miniatura|Situació del Iemen a l'octubre del 2011. miniatura|Situació al març del 2012 miniatura|Situació del Iemen al 26 de març del 2015:
La crisi iemenita va començar amb la revolució del 2011-2012 contra el president Ali Abdallah al-Salih, que havia dirigit el Iemen durant 33 anys. Després que Saleh deixés el càrrec a principis del 2012 com a part d'un acord entre el govern iemenita i els grups de l'oposició, el govern liderat per l'exvicepresident de Saleh, Abdrabbuh Mansur Hadi, va lluitar per unir el fracturat panorama polític del país i defensar les amenaces d'Al-Qaeda a la península Aràbiga i militants houthi que feia anys que duien a terme una insurrecció prolongada al nord.
El setembre de 2014, la insurrecció houthi es va transformar en una guerra civil en plena expansió mentre els combatents houthi van arrasar a la capital de Sana'a i van obligar Hadi a negociar un "govern d'unitat" amb altres faccions polítiques. Els rebels van continuar pressionant el govern debilitat fins que, després que el seu palau presidencial i la seva residència privada fossin atacats pel grup militant, Hadi va dimitir juntament amb els seus ministres el gener del 2015. El mes següent, els houthis van passar a controlar el govern, dissolent el Parlament i instal·lant un comitè revolucionari interí dirigit per Mohammed Ali al-Houthi, cosí del líder houthi Abdul-Malik al-Houthi. No obstant això, Hadi va escapar a Aden, on va declarar que seguia sent el president legítim del Iemen, va proclamar la capital temporal del país i va demanar a funcionaris governamentals i militars lleials que es reunissin a ell.
La primavera àrab El Iemen s'havia unificat des del 1990 i persistien divisions profundes entre el nord i el sud. La crisi política iemenita es va agreujar el 2011, en el context de les revoltes de la primavera àrab. Les protestes contra el president Ali Abdallah al-Salih, que governava el Iemen des de la unificació del país el 1990, van provocar una greu crisi política i un enfrontament entre el govern, l'oposició i diverses faccions militars amb desafiaments de militants i separatistes vinculats a Al-Qaida al sud i dels rebels xiïtes Zaydi al nord.
Després de mesos de protestes i violència, els països del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf, amb el suport de les Nacions Unides, van impulsar una iniciativa per facilitar una transició negociada. El 23 de novembre de 2011, al-Salih va signar a Riad la Iniciativa i el mecanisme d'aplicació, que establia una transició en dues fases. En la primera, al-Salih transferiria els seus poders al vicepresident Abd Rabbuh Mansur Al-Hadi, es formaria un govern d'unitat nacional i s'organitzaria una elecció presidencial. A canvi de la seva renúncia, al-Salih i altres membres del seu govern van obtenir immunitat davant de processos judicials relacionats amb els fets del període de crisi. L'acord preveia posteriorment un Diàleg Nacional inclusiu, l'elaboració d'una nova Constitució, un referèndum constitucional i noves eleccions presidencials i legislatives. Per tant, la iniciativa no pretenia simplement substituir al-Salih, sinó establir un procés de transició institucional de dos anys.
El 21 de febrer de 2012 es van celebrar eleccions presidencials en les quals Hadi va ser l'únic candidat, obtenint un mandat transitori de dos anys. La primera fase de la transició es va completar amb la formació d'un govern d'unitat nacional i amb la reorganització prevista de les institucions de l'Estat.
La segona fase de la transició va culminar amb el Diàleg Nacional Integral, inaugurat el 18 de març de 2013 a Sanà. Hi van participar 565 delegats procedents dels principals partits i corrents polítics, però també del moviment sudista, els houthis, la societat civil, les dones i els joves. El procés va rebre suport polític, tècnic i logístic de les Nacions Unides. El Diàleg es va dividir en nou grups de treball dedicats, entre altres qüestions, a la qüestió del sud, Sa'da, la reconciliació i la justícia transicional, la construcció de l'Estat, la governança, la reforma de les forces armades i de seguretat, els drets i les llibertats i el desenvolupament sostenible. El seu objectiu era establir les bases d'un nou sistema polític i constitucional. El 25 de gener de 2014 el Diàleg Nacional va concloure amb un document final que contenia aproximadament 1.800 recomanacions i que havia de servir de base per a la nova Constitució. Entre les seves propostes hi havia la transformació del Iemen en un estat federal i democràtic, amb reformes relatives a la governança, l'estat de dret, els drets humans i les forces armades.
L'acord sobre el nou model territorial no va ser compartit per tots els implicats. El Diàleg havia proposat un procés federal, i posteriorment una comissió creada pel president Hadi va establir una estructura de sis regions amb l'oposició de sectors del moviment sudista, que defensaven una fórmula que donés un paper molt més important a l'antic Iemen del Sud, i dels houthis, que qüestionaven la distribució territorial i les conseqüències econòmiques i polítiques del model proposat. El març de 2014 Hadi va crear una Comissió de Redacció Constitucional de 17 membres, encarregada d'elaborar el projecte de nova Constitució a partir dels resultats del Diàleg Nacional. El projecte havia de ser sotmès posteriorment a consulta pública i a un referèndum. El procés, però, va quedar paralitzat per l'agreujament del conflicte polític i militar. Els houthis, que ja controlaven bona part de la província de Sa'da, van ampliar la seva influència durant el 2014. Al setembre, les forces houthis i unitats militars aliades amb l'expresident al-Salih van entrar a Sanà i en van prendre el control, fet que va desarticular el procés de transició. Així, la nova Constitució mai no va arribar a ser sotmesa a referèndum ni es van celebrar les eleccions previstes. El fracàs d'aquest procés va constituir un dels passos decisius cap a l'escalada de la crisi iemenita i, posteriorment, a la guerra oberta de 2015.
