Valladolid és una ciutat colonial a l'estat mexicà de Yucatán, específicament en el municipi homònim que es troba a la Zona Oriental també coneguda com a Regió II del mateix estat. Té una altura mitjana de 30 msnm i es troba a una distància de 1.483 km de la Ciutat de Mèxic, a 162 km de la capital de l'estat, Mérida, a 158 km de Cancún, a 50 km de Chichén Itzá, a 50 km de Tizimín, a 47 km de Pisté, a 30 km de Cobá, a 28 km de Chemax, a 27 km de Ek Balam, a 12 km de Temozón i a 7 km de Chichimilá.
És una ciutat de gran atractiu turístic, gràcies al seu estil colonial, la seva famosa gastronomia i degut a la proximitat i connexió amb altres espais turístics de la zona com Chichén Itzá, Xel-Ha o Xcaret.
L'any 2010 era la ciutat amb una major població de l'orient de Yucatán. També era la segona ciutat en importància i la tercera amb un nombre més gran d'habitants de tot l'estat, tan sols darrere de Mérida i Kanasín.
Elements identitaris Símbols Escut miniatura|Escut de Valladolid. Per commemorar els 150 anys de la seva fundació, les autoritats municipals van decidir confeccionar l'escut que hauria de simbolitzar a aquesta ciutat.
Així, el 13 de desembre de 1973, Juan H. Alcocer Rosat, president municipal de Valladolid, després de rendir el seu informe oficial administratiu, va descobrir davant el governador de l'estat de Yucatán, Carlos Loret de Mola Mediz, el nou escut d'armes de Valladolid.
Aquest escut va ser confeccionat seguint les normes que regeixen als antics blasons hispànics i va ser elaborat pel heraldista Juan Francisco Peó Ancona.
Dues idees bàsiques guien la composició d'aquest blasó: Una figura central representant el tradicional “Zaciual” o esparver blanc alçat, així com altres signes que manifesten clarament la presència de dues cultures: la indígena i l'espanyola.
La insígnia heràldica es descriu així: En camp d'or, esparver blanc dempeus, Bordura de gules (vermell) amb sis castells d'or (tres en cada costat), i en la punta, el símbol maya numèric del zero en or. Com a ornament exterior, dues branques creuades, una de cotó i l'altra de Xtabentún amb les seves flors i la divisa: "Ciutat Heroica" en lletres vermelles sobre un fons o llistó de pergamí.
Història Fundació La ciutat va ser fundada el 28 de maig de 1543 per Francisco de Montejo, conegut com el Nebot, amb el propòsit de dominar la regió que a l'arribada dels espanyols era controlada pels Cupules. Fou anomenada Valladolid com a homenatge a la ciutat castellana del mateix nom.
La fundació es va dur a terme en el lloc conegut com a Chauac Há, en el cacicazgo maya (organització territorial maya) de Chikinchel, posant-la sota l'advocació de la Mare de Déu del Remei i el patronatge de Sant Gervasi. Montejo, immediatament, va dissenyar la traça que tindria la població, va integrar el seu primer cabildo i va atorgar encomanes a 45 conqueridors. La ciutat va ser traslladada de lloc a causa de la insalubritat i les malalties presentades entre les quals es trobava, probablement, la febre groga. Montejo es va resistir al canvi, però el cabildo, en nom de la vila, va amenaçar de queixar-se davant el rei Carles I, acusant-lo de "persona que no procura el bé, utilitat i pacificació dels naturals d'Espanya".
El 24 de març de 1545 es va traslladar la localitat des de l'assentament de Chauac Há a la capital dels Cupules, les ruïnes de la ciutat maya de Zací, paraula maya que significa Esparver blanc. La ciutat va ser, des de la seva fundació i durant la colònia espanyola, el centre de desenvolupament de l'orient de la Península de Yucatán.
Segle Amb la independència de Mèxic, l'any 1833 i fins a 1847, es va establir a la ciutat la primera fàbrica de fils i teixits del país. Usava la força del vapor i fou anomenada "L'aurora de la indústria yucateca", antecedent de les actuals empreses maquilladores.
