Michel Jean Legrand (Courbevoie, Illa de França, 24 de febrer de 1932 - París, 26 de gener de 2019Diari Ara (cosulta 26 de gener de 2019)) fou un músic, compositor i arranjador francès. La seva carrera de compositor per al cinema va ser premiada amb tres Oscars.
Biografia Fill del compositor Raymond Legrand (1908-1974) i de Marcelle Der Mikaëlian, la germana del director d'orquestra Jacques Hélian, d'origen armeni, Michel Legrand estudia piano i composició al Conservatori de París de 1942 a 1949, en les classes de Lucette Descaves i Nadia Boulanger. Com la seva germana gran Christiane Legrand, que serà successivament membre de grups de jazz vocal com els Blue Stars, els Double Six i els Swingle Singers, s'apassiona pel jazz després d'haver assistit el 1947 a un concert de Dizzy Gillespie (amb qui col·laborarà alguns anys més tard, escrivint el 1952 els arranjaments per a l'orquestra de corda que acompanya el trompetista als seus concerts europeus).
Arranjador i jazzman El 1951, quan només té 19 anys, escriu arranjaments per a l'orquestra del seu pare, que l'introdueix en l'univers de la cançó de varietats, i comença una carrera d'acompanyant i d'arranjador per a Jacqueline François, Henri Salvador, Catherine Sauvage i Zizi Jeanmaire. Maurice Chevalier el contracta com a director musical.
El 1954, a petició de la firma americana Columbia i gràcies a Jacques Canetti productor musical de Philips que ha passat un acord amb aquesta firma, ofereix relectures jazzy de lletanies franceses. L'àlbum I Love París és un enorme èxit (8 milions d'exemplars); el reconeixement de Legrand és internacional. Influenciat per Stan Kenton, duu una breu carrera de músic de jazz com a líder: Holiday in Roma el 1955, Michel Legrand Plays Cole PorterEl seu primer disc de jazz en gran orquestra. el 1957, Legrand in Rio el 1958. Per a Legrand Jazz, grava a New York el 1958 amb Milles Davis, John Coltrane i Bill Evans, convertint-se en un dels primers europeus a treballar amb els amos del jazz modern.
El 1957, és convidat al Festival mundial de la joventut de Moscou.Charlotte Roig i Anne Kropotkine, « Dies de festa a Moscou: El viatge dels francesos al festival mundial de la joventut el 1957 », France Culture, 19 abril de 2011 (documental de 54 minutes).
El 1966, va fer els arranjaments de la cançó internacional C'est si bon de Henri Betti i André Hornez per a l'àlbum de Barbra Streisand Color Me Barbra . El 1948, el seu pare Raymond Legrand havia dirigit l'orquestra per a la gravació d'aquesta cançó per les germanes Étienne.
Algunes composicions de Michel Legrand, com El vals de les Liles (en anglès: Once upon a summer time , Chet Baker, Bill Evans), la Cançó de Maxence (You must Believe in Spring ) o el tema principal de la banda original de la pel·lícula The summer knows , s'han convertit en estàndards de Jazz.
Compositor per al cinema El tombant dels anys 1960 i l'emergència de la Nouvelle Vague van ancorar definitivament Michel Legrand en el món de la música de cinema. Treballa per a Agnès Varda (Cléo de 5 à 7 el 1962), Jean-Luc Godard (Une femme est une femme el 1961, Vivre sa vie el 1962 i Bande à part el 1964) i sobretot Jacques Demy (Lola el 1961, Les Parapluies de Cherbourg el 1964, Les Demoiselles de Rochefort el 1967, Peau d'âne el 1970) amb qui inventa la comèdia musical a la francesa. Així Les Parapluies de Cherbourg és una pel·lícula cantada on tots els diàlegs estan inspirats per la música, cosa que era innovador en aquell temps.
El 1966, després d'haver estat nominat a l'Oscar pel seu treball sobre Les Parapluies de Cherbourg, decideix d'anar a provar la seva sort a Hollywood i s'instal·la a Los Angeles. La seva amistat amb Quincy Jones i Henry Mancini l'ajuda a fer-se un lloc en aquest medi altament competitiu i li permet trobar els lletristes Alan i Marilyn Bergman. Compon el 1968 la banda original de El cas de Thomas Crown de Norman Jewison i particularment la cançó "The Windmills of Your Mind" per la qual li serà atorgat l'any següent l'Oscar a la millor cançó original.