Guerra Civil iemenita
La Guerra Civil iemenita va començar el setembre de 2014 quan Ali Abdallah al-Salih va intentar recuperar el poder sobre el país i el CGP, i reunint una gran part del Congrés General del Poble (CGP) es va posar del costat dels huthis i va dividir efectivament el partit en una facció pro-Abdrabbuh Mansur Hadi i una altra pro al-Saleh.
El 27 de març de 2015, la BBC va informar que Hadi havia "fugit de les forces rebels a la ciutat d'Aden" i, posteriorment, "havia arribat a la capital de l'Aràbia Saudita, Riad", ja que "les autoritats saudites van iniciar atacs aeris al Iemen". Des del 2017, el Consell de Transició Sud (STC) separatista també ha lluitat contra el govern.
En abril de 2015 al-Qaida a la Península Aràbiga (AQAP) va vèncer a la batalla de Mukalla i van capturar un enorme dipòsit d'armes que contenia desenes de tancs, llançacoets Katyusha i armes petites amb els què va consolidar el seu domini a la província de Hadhramau establint un miniestat al voltant de Mukalla, i el 16 de juny un atac de drons dels Estats Units va matat l'emir d'AQAP, Nasir al-Wuhayshi, sent substituït pel cap militar del grup, Qasim al-Raymi. A principis de desembre de 2015 les ciutats de Zinjibar (la capital provincial de la governació d'Abyan) i Ja'ar (a pocs quilòmetres cap a l'interior al nord), van ser capturades per AQAP, però els Emirats Àrabs Units van donar suport a les forces locals aconseguiren el control de Mulalla en abril de 2016, i les forces d'AQAP i Estat Islàmic en retirada van atacar la Governació d'Hadramaut contra les forces lleials al president Abdrabbuh Mansur Hadi, però foren aturats per les forces d'elit de la coalició, i la major part dels comandaments d'AQAP a la regió foren capturats. Zinjibar va ser recuperada per les forces progovernamentals el 14 d'agost de 2016.
al-Qaida a la Península Aràbiga En abril de 2015 al-Qaida a la Península Aràbiga (AQAP) va vèncer a la batalla de Mukalla i van capturar un enorme dipòsit d'armes que contenia desenes de tancs, llançacoets Katyusha i armes petites amb els què va consolidar el seu domini a la província de Hadhramau establint un miniestat al voltant de Mukalla, i el 16 de juny un atac de drons dels Estats Units va matat l'emir d'AQAP, Nasir al-Wuhayshi, sent substituït pel cap militar del grup, Qasim al-Raymi. A principis de desembre de 2015 les ciutats de Zinjibar (la capital provincial de la governació d'Abyan) i Ja'ar (a pocs quilòmetres cap a l'interior al nord), van ser capturades per AQAP, però els Emirats Àrabs Units van donar suport a les forces locals aconseguiren el control de Mulalla en abril de 2016, i les forces d'AQAP i Estat Islàmic en retirada van atacar la Governació d'Hadramaut contra les forces lleials al president Abdrabbuh Mansur Hadi, però foren aturats per les forces d'elit de la coalició, i la major part dels comandaments d'AQAP a la regió foren capturats. Zinjibar va ser recuperada per les forces progovernamentals el 14 d'agost de 2016.
Trencament entre al-Salih i els huthis L'aliança entre al-Salih i els huthis va acabar quan el desembre de 2017 al-Salih va trencar amb els huthis i es va posar del costat dels seus antics enemics Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i el president Hadi, i van esclatar els combats entre els huthis i les forces lleials a al-Salih quan la coalició liderada per l'Aràbia Saudita va començar a bombardejar zones huthis, i finalment va provocar la mort de al-Salih i la presa de control de Sanaa el 4 de desembre de 2017. Una gran part del CGP va jurar lleialtat als houthis i va escollir Sadeq Ameen Abu Rass com a nou president, i els elements del CGP que es van mantenir lleials a la família d'al-Salih es van retirar a les zones controlades per Hadi i van començar a reconstruir la seva força militar per lluitar contra els huthis.
miniatura|Ofensiva governamental sobre al-Hudayda El 6 de desembre de 2017 les forces progovernamentals van atacar els huthis a la governació d'al-Hudayda amb l'objectiu de desallotjar les forces huthis del port, recuperar la ciutat d'al-Hudaydai acabar amb el suposat subministrament de fons, armes i míssils balístics als huthis a través del port d'al-Hudayda. El 3 de juny 2.000 soldats emiratis van atacar al-Hudayda des d'una base naval dels Emirats Àrabs Units a Eritrea, i les converses negociades per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) van causar una pausa a les operacions militars el 23 de juny de 2018. La batalla es va reprendre el 9 de setembre de 2018 després de l'enfonsament de les converses de pau a causa de l'absència dels houthi a les converses de pau de Ginebra. El 13 de desembre de 2018 es va acordar un alto el foc negociat per l'ONU, donant a les dues parts 21 dies per retirar completament les seves tropes de la ciutat i les forces progovernamentals es retiraren de la ciutat el novembre de 2021, cedint el control d'al-Hudayda als huthis.
La batalla de la vall d'Al Masini va ser una operació per netejar el bastió controlat per al-Qaida a la Península Aràbiga de la vall d'Al Misini a la província d'Hadramut, que va acabar amb victòria de la coalició liderada pels Emirats Àrabs Units, amb la recuperació de la major part de la vall d'Al Masini de mans dels islamistes el 18 de febrer de 2018.