Ramon de Mur (Tarragona, 1380 - Tàrrega, 1436) va ser un pintor gòtic català, documentat entre 1412 i 1435, principal representant del gòtic internacional a l'anomenada escola de Tarragona. És conegut sobretot com a autor del Retaule de Guimerà, l'obra que va donar nom, abans que se n'establís la identitat real, a l'anomenat "Mestre de Guimerà".

Biografia Se'n desconeix l'origen exacte, tot i que s'ha especulat que fos tarragoní, i tampoc se sap on es va formar. Segons la documentació recollida per Duch i Mas, son pare, també anomenat Ramon de Mur, era fuster de Tarragona, i sa mare es deia Elisenda (documentada com "Elicsen"). Va desenvolupar la major part de la seva carrera a Tàrrega, on és documentat com a veí almenys des de 1412 i on degué tenir el seu taller. El 15 de febrer de 1431, en un document de venda d'una casa del seu pare a Tarragona, ja hi consta com a "hereu" i signant en nom seu i de la seva mare. Es va casar, probablement entre 1420 i 1421, amb una dona anomenada Ramoneta; la deducció es basa en el fet que als contractes de retaules d'aquests anys els jurats comencen a exigir-li que hi faci firmar també la seva muller com a garantia.

Sembla que els darrers anys de la seva vida, possiblement des de 1432, es va establir a Montblanc. El seu marc d'acció documentat i atribuït inclou les comarques de l'Urgell, la Conca de Barberà, les Garrigues i la Segarra. La darrera notícia documental que se'n té és un rebut signat el 22 de juliol de 1435 per l'obra del retaule de Sant Pere de Vinaixa; Santiago Alcolea (1982) situa la seva mort cap al 1435 o 1436.

Formació i context Ramon de Mur és hereu de l'italianisme trescentista, i la seva cultura figurativa denota el coneixement d'algunes de les fórmules noves que, procedents de l'altra banda dels Pirineus, arrelaven amb força a Catalunya a inicis del segle XV. No se li reconeixen deixebles, ja que sembla que tenia el costum de treballar sol o amb molt poca ajuda. S'ha proposat, sense que es pugui confirmar amb una relació estilística clara, que es formés al taller del pintor tarragoní Mateu Ortoneda. Es documenta també una relació professional smb els tallers d’altres pintors com Lluís Borrassà o Bernat Martorell i amb l'escultor Jordi de Déu (Jordi Joan), amb qui va col·laborar per policromar el tabernacle de pedra de l'altar de Vinaixa el 1389.

Individualització historiogràfica L'historiador nord-americà Chandler R. Post va definir el 1930 una "manera de Guimerà" a partir de les taules conservades del retaule major de Santa Maria de Guimerà, i hi va agrupar, per criteris estilístics, un conjunt d'obres d'una certa heterogeneïtat sota l'anomenat "Mestre de Guimerà". Una d'aquestes obres era el modest retaule de Sant Pere de Vinaixa, que el 1936, Pere Batlle va identificar-lo com l'obra que el picapedrer Pere Ferrerons havia contractat a Ramon de Mur l'any 1420. Tanmateix, el mateix Mn. Batlle, a partir de diversos documents que vinculaven Ramon de Mur amb el retaule dels sants Joans de Vinaixa fins aquell moment atribuït al "Mestre de Sant Jordi", va pensar erròniament que Ramon de Mur també era la identitat real del llavors anomenat "Mestre de Sant Jordi". Calgué esperar les publicacions de Josep Gudiol i Ricart (1938 i 1944) per trobar definida la identitat entre el Mestre de Guimerà i Ramon de Mur, i fixar que el "Mestre de Sant Jordi" era Bernat Martorell. El catàleg d'obres de Ramon de Mur que va proposar Gudiol i Ricart, ja sense les obres de Martorell, s'ha mantingut en bona part estable fins avui.

Obres Imatge Títol Datació Tècnica / suport Col·lecció Descripció Referència150px Retaule de Guimerà (taules conservades) abans de 1412 Tremp sobre fusta Museu Episcopal de Vic Obra major de l'artista, encarregada pels jurats de la vila de Guimerà; se'n conserven 23 de les 32 taules originals. 150px Mare de Déu de la Llet amb àngels músics c. 1415-1419 Tremp sobre fusta Museu Nacional d'Art de Catalunya (inv. 15818) Única taula conservada del retaule major de Santa Maria de Cervera. 150px Retaule de sant Pere de Vinaixa 1420-1421 Tremp i daurat sobre fusta Museu Diocesà de Tarragona (inv. 392) Obra documentalment ancorada a Ramon de Mur, mitjançant el contracte signat amb el picapedrer Pere Ferrerons, veí de Vinaixa; és la peça de referència a partir de la qual es construeix la resta del catàleg de l'artista. Va estar instal·lat al presbiteri de l'església fins el 1909 i guardat, fins a l'any següent quan va ser traslladat al seminari de Tarragona, magatzem del futur museu Diocesà.

Va cobrar 27 florins per la seva realització. 148x148px Taula de predel·la amb Sant Joan Evangelista, santa Llúcia i santa Bàrbara, procedent de l'església de Glorieta 1410-1435 Tremp sobre fusta Museu Episcopal de Vic (inv. 1044) Juntament amb un fragment d'una Presentació de Jesús al Temple (inv. 1055), obra d'un membre del taller de Ramon de Mur. 256x256pxRetaule de sant Llorenç 1410-1435Tremp sobre fustaMuseu Diocesà de TarragonaTaula central del retaule per l'altar major de Sant Vicenç de Gratallops.244x244pxSant Antoni Abat1430Fusta policromadaMuseu Tàrrega UrgellTaula central del retaule dedicat a Sant Antoni Abat. Se'n desconeix l'església de procedència. 152x152px Exorcisme de la princesa Sofia davant el cos de sant Antoni Abat 1430 Fusta policromada Museu Tàrrega Urgell Fragment del retaule de Sant Antoni Abat. L'escena és un exorcisme fet pel sant, post mortem, per expulsar el dimoni de la princesa Sofia, filla de l'emperador Constantí, present a l'escena. Va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya el 2024 i cedit al museu targarí.Taller i seguidors220x220pxRetaule de San Martino1r. quart s.XVTremp sobre fustaAntiquarium Arborense (Oristano, Itàlia)Està format per a taula central i una lateral d'un tríptic dedicat a la Mare de Déu de la Llet. L'àtic de la taula principal amb la Marededéu hi ha un calvari amb la figura de Crist totalment nu. La taula lateral, que dona nom al conjunt, es mostra l'episodi de Sant Martí cobrint un pobre amb la seva capa, on l'autor ha situat la figura del Crist despullat com a receptor de la caritat del sant. Post va atribuir l'obra al Mestre de Guimerà qui, anys més tard, es personalitzaria en Ramon de Mur. Actualment es considera obra d'un anònim catalano-aragonés del primer quart del s.XV. L'historiador de l'art medieval Roberto Coroneo va situar l'autor en algun deixeble de Ortoneda, de l'àmbit de Ramon de Mur o el mestre de Cabassers.350x350pxMare de Déu amb Nen del Mestre de Glorieta1a, meïtat s. XVTremp sobre fustaMuseu Episcopal de Vic (inv. 1054)Es tracta de la taula central del retaule de l'església de Glorieta atribuïda a l'anònim mestre de Glorieta, considerat un deixeble de Ramon de Mur, autor de part de la predel·la d'aquest retaule, conservada també al Museu d'Art Medieval de Vic. La fitxa descriptiva del museu indica "La figura de la Mare de Déu està representada amb un cànon molt estilitzat i el seu rostre està tractat d'una manera delicada i mòrbida, la qual cosa l'acosta ja a la nova estètica més humanista impulsada per Bernat Martorell."

Obres documentades no conservades: Retaule de santa Llúcia, església parroquial de Santa Coloma de Queralt, c. 1411-1412. El cost acordat era de 35 florins. El comitent va ser Pere Cervera, prèvere i marmessor de Bernat Agualada. Retaule de la Concepció de la Mare de Déu per la parròquia de Santa Maria de Maldà. El contracte és de l'1 de juliol de 1414 i havia d'estar finalitzat abans de Nadal del mateix any. Es tractava d'un tríptic, que havia de portar els escuts heràldics de la comitent Marió, vidua de Bernat de Boixadors La figura central era Santa Anna, a sota, a l'espai de la predel·la s’hi representaria la Pietat, i damunt una calvari. A un costat, l'escena de l’expulsió de Sant Joaquim del temple de Jerusalem provocada per la manca de descendència; en una segona imatge s’hi havia de veure a Sant Joaquim entre la porta del temple i la Porta Daurada de Jerusalem; en la tercera es representava l’oració de Santa Anna al jardí, demanant la seva fertilitat. A l’altre cantó del plafó central, l'episodi de l'Abraçada a la Porta Daurada, la Nativitat de Maria i el passatge d'un relat medieval on un bisbe anomenat Eusebi es veu afectat per una tempesta durant un viatge per mar. El cost acordat era de 23 florins. Retaule en guix de la Mare de Déu, altar major de l'església de Santa Maria de Granyena de Segarra, 1417. Segons el contracte, signat l'obra s'havia de començar el 17 de gener de 1417, dia de Sant Antoni, i finalitzar-lo l'11 d'abril de 1417, dia de la Pasqua de Resurrecció. Va cobrar 40 florins per la seva realització. S'especificava que havia de ser predominant el color: atzur d' Acre (blau celest), i el daurat "als cabells de les figures, les diademes i les estrelles". També s'havia de mostrar al retaule el senyal de l'orde de l'Hospital o Sant Joan de Jerusalem, que en aquell moment posseia la senyoria de Tàrrega i de Granyena. Cal suposar, doncs, que l'orde militar i la universitat, varen assumir el cost del retaule. Un retaule no identificat per al comitent Arbonés de Verdú, 1421. Retaule de sant Miquel, església de la Guàrdia Lada, 1421. Va cobrar 33 florins per la seva realització. Els comitents van ser els Jurat de Guàrdia Lada. Dos retaules a Vilafranca, atribuïts per Sampere i Miquel. Retaule de la Mare de Déu amb àngels músics i donant i Santa Margarida. Col·lecció privada. Atribuïdes a l'artista a partir de la proximitat estilística amb el nucli documental.

Notes

Referències

Categoria:Pintors catalans del gòtic Categoria:Pintors tarragonins Categoria:Morts a Montblanc Categoria:Pintors dels Països Catalans del segle XV Categoria:Pintors nascuts al segle XIV Categoria:Pintors dels Països Catalans morts al segle XV Categoria:Pintors dels Països Catalans del segle XIV Categoria:Nascuts el 1380