George Lawrence Mikan, Jr. (Joliet, Illinois, 18 de juny de 1924 – Scottsdale, Arizona, 1 de juny de 2005) fou un jugador de basquetbol estatunidenc que destacà a la dècada dels 50, jugant durant 7 temporades a l'NBA, totes elles als Minneapolis Lakers i una anterior a l'NBL, als Chicago American Gears. Caracteritzat per les grans ulleres rodones amb què sempre jugava, aquest jugador de 2,08 metres d'alçada i 111 quilograms és considerat la primera superestrella de la lliga professional nord-americana, redefinint el joc dels homes alts amb el seu llançament de ganxo ambidextre, perfeccionat amb la seva pròpia tècnica d'entrenament.Biografia de George Mikan a NBA.com: George Mikan Bio (en anglès) [consultat el juliol de 2015] Rebé el sobrenom de Mr. Basketball.Resum de la trajectòria professional de George Mikan a sports.jrank.org: George Mikan - Mr. Basketball (en anglès)[consultat el juliol de 2015]
Mikan va tenir una carrera plena d'èxits com a jugador: va guanyar 7 campionats de l'NBA i la BAA, un MVP de l'All-Star Game (el qual va disputar en 4 ocasions), 3 títols de màxim anotador del campionat i 6 cops escollit dins del quintet ideal de la lliga. Fou tan dominant que, per contrarestar-lo, es canviaren diverses normes del joc, destacant l'ampliació de la "zona de 3 segons" (Regla Mikan) i la introducció d'un rellotge de possessió o de 24 segons.Norma dels 24 segons a NBA.com: 24-Second Shot Clock Rescues League (en anglès) [consultat el juliol de 2015]
Després de la seva carrera professional com a jugador, Mikan fou un dels fundadors de l'American Basketball Association (ABA), esdevenint comissionat d'aquella lliga, i amb una col·laboració vital per al naixement dels Minnesota Timberwolves. En els seus últims anys de vida, entrà en una batalla judicial contra la mateixa NBA, lluitant a favor d'una pensió per als jugadors retirats, els quals no es van poder aprofitar econòmicament dels anys daurats de la lliga. Expirà després d'una llarga lluita contra la diabetis.Resum de la vida de George Mikan per ESPN.com: Mikan was first pro to dominate the post [consultat el juliol de 2015]
Per les seves proeses, Mikan va ser inclòs al Basketball Hall of Fame el 1959. També va formar part dels equips del 25è i 35è aniversari de l'NBA i dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA, escollits el 1996. A l'abril del 2001 se'l va homenatjar amb una estàtua, executant el seu clàssic ganxo, al vestíbul de l'estadi Target Center de Minnesota.Dades tècniques del Target Center per basketball.ballparks.com: Target Center (en anglès) [consultat el juliol de 2015]Notícia de la mort de George Mikan per la minnesota.publicradio.org: Minneapolis Lakers great George Mikan dies (en anglès) [consultat el juliol de 2015]
Trajectòria esportiva Inicis George Mikan va néixer a Joliet, Illinois, fill de pares croats amb avantpassats a Vivodina, prop de Karlovac.Biografia de George Mikan per croatianhistory.net: George Mikan (1924-2005) (en anglès) [consultat el juliol de 2015] Quan era un nen, es va destrossar el genoll d'una manera que va haver de romandre estirat al llit durant un any i mig. El 1939 ingressà al seminari de l'Arquebisbat de Quigley, ja que inicialment volia esdevenir sacerdot, però poc temps després es traslladà a l'Escola Catòlica de Joilet.Mikan es planteja la vida eclesiàstica (en anglès) [consultat el juliol de 2015] Amb 11 anys aprofitava les seves estones lliures per jugar a bàsquet al seu veïnat, amb la seva àvia com a àrbitre.Biografia de George Mikan, recordant la participació de la seva àvia: Biografia de George Mikan a www.croatia.org/ (en anglès) [consultat el juliol de 2015] No semblava estar destinat a ser un atleta, de fet, no va practicar cap esport durant la seva etapa a l'institut. Quan entrà a la Universitat de DePaul el 1942, era un jove poc coordinat per la seva constitució (mesurava 2,08 metres i pesava 110 quilos), portant també unes grans ulleres per culpa de la seva miopia.Biografia de George Mikan, comentant l'aspecte de les ulleres a www.nba.com (en anglès) [consultat el juliol de 2015]
