L'alineament morfosintàctic és un terme que s'empra per descriure la forma en què es marquen els arguments de verbs transitius i intransitius a les oracions d'algunes llengües. Des d'aquesta visió, la majoria de les llengües es poden classificar bé com a nominatiu-acusatives o bé com ergativo-absolutives (un tercer tipus és l'alineament actiu-inactiu i alineaments mixts dels tipus anteriors).
Un exemple de llengua nominatiu-acusativa és el francès, mentre que el basc és una llengua ergativa-absolutiva. Les següents dues oracions il·lustren l'alineament d'ambdues: (francès) (1a) il est arrivé = '(ell) ha arribat' (2a) il le voit = '(ell) ho veu' (basc) (1b) gizona etorri da = 'l'home ha arribat' (2b) gizonak mutila ikusi du = 'l'home ha vist el noi'
Alineaments bàsics L'alineament morfosintàctic és un dels paràmetres tipològics més importants d'una llengua, ja que gairebé totes les altres àrees de la gramàtica es veuen afectades pel tipus d'alineament. L'alineament serveix per interpretar el paper temàtic de cadascun dels participants en una acció verbal (agent, pacient, tema, experimentador, etc.).
És d'acceptació general que existeixen tres tipus d'alineaments bàsics en les llengües del món. Per explicar els tres alineaments bàsics és comú introduir els següents tipus de participants: Subjecte intransitiu actiu (Sa) o únic participant d'una prediació interpretable com a agent. Subjecte intransitiu inactiu (So) o únic participant d'una prediació interpretable com a experimentador, experimentador o tema. Subjecte transitiu actiu (A), en una oració transitiva, el que resulta interpretable com a agent. Objecte directe inactiu (O), en una oració transitiva, el que resulta interpretable com a tema o pacient. D'acord amb aquesta classificació dels participants, són freqüents els següents alineaments: Nominatiu-acusatiu, és el tipus d'alineament en què Sa, So i A són tractats de la mateixa manera (nominatiu) i O és tractat diferentment (acusatiu). De les llengües amb cas morfològic explícit, entorn del 55% de les llengües tenen aquest tipus d'alineament. Ergatiu-absolutiu, és el tipus d'alineament on Sa, So i O són tractats de la mateixa manera (absolutiu) i A és tractat diferent (ergatiu). De les llengües amb cas morfològic explícit, el 35% tenen aquest tipus d'alineament. Actiu-inactiu, és el tipus d'alineament on Sa i A tenen el mateix tipus de tractament (actiu) i So i O tenen tractament inactiu. Aquest tipus d'alineament apareix entorn del 5% de les llengües amb cas explícit. Tripartit, en el qual S, A i O reben una marca diferent cadascun, per la qual cosa existeixen tres marques en lloc de dos com en els tres sistemes anteriors. Aquest tipus d'alineament apareix entorn del 5% de les llengües amb cas explícit. Aquest alineament pot ser expressat mitjançant procediments varis, com adposicions o partícules, afixos verbals, ordre dels constituents, entonació o una combinació d'aquests procediments.
Exemples Llengües nominatiu-acusatives El náhuatl és un exemple de llengua nominatiu-acusativa que té la possibilitat de marcar tant el verb com l'agent i com el pacient d'una acció, quan apareixen dos intervinents. Les formes intransitivas del verb itta 'veure' són: 1ª singular 2ª singular 3ª singular 1ª plural 2ª plural 3ª plural forma intransitiva niitta' veig' tiitta' veus' Øitta 'veu' tiittah'veiem' amittah'véis' Øittah'veuen' L'alineament nominatiu-acusatiu de les llengües s'aprecia quan es comparen les formes anteriors amb les formes transitives amb dos participants: agent (blau) i pacient o tema (vermell): 1ª singular 2ª singular 3ª singular 1ª plural 2ª plural 3ª plural 1ª singular ninoitta 'em veig' tinechitta 'em veus' Ønechitta'em veu' annechittah'em véis' Ønechittah'em veuen' 2ª singular nimitzitta 'et veig' timoitta 'et veus' Ømitzitta'et veu' timitzittah'et veiem' Ømitzittah'et veuen' 3ª singular nikiitta 'ho veig' tikiitta'ho veus' moitta 'es veu'Økiitta 'ho veu' tikiittah'ho veiem' ankiittah'el véis' Økiittah'ho veuen' 1ª plural titechitta 'ens veus' Øtechitta'ens veu' titoittah'ens veiem| id="196" | antechittah'ens véis'
| id="198" | Øtechittah'ens veuen'
|- id="200" ! id="201" | 2ª plural | id="203" | namechitta 'us veig'
| id="206" | Øamechitta'us veu'
| id="208" | tamechittah'us veiem'
| id="210" | ammoittah'us véis Øamechittah'ens veuen' 3ª plural nikimitta 'els veig' tikimitta 'els veus' 'Økimitta'els veu' tikimittah'els veiem' ankimittah'els véis' moittah 'es veuen'Økimittah 'els veuen' Els morfemes en verd indiquen que es tracta d'una forma reflexiva.
