La blaxploitation és un corrent cultural i social propi del cinema dels Estats Units dels anys 1970 que va revalorar la imatge dels afroamericans atorgant-los papers dignes i de primer nivell, i no només secundaris. La paraula és la contracció, en forma de mot creuat, de les paraules «black» (que significa negre) i «explotació». Es parla, a vegades de blaxplotation, contracció de «black» i de «plot» (l'argument d'una pel·lícula).
Definició miniatura|Richard Lawson a Black Fist (1974). Les pel·lícules d'aquest corrent només contractaven persones afroamericanes i s'adreçaven a la mateixa comunitat sobre temes que els afectaven utilitzant tots els estereotips possibles. Tots els gèneres cinematogràfics de moda durant els anys 1970 van estar barrejats amb la blaxploitation. Ja fossin les pel·lícules policíaques (trilogia de Shaft) o investigacions per detectius privats (Les nits roges de Harlem), el cinema de terror (Blacula, Abby), les arts marcials (Black Belt Jones de Robert Clouse), el pèplum (The Arena de Steve Carver), el western (Boss Nigge), l'espionatge (Cleopatra Jones de Jack Starrett), la pel·lícula sobre política compromesa (The Spook Who Sat by the Door d'Ivan Dixon) o el còmic (Uptown Saturday Night). Aquestes pel·lícules eren molt apreciades per la comunitat negra perquè mostraven actors afroamericans en situacions d'homes orgullosos i lliures, persones de raça negra que plantaven cara a l'establishment. En moltes pel·lícules blaxploitation el personatge negre s'associava al bé i el blanc al mal. Va ser un gènere que es va contraposar a les pel·lícules de Hollywood dels anys 1930, 1940 o 1950, que mostraven els afroamericans només en papers de cabaret, servidors, bandits o esclaus. Les pel·lícules de la blaxploitation buscaven també donar una imatge de com era la vida dels afroamericans i les seves lluites. Quan el personatge era un home, en moltes pel·lícules com Black Caesar, la mare tenia un lloc important en la vida del personatge, per un problema persistent heretat de l'esclavatge en els barris negres als anys 70, ja que molts pares abandonaven el nen a la seva mare. Les pel·lícules de la blaxploitation reflectien aspiracions dels negres als drets cívics i també les seves dificultats, com la prostitució, la droga, la corrupció, el racisme per part de la policia, les violacions, etc.
La primera pel·lícula del moviment, Sweet Sweetback's Baadasssss Song, va ser rodada l'any 1971 per Melvin Van Peebles. Aquesta pel·lícula «100% negra» va tenir un taquillatge de més de 15 milions de dòlars, una xifra molt rellevant per una producció independent d'un pressupost de 150.000 dòlars. El mateix any, va estrenar-se Shaft, les nits roges de Harlem, aquesta vegada produïda per un gran estudi però sempre dirigida per una persona negra, Gordon Parks (fotògraf i periodista). Shaft va ser un èxit gràcies, en part, a la música original de la pel·lícula d'Isaac Hayes.Shaft: música from the sountrack / Isaac Hayes, comp.; Isaac Hayes, claviers, cant - Publicació: Hambourg: Polydor, 1971. in: http://catalogue.bnf.fr Una gran majoria de les pel·lícules de blaxploitation eren de qualitat més aviat mediocre, sovint violentes i plenes de clitxés i prejudicis: parlaven de prostitutes, de camells, d'assassins en el ghetto. Tots aquests estereotips són avui represos en el gangsta rap, com per exemple el raper Snoop Dog fortament influït per Rudy Ray Moore.Without Rudy Ray Moore, there would be no Snoop Dogg, and that's for real. (Sense Rudy Ray Moore no hi hauria Snoop Dogg.) Rudy Ray Moore, 81, un Precursor of Rap, Dies miniatura|Jim kelly és the Black Samurai. A banda de la temàtica, cada pel·lícula era l'ocasió de proporcionar una banda original de gran qualitat. Tots els grans músics negres dels anys 1970 van mostrar els seus talents: James Brown (Black Caesar), Curtis Mayfield (Superfly, Short eyes), Isaac Hayes (Les nits roges de Harlem), Johnny Pate (Bucktown), Marvin Gaye (Disturbe Man), Norman Whitfield (Why Wash), Edwin Starr (Hell Up in Harlem), Roy Ayers (Coffy, la pantera negra de Harlem), J.J. Johnson (Cleopatra Jones), Willie Hutch (El Mac), Herbie Hancock (The Spook Who Sat by the Door), Barry White (Together Brothers), entre d'altres.
