Robert Frank (Zúric, Suïssa, 9 de novembre de 1924 - Inverness, Nova Escòcia, Canadà, 9 de setembre de 2019) va ser un fotògraf i cineasta documental suís- estatunidenc. La seva feina més reconeguda va ser el llibre de 1958 titulat The Americans, que ha estat comparat amb Alexis de Tocqueville pel seu punt de vista fresc, nu i des de fora de la societat estatunidenca. El crític Sean O'Hagan, que escrigué a The Guardian fins al 2014, va dir que The Americans "va canviar la naturalesa de fotografia, què es pot dir i com es pot dir. […] Potser és el llibre de fotografia més influent del segle XX". El periodista, fotògraf i professor Carlos Pérez de Rozas i Arribas va considerar al juliol de 2015 que era el millor fotoperiodista viu.
Vida i començament de la seva carrera Robert Frank va afirmar en el documental de Gerald Fox Leaving Home, Coming Homethat que la seva mare, Rosa (altres fonts declaren el seu nom de Regina), tenia passaport suís, mentre que el seu pare, Hermann, provinent de Frankfurt (Alemanya), s'havia tornat apàtrida després de perdre la seva ciutadania alemanya com jueu. Van haver de sol·licitar la ciutadania suïssa de Robert i el seu germà gran, Manfred. Tot i que Frank i la seva família es van mantenir segurs a Suïssa durant la Segona Guerra Mundial, l'amenaça del nazisme va afectar la seva comprensió de l'opressió. Es va dedicar a la fotografia, en part com a mitjà per escapar dels confins de la seva família i llar orientada als negocis, i es va formar sota uns quants fotògrafs i dissenyadors gràfics abans de crear el seu primer llibre de fotografies manual, 40 Fotos, el 1946. Frank va emigrar als Estats Units el 1947, i va aconseguir una feina a la ciutat de Nova York com a fotògraf de moda per a Harper's Bazaar.
El 1949, el nou editor de la revista suïssa Camera, Walter Laubli (1902-1991), va publicar una àmplia cartera de fotografies de Jakob Tuggener fetes en espectacles de classe alta i en fàbriques, al costat del treball d'un Frank de 25 anys que acabava de tornar a la seva Suïssa nativa després de dos anys a l'estranger, amb pàgines que incloïen algunes de les seves primeres imatges de Nova York. La revista va promocionar-los als dos com a representants de la "nova fotografia" de Suïssa.
Tuggener era un model a seguir pel jove artista, qui n'havia sentit a parlar a través del seu cap i mentor, el fotògraf comercial de Zúric Michael Wolgensinger (1913-1990), que va comprendre que Frank no era adient per a la part més mercenària del mitjà. Tuggener, com a artista seriós que havia deixat el món comercial enrere, va ser "a qui Frank realment va adorar, d'entre tots els fotògrafs suïssos", segons Guido Magnaguagno. i Fabrik, com a llibre de fotos, va ser un model per a Les Américains de Frank (The Americans), publicat deu anys més tard a París per Delpire l'any 1958.
Poc després va marxar a viatjar per l'Amèrica del Sud i Europa. Va crear un altre llibre fet a mà de fotografies preses al Perú, i va tornar als Estats Units el 1950. Aquell any va ser important per a Frank, que, després de conèixer Edward Steichen, va participar en l'exposició col·lectiva 51 American Photographers del Museu d'Art Modern de Nova York; també es va casar amb la seva companya artista Mary Frank (Mary Lockspeiser de soltera), amb qui va tenir dos fills, Andrea i Pablo.
Encara que inicialment tenia una idea optimista sobre la cultura i societat dels Estats Units, la perspectiva de Frank va canviar ràpidament quan es va enfrontar al ràpid ritme de la vida estatunidenca i el que va veure com un èmfasi excessiu en els diners. Va començar a veure el país com un lloc sovint llòbreg i solitari, una perspectiva que es va fer evident en la seva fotografia posterior. La pròpia insatisfacció de Frank amb el control que els editors exercien sobre el seu treball també va influir en la seva experiència. Va seguir viatjant, i va traslladar-se amb la seva família breument a París. El 1953 va tornar a Nova York i va continuar treballant com a fotoperiodista independent per a revistes com ara McCall's, Vogue i Fortune. Associant-se amb altres fotògrafs contemporanis com Saul Leiter i Diane Arbus, va ajudar a formar el que Jane Livingston ha anomenat l'Escola de fotògrafs de Nova York (que no s'ha de confondre amb l'Escola d'Art de Nova York) durant les dècades del 1940 i 1950.
El 1955 Frank va rebre el major reconeixement que va obtenir la inclusió per part d'Edward Steichen de set de les seves fotografies (moltes més que la resta d'altres col·laboradors) en l'exhibició mundial del Museu d'Art Modern de Nova York The Family of Man, que havia de ser vista per 9 milions de visitants i amb un catàleg popular del qual encara se'n fan còpies avui dia. Les fotografies amb què Frank va contribuir havien estat preses a Espanya (d'una dona besant el seu bebè embolcallat als seus braços), d'una dona inclinada al Perú, d'un miner a Gal·les amb ulls plorosos, i la resta Anglaterra i els EUA, incloent-hi dues (una amb un flou atípic) de la seva dona durant l'embaràs, i una de sis dones rient a la finestra del White Tower Hamburgers al carrer Catorze, a Nova York, posteriorment inclosa a The Americans.