Dos anys més tard, rep l'Oscar a la millor música per a Estiu del 42 de Robert Mulligan (1971) on la cançó-tema The Summer Knows per Barbra Streisand trobarà l'èxit. Entre 1971 i 1975, és nominat vint-i-set vegades als Premis Grammy, i en guanya cinc. Aconsegueix un tercer Oscar per a Yentl de Barbra Streisand el 1983. El mateix any, compon la banda sonora de Mai diguis mai més d'Irvin Kershner, última pel·lícula de James Bond amb Sean Connery la cançó de títol de la qual és escrita per Alan i Marilyn Bergman.
Ha compost més de dues-centes músiques per al cinema i la televisió.
Pianista acompanyant i solista miniatura|Actuació XX edició Festival Internacional de Jazz de San Javier Michel Legrand ha gravat amb diferents artistes de la cançó en gèneres variats: Catherine Sauvage, Henri Salvador, Charles Aznavour, Zizi Jeanmaire, Frank Sinatra, Sarah Vaughan, Jack Jones, Tereza Kesovija, Ella Fitzgerald, Jessye Norman, Perry Como, Lena Horne, Kiri Te Kanawa, James Ingram, Johnny Mathis, Barbra Streisand, Frankie Laine, Nana Mouskouri, Raymond Devos, Stéphane Grappelli, Mireille Mathieu, Claude Nougaro, Mario Pelchat i més recentment amb Natalie Dessay. Com a pianista solista ha actuat amb nombroses orquestres a través del món, sobretot les de Sant Petersburg, Vancouver, Mont-real, Atlanta i Denver.
Vida privada Michel Legrand ha estat casat dues vegades, amb Christine Bouchard després a Isabelle Rondon. Separat de la seva última companya, l'arpista Catherine Michel, el 2013, es casa el 16 de setembre de 2014 a l'ajuntament de Mònaco amb l'actriu Macha Méril, que havia conegut quaranta anys abans.<ref>Frédéric Dugit, Éric Bureau, « Macha Méril anuncia el seu matrimoni amb Michel Legrand ! » leparisien.fr , 5 març 2014.</ref> La cerimònia religiosa té lloc dos dies més tard en el 17è districte de París.
És el pare de Dominique Rageys (nascuda el 1952), fundadora amb el seu marit del ral·li «Maroc Classic», d'Hervé Legrand (nascut el 1959), pianista i compositor, de Benjamin Legrand (nascut el 1962), cantant, de Eugénie Angot (nascuda el 1970), amazona de nivell internacional. És germà de la cantant Christiane Legrand, germanastre de l'escriptor Benjamin Legrand i del pintor Olivera Legrand. És també l'oncle de Victòria Legrand, cantant del grup Beach House.
Homenatges El 5 de desembre de 2007, la facultat de música de la Universitat de Mont-real, al Quebec, li ha atorgat un doctorat honorífic pel caràcter excepcional de la seva carrera.
En ocasió dels seus cinquanta anys de carrera, a començaments de 2009, li ha estat retut un homenatge a la Filmoteca francesa a París, amb la projecció de la majoria de les pel·lícules de les quals ha escrit la música. Ha donat igualment per l'ocasió tres concerts a la sala Pleyel i concedit múltiples entrevistes a la ràdio i la televisió.
Obres Cinema Anys 1950 1953: Beau fixe (curt) 1955: Les Amants du Tage d'Henri Verneuil 1957: Charmants Garçons d'Henri Decoin 1957: Le Triporteur de Jacques Pinoteau 1959: L'Amérique insolite de François Reichenbach (documental)
Anys 1960
1960: Me faire ça à moi de Pierre Grimblat 1960: Lola de Jacques Demy 1960: Chien de pique d'Yves Allégret 1960: Terrain vague de Marcel Carné (cocompositor amb Francis Lemarque) 1960: Le Cœur battant 1960: Les portes claquent de Jacques Poitrenaud 1961: Les Sept Péchés capitaux (cocompositor amb Sacha Distel i Pierre Jansen) 1961: Le cave se rebiffe de Gilles Grangier 1961: Une femme est une femme de Jean-Luc Godard 1962: Cléo de 5 à 7 d'Agnès Varda - també actor 1962: L'Empire de la nuit de Pierre Grimblat 1962: Eva de Joseph Losey 1962: Les Sept Péchés capitaux de Claude Chabrol i Édouard Molinaro 1962: Un cœur gros comme ça de François Reichenbach 1962: Retour a New York (documental) 1962: Comme un poisson dans l'eau d'André Michel 1962: Une grosse tête de Claude de Givray 1962: Vivre sa vie de Jean-Luc Godard 1962: L'Amérique