miniatura|Capitals de província, més Santiago de Compostel·la i Mèrida (capitals de Comunitats Autònomes que no ho són de les seves províncies) i Vigo i Gijón (ciutats amb més de 250.000 habitants que no són capitals); segons la formació política a l'alcaldia com a resultat de les eleccions de 2007:El PSOE aconsegueix l'alcaldia de 23 capitals de província, Santiago de Compostel·la, Mérida, Vigo i GijónEl PP aconsegueix l'alcaldia de 22 capitals de provínciaIU aconsegueix l'alcaldia de CòrdovaEl PNB aconsegueix l'alcaldia de BilbaoCC-PNC aconsegueix l'alcaldia de Santa Cruz de TenerifeEl BNG aconsegueix l'alcaldia de PontevedraEl PAR aconsegueix l'alcaldia de Terol miniatura|<center>Electores elegeixen les paperetes de votació a Vigo miniatura|<center>Electors esperen el seu torn per dipositar les paperetes en una secció de Vigo
D'acord amb el que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG),Llei Orgànica 5/1985, del 19 de juny, del Règim Electoral General el 27 de maig de 2007 (quart diumenge de maig), va haver-hi a Espanya eleccions municipals.
Al Reial Decret 444/2007, del 2 d'abril del 2007, es convoquen aquestes eleccions per cobrir els següents llocs: Regidors dels municipis amb població igual o superior a 100 residents (llevat d'aquells municipis que tinguin adoptat el règim de consell obert). Alcaldes o batlle dels municipis de menys de 100 residents (i d'aquells que tinguin adoptat el règim de consell obert). Alcaldes pedanis (o òrgan unipersonal) de les entitats d'àmbit territorial inferior al municipal.
El Reial Decret també recull l'elecció dels diputats de les Diputacions Provincials de Règim Comú, que es realitzarà una vegada celebrades les eleccions municipals mitjançant l'elecció indirecta.
Precampanya electoral Dret de sufragi dels immigrants Després d'una directiva de la Unió Europea (Directiva 94/80/CE), l'article 13.2 de la Constitució Espanyola va ser reformat el 28 d'agost del 1992 per estendre els drets de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals a tots els ciutadans de la UE que raguin en municipis espanyols. Aquesta extensió de drets es va ampliar el 6 de febrer del 1990, quan Espanya i Noruega van subscriure un acord pel qual es reconeix el dret a votar en eleccions municipals els noruecs a Espanya i viceversa.Preguntes i respostes sobre les Eleccions Municipals del 2003, a la pàgina del Ministeri d'Interior d'Espanya
El 17 d'agost del 2006, el PSOE i IU van presentar al Congrés dels Diputats una proposició no de llei per instar al Govern a prendre les mesures necessàries per concedir als immigrants que resideixen regularment a Espanya (predominantment ciutadans del Marroc, Equador i Colòmbia) el dret al sufragi en les eleccions municipals, sempre que, com estableix la Constitució, es creïn acords de reciprocitat.El Govern vol que els immigrants 'amb papers' votin a les municipals del 2007 De fet, Espanya ja havia firmat tractats d'amistat amb Argentina, Veneçuela, l'Uruguai, Xile i Colòmbia; el Govern només hauria de firmar els convenis perquè 360.000 ciutadans immigrants d'aquests països poguessin votar en les eleccions municipals.Els estrangers amb dret a vot es triplicarà al 2007 si el PSOE compleix el seu compromís Tanmateix, la Vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va afirmar a la roda de premsa posterior al primer consell de ministres després de les vacances d'estiu (25 d'agost del 2006) que és "altament improbable" que els immigrants extracomunitaris puguin votar.
Amb tot, a més dels espanyols, podran votar en aquestes eleccions els ciutadans d'Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, els Països Baixos, Polònia, Portugal, el Regne Unit, República Txeca i Suècia que resideixin a Espanya; segons dades de la Secretaria d'Estat d'Immigració, aquests ciutadans en sumaven 619.341 el juny del 2006.[ A aquesta llista també cal afegir-li els ciutadans de Bulgària i Romania que van entrar a formar part de la UE l'1 de gener del 2007. En cas d'haver-se tingut en compte als cinc països sud-americans amb tractats d'amistat citats anteriorment, es podria haver ascendit a 1.2 milions d'estrangers amb dret a vot, una xifra tres vegades superior a la de les eleccions municipals de 2003. Segons un estudi de l'INE, hi ha a Espanya 46 municipis en els quals més del 25% la seva població és estrangera; destaquen, amb més de 50.000 habitants, Torrevella i Oriola, a la província d'Alacant, Fuengirola i Mijas, a la província de Màlaga, i Arona i Adeje a Tenerife on gairebé el 50% de la seva població és estrangera.
Corrupció urbanística Andalusia ha estat una de les comunitats autònomes que més casos de corrupció urbanística ha sofert per part dels seus ajuntaments. Més de 25 localitatsEl "ladrillazo": els ajuntaments amb urbanisme polèmic han vist com s'ha cridat a declarar als seus alcaldes o a regidors per implicacions en casos d'irregularitats al sector de la construcció, com requalificacions de terrenys dubtoses o ombres en contractes i adjudicacions. El cas més vistós i que més expectació ha aixecat en els mitjans de comunicació ha estat el de Marbella. En aquest municipi malagueny s'ha aconseguit destapar una complexa trama d'accions delictives que s'ha saldat amb l'empresonament de la seva alcaldessa, la seva primera tinent d'alcalde, alguns dels seus regidors i l'alcalde anterior. La gravetat del Cas Malaya ha estat de tal magnitud que, per primera vegada en la història recent d'Espanya, han estat necessàries la dissolució de l'Ajuntament de Marbella per part del Govern Central i la creació d'una comissió gestora.
