alt=Fotografia d'una protesta contra la xenofòbia en l'àmbit laboral al davant del Congrés de l'Argentina l'any 2017.|miniatura|Protesta contra la xenofòbia en l'àmbit laboral al davant del Congrés de l'Argentina l'any 2017.A l'Argentina han existit i existeixen conductes de discriminació relacionades amb les característiques ètniques o l'origen nacional de les persones. Al seu torn, la discriminació de tipus racista sol estar íntimament relacionada amb conductes de discriminació per causes socioeconòmiques i polítiques.«Los migrantes y la discriminación en Argentina», por José Sáez Capel.
S'han difós termes i conductes per discriminar a certs grups de la població, especialment a aquells denominats «negros», un grup que a l'Argentina no es troba clarament definit, però s'associa, encara que no exclusivament, amb persones pertanyents a la classe baixa, pobres i, més recentment amb la delinqüència. També s'han desenvolupat termes i actituds de tipus racista, xenòfob i despectiu per dirigir-se als immigrants. Antigament, «gallego» (gallec), «tano» (italià) i «ruso» (rus) posseïen connotacions pejoratives, que encara continuen en els «acudits de gallecs» en el primer cas i en els insults antisemites, en l'últim.«Ruso», en Jergas del habla hispana.
Actualment es diu «bolita» al bolivià, «chilote» al xilè, «paragua» al paraguaià, «peruca» al peruà, «yorugua» a l'uruguaià, «mexica» (femení) i «mexicón» (masculí) als mexicans i «boliguayo» per referir-se en general a immigrants dels dos països que limiten al nord amb Argentina (Bolívia i Paraguai), com a termes despectius per referir-se als immigrants d'origen llatinoamericà. No obstant això, aquests termes ―igual que «negro» i amb excepció de «boliguayo»― no sempre són despectius i poden ser usats afectivament entre amics o familiars. L'antisemitisme existeix també a l'Argentina, en un marc influït per la gran immigració de jueus i la presència d'una extensa comunitat i d'un relativament ampli mestissatge dels jueus amb altres grups de la població.
En molts casos, s'han «racialitzat les relacions socials», i simplement es fa servir el terme «negro» per denominar al treballador, obrer, etcètera... sense cap relació amb el color de la seva pell.Margulis,1998:79 y ss En les relacions laborals és habitual, entre les persones que posseeixen càrrecs d'importància en empreses, referir-se als treballadors de l'empresa com els «negros». També en la vida política és habitual utilitzar la paraula «negros» per part de certs grups per referir-se despectivament als simpatitzants del peronisme.
Existeix una àmplia discussió sobre l'abast de les conductes racistes a l'Argentina. Mentre alguns sectors sostenen que es tracta de comportaments inofensius o marginals rebutjats per pràcticament la totalitat de la població, altres sectors sostenen que el racisme és un fenomen estès i expressat de molt diverses maneres.«Pelé desestimó racismo: en Argentina me decían “negro sucio” y no pasó nada» , artículo en Radio Cooperativa, 27 d'abril de 2006.«Lo que nos enseñó D'Elía» , artículo de Ariel Armony en el diario La Nación, 5 d'abril de 2008.«Gringos y negros», Página/12, 21 d'abril de 2008.«Argentina: empanada, asado de vaca y mucho racismo», article de Marina Ari a Argentina Indymedia, 30 d'abril de 2003. Alguns grups afirmen també que les eventuals conductes racistes a l'Argentina no es diferencien de les quals es presenten en els altres països del món, mentre que uns altres sostenen que el racisme a l'Argentina té algunes particularitats en les maneres en què es presenta, relacionades amb la història, la cultura i els grups ètnics que interaccionen.«La escuela es el peor nido de los prejuicios y el racismo en Argentina» , entrevista a Víctor Ramos (presidente de SOS Internacional) al diari L. M. Neuquén del 7 de febrer de 2001.
El 1995, la llei 24515 va crear l'Institut Nacional contra la Discriminació, la Xenofòbia i el Racisme (INADI).