The Americans Inspirat pel llibre fílmic de 1943 Fabrik, del seu compatriota suís Jakob Tuggener, The English at Home de Bill Brandt (1936), i American Photographs de Walker Evans, (1938) i per recomanació d'Evans, Alexey Brodovitch, Alexander Leiberman, Edward Steichen, i Meyer Schapiro, Frank va aconseguir una beca Guggenheim de la John Simon Guggenheim Memorial Foundation"Robert Frank". John Simon Guggenheim Memorial Foundation. Retrieved 5 July 2015. el 1955 per viatjar pels Estats Units i fotografiar tots els estrats de la seva societat. Les ciutats que va visitar incloïen Detroit i Dearborn (Michigan); Savannah (Geòrgia); Miami Beach i Saint Petersburg (Florida); Nova Orleans (Louisiana); Houston (Texas); Los Angeles (Califòrnia); Reno (Nevada); Salt Lake City (Utah); Butte (Montana); i Chicago (Illinois).Lane, Anthony (14 September 2009). "Road Show: The journey of Robert Frank's "The Americans."". The New Yorker. Retrieved 27 December 2014. Va dur la seva família amb ell per part de la seva sèrie de viatges per carretera durant els següents dos anys, durant els quals va disparar 28.000 instantànies. 83 d'aquestes van ser seleccionades per ell per publicar-les a The Americans.
El viatge de Frank no va tenir cap incidència. Més tard va recordar l'antisemitisme al que va ser sotmès en una petita ciutat d'Arkansas. "Recordo que el noi [policia] em va portar a la comissaria de policia, i ell es va asseure allà i va posar els peus sobre la taula. Va sortir a la llum que jo era jueu perquè tenia una carta de la Fundació Guggenheim. Realment eren primitius". El xèrif li va dir: "Bé, hem d'aconseguir algú que parli Yiddish". ... "Volien fer-ne un problema. Va ser l'única ocasió que va passar això en el viatge. Em van posar a la presó, va ser espantós, ningú no sabia on era".Gefter, Philip (12 December 2008). "Snapshots from the American Road."The New York Times. Retrieved 5 July 2015. En altres parts del sud va ser informat per un xèrif que tenia "una hora per sortir de la ciutat". Aquests incidents podrien haver contribuït a la visió fosca dels Estats Units que es troba en el treball.
Poc després de tornar a Nova York el 1957, Frank va conèixer l'escriptor de la beat Jack Kerouac a la vorera fora d'una festa i li va mostrar les fotografies dels seus viatges. Kerouac immediatament va dir-li a Frank: "Segur que puc escriure alguna cosa sobre aquestes imatges", i finalment va contribuir amb la introducció a l'edició dels EUA de The Americans. Frank també es va convertir en amic per sempre d'Allen Ginsberg, i va ser un dels principals artistes visuals per documentar la subcultura de la generació beat, que sentia una afinitat amb l'interès de Frank per documentar les tensions entre l'optimisme de la dècada del 1950 i les realitats de les diferències racials i de classe. La ironia que Frank va trobar en la brillantor de la cultura estatunidenca i la riquesa per damunt de la tensió va donar a les seves fotografies un clar contrast amb les de la majoria dels fotoperiodistes estatunidencs contemporanis, com ara el seu ús inusual del focus, la poca il·luminació i la retallada d'imatges, que es desviaven de les tècniques fotogràfiques acceptades.
Aquesta divergència d'estàndards fotogràfics contemporanis al principi va dificultar-li a Frank aconseguir un editor estatunidenc. Les Américains va ser publicat per primera vegada el 1958 per Robert Delpire a París, com a part de la seva sèrie Encyclopédie Essentielle, amb textos de Simone de Beauvoir, Erskine Caldwell, William Faulkner, Henry Miller i John Steinbeck, que Delpire posicionava enfront de les fotografies de Frank.Ladd, Jeffrey (9 May 2012). "Master of the Photobook: Robert Delpire's Long and Legendary Influence". Time. Retrieved 14 September 2015. Va ser finalment publicat el 1959 als Estats Units, sense els textos, per Grove Press, on inicialment va rebre crítiques substancials. Popular Photography, per un costat, va fer que les seves imatges fossin "exposicions d'un desenfocament sense sentit, amb gra, i fangoses, horitzons borratxos i barroeria general". Tot i que les vendes també van ser pobres al principi, el fet que la presentació fos del popular Kerouac el va ajudar a arribar a un públic més ampli. Amb el pas del temps, i a través de la inspiració d'artistes posteriors, The Americans es van convertir en un treball seminal en la fotografia i la història de l'art estatunidenques, i és el treball amb el qual Frank és més clarament identificat. El crític Sean O'Hagan va escriure a The Guardian el 2014 que "no es pot imaginar el passat recent de la fotografia i el present abrumadorament confús sense la seva presència persistentment penetrant", i que The Americans "van canviar la naturalesa de la fotografia, el que podia dir i com podia dir-ho. […] Segueix sent potser el llibre de fotografia més influent del segle XX".O'Hagan, Sean (7 November 2014). "Robert Frank at 90: the photographer who revealed America won't look back". The Guardian. Retrieved 27 December 2014.
El 1961, Frank va fer la seva primiera exhibició individual, titulada Robert Frank: Photographer, a l'Institut d'Art de Chicago. També es va presentar al Museu d'Art Modern de Nova York el 1962.
Amb motiu del cinquantè aniversari de la primera publicació de The Americans es va llançar una nova edició a tot el món el 30 de maig de 2008. Per a aquesta nova edició de Steidl, la majoria de fotografies no estan retallades (en contrast amb les versions retallades en edicions anteriors), i dues les fotografies es van substituir per dues del mateix tema, però des d'una perspectiva alternativa.