Tanmateix, Marbella no ha estat l'únic municipi amb casos de corrupció en què els seus alcaldes s'han vist implicats. En octubre de 2006 l'alcalde de la localitat madrilenya de Ciempozuelos va presentar la dimissió després d'apuntar-se un possible cobrament de comissions que ascendirien a 40 milions d'euros.Dimiteix l'alcalde de Ciempozuelos per un escàndol urbanístic En novembre, ell i el seu antecessor en el càrrec van ingressar a presó acusats de suborn i blanqueig de diner.Presó per als dos exalcaldes de Ciempozuelos per irregularitats urbanístiques Ambos van aconseguir la llibertat provisional amb càrrecs després de pagar una fiança de 900.000 euros.L'exalcalde de Ciempozuelos presenta com aval per sortir de la presó habitatges valorats en 2 milions Quest mateix mes, l'alcalde del municipi grancanari de Telde i diversos regidors van ser detinguts, acusats de suborn i malversació de cabals públics, en una operació que va venir a denominar-se Cas Faycan. Després de quedar a llibertat provisional amb càrrecs i sota fiança, el regidor i els edils deixaven oficialment els seus càrrecs unes setmanes més tarde.L'alcalde de Telde i cinc regidors deixen oficialment els seus càrrecs, després d'haver sigut acusats de suborn i malversació Per les mateixes dates, en el municipi mallorquí d'Andratx, el seu alcalde Eugenio Hidalgo, el director d'Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears i cinc persones més van ser detinguts, acusats de delictes relacionats amb la corrupció urbanística.Rajoy, en al·lusió al caso Andratx: "Si alguien del PP comete una actividad delictiva, se va a la calle"
Transfuguisme polític D'acord amb les dades aportades pel Ministeri d'Administracions Públiques d'Espanya, Castella i Lleó és l'autonomia que més casos de transfuguisme polític, en termes absoluts, ha registrat en els seus ajuntaments. Dels 44 municipis que han realitzat mocions de censura durant el període 2003-2007, en 15 hi ha hagut trànsfugues pel mig. Destaca el cas de la ciutat de Lleó, l'única capital de província espanyola en la qual hi ha hagut canvi d'alcalde, incorrent a més en el transfuguisme. No obstant això, en termes relatius, la xifra seria superada per altres autonomies amb menor nombre de municipis, com ocorre amb la Comunitat Valenciana, Andalusia, Madrid i Catalunya.
Destaca el cas del municipi alacantí de San Fulgencio en el qual s'han arribat a realitzar dues mocions de censura, ambdues amb transfuguisme.
Frau electoral Amb motiu de les eleccions, molts pobles de pocs habitants estan sofrint empadronaments massius, que poden determinar la victòria d'un o un altre candidat. Així, pobles com Enix que ha passat de 267 electors a 347 al cens del 31 de gener del 2006 o Las Tres Villas que del 29 de gener al 31 va obtenir 129 nous habitants, reconeixent el candidat del PP a la localitat que d'aquest número 45 o 50 eren familiars seus. Una altra tant ha ocorregut a Mogán, a les Illes Canàries, on l'equip municipal oferia empadronar turistes a canvi d'un vot al seu favor. Tots aquests casos han obligat a l'Institut Nacional d'Estadística a investigar el padró de nombrosos pobles.Quan hi ha més electors que veïns, a El País
Designació dels candidats a l'alcaldia de Madrid L'Ajuntament de Madrid, el més important d'Espanya quant a nombre de regidors, és un dels quals més interès susciten de cara a les eleccions de maig de 2007.
Candidatura del PP Alberto Ruiz Gallardón, del Partit Popular, va ser elegit com a alcalde de Madrid en els anteriors comicis de 2003. La seva reelecció com a candidat no va ser cap sorpresa (es donava per suposada),Gallardón assegura que si guanya les eleccions no hi haurà més grans obres, al mundo.es i va tenir lloc el 14 de gener de 2007 en un acte realitzat pel seu partit en un saló d'Ifema, que si bé va tenir un gran aforament, no va tenir tanta repercussió a nivell nacional.Rajoy presenta a Aguirre i Gallardón com candidats a les eleccions de maig, al pais.com
Candidatura del PSOE miniatura|esquerra|Trinidad Jiménez L'elecció del candidat del PSOE a l'alcaldia de la capital, tanmateix, va ser alguna cosa més accidentadaZapatero diu sobre la candidatura a l'Alcaldia de Madrid que trataremos de hacerlo mejor, al mundo.es i va donar bastant més joc als mitjans de comunicació. Des d'un principi es va pensar que la candidata de les últimes eleccions, Trinidad Jiménez, seria qui tornés a repetir la candidatura. Aquesta idea es va venir a baix quan el 6 de setembre de 2006 va ser elegida pel president del govern per ocupar la Secretaria d'Estat per a Hispanoamèrica.Trinidad Jiménez no es presentarà a l'alcaldia de Madrid, a 20 Minutos A partir d'aquell moment van ser molts els possibles candidats socialistes que es van remenar en els cercles d'opinió: l'exsecretari General de l'OTAN, Javier Solana; l'expresident del Govern, Felipe González; el regidor Pedro Zerolo; el portaveu del PSOE en el Congrés, Diego López Garrido; el rector de la Universitat Carles III, Gregorio Peces-Barba; etc.Gonzàlez es descarta i les travesses per la candidatura socialista a l'alcaldia de Madrid segueixen obertes, a 20 minutos