Cēsis (en alemany: Wenden) és un poble al nord de la regió de Vidzeme Letònia del municipi de Cēsis (antigament Raion de Cesu). Es troba a la vall del riu Gauja on s'ha construït en una sèrie de nivells sobre el riu amb vistes als boscos adjacents.
Geografia Cēsis ocupa uns 19,3 km² a la part nord de l'altiplà de Vidzeme. El Gauja flueix durant aproximadament 5 km al llarg del territori de la ciutat. El punt més alt de la ciutat és Zvirbuļkalns, a 113 m sobre el nivell del mar.
L'Oficina Central d'Estadística va registrar 14.899 residents a principis del 2026. Històricament, Cēsis tenia una comunitat alemanya bàltica substancial. Els letons formaven majoria segons el cens de 1897, i el 1925 representaven aproximadament el 90% de la població. La composició ètnica de la ciutat va canviar de nou durant el període soviètic a mesura que augmentava la migració des d'altres parts de la Unió Soviètica.
Clima Cēsis té un clima continental humit (Köppen Dfb).
Història Orígens i ciutat medieval La distribució de la vila es va portar a terme a la segona meitat del . El centre de la població era el mercat i una església. El centre residencial era el castell de pedra de l'Orde Livonià amb les seves tres torres fortificades. La vila estava envoltada per una muralla dolomita amb vuit torres i cinc portes. Els fragments de les construccions medievals, incloent l'església de sant Joan Baptista (1281-1284), les ruïnes del castell de l'Orde, el castell de Cēsis i les muralles, encara poden veure's als carrers de Vaļņu i Palasta de la ciutat.
Edat moderna Al segle XVI, Cēsis va esdevenir un centre de la Reforma Protestant. La ciutat va patir molt durant la Guerra de Livònia de 1558–1583; després es va posar sota el patrocini de la Confederació de Polònia i Lituània i més tard va ser reconvertida al catolicisme pel rei polonès Esteve Bathory. Incorporada al ducat de Livònia per Segimon III Vasa, Cēsis va ser conquerida per l'exèrcit suec del rei Gustau II Adolf el 1621.
Cēsis va patir incendis repetits durant el segle XVII, i les tropes russes la van ocupar el 1703 durant la Gran Guerra del Nord. Juntament amb la resta de Vidzeme, va passar a formar part de l'Imperi Rus després de la guerra. Cēsis es va convertir en una ciutat de districte el 1785. La construcció de la carretera Riga-Pskov es va completar el 1868 i la línia fèrria Riga-Valka del 1889 van accelerar el creixement urbà i el desenvolupament de la cerveseria, la metal·lúrgia, la impressió i altres indústries.
Segle XX Durant la Primera Guerra Mundial, Cēsis va ser una ciutat de primera línia, una base per al 12è Exèrcit rus i un centre important per a refugiats. Després que Letònia declarés la independència el novembre de 1918, es va formar a la ciutat la Companyia Cēsis (en letó: Cēsu rota), una de les primeres unitats de les forces armades del govern provisional. La batalla de Cēsis al juny de 1919 en que les forces estonianes i letones van combatre les alemanyes van marcar un punt d'inflexió important en la guerra de la Independència de Letònia.
Durant la república d'entreguerres, Cēsis es va desenvolupar com a centre regional administratiu, educatiu, industrial i sanitari. L'ocupació soviètica va canviar el sistema de govern local i l'estructura demogràfica de la ciutat. Durant el renaixement nacional, la primera branca local de Letònia del Front Popular de Letònia es va fundar a Cēsis l'11 de setembre de 1988. El 22 d'octubre de 1988, la bandera vermella-blanca-vermella es va hissar sobre el castell Nou, convertint Cēsis en la primera ciutat de l'estat a restaurar la bandera sobre un edifici públic important durant el període de renaixement.
Cēsis ha adquirit fama per la seva aigua termal, a més a més per un mercat d'alta gamma de cases d'estiueig i balnearis als voltants del Gauja. «Cīrulīši» a prop de la Cova Svētavots, és el més destacable d'ells, amb una font que es creu que té poders curatius.
Llocs d'interès El centre històric ocupa unes 27 ha. L'evidència arqueològica mostra que parts del nucli antic estaven habitades abans que es desenvolupés l'assentament urbà medieval, i la capa cultural arriba fins a 3,8 m en alguns llocs. El paisatge urbà també conserva la xarxa de carrers medievals i fragments de les muralles de fortificació, encara que molts dels edificis han desaparegut -l'últim destruït el 1748-. Entre els números 16 al 25 del carrer Rīgas poden veure's edificis del mentre que les cases vuitcentistes es troben entre el 15 i el 47. A la segona meitat del . Al número 10 del carrer Raunas, que parteix des de l'estació de tren a la part antiga de la ciutat, es troba la Casa de la Societat Letona de l'arquitecte A. Malvess i al número 14 el Tribunal Regional de l'arquitecte P. Mengelis.