Parlant sobre la persistència del discurs racista al món, el lingüista neerlandès Teun A. van Dijk, ha sostingut que:
Termes racistes A l'Argentina s'utilitzen una sèrie de termes amb una certa intencionalitat discriminatòria, que conforma una manera especial de racisme. Si bé aquests termes estan «inspirats» en una intenció racista, la majoria d'ells es fa servir sense referència a la raça d'una persona; en general, aquestes paraules descriuen alguna actitud o acció, amb un significat que depèn del context i dels interlocutors. Els defensors del políticament correcte ignoren sistemàticament la versatilitat de la llengua, que permet que una paraula sigui utilitzada per a diferents elements. Encara usada en forma discriminatòria, la paraula «negro» no es refereix, generalment, a la població fenotípicament africana, d'ínfima (però creixent) presència al país, que dona origen a la frase «a l'Argentina no hi ha negres».
És clar que els insults racials cap a grups susceptibles a ells són reprotxables i contraris al desenvolupament civilitzat de la societat, però la llibertat d'expressió que és tan important per a aquesta permet que un grup d'interlocutors pronunciï aquestes paraules lliurement, amb el sentit que desitgi, mentre que no impliqui violència verbal o física cap a una persona o grup de persones.
«Negro» i «negra» La utilització de la paraula «negro» i «negra» en forma despectiva està àmpliament difosa a Argentina, en gairebé tots els grups socials, fins i tot en aquells que reben el malnom despectiu de «negro» o «negra» per part d'altres grups.«Los insultos más usados por chicos pobres: negro, villero y desnutrido» , artículo de Alejandra Toronchik al diari Clarín del 23 de maig de 2005.
Paradoxalment, la mateixa ideologia racista argentina que sosté que «a l'Argentina no hi ha negres» utilitza la paraula «negres» per denominar a una massa majoritària de la població integrada per treballadors, pobres, migrants interns, immigrants llatinoamericans, indígenes, sense massa distinció.«En Argentina “no hay negros”», artícle al web de la BBC, 28 de setembre de 2002.
Víctor Ramos, president de SOS Internacional, respon d'aquesta manera a la pregunta d'un periodista sobre quins són els actes de racisme que es cometen més habitualment a l'Argentina:
En 1996 durant un viatge diplomàtic als Estats Units, quan li van preguntar sobre la població negra de l'Argentina el president Carlos Menem va respondre:
Ariel Armony, un argentí resident al Canadà, on dirigeix el Goldfarb Center, dins del Colby College, ha cridat l'atenció en 2008 sobre la gravetat del racisme a l'Argentina i les divisions socials que això comporta:
El significat racista del terme «negro» moltes vegades és utilitzat en forma genèrica per sectors de classe mitjana o alta per referir-se de manera despectiva a les classes baixes i marginals, independentment dels seus trets racials. El prejudici discriminatori d'aquests sectors no reconeix barreres generacionals, ja que passa de pares a fills sense que la formació humanística que reben els més joves des de les institucions educatives faci quelcom efectiu per revertir-ho.
És necessari dir que també existeix un ampli ús del terme «negro» i «negra» amb un significat absolutament fratern i freturós de tota intenció discriminatòria. És un sobrenom molt comú entre amics i familiars. Per exemple, els admiradors de la famosa cantant Mercedes Sosa, la nomenen afectuosament com «La Negra».
Derivacions «Grone» («negro», a l'inrevés) també és un terme racista d'àmplia utilització a l'Argentina, especialment a Buenos Aires. Es tracta d'una paraula del lunfardo del Riu de la Plata que consisteix a pronunciar les paraula invertint les síl·labes. Un «grone» no és necessàriament una persona negra, ni de pell fosca, és una persona a la qual es menysprea per la seva condició social, sovint un treballador o fill d'aquest, pertanyent a la classe baixa o mitja baixa. Pot dir-se-li «grone» també a una persona de pell, cabell i ulls clars, si pertany a la classe baixa o expressa gustos culturals populars. Més recentment ha començat a ser habitual, en aquest tipus de racisme, associar la condició de «grone» a la delinqüència.
