Aina Villalonga i Zaydín (Palma, 1883 - Palma, 1961) fou una escriptora mallorquina, coneguda principalment com a autora teatral, tot i que també es dedicà a la novel·la i la poesia i publicà articles en premsa. A més era traductora de l'italià.

Aina Villalonga era filla del tinent coronel d'Infanteria Joan Villalonga Sant-Just i de Josefina Zaydín Caimari. Inicià la seva activitat artística de forma molt precoç escrivint literatura des dels dotze anys i debutant com a cantant als setze (l'activitat com a cantant fou molt passatgera). Segurament, l'inici de l'interès pel món literari tingué relació amb dos parents seus dedicats, també, a les lletres (la poetessa Margalida Caimari, germana de la seva àvia, i un oncle matern). Fou deixebla dels més reconeguts escriptors de l'època. Assistí a les reunions literàries que organitzava Pons i Gallarza (en les quals s'asseia devora Josep Maria Quadrado) i tingué, després, a Tomàs Fortesa com a mestre. Fou al seu costat que es consagrà com a autora teatral. Traduí textos des de l'italià i escriví en català i en castellà. És recordada, principalment, per la seva dedicació al teatre, però també escriví novel·les i poesia i feu col·laboracions a El Correo de Mallorca i La Almudaina, amb articles sobre la iconografia dels santcrists de Mallorca. També col·laborà en els setmanaris El Luchador, Verdad y Justicia i Reconquista, i en la revista Cruz de Malta. L'inici de la seva producció teatral foren les obres dramàtiques que estrenà la companyia Catina-Estelrich, companyia que destacà per ser l'exponent més clar d'un moviment d'acció catòlica que comptava amb alguns teatres i autors ideològicament romàntics conservadors, la majoria dels quals eren partidaris del carlisme. L'any 1932 s'ocupà del secretariat de l'Agrupació de Dames Tradicionalistes Las Margaritas, organització femenina dels carlins.

Es casà amb Rafael Morey i Llompart i tingueren quatre fills. El 1961, Aina Villalonga morí a Palma a causa d'hipertensió i diabetis.

Durant la seva intensa activitat com a autora teatral escriví una cinquantena d'obres, de les quals una vintena foren estrenades. El seu llegat literari mostra un silenci provocat per la Guerra Civil i els primers anys del franquisme. La dècada de 1950 marcà la fi del seu auge i caigué en l'oblit teatral.

Obra 1934. Celestina. 1934. El rebeinét. 1935. Dos diàlegs. 1935. Coverbos de dones. 1936. Esperant al metge. 1937. Cigala juliolera. 1947. La Corona comtal. 1958. Pinzeladas de antaño. Novela de costumbres mallorquinas. (Novel·la).

Bibliografia Diccionari del teatre a les Illes Balears (2006). Palma: Lleonard Muntaner, vol. 2. Gran Enciclopèdia de Mallorca (1991). Mallorca: Promomallorca Edicions, vol. 18. Nadal, Antoni (2005). Estudis sobre el teatre català del segle XX. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Referències

Categoria:Nascuts el 1883 Categoria:Morts el 1961 Categoria:Dramaturgs balears del segle XIX Categoria:Dramaturgs balears del segle XX Categoria:Dramaturgs palmesans contemporanis en català Categoria:Mallorquins del segle XIX Categoria:Escriptors balears morts al segle XX Categoria:Escriptors balears nascuts al segle XIX