En 1848 la ciutat va ser presa pels indígenes maies revoltats durant la Guerra de Castes al comandament del cacic Cecilio Chi. La població blanca i amb ella, molts mestissos, van ser morts o desallotjats durant la invasió. La ciutat va ser recuperada mesos després per les tropes del govern encapçalat en aquest casper Miguel Barbachano. No obstant això, la ciutat de Valladolid no va deixar de sofrir l'assetjament militar durant molts anys mentre va durar el conflicte bèl·lic entre les ètnies de Yucatán.
Segle XX Pla de Dzelkoop i rebel·lió de Valladolid El 10 de maig de 1910, en la localitat de Dzelkoop, pertanyent a Valladolid, es va signar el Pla de Valladolid o Pla de Dzelkoop en el qual es podia llegir una invitació a la població d'aixecar-se en contra de la dictadura al país.
El 4 de juny de 1910, es va donar un moviment revolucionari, precursor del que al novembre del mateix any, es va iniciar al nord de la república mexicana encapçalat per Francisco Ignacio Madero, i que va determinar la caiguda del govern del general Porfirio Díaz. A aquest moviment fou anomenat a tot el Yucatán com La Primera espurna de la revolució.
Geografia física Ubicació D'acord amb el cens de 2010, la població té una altitud mitjana de 25 metres sobre el nivell del mar.
Es troba a l'orient de l'estat, a una distància de 160 km de la capital, a 150 km a l'est de Cancún i a 48 km al sud de Tizimín.
Orografia En general, la localitat posseeix una orografia plana, classificada com a pla de la barrera; els seus sòls són generalment rocosos o cimentats.
Hidrografia El municipi al qual pertany la ciutat de Valladolid està situat a la regió hidrològica Yucatán Nord. Els seus recursos hidrològics són proporcionats principalment per corrents subterraneas; les quals són molt comuns a l'estat.
Clima Predomina el clima càlid amb pluges regulars a l'estiu. La temperatura mitjana anual és de 25,8 °C, la màxima es registra al mes de maig i la mínima es registra al gener. Calmen les calors, les brises marines i els vents del sud i de l'oest.
Geologia La superfície sobre la qual s'assenta la ciutat, igual que la totalitat de l'àrea del municipi de Valladolid, és de tipus roca sedimentària calcària, mateixa que pertany al període neógeno de l'era Cenozoica.
Edafologia En el municipi de Valladolid existeixen tres tipus de sòl dominants: leptosol (68,55%), luvisol (29,19%) i cambisol (0,15%); no obstant això, la zona urbana de la ciutat s'assenta únicament sobre luvisol en la meitat sud i leptosol en la meitat nord.
Demografia La localitat de Valladolid era la tercera ciutat més poblada de l'estat de Yucatán l'any 2010 després de Mèrida i Kanasín. Durant el , la ciutat va passar de tenir 4.319 habitants l'any 1910 a 8.165 a la dècada de 1950; la seva població va arribar als 29.279 habitants a la dècada de 1990. En la dècada del 2000 la seva població va oscil·lar d'entre els 37.000 i 48.000 habitants.
Segons el cens de 2005 realitzat pel INEGI, la població de la localitat era de 45.868 habitants (66,6% del municipi), dels quals 22.527 eren homes i 23.341 dones. Segons CONAPO, s'espera una població de 54.676 el 2011.
El municipi al qual pertany la localitat tenia un índex de desenvolupament humà mitjà de 0,7745, la qual cosa la situava en el lloc 34 de l'entitat en 2005, estant per sota de la mitjana estatal que fou de 0,8088 segons el PNUD el 2008.
Religió L'any 2000, d'acord amb el citat Cens efectuat pel INEGI, la població de 5 anys i més, que és catòlica ascendeix a 42.323 habitants, mentre que els no catòlics en el mateix rang d'edats sumen 7.058 habitants.
Política Municipi de Valladolid miniatura|Municipi de Valladolid en l'estat de Yucatán, segons els límits del INEGI. La ciutat de Valladolid és el cap de municipi del municipi de Valladolid, un dels 106 municipis de Yucatán, que es troba a l'orient de l'estat i ocupa una superfície total de 1.081,27 km².
