El Cas Andratx (o Cas Voramar, a causa del nom de l'operació policíaca), és un cas de corrupció urbanística ocorregut al municipi mallorquí d'Andratx.
Precedents El cas Andratx, tot i que esclatà amb la detenció del batle i altres persones el 27 de novembre de 2006, en realitat és la culminació de diverses situacions i irregularitats que s'arrossegaven des de molt temps enrere.
La normativa urbanística a Andratx El municipi d'Andratx regulava l'urbanisme mitjançant un Pla general de 1977, que ni tan sols estava adaptat a la Llei estatal del sòl de 1976, ni a la resta de normativa autonòmica. Això provocava que la mateixa qualificació i les possibilitats urbanístiques dels terrenys no fossin clares i depenessin de la interpretació que feia l'ajuntament en el moment de la concessió de les llicències d'obra.
Tot i que havien existit successius intents per actualitzar les normes, no havien pogut rebre el vistiplau del Consell Insular de Mallorca, a la vista de les nombroses deficiències que presentaven i del seu caràcter poc proteccionista.
Després de la detenció d'Eugenio Hidalgo, el 26 d'abril de 2007 la Comissió insular d'ordenació del territori, urbanisme i patrimoni històric del Consell Insular de Mallorca finalment va acordar l'aprovació de les noves normes subsidiàries, si bé només pel que feia referència al sòl urbà (acord publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) de 10 de maig).
La situació política i administrativa a l'ajuntament Andratx, un municipi costaner amb gran atractiu turístic, ha experimentat una continuada inestabilitat política, que permeté l'ascens fins a la batlia d'Eugenio Hidalgo, primerament amb el partit ALA i després amb el Partit Popular. Al mateix temps, la demanda d'habitatges i xalets no ha deixat mai de minvar, creant un brou de cultiu ideal per a l'especulació urbanística. De fet, s'ha comparat la situació d'Andratx amb la de Marbella, que finalment desembocà en l'anomenat cas Malaya.
Amb totes aquestes, l'Ajuntament d'Andratx no perseguia les infraccions urbanístiques com calia ni prestava tampoc la col·laboració requerida al Consell de Mallorca, de manera que l'efectiu control de les obres executades al poble era més teòric que real. La intervenció de la Guàrdia Civil de dia 27 de novembre de 2006 no va fer més que empitjorar les coses, ja que el decomís de documentació practicat va paralitzar moltes tramitacions administratives en marxa.
El cas Montport El 18 de gener de 2006, la portaveu del grup municipal d'Unió Mallorquina d'Andratx manifestà als periodistes que havia interposat una denúncia davant el Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) per la construcció d'una promoció d'habitatges unifamiliars al carrer Ramat, a Montport, al Port d'Andratx, en unes parcel·les incloses dins una Àrea rural d'interès paisatgístic (ARIP), però que l'ajuntament considerava urbanes.
L'abril de 2006, es va presentar davant el Consell de Mallorca una denúncia, aparentment falsa, també contra la construcció de dos blocs d'habitatges a Montport. Això provocà que el 16 de juny de 2006 la Comissió insular d'ordenació del territori, urbanisme i patrimoni històric acordàs la interposició d'un recurs contenciós administratiu contra les dues llicències que emparaven les obres.
El 15 de juliol del mateix any va sortir a la llum que la Fiscalia de delictes urbanístics i mediambientals, alertada per la denúncia del grup municipal d'Unió Mallorquina d'Andratx, havia interposat una denúncia contra el consistori per presumpte delicte en l'atorgament de les dues llicències. Això donà peu a un procediment judicial penal que després es va acumular a la causa general del cas Andratx, però que el 27 d'octubre de 2006 el jutge instructor va deixar en suspès a l'espera que la jurisdicció contenciosa administrativa es pronunciés sobre la legalitat de les autoritzacions municipals. No obstant això, a mitjan desembre de 2006 es tornà a reactivar la via penal.