«Groncho», és un terme obertament racista, àmpliament utilitzat a l'Argentina i l'Uruguai, que deriva d'una corrupció de la paraula «negro».Moser, Hugo.Sosa, Matilde (04-10-2008).«Groncho», a Jergas de habla hispana, Jerga de Argentina. Derivat de «groncho», es fa servir «gronchada», per referir-se a un acte desagradable. Per exemple, una persona pot dir que un parell de pantalons que no li agraden són «una gronchada», al·ludint al fet que és un estil que podria ser utilitzat per un «groncho». De totes maneres, el significat racista d'aquesta paraula és dubtós, doncs es fa servir per referir-se a quelcom ridícul o grotesc, sense connotacions racials. És una paraula sorgida en la segona meitat de la dècada del 1970 En la dècada del 1980 es va realitzar un reeixit «sketch» televisiu, dins del programa Matrimonios y algo más, que es va denominar «El groncho i la dama», protagonitzat per Hugo Arana i Cristina del Valle. Es tractava d'un «sketch» satíric en el qual un treballador mecànic estava casat amb una dama de classe alta, que ho denominava «groncho» i se sentia seduïda per la capacitat sexual de l'obrer (un altre mite racista).
«Negrada» és un terme àmpliament utilitzat a Argentina i Uruguai i un dels seus significats racistes és idèntic a «gronchada», per exemple, «la pelea de anoche fue una negrada» (la baralla d'anit va ser una negrada), o «ese colegio es una negrada» (aquest col·legi és una negrada). També es fa servir com a substantiu col·lectiu amb un sentit despectiu per referir-se a un grup de persones al·ludides com a «negros», encara que no ho siguin. Un exemple d'aquest ús és ofert pel pianista argentí Miguel Ángel Estrella, en recordar els interrogatoris que ell va sofrir a l'Uruguai quan va ser detingut-desaparegut durant l'última dictadura militar en el marc de l'Operació Còndor:
«Indio» La paraula «indio» (indi) és comuna en la parla quotidiana argentina. Té i va tenir una càrrega racista molt menor que la paraula «negro». Fins i tot des de fa algunes dècades existeix un ampli corrent cultural que ha impulsat el nomenament dels fills amb noms indígenes, com Ayelén, Maitén, Lautaro, Nehuen, Pacha, Itatí, obligant fins i tot a l'Estat argentí a reformar les lleis que prohibien l'ús de noms indígenes.«Incentivan a poner nombres indígenas», diario La Gaceta de Tucumán, 20 de desembre de 2005.Por la Ley 23.162 de 1984 se agregó el artículo 3 bis a la Ley del Nombre, que autoriza la inscripción de «nombres aborígenes o derivados de voces aborígenes autóctonas y latinoamericanas».
No obstant això en certes oportunitats existeix una càrrega lleument racista en l'ús del terme. Per exemple, la frase «nens, semblen uns indis!», encara que ja en cert desús, s'entén clarament com a «bruts» o «desordenats» o també les frases com «yo de pendejo era re indio» (jo d'adolescent era molt indi) o «mi hermanito es un indio» (el meu germanet és un indi) són encara utilitzades per referir-se al fet que la persona de la qual es parla té actituds de tipus violentes, irracionals o que actua de manera impulsiva. Encara que també posseeixen connotacions de brutícia, les hi utilitza més amb una visió picaresca i fins a de jactància.
També existeix una clara tendència a denominar a tots els pobles originaris amb el terme «indi», o «indígena», sense precisar a quin s'està referint el parlant, fins i tot coneixent-ho. Aquest costum és general i no solament per als argentins i es relaciona estretament amb la conducta d'invisibilització de les cultures i ètnies no europees.Charles MANN: 1491, Apéndice A: Palabras lastradas (pàg. 443-449).
«Mestizo»