En l'àmbit polític, pertany al XI Districte Electoral Estatal de Yucatán, i a l'I Districte Electoral Federal de Yucatán, sent seu de tots dos.
L'any 2010, el municipi tenia 74.217 habitants, la majoria d'ells en el nucli municipal i en menor mesura en les localitats de Popolá, Yalcobá, Kanxoc, Xocen i Tikuch.
Administració La ciutat ha tingut 28 presidents municipals en el període que va des de 1941 fins a 2024.
Actualment el president municipal és el mestre Alfredo Fernández Arceo.
El següent quadre mostra els últims alcaldes des del començament del :Presidents municipals de ValladolidPresident municipalPeríodePartitC. Roger Alcocer García2001 - 2003C. Jesús Manuel Chacón Vivas2004 - 2007C. Mario Alberto Peniche Cárdenas2007 - 2010C. Gonzalo José Escalante Alcocer2010 - 2012C. Roger Alcocer García2012 - 2015C. Alpha Alejandra Tavera Escalante2015-2018Ing. Enrique de Jesús Ayora Sosa2018-2021Mtro. Alfredo Fernández Arceo2021-2024
Economia Ocupació La població econòmicament activa de la localitat era de 19.468 habitants l'any 2010, d'aquests, 12.808 eren homes i 6.660 dones. No obstant això, solament 18.890 persones es trobaven ocupades, sent 12.346 homes i 6.544 dones.
Sector primari Amb dades de l'any 2000, el sector primari ocupa al 19% de la població econòmicament activa del municipi. La major part de les activitats primàries són desenvolupades per productors locals.
Sector secundari El sector secundari ocupa el 32% de la població econòmicament activa del municipi.
Sector terciari El sector terciari ocupava al 48% de la població econòmicament activa del municipi
Mitjans de comunicació Premsa escrita En la localitat circula l'edició diària del Diari de Yucatán. Telefonia La ciutat compta amb senyal de Telcel en les modalitats GSM, TDMA i GPRS. A més compta amb serveis de telefonia de Movistar, Iusacell i Nextel.
Arquitectura i urbanisme Esglésies A Valladolid hi ha sis esglésies catòliques amb interès arquitectònic o històric:
Sant Servaci o Sant Gervasi L'església més famosa i important és enfront la plaça i parc principal de Francisco Cantòn, començada a construir l'any 1543, després de la fundació de Valladolid.
En arribar els conqueridors, la nit anterior a la diada de l'assumpció de La nostra Senyora, va ser canviada la veneració principal de l'església, tot i conservar-se el seu culte a Sant Gervasi. La parròquia originalment construïda al , fou escenari d'un sagnant crim al , per la qual cosa, a manera de desgreuge, el temple fou remodelat, reorientant la seva façana cap al nord. Es va conservar el pòrtic de la façana principal que mirava, segons el costum, cap al ponent, amb les escultures de Sant Pere i Sant Pau.
Sant Bernadí de Siena El temple de Sant Bernadí de Siena està al parc del barri de Sisal. Fou construït l'any 1552, any en el qual l'arquitecte i religiós Juan de Mèrida (membre de l'ordre dels frares de Francisco de Montejo). L'església és d'estil franciscà i la seva arquitectura és del tipus fortalesa medieval.
Santa Llúcia Està al barri del mateix nom. Destaca l'altura del seu sostre abovedat i la seva façana rematada per una actuació arquitectònica simple amb tres arcs que envolten les portes, llaurats amb motius vegetals. El temple és de maçoneria, amb sostre de volta i pis de mescla de calç. La sagristia té sostre amb rollizos i sòl de terra piconada. L'atri que circumda el temple pels seus costats nord, sud i oest està limitat amb una muralleta de maçoneria. El seu parc és un dels més visitats, ja que es respira un ambient familiar i de pau. La façana de l'església està rematada per una element arquitectònic simple amb tres clars per a les campanes, els marcs de les portes estan llaurats en pedra amb motius vegetals. L'única dada que es té és que la seva construcció és a principi del .
Candelaria