és una professora i activista social i cultural catalana, alcaldessa de Badalona entre el 13 de juny de 2015 i el 20 de juny de 2018. Va ser la segona en la història de Badalona, després de Maite Arqué. Va ser la candidata de la Candidatura d'Unitat Popular - Un nou cicle per guanyar a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021.
Sense experiència política prèvia, va encapçalar durant les eleccions de 2015 la candidatura ciutadana Guanyem Badalona en Comú (GBeC), que va ser la segona força del consistori, i que gràcies al vot de les forces d'esquerra, i un vot de CDC, va aconseguir esdevenir alcaldessa. Entre les seves atribucions, a banda de l'alcaldia, va conservar els àmbits de seguretat, descentralització, joventut i dona, a més d'esdevenir regidora del districte 4, format pels barris de Llefià i La Salut. Els eixos del seu govern foren, per una banda, donar resposta a la situació d'emergència social de la ciutat, per garantir els serveis bàsics a les famílies més vulnerables, i, d'altra banda, fomentar la participació ciutadana i una forma de govern més transparent, juntament amb la col·laboració de les entitats socials badalonines. El juny de 2018 va perdre l'alcaldia a causa d'una moció de censura presentada pel Partit dels Socialistes, que va comptar amb el suport del Partit Popular i Ciutadans.
Biografia miniatura|Sabater com a alcaldessa l'any 2015. Veïna del barri del Manresà de Badalona. Està casada i és mare d'un noi i una noia. És llicenciada en Ciències de l'Educació, especialitzada en educació especial. La seva trajectòria professional va començar el 1976 a la desapareguda Escola Nolva. Fins a la seva presa de possessió com a alcaldessa, ha estat professora i cap del departament de ciències socials i pedagoga a l'Institut Júlia Minguell, al barri de Llefià.
Així mateix, té una llarga trajectòria en les lluites socials, l'activisme, l'associacionisme, el voluntariat i l'ecologisme. Als anys setanta va formar part del moviment pacifista, al Casal de la Pau de Barcelona, i antimilitarista del Moviment d'Objectors de Consciència, tot i que les dones no estaven obligades al servei militar. De fet, era de les poques noies que hi havia, i era coneguda com «la noia del camió de Badalona», perquè conduïa el camió d'empresa del seu pare, i els membres d'aquests moviments l'utilitzaven sempre que era necessari, per exemple a les primeres rues de Carnaval de Barcelona als anys vuitanta, i el guarnien com si fos un cotxe blindat llança míssils i carrossa pacifista.
Per qüestions familiars, a causa d'una minusvalidesa de naixement del seu germà gran, va combinar la seva vida laboral, familiar, i la social amb entitats i projectes, amb la dedicació de la cura del seu germà. El 2003, el seu germà petit també va quedar impedit a causa d'un íctus, i també se'n va fer càrrec. Per aquesta raó, la vida de Sabater es lligà especialment a l'activisme en defensa de les persones amb discapacitat, va trobar-se amb els impediments que patien aquests col·lectius des de la burocràcia i l'administració. Ha col·laborat amb l'Associació en pro de les persones amb discapacitat intel·lectual (Aspanin), de la qual el seu pare en fou dels fundadors. A més, és membre de la plataforma Badalona som tots i totes, de la comissió de Convivència de Llefià i de la Salut i de la plataforma Deixem de ser invisibles, entre d'altres.
Defensa també la independència de Catalunya. Va ser vicepresidenta d'Òmnium Cultural Barcelonès Nord, on s'encarregà dels projectes de cohesió, llengua i educació; abandonà el càrrec el 2015 per presentar-se a les eleccions locals.
Eleccions municipals de 2015 miniatura|Dolors Sabater a la porta de l'ajuntament el 13 de juny de 2015, després de ser elegida alcadessa en el plenari. Sense experiència política prèvia, va sortir escollida com cap de llista de les primàries de la formació Guanyem Badalona en Comú, el 20 de març de 2015, i es presentà a les eleccions municipals de 2015. La nova formació es va presentar a les eleccions com una «candidatura transversal», «alternativa i rupturista», així com de caràcter sobiranista; com a candidata va signar el manifest de compromís de l'Assemblea Nacional Catalana. En els comicis, Guanyem va obtenir cinc regidors, situant-se com a segona força política del consistori, per darrere del Partit Popular, que en va obtenir deu.
Després de dies de negociacions, Sabater va ser escollida alcaldessa en la sessió plenària de l'Ajuntament el 13 de juny, en substitució de Xavier Garcia Albiol, gràcies a un pacte entre les forces d'esquerra (PSC, ERC i ICV-EUiA), a més de comptar amb el vot a favor del candidat de CDC Ferran Falcó, mentre els partidaris de Garcia Albiol i els de Sabater seguien la constitució de l'ajuntament des de la plaça de la Vila, amb alguns moments de tensió. A més, també es va començar a negociar com seria el govern, principalment amb ERC i ICV-EUiA, però també amb el PSC i es comença a perfilar com serà el nou organigrama municipal. Davant les crítiques al seu vessant independentista, Sabater va afirmar que governaria per a tots els ciutadans i que «Badalona no té un govern independentista ni s'ha plantejat», perquè representa una formació on hi són presents persones de tota mena de pensaments, tant independentistes com federalistes.