lunaire (documental) 1962: Histoire d'un petit garçon devenu grand 1962: Le Joli Mai de Chris Marker 1963: Illuminations (documental) 1963: Love Is a Ball 1963: La Baie des Anges de Jacques Demy 1964: Les Parapluies de Cherbourg de Jacques Demy 1964: Les Plus Belles Escroqueries du monde de Claude Chabrol i Jean-Luc Godard 1964: Une ravissante idiote d'Édouard Molinaro 1964: Bande à part de Jean-Luc Godard 1964: Fascinante Amazonie 1964: Les Amoureux du France (documental) 1964: La Douceur du village (documental) 1965: Quand passent les faisans d'Édouard Molinaro 1966: Monnaie de singe d'Yves Robert 1966: Qui êtes-vous, Polly Maggoo ? de William Klein 1966: Tendre Voyou de Jean Becker 1966: La Vie de château de Jean-Paul Rappeneau 1966: The Plastic Dome of Norma Jean 1966: Et la femme créa l'amour de Fabien Collin 1966: L'An 2000 1966: L'Or et le Plomb d'Alain Cuniot 1967: A Matter of Innocence (ou Pretty Polly) 1967: How to Save a Marriage and Ruin Your Life 1967: Les senyoretes de Rochefort (Les Demoiselles de Rochefort) de Jacques Demy 1967: Le Plus Vieux Métier du monde de Claude Autant-Lara i Mauro Bolognini 1968: El cas de Thomas Crown de Norman Jewison 1968: Enfants de salauds d'André De Toth 1968: L'Homme à la Buick de Gilles Grangier 1968: Sweet November de Robert Ellis Miller 1968: Ice Station Zebra 1969: Amb els ulls tancats (The Happy Ending) de Richard Brooks 1969: La Pince à ongles de Jean-Claude Carrière (curt) 1969: Picasso Summer 1969: Appelez-moi Mathilde de Pierre Mondy 1969: La Piscine de Jacques Deray 1969: Un château en enfer de Sydney Pollack
Anys 1970
1970: El missatger (The Go-Between) de Joseph Losey 1970: Pieces of Dreams de Daniel Haller 1970: Peau d'Âne de Jacques Demy 1970: The Magic Garden of Stanley Sweetheart 1970: Cims borrascosos de Robert Fuest 1970: La Dame dans l'auto amb des lunettes et un fusil d'Anatole Litvak 1971: A Time for Loving (o Paris Was Made for Lovers) 1971: Le Mans de Lee H. Katzin 1971: Les Mariés de l'an II de Jean-Paul Rappeneau 1971: La Poudre d'escampette de Philippe de Broca 1971: Estiu del 42 de Robert Mulligan 1971: Un peu de soleil dans l'eau froide de Jacques Deray 1971: La Ville bidon de Jacques Baratier 1972: Les Feux de la Chandeleur de Serge Korber 1972: Un homme est mort de Jacques Deray 1972: La Vieille Fille de Jean-Pierre Blanc 1972: Lady Sings the Blues de Sidney J. Furie 1972: Portnoy's Complaint d'Ernest Lehman 1972: One Is a Lonely Number, de Mel Stuart 1973: Casa de nines (A Doll's House) de Joseph Losey 1973: The Nelson Affair (o A Bequest to the Nation) 1973: 40 Carats de Milton Katselas 1973: Cops and Robbers d'Aram Avakian 1973: Breezy de Clint Eastwood 1973: L'Événement le plus important depuis que l'homme a marché sur la Lune de Jacques Demy 1973: Le Gang des otages d'Édouard Molinaro 1973: L'Impossible Objet de John Frankenheimer 1973: Els tres mosqueters (The Three Musketeers) de Richard Lester 1974: On l'appelait Milady de Richard Lester 1974: Our Time 1975: Gulliver's Travels 1975: F for Fake d'Orson Welles 1975: Sheila Levine is Dead and Living in New York 1975: El meu home és un salvatge (Le Sauvage) de Jean-Paul Rappeneau 1976: Le Voyage de noces de Nadine Trintignant 1976: La Rose et la Flèche de Richard Lester 1976: Gable and Lombard 1976: Ode to Billy Joe 1976: La Flauta à six Schtroumpfs (animació) 1977: The Other Side of Midnight 1978: Les Routes du sud de Joseph Losey 1978: Lady Oscar de Jacques Demy 1978: Mon premier amour d'Élie Chouraqui 1979: The Fabulous Adventures of Baron Munchhausen (animació)
Anys 1980
1980: The Mountain Men 1980: Hinotori (cocompositor) 1980: Atlantic City de Louis Malle 1980: The Hunter de Buzz Kulik 1981: Au-delà de cette limite votre ticket n'est plus valable de George Kaczender 1981: Les uns et les autres de Claude Lelouch 1981: Tornar a l'amor (Falling in Love Again) 1982: El regal (Le Cadeau) de Michel Lang