va ser un matemàtic alemany que va contribuir a la teoria potencial.

Vida i obra Nascut a Dorpat, Imperi Rus (actual Tartu, Estònia), era fill del teòleg Teodosius Harnack i germà bessó del també teòleg Adolf von Harnack (que li va sobreviure molt de temps). Quan va néixer, el seu pare era professor de la Universitat de Tartu, en aquella època totalment alemanya, malgrat trobar-se a l'Imperi Rus, però el 1853, el 1853 es van traslladar a Erlangen (Baviera), on els bessons van passar la major part de la seva infància. El 1866 van retornar a Dorpat on va començar els seus estudis universitaris el 1869. El 1872 es va traslladar a la iniversitat d'Erlangen per esdevenir deixeble de Felix Klein. Va publicar la seva tesi doctoral el 1875 fortament influenciada per Alfred Clebsch i Paul Gordan, i va rebre l'habilitació docent (venia legendi) a la Universitat de Leipzig el mateix any. Un any més tard va acceptar un lloc docent a la Universitat Tècnica de Darmstadt. El 1877 es va casar amb Elisabeth von Öttingen, i es va traslladar a Dresden, on havia obtingut la càtedra al Polytechnikum, que es convertiria en Universitat Tècnica el 1890. Harnack sofria de problemes de salut des de 1882, cosa que el va obligar a passar llargues temporades en un sanatori. Va publicar 29 articles científics i va ser un matemàtic molt conegut fins al moment de la seva mort el 1888 amb només trenta-sis anys.

Entre les seves aportacions més importants es poden citar: les diverses desigualtats de Harnack en anàlisi harmònica i en contextos discrets i probabilístics relacionats el teorema de la corba de Harnack, que estableix el nombre màxim de components connectats d'una corba algebraica el principi de Harnack sobre la convergència de les sèries de funcions harmòniques amb la introducció del concepte de contingut extern, va contribuir a les discussions sobre els conjunts densos i sobre la mida dels conjunts numerables. va l'introductor del concepte de classe per referir-se a les col·leccions d'objectes matemàtics que poden ser definits sense ambigüitat per una propietat comuna.

La medalla Harnack de la Societat Max Planck és en honor del seu germà, Adolf von Harnack.

Obres seleccionades Die Grundlagen der Theorie des logarithmischen Potentiales und der eindeutigen Potentialfunktion in der Ebene (Teubner, 1887) An introduction to the study of the elements of the differential and integral calculus Cathcart, George Lambert, tr. (Williams and Norgate, 1891)

Vegeu també Desigualtat de Harnack Principi de Harnack Teorema de la corba de Harnack

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Alumnes de la Universitat Imperial de Dorpat Categoria:Alumnes de la Universitat d'Erlangen-Nuremberg Categoria:Alumnes de la Universitat de Tartu Categoria:Científics de Tartu Categoria:Matemàtics alemanys Categoria:Morts a Dresden Categoria:Professors de la Universitat Tècnica de Darmstadt Categoria:Professors de la Universitat Tècnica de Dresden Categoria:Professors de la Universitat de Leipzig Categoria:Matemàtics morts al segle XIX Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX