miniatura|Deu Manaments de Jekuthiel Sofer, 1768 Els Deu Manaments o el Decàleg són un conjunt de lleis religioses i morals de les religions abrahàmiques, donades per Déu als israelites a una muntanya referida com el Mont SinaíÈxode 19, 23 o l'Horeb.Deuteronomi 5, 2 La Bíblia ho descriu com que van ser dits per Déu a aquells que estaven presents al Sinaí i posteriorment com escrits pel dit de Déu en dues taules de pedra, que Déu donà a Moisès. Els manaments estan registrats a Èxode 20:2-17 i Deuteronomi 5:6-21. La paraula «decàleg» prové del grec δέκα λόγοι o dekalogoi (deu paraules), la traducció de l'hebreu rabínic , i de l'hebreu bíblic , que signifiquen ‘deu pronunciacions’,Èxode 34, 28; Deuteronomi 4, 13 i Deuteronomi 10, 4. la qual cosa basa la seva divisió en 10 parts.
Els Deu Manaments identifiquen la seva font com el Senyor, que dirigí l'Èxode; els prohibí tenir d'altres déus davant d'ell i fer ídols; amenaça amb el càstig aquells que el neguen i promet amor per a aquells que l'estimen; prohibeix la blasfèmia del seu nom; demana observar el Sàbat i honrar els pares; prohibeix l'assassinat, l'adulteri, el furt, el fals testimoni o cobejar els béns d'un altre.
L'esquema de dividir els passatges en 10 unitats varia sensiblement entre les religions i les denominacions, així com la seva traducció, interpretació i significat.
La Revelació al Sinaí miniatura|upright|"Moisès rep els Deu Manaments", per Rembrandt (1659) La narració bíblica descriu a Moisès estant-se «quaranta dies i quaranta nits»Èxode 24, 18 al cim del mont Sinaí, on rebé la Revelació del Senyor. Moisès va transmetre els Manaments de Déu als fills d'Israel durant el tercer mes després de la sortida d'Egipte. Després de tres dies de preparatius al peu de la muntanya.Èxode 19,
D'acord amb la tradició jueva, la Revelació del Senyor al mont Sinaí és un moment crític en la confirmació del pacte entre Déu i Israel, i un dels moments més importants de la història jueva i del món. Els historiadors es divideixen en la localització del Sinaí i si totes les tribus que posteriorment formarien el Regne de David estaven presents; mentre que alguns simplement es qüestionen si la Revelació succeí com a tal.Martin Noth 1958 The History of Israel, revised Edition New York: Harper and Row.128-138
Els Deu Manaments van ser revelats a Moisès i als jueus al Sinaí, juntament amb una sèrie de lleisÈxode, capítols 20-23 convencionalment anomenades el Llibre de l'Aliança. Aquestes lleis no són referides fins a Èxode 24, 7 (Després va prendre el document de l'aliança i el llegí al poble) i després a Èxode 24, 12 (Puja cap a mi a la muntanya i estigues allí, que et donaré les taules de pedra amb la Llei i els manaments que hi he escrit per a instruir els israelites) com les dues parts de la Revelació.
Mentre que Moisès rebia els Deu Manaments i el Codi de l'Aliança, els fills d'Israel van fer que Aaron construís un vedell d'or, i ell va aixecar un altar davant l'estàtua,Èxode 32, 1-5 i el poble l'adorà.Èxode 32, 6 Després de quaranta dies, Moisès baixà de la muntanya amb Josuè, i quan es va acostar al campament i veié el vedell i la gent que ballava, es va indignar; llançà les taules que duia a la mà i les trencà al peu de la muntanyaÈxode 32, 19 Després dels fets narrats als capítols 32 i 33, el Senyor digué a Moisès: Talla't dues taules de pedra com les primeres que has trencat: jo hi escriuré els manaments que hi havia en les primeres.Èxode 34, 1 Aquesta part de l'Èxode és una versió resumida de l'Aliança, que els historiadors anomenen el "Decàleg Ritual" o el "Petit Codi de l'Aliança".
Els dos textos dels Deu Manaments La llista coneguda com "els Deu Manaments" apareix en dos llibres de la Bíblia: a l'Èxode 20, 2-17 i al Deuteronomi 5, 6-21.Pel text en català s'ha emprat el publicat per la Bíblia Catalana Interconfessional. Diversos grups religiosos els citen diferentment.
D'acord amb la tradició jueva, el text de l'Èxode 20, 2-17 constitueix la primera vegada que Déu els recita i els grava en dues taules, que Moisès presenta als fills d'Israel que havien abandonat Egipte i que destrueix en descobrir el vedell d'or. El text de Deuteronomi 5, 6-20 consisteix en la narració que fa Moisès a la generació nascuda durant la travessa del desert, després de la revelació del Sinaí, i abans d'entrar a la terra de Canaan
+ Els Deu Manaments Èxode 20, 2–17 http://www.abcat.org/bci/ Deuteronomi 5, 6–21 ² Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir del país d'Egipte, la terra on eres esclau.
3 No tinguis cap altre déu fora de mi ⁶ Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir del país d'Egipte, la terra on eres esclau.
7 No tinguis cap altre déu fora de mi. 4 No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d'aquí baix.
⁵ No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen.
⁶ Però, per als qui m'estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions. 8 No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües de sota la terra.
⁹ No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen.
¹⁰ Però, per als qui m'estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions. 7 No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom. 11 No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom. 8 Recorda't de consagrar-me el repòs del dissabte.
