El trastorn esquizoafectiu és un trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per símptomes similars a l'esquizofrènia i el trastorn bipolar, ja que combina una percepció alterada de la realitat amb una alta inestabilitat emocional. Correspon al codi 295.70 de la quarta edició del DSM.
Història El trastorn va ser descrit per primer cop per Jacob Kasanin el 1933 i li atribuïa com a origen una insatisfacció sexual. Emil Kraepelin va observar que es tractava d'una malaltia a cavall entre dos grups fermament establerts (esquizofrènia i trastorn bipolar, a la seva època coneguts com a demència precoç i trastorn maniacodepressiu, respectivament) i va iniciar la recerca combinada per tractar aquestes patologies. El DSM-I ja l'incloïa com a malaltia única però els pobres criteris de diagnòstic i la confusió amb altres afectacions van perllongar-se en successives edicions del manual psiquiàtric de referència. El DSM 5, encara en elaboració, limita el seu diagnòstic i qüestiona la seva existència com a malaltia independent, car s'afirma que és una variant d'altres trastorns.
Diagnòstic Per diagnosticar el trastorn cal que el pacient pateixi una sèrie de símptomes de manera recurrent, o almenys una gran part d'ells. Poden presentar-se episodis puntuals d'al·lucinació, bloquejos mentals, crisis on la parla es veu afectada i el pensament racional desapareix per manifestar-se en forma de fixacions i deliris. Igualment apareix una apatia general i símptomes de depressió persistent, que poden alternar-se amb episodis d'eufòria. Aquests poden desembocar en moments d'alta ansietat i pensaments megalomaníacs. Aquests símptomes s'han d'allargar més de dues setmanes seguides per indicar aquest trastorn, si són menys constants s'han d'atribuir a altres patologies.Malaspina D, Owen MJ, Heckers S, Tandon R, Bustillo J, Schultz S, Barch DM, Gaebel W, Gur RE, Tsuang M, Van Os J, Carpenter W (May 2013). "Schizoaffective disorder in the DSM-5". Schizophrenia Research 150 (1): 21–5 Han d'haver succeït dos episodis de psicosi separats en el temps.
Causes Es creu que el trastorn es desencadena per una combinació de factors genètics i ambientals. Un factor de risc és haver estat concebut per pares d'edat elevadaBrown AS, Schaefer CA, Wyatt RJ, Begg MD, Goetz R, Bresnahan MA, Harkavy-Friedman J, Gorman JM, Malaspina D, Susser ES (September 2002). "Paternal age and risk of schizophrenia in adult offspring". The American Journal of Psychiatry 159 (9): 1528–33 i l'abús de drogues, especialment el cànnabis, per la relació entre el tetrahidrocannabinol i la propensió a patir psicosi en l'edat adulta.
Tractament El principal tractament és farmacològic i consisteix en l'administració de medicaments antipsicòtics o neurolèptics (com el paliperidone i la clozapina). Les dosis de liti poden mitigar els canvis de cicle anímic, i si cal es pot subministrar algun tipus d'ansiolític i benzodiazepina per mitigar els símptomes més aguts. En determinats casos s'ha aconsellat la teràpia electroconvulsiva.
Referències
Categoria:Esquizofrènia Categoria:Esquizofrènia o altres trastorns psicòtics primaris