Llengües ergatiu-absolutives El basc és una llengua consistentment ergativa que marca el pacient i l'agent en la forma verbal conjugada (generalment, l'auxiliar * ukan 'haver-hi' o hissen 'ser'). La següent taula mostra la conjugació de present del verb ikusi mitjançant el verb auxiliar; totes les formes tenen la forma: ikusten + AUXILIAR En la següent taula s'han inclòs tant les formes formals o de respecte en la segona persona (fr.) com les informals de masculí (m. inf.) i femení (f. in.). {| class=wikitable id="cx245" data-source="245" data-cx-state="mt" data-cx-weight="1188" contenteditable="true" style="margin-bottom: 10px;"
! id="249" | 1ª singular ! id="251" | 2ª singular ! id="253" | 3ª singular ! id="255" | 1ª plural ! id="257" | 2ª plural ! id="259" | 3ª plural |- id="261" ! id="262" | 1ª singular
| id="265" | ikusten nauk (m.in.')
ikusten naun (f.in.)ikusten nauzu (fr.)'em veus'| id="270" | ikusten nauØ'em veu'
| id="273" | ikusten nauzue'em véis
| id="275" | ikusten naute'em veuen|- id="277" ! id="278" | 2ª singular | id="280" | ikusten haut (in.')ikusten zaitut (fr.)'et veig| id="286" | ikusten hauØ (in.)ikusten zaituØ (fr.)'et veu'
| id="291" | ikusten haugu (in.')
ikusten zaitugu (fr.)'et veiem| id="297" | ikusten haute (in.')ikusten zaituzte (fr.)'et veuen|- id="302" ! id="303" | 3ª singular | id="305" | ikusten dut'ho veig| id="307" | ikusten duk (m.in.)ikusten dun (f.in.'')ikusten duzu (fr.)'ho veus| id="312" | ikusten duØ'ho veu'
| id="314" | ikusten dugu'ho veiem| id="316" | ikusten duzue'el véis| id="318" | ikusten dute'ho veuen|- id="320" ! id="321" | 1ª plural
| id="324" | ikusten gaituk (m.in.)ikusten gaitun (f.in.'')ikusten gaituzu (fr.)'ens veus| id="329" | ikusten gaituØ'ens veu'
| id="332" | ikusten gaituzue'ens véis| id="334" | ikusten gaituzte'ens veuen|- id="336" ! id="337" | 2ª plural | id="339" | ikusten zaituztet'us veig| id="342" | ikusten zaituzteØ'us veu| id="344" | ikusten zaituztegu'us veiem| id="347" | ikusten zaituztete'us veuen|- id="349" ! id="350" | 3ª plural | id="352" | ikusten ditut'els veig| id="354" | ikusten dituk (m.in.)ikusten ditun (f.in.'')ikusten dituzu (fr.)'els veus| id="359" | ikusten dituØ'els veu'
| id="361" | ikusten ditugu'els veiem| id="363" | ikusten dituzue'els véis| id="365" | ikusten dituzte'els veuen|} El caràcter ergativo de la llengua apareix clar quan es compara l'anterior amb les formes intransitives amb un sol participant (en aquest cas l'auxiliar serà hissen''): 1ª singular 2ª singular 3ª singular 1ª plural 2ª plural 3ª plural forma intransitiva igo naiz'he pujat' igo haiz (inf.)