El castell de Cēsis es va començar a construir al voltant de l'any 1214 i va servir durant més de tres segles com a centre important de l'Ordre Livonià. Les seves ruïnes són un monument arquitectònic i arqueològic protegit per l'estat. Les excavacions arqueològiques realitzades durant més de 30 temporades entre 1974 i 2008 van investigar gairebé 10.000 m² del complex del castell.
El castell Nou adjacent es va desenvolupar a partir d'un edifici de fortificació del segle XVI i es va convertir en la residència pairal el 1762. Des del 1949 ha allotjat el museu d'història de la ciutat. El Museu Cēsis es va fundar el 1925 i conté més de 170.000 objectes relacionats amb la història de la ciutat, el municipi i Vidzeme, incloent-hi col·leccions sobre la bandera letona, les batalles de Cēsis i el complex del castell.
Altres llocs d'interès destacats inclouen l'església de Sant Joan, construïda a finals del segle XIII. La ubicació reconstruïda de la Porta medieval de Rauna; i el Monument a la Victòria a la Plaça de la Unitat, que commemora la victòria letona i estoniana a les batalles de 1919.
Cultura i educació La Sala de Concerts de Cēsis va obrir les portes el 2014 en un edifici comunitari reconstruït que data del 1915. Conté un gran auditori, sales de cambra i d'orgue, un cinema i espais d'exposicions, i també acull l'Escola Secundària de Música Alfrēds Kalniņš Cēsis.
El Festival d'Art Cēsis va començar el 2007 com un programa d'estiu multidisciplinari que combina arts visuals, música, òpera, teatre i cinema. El Festival de Conversació LAMPA se celebra al parc del Castell des del 2015 i reuneix grups de la societat civil, institucions públiques, mitjans de comunicació, organitzacions polítiques i altres participants per a debats públics i esdeveniments culturals.
Cēsis va competir per la nominació letona a Capital Europea de la Cultura en els cicles del 2014 i del 2027, però van ser seleccionades Riga i Liepāja respectivament. El treball preparat per a la candidatura del 2027 es va utilitzar posteriorment per a un programa d'un any de durada sota el títol Capital de la Cultura de Letònia 2025.
Les institucions educatives de la ciutat inclouen el Gimnàs Estatal de Cēsis, el Gimnàs Estatal Draudzīgā Aicinājuma Cēsis, l'Escola Secundària de Música Alfrēds Kalniņš Cēsis i l'Escola Professional de Tecnologia i Disseny Vidzeme. La Universitat Tècnica de Riga i la Universitat de Letònia gestionen centres o sucursals d'estudi a Cēsis. El Centre d'Educació Espacial, inaugurat el 2023, ofereix programes destinats a promoure l'educació en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.
Personatges il·lustres Johann von Sievers (1778-1827), general de l'exèrcit imperial rus. Emanuel von Sievers (1817-1909), senador de l'Imperi Rus. Heinrich Leonhard Adolphi (1852-1918), ministre i compositor d'escacs. Max Hildebert Boehm (1861-1968), sociòleg. Alfrēds Kalniņš (1879–1951), compositor. Aleksandrs Drēviņš (1889-1938), pintor avantguardista. Eduard Erdmann (1896-1958), músic i compositor. Haralds Sīmanis (1951-2022), cantant. Laima Vaikule (nascut 1954), cantant de varietats. Anita Stukāne (nascuda el 1954), atleta soviètica. Edvīns Ķeņģis (nascut el 1959), jugador d'escacs, té el títol de Gran Mestre des de 1991. Ingrīda Amantova (nascuda el 1960), esportista en la modalitat de luge. Gerda Krūmiņa (nascuda el 1984), biatleta. Baiba Bendika (nascuda el 1991), biatleta. Rodions Kurucs (nascut el 1998), jugador de bàsquet.
Ciutats agermanades El govern regional de Cēsis coopera amb les següents ciutats: Alytus, Lituània Rokiškis, Lituània Rakvere, Estònia Achim, Alemanya Suwałki, Polònia Tyresö, Suècia
Referències
Vegeu també Localitats de Letònia Parc Nacional de Gauja