medi de transmissió per la propagació de forces electromagnètiques o gravitatòries. Les diverses teories de l'èter comprenen les diferents concepcions del medi i substància. Aquest èter concebut a l'edat moderna té poc en comú amb l'èter dels elements clàssics, del qual el nom fou manllevat. Des del desenvolupament de la relativitat especial, les teories que fan ús de l'èter substancial ja no s'utilitzen en la física moderna, que el reemplaçen per models més abstractes.
Referències
Bibliografia
Joseph Larmor, "Ether", Encyclopædia Britannica, Eleventh Edition (1911). Oliver Lodge, "Ether", Encyclopædia Britannica, Thirteenth Edition (1926). "A Ridiculously Brief History of Electricity and Magnetism ; Mostly from E. T. Whittaker’s A History of the Theories of Aether and Electricity". (PDF format) Epple, M. (1998) "Topology, Matter, and Space, I: Topological Notions in 19th-Century Natural Philosophy", Archive for History of Exact Sciences 52: 297–392.
Vegeu també Èter (element) Apeiron
Categoria:Teories obsoletes de la física