El Tour de França de 2015 va ser la 102a edició del Tour de França i la 18a prova de l'UCI World Tour 2015. La cursa començà a Utrecht, als Països Baixos, el 4 de juliol, i finalitzà a l'avinguda dels Camps Elisis de París, el 26 de juliol després de 3.358,3 km repartits entre 21 etapes.
Aquesta era la sisena ocasió en què el Tour de França començava als Països Baixos, després de les edicions de 1954 (Amsterdam), 1973 (Scheveningen), 1978 (Leiden), 1996 ('s-Hertogenbosch) i 2010 (Rotterdam). Un total de 198 ciclistes pertanyents a 22 equips iniciaren la cursa. El vencedor final fou Chris Froome, del Team Sky, en el que era la seva segona victòria en la general, després de l'aconseguida el 2013. En segona i tercera posició finalitzaren dos ciclistes del , Nairo Quintana i Alejandro Valverde, respectivament.
Rohan Dennis, vencedor de l'etapa inicial, fou el primer a vestir el mallot groc. Fabian Cancellara l'agafà en la següent etapa, però una caiguda en la tercera l'obligà no el deixà defensar-lo i aquest passà a mans de Froome. En la quarta etapa fou Tony Martin el que passà a liderar la general, però una caiguda en la setena etapa l'obligà a abandonar, amb la qual cosa Froome recuperava el liderat. Amb l'arribada de la muntanya Froome amplià el temps respecte a la resta de rivals i sols Quintana li va posar les coses difícils, especialment en la penúltima etapa amb final a l'Aup d'Uès. Finalment 72 segons fou la diferència entre els dos primers classificats.
Amb aquesta victòria Froome es convertia en el primer britànic a guanyar dos Tours. Ell també guanyà la classificació de la muntanya. Peter Sagan guanyà, per quart any consecutiu, la Classificació per punts. La Classificació dels joves fou per a Quintana. El fou el vencedor de la Classificació per equips, mentre Romain Bardet aconseguia el Premi de la combativitat.
Presentació Recorregut L'organitzador Amaury Sport Organisation i Aleid Wolfsen, bourgmestre d'Utrecht, anunciaren el 8 de novembre de 2013 que el Tour de França de 2015 començaria a la vila d'Utrecht. Aquesta vila ja havia estat candidata per a l'edició del 2010, però aleshores l'escollida fou Rotterdam. Aquesta serà la sisena ocasió en què la sortida del Tour es faci als Països Baixos, un rècord per a un país que n té frontera directa amb França.
En aquesta edició les bonificacions tornaran a fer acte de presència. Inicicialment sols eren previstes per a la primera setmana, però per tal de compensar la manca de quilòmetres en format contrarellotge s'acaben aplicant a totes les etapes en línia.
La primera setmana La sortida es fa a Utrecht, seu de l'única contrarellotge individual d'aquesta edició del Tour, amb 13,8 quilòmetres totalment plans. La següent etapa, totalment plana, acostarà els ciclistes fins a la costa del mar del Nord, a la província de Zelanda, a l'illa artificial de Neeltje Jans, on els esprintadors s'hauran de disputar la victòria. La tercera etapa es desenvoluparà totalment per territori belga, i tindrà un aire de clàssica, de Fletxa Valona, ja que partint d'Anvers, arribarà fins al cim del Mur de Huy, una cota mai visitada pel Tour, no sense passar abans per altres cotes.
La quarta etapa, amb sortida a Seraing, suposarà l'entrada en territori francès, per finalitzar a Cambrai. Amb 221 quilòmetres és l'etapa més llarga de la present edició, i com el 2014 es passarà per set trams de pavès que sumen 13,3 quilòmetres. Arràs, ja present en el recorregut del 2014, acull la sortida de l'etapa que durà fins a Amiens, propícia pels esprintador. L'etapa següent, entre Abbeville i Le Havre, és plana, però l'arribada té lloc en una petita cota de 800 metres al 7% de desnivell. L'endemà Livarot acull el Tour per primera vegada en una etapa plana de camí fins a Fougères. El cap de setmana es presenta amb dues etapes importants, primer l'arribada a Mûr-de-Bretagne, al cim de la cota de Ménéhiez, tal com es va fer en l'edició del 2011. L'endemà tindrà lloc la contrarellotge per equips, entre Vannes i Plumelec i uns darrers quilòmetres en ascensió, fins a la cota de Cadoudal.
La segona setmana La primera jornada de descans tindrà lloc a la vila de Pau i l'endemà començaran tres etapes de muntanya per la serralada dels Pirineus. La primera d'aquestes etapes és entre Tarba i l'estació d'esquí de La Pèira Sant Martin, una arribada inèdita de 15,3 quilòmetres de llargada a una mitjana del 7,4%. L'endemà s'afronta l'ascensió als clàssics Aspin i Tourmalet, Souvenir Jacques Goddet, per arribar a la vila de Cautarés, amb una cota de tercera a manca de 3 quilòmetres per l'arribada. La darrera etapa pirinenca tindrà lloc entre Lanamesa i Plan de Belha, previ pas pels colls de Portèth d'Aspèth (en homenatge a Fabio Casartelli en els vint anys de la seva mort), de la Core i el Port de l'Hers. Tot seguit arriben quatre etapes trencacames i de mitja muntanya pel massís Central de camí cap als Alps. Primer una etapa entre Muret, vila que debuta al Tour, i Rodés, amb uns 600 metres finals al 9,6% de desnivell. Des de la mateixa Rodés partirà l'etapa que tot passant pel viaducte de Millau arribarà a l'aeròdrom de Mende, indret en què Joaquim Rodríguez aconseguí la seva única victòria al Tour de França fins a l'actualitat. Un següent etapa de transició amb final a Valença, donarà pas a una etapa de mitja muntanya entre Bourg-de-Péage i Gap, amb el coll de Manse a manca de 12 quilòmetres pel final.