Mentrestant, dins la tramitació del recurs contenciós administratiu el Consell de Mallorca va obtenir el juliol de 2007 la suspensió de les obres de Montport, que encara eren en via d'execució. El procediment contenciós es va dividir en dues causes diferents, una per cada llicència concedida, i el setembre de 2008 es va paralitzar la relativa al permís obtingut per la promotora Prosmi SL, per estimar-se prejudicialitat penal. encara no ha estat dictada sentència sobre la legalitat de les dues llicències. Es convertí en la peça separada número 1 del Cas Andratx.
Primeres actuacions El cas sortí a la llum pública quan, el 27 de novembre del 2006, el jutge titular del jutjat d'instrucció número 12 de Palma, Álvaro Latorre López, decretà l'empresonament del llavors batle del municipi, Eugenio Hidalgo, el zelador d'obres de l'ajuntament, Jaume Gibert i el director general d'ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears, Jaume Massot Sureda, entre d'altres, en el que s'anomenà Operació Voramar. Els implicats foren acusats de prevaricació, blanqueig de diners i delictes contra l'ordenació del territori.
Les responsabilitats polítiques semblaven afectar, a més a més, alguns càrrecs importants del Partit Popular de les Illes Balears: L'executiva del PP confirmà la candidatura a l'alcaldia del batle investigat només dues setmanes abans de la intervenció policíaca. Jaume Matas, aleshores president del Govern i José María Rodríguez, aleshores secretari general del PP Balear, es reuniren amb Hidalgo uns dies abans de la intervenció. Margarita Isabel Cabrer, consellera d'obres públiques, havia nomenat el director general investigat. Joan Carmel Massot Salvà, director general de relacions amb Europa, havia estat fins al 2003 regidor d'urbanisme a l'Ajuntament d'Andratx, i presumptament era responsable de l'atorgament de llicències considerades irregulars.
Desenvolupament judicial Atesa la complexitat del cas i les múltiples irregularitats imputades, el jutjat d'instrucció núm. 12 de Palma obrí un total de 64 diferents peces separades, en una decisió confirmada per l'Audiència Provincial de Palma el 28 de novembre de 2007. Finalment aquestes augmentaren fins a 77. Algunes de les peces s'han arxivat durant la instrucció, però d'altres han desembocat en diversos pronunciaments judicials:
El 7 de novembre de 2007, el jutjat d'Instrucció número 12 de Palma va continuar amb les declaracions pel cas Andratx. Durant aquest dia van ser interrogats tres testimonis, en concret un arquitecte, un topògraf i un veí, respecte d'un presumpte habitatge il·legal situada en zona ARIP boscosa. El fiscal Anticorrupció, Joan Carrau, tenia sospites que l'habitatge havia estat aixecat sense els permisos corresponents sense que existís prèviament una construcció en aquesta zona. Els testimonis van presentar documents acreditatius, plànols i fotografies, de l'existència d'una caseta anterior, que havia estat ampliada i reformada. La investigació es refereix a la peça número 19.
Entre el 5 i el 8 de maig de 2008 va tenir lloc la primera vista oral d'una de les peces separades que integren el sumari, en concret la núm. 56, referida a l'habitatge en sòl rústic protegit (ARIP) que Eugenio Hidalgo va aixecar aprofitant la preexistència d'una mera caseta d'eines per a la qual n'havia demanat la reforma i ampliació. L'exbatle d'Andratx es mostrà com la víctima d'un complot contra la seva persona davant els tres magistrats de la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Palma, Diego Gómez-Reino, Juan Pedro Yllanes, i el president de la Sala, Joan Catany. L'Audiència Provincial va apreciar l'existència d'un delicte de prevaricació i un altre contra l'ordenació del territori, i el 23 de maig de 2008 va condemnar Hidalgo a quatre anys de presó i a demolir l'habitatge. També castigà Jaume Massot amb una pena de tres anys i sis mesos, l'assessor jurídic municipal Ignacio Mir amb un any de presó, i Jaume Gibert amb quatre mesos. Aquesta sentència fou confirmada per la dictada pel Tribunal Suprem el 27 de desembre de 2009, que desestimà per complet els recursos interposats per Hidalgo, Massot i Mir.