⁹ Tens sis dies per a treballar i fer totes les feines que calgui,
¹⁰ però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni cap dels teus animals, ni l'immigrant que resideix a la teva ciutat.
11 Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s'hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l'ha consagrat. 12 Observa el repòs del dissabte, consagra-me'l, com t'ha manat el Senyor, el teu Déu.
13 Tens sis dies per a treballar i fer totes les feines que calgui,
¹⁴ però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball, ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni el teu bou, ni el teu ase, ni cap dels teus animals, ni l'immigrant que resideix a la teva ciutat. Així el teu esclau i la teva esclava podran reposar igual que tu.
15 Recorda't que eres esclau al país d'Egipte i que el Senyor, el teu Déu, te'n va fer sortir amb mà forta i braç poderós: per això el Senyor, el teu Déu, et mana de respectar el repòs del dissabte. 12 Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu. ¹⁶ Honra el pare i la mare, com t'ha manat el Senyor, el teu Déu. Així tindràs llarga vida i seràs feliç en el país que et dona el Senyor, el teu Déu. 13 No matis. 17 No matis. ¹⁴ No cometis adulteri. 18 No cometis adulteri. 15 No robis. 19 No robis. ¹⁶ No acusis ningú falsament. 20 No acusis ningú falsament. 17 No desitgis la casa d'un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany. 21 No desitgis la dona d'un altre.
No cobegis la casa d'un altre, ni el seu camp, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany. D'acord amb els historiadors crítics, cadascuna de les versions va ser escrita per un autor diferent i en moments diferents durant la història dels regnes de Judà i Israel, o durant l'exili de Babilònia.
A més, entre ambdós textos existeixen algunes diferències:
+ Els Deu Manaments Èxode 20, 2–17 Deuteronomi 5, 6–21 Déu dona els manaments Moisès recorda la Llei El repòs del dissabte està fonamentat en la Creació (Déu va descansar al 7è dia)11è verset El repòs té un vessant social: la persona ha de descansar.15è verset La dona és una possessió més del marit.17è verset La dona és considerada socialment.21è verset
Resumits, els Deu Manaments són:
Estimaràs Déu sobre totes les coses. No diràs el nom de Déu en va. Santificaràs les festes. Honraràs pare i mare. No mataràs. No faràs accions impures. No robaràs. No diràs falsos testimonis ni mentides. No consentiràs pensaments ni desitjos impurs. No desitjaràs els béns del teu proïsme.
Interpretacions crítiques històriques Les fonts tradicionals jueves assumeixen que la Torà és obra d'un únic autor i que té una narrativa coherent. D'acord amb aquestes fonts tradicionals, Èxode 20 representa la primera inscripció de Déu dels deu manaments. Més important encara, es revelà tot un cos legislatiu a Moisès i als fills d'Israel al Sinaí i durant la seva estada al desert. A més, els fills d'Israel posseeixen aquesta llei quan totes les tribus entren al país de Canaan, formant una aliança de tribus fins a la creació del Regne als voltants del 1000 aC.
Estudiosos crítics, especialment aquells de l'alta crítica, argumenten que les duplicitats narratives són una prova important de l'autoria múltiple. El debat està si totes les tribus d'Israel estaven esclavitzades a Egipte, o si l'aliança tribal es formà amb tribus d'origen divers. També proposen que la Torà no va ser redactat com un text unificat fins a l'època de l'exili a Babilònia al 569 aC. A més, diverses parts de la llei van penetrar a la cultura israelita en èpoques separades. La influència de fragments del Llibre dels Morts en alguns fragments i no d'altres reforçaria aquesta hipòtesi d'autoria múltiple.
Els investigadors estan dividits davant la interpretació d'aquests texts. La forma clàssica de la crítica clàssica va ser la hipòtesi documental de Julius Wellhausen, publicades per primera vegada el 1878. Wellhausen argumentà que la Torà contenia 3 extractes de llei que van ser compostos en diferents moments de la història d'Israel: un extracte Iahvista/eloista (a partir dels noms emprats per Déu, el Iahvista està generalment associat amb el Regne de Judà i l'Eloista amb el Regne d'Israel), en un moment en què hi havia múltiples altars i santuaris i poca distinció entre laics i clergues; una font Deuteronomista, composta a la cort del rei Josies (649-609 aC), quan l'autoritat del Temple com únic lloc hàbil pel sacrifici va ser establerta per primera vegada; i l'extracte Sacerdotal, compost durant el temps d'Esdres i Nehemies, que lideraren els jueus durant la captivitat de Babilònia a mitjans del , i que mostra el domini del Temple i dels sacerdots davant l'absència de monarquia. D'acord amb aquest esquema, els capítols 20 a 23 i 34 de l'Èxode van ser escrits pels Iahvistes i "poden ser vistos com el document que marcà el punt d'inici de la història religiosa d'Israel".Julius Wellhausen 1973 Prolegomena to the history of Israel Glouster, MA: Peter Smith. 392 El capítol 5 del Deuteronomi mostraria l'intent de Josies d'enllaçar els documents produïts a la seva cort amb l'antiga tradició mosaica. Durant les dècades posteriors a Wellhausen, molts investigadors han intentat polir les hipòtesis documentals, per exemple identificant els diferents extractes de les fonts iahvistes o elohistes. L'argument sempre ha estat que la religió israelita progressà cap a uns rituals cada cop més complexos i menys legalistes. Datar un text requereix en primera instància determinar fins a quin punt és ritual o legal.