Els Tricotecens, en anglès Trichothecene/Trichothecenes, són una família molt extensa de micotoxines produïdes per diverses espècies de fongs del gèneres Fusarium, Myrothecium, Trichoderma, Trichothecium, Cephalosporium, Verticimonosporium, i Stachybotrys. Els tricotecens pertanyen a compostos químics sesquiterpens.

Les estructures més importants que causa l'activitat biològica dels tricotecens és l'anell 12,13-epoxi, la presència dels grups hidroxil o acetil en el nucli i l'estructura i posició de la cadena auxiliar. Es produeixen en moltes llavors de cereals com el blat, civada o moresc per part de diverses espècies Fusarium com F. graminearum, F. sporotrichioides, F. poae i F. equiseti.

Alguns d'aquest fongs que produeixen micotoxines tricotencenes com Stachybotrys chartarum, oiden créixer a l'interior dels edificis i ser dispersats per l'aire i donar problemes de salut als ocupants d'aquests edificis.Detection of Airborne Stachybotrys chartarum Macrocyclic Trichothecene Mycotoxins in the Indoor Environment El fong verinós del Japó i la Xina, Podostroma cornu-damae contés sis tricotecenes; satratoxina H, roridina E, verrucarina i altres.

Mecanisme de la toxicitat Comparats amb l'aflatoxina no requereixen una activació metabòlica per exercir la seva activitat biològica.

Els tricocentens són poderosos inhibidors de la síntesi de proteïnes. T-2 Toxin, Essential Data A diferència d'altres toxines, poden actuar a través de la pell. Poden causar una irritació ràpida en la pell o en la mucisa intestinal.

Malgrat el seu efecte directe, és possible mesurar la toxicocinètica i el metabolisme de les micotoxines tricotecenes.

Reglamentació En els aliments per a humans o animals les toxines del tricotecens de tipus A (per exemple, toxina T-2, toxina HT-2, diacetoxiscirpenol) són d'especial interès perquè són més tòxiques que altres tricotecens dispersats per l'aire, és a dir, del grup B (per exemple, desoxinivalenol, nivalenol, 3- i 15-acetildeoxinivalenol). Tanmateix, el desoxinivalenol (DON) és el tricotecè més prevalent a Europa.Miller, J. D. 2003. Aspects of the eology of fusarium toxins in cereals. In: Mycotoxins and Food Safety. Vries, J. W. de, M. W. Trucksess, L. S. Jakson (eds.). Kluwer Academic/Plenum Publishers, New York. p. 19-27. El principals efectes dels tricotecens són la reducció de la ingesta d'aliments, els vòmits i la immuno-suppressió. Relativament pocs països, principalment en la Unió Europea, han recomanat límits màxims per aquestes micotoxines en els aliments. Tanmateix a tot arreu es comproven els nivells de trictecens per evitar que entrin a la cadena alimentària i evitar pèrdues en la producció animal.

Ocurrència i brots Els tricotecens s'ha trobat a tot el món. Des de principi del segle XX s'ha informat de danys en animals i humans per haver consumit cereals infesctats per espècies Fusarium.Naumov, N. A. 1916. Intoxicating bread. Min. Yeml. (Russia), Trudy Ruiri Miwel. i. Fitopatol. Uchen, Kom. 216.Dounin, M. 1930. The fusariosis of cereal crops in European-Russia in 1923. Phytopathol. 16: 305-308. Al voltant de 100.000 persones de la Unió Soviètica van morir per haver consumit la toxina T 2 dels Fusarium sp.Joffe, A. Z. 1950. Toxicity of fungi on cereals overwintered in the field: on the etiology of alimentary toxic aleukia. Dissertation, Inst. Bot. Acad. Sci. Leningrad. P. 205. Grans contaminats per trictecens van matar cavalls al Japó.Ueno, Y., K. Ishii, K. Sakai, S. Kanaeda and H. Tsunoda. 1972. Toxicological approaches to the metabolites of Fusaria. IV. Microbial survey on “bean-hulls poisoning of horses” with the isolation of toxic trichothecenes, neosolaniol and T-2 toxin of Fusarium solani M-1-1. Japanese J. Exp. Med. 42: 187-203. Els cereals i els seus productes contaminats per toxines que inclouen T2 DON i NIV, han estat associades amb brots de trastorns gastrointestinals a la Xina.Lou, X. Y. 1988. Fusarium toxins contamination of cereals in China. Proc. Japanese Assoc. Mycotoxicology. Suppl. 1: 97-98.

Els tricotecens incloent la toxina 2 DON, i el diacetoxiscirpenol són també importants en la Guerra biològica i potser va ser usada a Laos i Vietnam.Henghold II, W. B. 2004. Other biologic toxin bioweapons: Ricin, staphylococcal enterotoxin B, and trichothecene mycotoxins. Dermatologic Clinics. 22: 257-262. .Robert W. Wannemacher, JR, PhD and Stanley L. Wiener, MD, Chapter 34, "Trichothecene Mycotoxins," of Medical Aspects Of Chemical And Biological Warfare, FR Sidell MD, E.T. Takafuji MD MPH, David R. Franz DVM, PhD, eds, part of the Textbook of Military Medicine series, Office of The Surgeon General, Department of the Army, United States of America.

Epoxitricotecens Els epoxitricotecens són derivats dels tricotecens es van utilitzar en al guerra biològica a Alemanya oriental i possiblement a tot el bloc soviètic.Die Chemie der Kampfstoffe, GDR Government publishing, 1988 No hi ha cap tractament possible una vegada ha fet efecte aquesta toxina.

Els plans per usar aquest toxina com arma biològica a gran escala van ser abandonats donat que els epoxitricotecens es degraden ràpidament sota la llum ultraviolada i la calor com també per l'exposició al clor.

Referències

Enllaços externs Structures of some of the Commoner Trichothecene Mycotoxins. Robert W. Wannemacher and Stanley L. Weiner: Trichothecene mycotoxins, chapter 34, Medical Aspects of Chemical and Biological Warfare

Categoria:Micotoxines