Alcaldia miniatura|Primera reunió de Junta de Govern de Sabater, celebrada el 27 de juliol de 2015. Sabater, finalment, forma govern, en minoria, únicament amb ERC i ICV-EUiA. Les negociacions amb el PSC no van arribar a bon port; el govern oferia als socialistes els àmbits de Serveis Socials, Salut, Educació i Cultura, entre d'altres, així com una regidoria de districte, però ho van refusar. Davant d'una nova proposta que els donava la possibilitat de tenir dues regidories de districte, va fer que els socialistes acceptessin la primera proposta, però el clima negatiu generat per un possible pacte entre PSC i PP va situar finalment els socialistes a l'oposició, però es van mostrar receptius a l'hora de negociar amb el govern. El govern va quedar dividit en cinc grans àrees, al capdavant de les quals hi ha els tinents d'alcalde: Oriol Lladó (ERC), Àlex Mañas (ICV-EUiA), Jose Téllez (GBeC), Laia Sabater (GBeC) i Francesc Ribot (ERC). Sabater, a banda de les funcions d'alcaldessa, va també assumir la regidoria del districte 4 (Llefià i La Salut), i atribucions en els àmbits de descentralització, de seguretat, de joventut i de la dona.
Entre els eixos programàtics del nou govern hi ha la resposta als problemes socials de Badalona, en resposta a això, elaborar un «pla d'emergència social», per garantir els serveis bàsics a les famílies més vulnerables i sense recursos, així com mesures per combatre l'atur i els desnonaments a la ciutat. A més, l'aposta per una participació ciutadana vinculant, amb la col·laboració de les entitats socials i veïnals, amb un govern que sigui totalment transparent. Ja abans de ser investida alcaldessa Sabater, Guanyem Badalona va proposar la creació d'un codi ètic de govern.
Pel que fa al cartipàs, el nou govern va proposar la reducció de salaris dels regidors entre un 15 i un 25%, i els càrrecs de confiança posant el límit, almenys, en 27, segons marca la llei. Al estar en minoria, l'oposició va imposar el seu criteri en alguns aspectes: van aprovar la reducció del sou de l'alcaldessa, tinents d'alcalde, regidors, presidents i portaveus de grups, però, en canvi, van augmentar altres partides, com l'assistència als plens o comissions o les dotacions als grups municipals. No es va sotmetre a votació, tanmateix, els càrrecs de confiança, ni el nomenament dels membres dels ens autònoms municipals. En sessió extraordinària, a final de juny, es van aprovar, finalment, els càrrecs de confiança, i es van acceptar els 27 proposats pel govern, 12 dels quals serien assessors dels grups municipals -sis més dels proposats inicialment- mentre el govern tindria nou assessors i sis coordinadors de districte.
Relacions amb els agents socials Amb relació a l'eix programàtic principal, fer front a l'emergència social, Sabater es va reunir el mes de juny de 2015 amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), a la qual va donar tot el seu suport, a diferència del seu predecessor, que va actuar en solitari, i si bé va aconseguir resoldre alguns casos, les seves mesures van ser poc eficaces. L'alcaldessa, a més, els va anunciar que havia contactat amb el jutge degà, perquè amb sis mesos d'antelació comuniqui a l'Ajuntament dels desnonaments, i així estudiar com resoldre cada cas. Amb la mateixa finalitat, Sabater es va reunir amb entitats bancàries per evitar un major problema d'habitatge a la ciutat, per exemple, va aconseguir el compromís de Bankia per accelerar la cessió de pisos buits per donar-los en lloguer social.
El 7 de juliol de 2015 es van reunir també amb la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona, on es van tractar diversos temes d'interès general de la ciutat, i es va valorar positivament treballar junts consistori i moviment veïnal per analitzar els problemes de ciutat i prendre decisions de forma conjunta es va proposar un calendari de treball. Un dels temes més tractats va ser la continuïtat del canal del Gorg des del port, que va ser tema d'una altra reunió amb els afectats i veïns del barri, on el govern va confirmar el manteniment del projecte i la millora urbanística de la zona.
Eliminació del cos antiavalots En l'àmbit de la seguretat, tan aviat com va començar el mandat, es va decidir suprimir la Unitat Omega de la Guàrdia Urbana, de caràcter polèmic i que servia com a policia antiavalots, adduint que els municipis no tenen competència d'ordre públic, i només servia com a propaganda de l'anterior alcalde i, a voltes, fins i tot, un abús d'autoritat de l'anterior regidor de seguretat. La patrulla Omega havia estat formada per catorze agents, es va anunciar la seva integració a patrulles convencionals, que de fet, augmenta la presència d'agents i de patrulles de la Guàrdia Urbana en horari nocturn i que, segons Sabater, «s'ajusta més a les necessitats de la ciutat», perquè permet abastar més territori; el cap de la Guàrdia Urbana Conrado Fernández també va afirmar que els canvis no suposaven una millor o pitjor seguretat per als badalonins. Amb aquesta decisió es va donar el primer pas per reorganitzar el cos en la seva totalitat, que es durà a terme de cara a setembre. A més, també es va anunciar la revisió de les ordenances cíviques de la ciutat, així com el darrer examen d'accés a la policia municipal, que se sospita que fou fraudulent, perquè les notes més altes, entre 670 aspirants, van ser els fills de dos escoltes de l'alcalde.
Altres mesures Durant els primers dies de govern també va ser sonat el cessament d'Alberto Fernández Saltiveri, càrrec de confiança del PP i coordinador executiu de Badalona Comunicació, per tant cap dels mitjans públics municipals, va ser molt polèmic al final del mandat de García Albiol per haver estat el protagonista de la censura de la cançó L'Estaca durant la clausura del Festival Filmets de Badalona. En el seu lloc, ocupa el càrrec el periodista Josep Viñeta i Balsells. Altrament, Sabater va retirar a l'Ajuntament del procés judicial contra el consell d'administració, on l'oposició tenia majoria i estava favor del cessament de Saltiveri. El nou govern ha anunciat que vol que els mitjans de comunicació municipals tinguin un nou projecte de gestió de caràcter professional, de proximitat i al servei dels ciutadans.