Universitat No obstant això, Mikan es trobà als Blue Demons amb un entrenador novell de 28 anys, Ray Meyer, qui va veure potencial en aquest jugador: brillant i intel·ligent, però alhora tímid i descoordinat. Contextualitzant-los en aquell moment, els pensaments de Mayer eren revolucionaris, ja que el sentit comú i el pensament generalitzat defensaven que els homes alts eren massa poc hàbils per jugar correctament a bàsquet. Durant els mesos següents, Meyer va transformar Mikan en un home segur de si mateix, un jugador certament agressiu que veia la seva alçada com un orgull i no com quelcom per a sentir-se intimidat.Notícia al NY Times de la mort de Ray Meyer amb 92 anys (en anglès) [consultat el juliol de 2015] Meyer i Mikan treballaren amb intensitat i Mikan va aprendre a executar ganxos amb ambdues mans. Aquesta rutina esdevingué coneguda com "l'exercici Mikan".Descripció de l'exercici Mikan (en anglès) [consultat el juliol de 2015] A més a més, Meyer utilitzà com a pràctica de l'entrenament per a Mikan la boxa, lliçons de ball i el salt de corda per convertir-lo en un autèntic atleta.
En el seu primer any a l'NCAA, Mikan dominava i intimidava als seus adversaris amb la seva alçada i envergadura, esdevenint imparable en atac gràcies al seu ganxo perfeccionat. Al mateix temps, també es va guanyar un prestigi a la lliga universitària com un dels jugadors més forts i durs, arrossegant lesions i castigant als pivots rivals amb dures faltes.Menció de la intensitat defensiva de Mikan (en anglès) [Consultat el juliol de 2015] Per augmentar encara més el seu domini, va desenvolupar un gran salt vertical que li permetia taponar llançaments a cistella en trajectòria descendent, acció que actualment no està permesa. Com a solució per equilibrar la competició, tant l'NCAA com l'NBA van canviar les normes i van prohibir aquests taps en trajectòria descendent.
Mikan fou escollit 2 cops Millor Jugador de l'NCAA (1945 i 1946) i nomenat en 3 ocasions All-American, portant a la Universitat de DePaul a guanyar el títol del NIT el 1945, essent també nomenat millor jugador del campionat després d'anotar 120 punts en 3 partits, destacant-ne 53 a la Universitat de Rhode Island, en un partit que acabà 97-53, aconseguint així els mateixos punts que tot l'equip rival.Menció de la trajectòria esportiva universitària de Mikan (en anglès) [consultat el juliol de 2015] Fou el jugador més anotador del país, amb 23,9 punts per partit a la temporada 1944-45 i amb 23,1 a l'any següent.
Estadístiques <p align=center>Estadístiques de GEORGE MIKAN (Universitat) Temporada EdatEquipPJ TCA TLA TLI %TLAPTSPPP 1942-43 18 DePaul 24 97 77 111 69,4 271 11,3 1943-44 19 DePaul 26 188 110 169 65,1 486 18,7 1944-45 20 DePaul 24 218 122 199 61,3 558 23,3 1945-46 21 DePaul 24 206 143 186 76,9555 23,1 TOTALS 98 709 452 665 68,01870 19,1 LLEGENDA: PJ: Partits Jugats; TCA: Tirs de Camp Anotats; TLA: Tirs Lliures Anotats; TLI: Tirs Lliures Intentats: %TL: Percentatge de Tirs Lliures Anotats; PTS: Punts totals; PPP: Punts Per Partit
Professional Chicago American Gears (1946-1947) La seva primera experiència dins de l'esport professional fou a la desapareguda NBL, National Basketball League, als Chicago American Gears. Jugà únicament els últims 7 partits de la fase regular, anotant 16,5 punts per partit de mitjana, un fet insòlit per a un novell, i esdevenint una peça clau per a assolir el títol de lliga després de guanyar a la final als Rochester Royals per 3 victòries a 1.Classificacions de l'NBL durant la seva existència (en anglès) [consultat el juliol de 2015] Mikan fou triat millor jugador després d'anotar 100 punts en 5 partits, essent inclòs també en el millor quintet de la lliga.