La vista oral de la peça 32 (en relació amb un restaurant construït per Juan Carlos Hidalgo Garcés, germà de l'exbatle d'Andratx, en una Àrea natural d'especial interès (ANEI) se celebrà entre el 26 i el 31 d'octubre de 2008, amb el resultat de cinc anys de presó i multa per a Jaume Massot, com a autor de falsedat documental i prevaricació urbanística, i un any i mig de presó per a Juan Carlos Hidalgo, com a inductor. En la mateixa sentència del 14 de novembre de 2008, Eugenio Hidalgo també fou condemnat a set anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació. El 25 de novembre de 2009 el Tribunal Suprem va confirmar aquestes penes, però va absoldre Eugenio Hidalgo per un defecte formal en l'acusació formulada contra ell.
El 16 de gener de 2009, els tres principals imputats en el cas Andratx van tornar als jutjats per declarar per la peça número 11 del cas. No obstant això, només hi va comparèixer Jaume Gibert, ja que tant Eugenio Hidalgo com Jaume Massot van canviar d'advocats pel que van sol·licitar que ajornessin les seves declaracions perquè aquests puguin estudiar el gruix del sumari. Els tres havien estat citats a declarar per la peça que fa referència a la construcció d'un habitatge per part d'uns alemanys en un terreny en què se suposa que no podia haver-hi edificacions. Dels tres imputats només ha declarat Gibert, que va signar un certificat en el qual assegurava que en aquest terreny hi havia una caseta des de fa més de seixanta anys. Hidalgo va ser defensat a partir d'aquest moment per Manuel Murillo Carrasco, primer secretari general del PSOE històric i lletrat vinculat a causes com els GAL i l'11-M, mentre que l'advocat mallorquí Fernando Mateas Castañer va assistir Massot. També van passar pels jutjats un treballador de la constructora i la propietària del terreny. El 4 de maig de 2011 l'exbatle d'Andratx Eugenio Hidalgo (PP) va acceptar una condemna a una pena de multa per falsedat documental per incitar el zelador de l'Ajuntament mallorquí a fer constar la falsa existència d'una casa per permetre la construcció d'un xalet en una àrea protegida. Es va condemnar Hidalgo a un any i sis mesos de presó per un delicte de falsedat en document oficial per funcionari públic, pena que se substitueix per una multa de 36 mesos amb una quota de sis euros diaris. L'acord imposa una pena d'un any i 8 mesos pel mateix delicte a l'exzelador del consistori Jaume Gibert que va falsificar el document que va permetre la construcció de l'habitatge. Així mateix, l'acord condemna Juana Ana Pujol, Antonio Porcel i Baltasar Porcel, propietaris del terreny, a sengles penes de sis mesos de presó per un delicte contra l'ordenació del territori, que se substitueixen per una multa de 12 mesos a raó de 4 euros diaris. A la mateixa pena que els copropietaris de la parcel·la es condemna Joaquín Lerma, tècnic de construcció, i Luis Ros, arquitecte.Hidalgo acepta una multa por la construcción de un chalé ilegal
El 24 de març de 2009 va ser interrogada, en qualitat d'imputada, l'arquitecta municipal d'Andratx en la passada legislatura, Isabel Seguí. La tècnica va explicar els seus informes amb relació a dues de les peces separades, la 7, que es refereix a una casa aixecada també en sòl ANEI, i la 22, una altra llicència que la fiscalia estima delictiva. Sobre la peça 7, Seguí va ratificar que el llavors alcalde Eugenio Hidalgo va pressionar perquè autoritzés la llicència. Hidalgo declarà per aquestes peces el 18 de febrer de 2009. La peça 50 de Selina Scott va ser archivada el 7 de novembre de 2009. Pel que fa a la peça 7 no s'en troben més referències.