La tercera setmana El segon i darrer dia de descans es fa a la vila de Gap, per tot seguit afrontar quatre etapes alpines, que han d'acabar de decidir la classificació final. En la 17a etapa, entre Dinha i l'estació d'esquí de Pra-Loup, hi ha el pas previ pel coll d'Alòs, que no era superat des del 2000. L'endemà, sortint de Gap el gran grup es dirigirà fins a Sent-Jian-de-Môrièna, tot superant el coll de Glandon i els lacets de Montvernier. La tercera etapa alpina surt de Sent-Jian-de-Môrièna per dirigir-se a l'estació d'esquí de La Toussuire, previ pas per l'inèdit coll de Chaussy, el coll de la Croix-de-Fer i el coll de Mollard. La darrera etapa de muntanya d'aquesta edició és la reedició de la 19a etapa del Tour de França de 2011, amb les ascensions al coll del Télégraphe, el Galibier (Souvenir Henri Desgrange) i l'ascensió final a l'Aup d'Uès. Un llarg desplaçament fins a Sèvres donarà pas a la darrera etapa, amb final a l'Avinguda dels Camps Elisis de París.
Modificació del recorregut El 25 de juny de 2015 l'organització anuncià que per culpa d'una esllavissada ocorreguda el passat mes d'abril i que obligà a tancar el túnel de Chambon, el pas pels colls de Télégraphe i Galibier no seria possible, i que el coll de la Croix-de-Fer en seria el substitut. L'arribada i la sortida, així com el quilometratge no es veuran afectats.
Com a conseqüència d'aquest canvi el souvenir Henri-Desgrange, que premia el ciclista que passa en primera posició pel cim més alt del Tour, no serà el Galibier, sinó el coll d'Alòs (2250 m), el penúltim port de la 17a etapa, amb final a Pra-Loup.
Equips participants
Al Tour de França, en tant que prova World Tour, hi prenen part els 17 equips ProTour i l'organitzador convida cinc equips continentals per acabar de completar els 22 equips. Aquests cinc equips foren fets públics el 14 de gener de 2015: els equips francesos , i , l'alemany i el sud-africà . Núm.CodiEquip1-9AST 11-19ALM 21-29FDJ 31-39SKY 41-49TCS 51-59MOV 61-69BMC 71-79LTS 81-89TGA 91-99KAT 101-109OGE Núm.CodiEquip111-119EQS 121-129EUC 131-139TLJ 141-149TFR 151-159LAM 161-169TCG 171-179COF 181-189IAM 191-199BOA 201-209BSE 211-219MTN
Participants dels Països Catalans En aquesta edició hi prenen part quatre ciclistes que viuen o són nascuts als Països Catalans: Joaquim Rodríguez (). 29è de la classificació general. Vencedor de la 3a i 12a etapa Alberto Losada (). 58è de la classificació general Rafael Valls Ferri (). 78è de la classificació general Rubén Plaza (). 30è de la classificació general. Vencedor de la 16a etapa
Favorits Favorits a la classificació general El vigent defensor del títol, Vincenzo Nibali de l', és àmpliament assenyalat com un dels quatre principals favorits a la victòria final, junt amb Christopher Froome (), Alberto Contador () i Nairo Quintana (). Contador, vencedor de les edicions de 2007 i 2009, i Froome, vencedor de l'edició del 2013 tornen al Tour després que en l'edició passada es veiessin obligats a abandonar, mentre Quintana no el va disputar després d'haver guanyat el Giro d'Itàlia. En aquesta temporada Contador ja s'ha imposat al Giro d'Itàlia i vol ser el primer ciclista des que Marco Pantani ho fes el 1998 en fer el doblet Giro-Tour el mateix any. En el seu cas, a banda, enllaçaria amb la victòria de la Volta a Espanya que va aconseguir el passat 2014.
Altres destacats ciclistes que prenen part al Tour i que tindran les seves coses a dir són Tejay van Garderen (), el tercer classificat el 2014 Thibaut Pinot (), Alejandro Valverde (), Rui Costa (), Joaquim Rodríguez (() i Ryder Hesjedal (), vencedor del Giro d'Itàlia de 2012.
Els esprintadors Dels nombrosos esprintadors que prenen part en aquest Tour, els principals favorits en les arribades massives seran Mark Cavendish (), que ha demostrat el seu bon estat de forma en guanyar fins a 12 esprints massius i la general del Tour de Dubai i que voldrà refer-se de l'abandonament prematur de l'edició passada; i Alexander Kristoff (), que porta 18 victòries durant la temporada, entre elles el Tour de Flandes. Un tercer esprintador en discòrdia serà Andre Greipel (). Cal destacar l'absència de Marcel Kittel () vencedor de 4 etapes el 2014 pel seu baix estat de forma.
Pel mallot verd, l'eslovac Peter Sagan (, triple vencedor del títol, és novament el principal favorit aprofitant el terreny muntanyós de la present edició al qual s'adapta millor que d'altres esprintadors. Amb tot, el canvi de normativa en la classificació per punts, que prioritza les victòries d'etapa i el fet d'haver d'ajudar a Contador en la lluita pel mallot groc, li poden passar factura.
Altres ciclistes a tenir en compte per a les victòries d'etapa poden ser John Degenkolb (), Greg Van Avermaet (), Fabian Cancellara (), Michael Matthews (), Davide Cimolai (), Nacer Bouhanni (), Bryan Coquard () i Sam Bennett ().
Etapes