Tritonia crocata és una espècie herbàcia perenne de la família de les iridàcies. Tritonia crocata és originària de Sud-àfrica on creix en sòls argilosos a la zona del Renosterveld de la part sud de la Província Occidental del Cap, que s'estén des de Swellendam i George a l'oest fins a Humansdorp a l'est. És molt adequat per al cultiu en climes temperats però no és resistent a períodes prolongats de gelades. Floreix a finals de primavera i principis d'estiu mostrant unes flors d'un color taronja foc o vermellós de fulles lanceolades curtes. Es multiplica fàcilment i és de fàcil cultiu en jardins. El seu estat de conservació és de planta protegida degut a la destrucció de l'hàbitat cada vegada més reduït degut a la construcció de cases a la vora de la costa del sud d'Àfrica, en concret a la zona de la costa del Cap. De totes maneres no es trobaria en estat amenaçat ni en perill. El nom genèric Tritonia va ser portat a l'existència pel botànic anglès JB Ker Gawler el 1802, qui el va nomenar així per la paraula llatina triton, un penell, a causa de l'orientació variable dels estams en algunes espècies. Tritonia crocata va ser descrita originàriament com Ixia crocata per Linnè en 1762. El seu nom actual és degut a Carl Peter Thunberg. L'epítet específic crocata deriva del llatí i es refereix a les flors grogues del safrà (Crocus sativus) que semblen les flors seques de Tritonia crocata quan van ser descrites originalment.
Morfologia Tritonia crocata és un geòfit, una planta amb reserves subterrànies. És una planta herbàcia caduca que creix a l'hivern i que arriba fins a uns 35 cm d'alçada. El corm és aplanat i envoltat de múltiples capes o túniques externes i es multiplica formant esqueixos al seu voltant. Produeix un ventall de fulles lanceolades i curtes a la tardor. També cap a la tardor produeix una espiga de nombroses flors regulars amb colors ataronjats ardents i brillants o vermellós. Les flors en forma de copa a finals de primavera i principis de l'estiu (setembre a novembre). Els tres sèpals inferiors de la flor tenen una estreta franja central vermella groga o fosca a la gola, i tots els sèpals tenen zones translúcides estretes atractius o "finestres" en els marges. El fruit madur és una petita càpsula marró que es trenca longitudinalment de dalt a baix, alliberant nombroses llavors petites i dures de color marró.
Cultiu Un aspecte assolellat i ben ventilat, un mitjà de creixement marcadament drenat, regat a intervals regulars durant la temporada de creixement i el manteniment d'un període sec en dormància són necessaris per al cultiu reeixit de Tritonia crocata. Es pot conrear en tests, jardineres, butxaques de roca de jardí i enfront de plantes herbàcies més grans. Plantar els bulbs a la tardor en un sòl sorrenc que contenen una mica de fems bé descompost, a una profunditat d'uns 2 cm de mitjà de creixement per sobre del corm. Els bulbs s'han de plantar molt junts (uns 5 cm de distància) per crear un efecte Massiu. Permetre que el medi de cultiu s'assequi completament durant l'estiu, o aixecar-les i desar-les en un lloc fresc i sec fins a la tardor. Sembrar les llavors a la tardor en safates per llavors profundes o testos, en un mitjà ben drenat, com ara parts iguals de compostatge finament tamisat i sorra gruixuda de riu. Cobreixi les llavors amb una capa de 3-4 mm de mitjà de sembra i mantenir la humitat de reg amb una pluja dues vegades per setmana, depenent de les condicions meteorològiques. La germinació de les llavors fresques es porta a terme en unes tres setmanes, i en condicions ideals, les flors es pot esperar que per primera vegada en la segona temporada. Les gemmes florals en desenvolupament són de vegades atacats per pugons, i el fullatge sovint cau presa de fongs com el rovell (Puccinia) a l'hivern i per l'aranya roja en el començament de l'estiu. Els bulbs estan subjectes a la infestació de cotxinilla quan es cultiven en contenidors tancats, sota condicions de poca ventilació. http://www.plantzafrica.com/planttuv/tritoniacrocata.htm
Referències
Categoria:Iridàcies