No obstant això, abans del començament de la temporada 1947-48, el propietari dels Gears va treure l'equip de la lliga. La seva intenció era crear una nova competició, denominada Professional Basketball League of America (Lliga de Bàsquet Professional d'Amèrica), amb 24 equips, de la qual ell seria el propietari de tots els equips i els seus pavellons. L'aposta no va acabar de funcionar i la lliga va desaparèixer després d'un mes de competició, aleshores els jugadors d'aquests equips es redistribuïren entre els 11 equips que seguien a l'NBL. Per aquestes raons, Mikan arribà als Minneapolis Lakers.
Minneapolis Lakers a l'NBL i la BAA (1947-1949) A la temporada 1947-48, Mikan portà per primer cop a la samarreta el dorsal 99 que el faria famós, coincidint amb 2 grans jugadors de l'època: l'atlètic Jim "The Kangaroo Kid" Pollard i el complet Vern Mikkelsen, amb els quals formaria un dels tridents de jugadors interiors més perillosos del bàsquet professional. Sota les ordres de l'entrenador John Kundla, Mikan aconseguí 21,3 punts per partit de mitjana a la fase regular. El fet de disputar els seus partits com a local al Minneapolis Auditorium també va influir en el seu joc, ja que la pista era un parell de metres més estreta que a altres pavellons i això afavoria el seu joc interior.S'inclou comentari de les característiques especials de la pista dels Minneapolis Lakers (en anglès) [consultat el juliol de 2015] Lliderats pel seu poderós joc interior, els Lakers dominaren la Divisió Oest. Arribaren amb facilitat a la final i derrotaren els Rochester Royals per 3-1 a les finals, a les quals assoliria una mitjana de 27,5 punts per partit.
Abans del començament de la temporada 1948-49, els Minneapolis Lakers, els Rochester Royals, els Fort Wayne Zollner Pistons i els Indianapolis Kautskys es traslladaren a la lliga rival: la BAA. El principal avantatge d'aquesta lliga per als equips era el fet que bona part de les franquícies de la mateixa es trobaven a grans ciutats, com era el cas dels New York Knicks, els Boston Celtics, els Philadelphia Warriors o els Chicago Stags, la qual cosa incrementava les opcions d'obtenir beneficis. Després de l'adhesió d'aquests 4 equips, la BAA disposava de jugadors molt mediàtics com Mikan, Pollard, Mikkelsen i altres més que augmentarien l'interès del públic envers la lliga.
Aquella temporada, Mikan assolí unes mitjanes de 28,3 punts i 3,6 assistències per partit,Estadístiques dels Minneapolis Lakers a la temporada 1948-49 (en anglès) [consultat el juliol de 2015] anotant la tercera part dels punts del seu equip i obtenint el títol de màxim anotador amb un gran marge sobre els altres jugadors. A part de Mikan, sols 2 jugadors superaren la barrera dels 20 punts per partit: el jugador dels Warriors Joe Fulks, qui va ser un dels precursors del llançament en suspensió, i el jugador de Chicago Max Zaslofsky.Classificació individuals i per equips de la BAA de la temporada 1948-49 (en anglès) [consultat el juliol de 2015]
El 14 de desembre del 1949, els Lakers visitaren el Madison Square Garden de Nova York per a jugar contra els Knicks. Aquell dia, el cartell lluminós exterior del Garden indicava amb grans lletres: "WED BASKETBALL GEO MIKAN V/S KNICKS" (El dimecres, bàsquet. George Mikan contra els Knicks). Per això, quan Mikan entrà al vestuari abans del partit, es va sorprendre de veure a la resta dels seus companys vestits encara de carrer, els quals bromejaven: Aquesta va convertir-se en una de les anècdotes més importants de la carrera de Mikan.