igo zara (for.)'has pujat' igo dona'ha pujat' igo gara'hem pujat' igo zarete'heu pujat| id="402" | igo''''' dira'han pujat'
Llengües mixtes Un altre grup de llengües no són consistentment ergatives o consistentment acusatives, sinó que, depenen de certs factors (normalment una jerarquia d'animacitat), usen un marcatge nominatiu-acusatiu en uns casos i ergatiu-absolutiu en uns altres. Aquest fenomen es coneix com a ergativitat escindida. En mapudungun per exemple, les formes intransitives del verb 'mirar' són: 1ª singular 2ª singular 3ª singular 1ª dual/plural 2ª dual/plural 3ª dual/plural forma intransitiva lelin'vaig mirar| id="436" | leliymi'vas mirar leliy'va mirar| id="440" | leliyu (d)leliiñ (pl)'mirem
'| id="442" | leliymu (d)leliymün (pl)'vau mirar'| id="444" | leliy'van mirar L'alineament mixt de les llengües s'aprecia en una de les formes transitives amb dos participants: agent (blau) i pacient o tema (vermell): 1ª singular 2ª singular 3ª singular 1ª dual 2ª dual 3ª dual 1ª plural 2ª plural 3ª plural 1ª singular leliwün'em vaig mirar| id="476" | lelien'em vas mirar lelieneo'em va mirar| id="481" | lelimun'em vau mirarlelieneo'em van mirar'
'| id="486" | lelimun'em vau mirar| id="488" |lelieneo'em van mirar'
'|- id="490" ! id="491" | 2ª singular | id="493" | lelieyu'et vaig mirar leliwimi'et vas mirar| id="497" | *lelieymimeo*lelieymeo'et va mirar
'| id="499" | leliwiñ'et mirem| id="502" | *lelieymimeo*lelieymeo'et van mirar' leliwiñ'et mirem| id="507" | *lelieymimeo*lelieymeo'et van mirar
'|- id="509" ! id="510" | 3ª singular | id="512" | lelifin'ho vaig mirar| id="514" | lelifimi'ho vas mirar| id="516" | lelifiy (dir.')
lelieyeo(inv.)'ho va mirar| id="521" | lelifiyu'ho mirem lelifimu'ho vau mirar| id="525" | lelifiy (dir.')
lelieyeo (inv.)'ho van mirar| id="530" | lelifiiñ'ho mirem| id="532" | lelifimün'ho vau mirar| id="534" | lelifiy (dir.')
lelieyeo (inv.)'ho van mirar|- id="539" ! id="540" | 1ª dual
| id="543" | lelimuyu 'ens vas mirar lelieyumeo'ens va mirar| id="547" | leliwiyu'ens mirem lelimuyu'ens vau mirar| id="551" | lelieyumeo'ens van mirar lelimuyu'ens vau mirar| id="556" | lelieyumeo'ens van mirar 2ª dual leliwiñ'us vaig mirar| id="564" | lelieymumeo'us va mirar leliwiñ'us mirem| id="568" | leliwimu'us vau mirar lelieymumeo'us van mirar| id="572" | leliwiñ'us mirem lelieymumeo'us van mirar|- id="577" ! id="578" | 3ª dual | id="580" | lelifin'els vaig mirar lelifimi'els vas mirar| id="584" | lelifiy (dir.')
lelieyeo (inv.)'els va mirar| id="589" | lelifiyu'els mirem| id="591" | lelifimu'els vau mirar| id="593" | lelifiy (dir.')
lelieyeo (inv.)'els van mirar| id="598" | lelifiiñ'els mirem lelifimün'els vau mirar| id="602" | lelifiy (dir.')
lelieyeo (inv.)'els van mirar|- id="607" ! id="608" | 1ª plural
| id="611" | lelimuiñ 'ens vas mirar| id="613" | lelieiñmeo'ens va mirar| id="616" | lelimuiñ'ens vau mirar| id="618" | lelieiñmeo'ens van mirar| id="620" | leliwiiñ'ens mirem| id="622" | lelimuiñ'ens vau mirar| id="624" | lelieiñmeo'ens van mirar|- id="626" ! id="627" | 2ª plural | id="629" | leliwiñ'us vaig mirar| id="632" | lelieymünmeo'us va mirar| id="634" | leliwiñ'us mirem| id="637" | lelieymünmeo'us van mirar| id="639" | leliwiñ'us mirem| id="641" | leliwimün'us vau mirar| id="643" | lelieymünmeo'us van mirar|- id="645" ! id="646" | 3ª plural | id="648" | lelifin'els vaig mirar| id="650" | lelifimi'els vas mirar| id="652" | lelifiy (dir.')
lelieyeo (inv.)'els va mirar| id="657" | lelifiyu'els mirem lelifimu'els vau mirar| id="661" | lelifiy (dir.')
lelieyeo (inv.)'els van mirar| id="666" | lelifiiñ'els mirem| id="668" | lelifimün'els vau mirar| id="670" | lelifiy (dir.')
lelieyeo (inv.)'els van mirar'''''
Categoria:Gramàtica