Algunes d'aquestes pel·lícules eren a vegades dirigides per persones blanques (Larry Cohen a Black Caesar) i moltes van ser produïdes per blancs, cosa que va empènyer associacions afroamericanes a rebutjar-les. Per la sobreproducció, el públic se'n va acabar cansant i a final dels anys 70 el gènere va caure en desús.
Algunes icones del cinema de blaxploitation són Pam Grier (a Jackie Brown), Jim Kelly (vist a Operació Dragon, de Bruce Lee), Rudy Ray Moore i Fred Williamson.
El gènere va tenir una gran influència sobre alguns realitzadors contemporanis. Així, Quentin Tarantino els ha retut homenatge en les seves pel·lícules, principalment a Jackie Brown però també a Kill Bill part 1 amb l'ús de la música de la pel·lícula Truck Turner & Cia i altres.
El 2009, la pel·lícula Black Dynamite parodia les pel·lícules de blaxploitation.
Exemples de pel·lícules
1964: The Cool World de Shirley Clarke 1966: The Black Klansman de Ted V. Mikels 1970: Cotton Comes to Harlem d'Ossie Davis 1970: No es compra el silenci (The Liberation of L.B. Jones) de William Wyler 1971: The Big Doll House de Jack Hill 1971: Black Love d'Herschell Gordon Lewis 1971: Les nits roges de Harlem (Shaft) de Gordon Parks 1971: Sweet Sweetback's Baadasssss Song de Melvin Van Peebles 1972: A l'altra banda del carrer 110 (Across 110th Street) de Barry Shear 1972: Black Girl d'Ossie Davis 1972: Blackenstein de William A. Levey 1972: Blacula de William Crain 1972: Come Back, Charleston Blue de Mark Warren 1972: Cool Breeze de Barry Pollack 1972: The Final Comedown d'Oscar Williams 1972: Hammer de Bruce Clark 1972: The Legend of Nigger Charley de Martin Goldman 1972: Melinda d'Hugh A. Robertson 1972: Shaft torna a Harlem (Shaft's Big Score!) de Gordon Parks 1972: Slaughter de Jack Starrett 1972: Space Is the Place de John Coney (amb Sun Ra) 1972: Superfly de Gordon Parks Jr. 1972: The Thing with Two Heads de Lee Frost 1972: Top of the Heap de Christopher St. John 1972: Trick Baby de Larry Yust 1972: Trouble Man d'Ivan Dixon 1973: Black Caesar de Larry Cohen 1973: Black Mama, White Mama d'Eddie Romero 1973: Black Snake de Russ Meyer 1973: Cleopatra Jones de Jack Starrett 1973: Ganja & Hess de Bill Gunn 1973: Detroit 9000 d'Arthur Marks 1973: Foxy Brown de Jack Hill (amb Pam Grier) 1973: Gordon's War d'Ossie Davis 1973: Hell Up in Harlem de Larry Cohen 1973: The Mack de Michael Campus (amb Richard Pryor) 1973: Savage! de Cirio H. Santiag 1973: Scream Blacula Scream de Bob Kelljan 1973: Shaft in Africa de John Guillermin 1973: Slaughter's Big Rip-Off de Gordon Douglas 1973: The Soul of Nigger Charley de Larry Spangler 1973: The Spook Who Sat by the Door d'Ivan Dixon 1973: Super Fly T.N.T. de Ron O'Neal 1974: Abby de William Girdler 1974: The Arena de Steve Carver 1974: Bamboo Gods and Iron Men de César Gallardo 1974: Black Belt Jones de Robert Clouse 1974: The Black Godfather de John Evans 1974: Black Samson de Charles Bail 1974: The Black Six de Matt Cimber 1974: Dynamite Brothers d'Al Adamson 1974: The Education of Sonny Carson de Michael Campus 1974: Get Christie Love! de William A. Graham 1974: The House on Skull Mountain de Ron Honthaner 1974: Thomasine & Bushrod de Gordon Parks, Jr. 1974: Sugar Hill de Paul Maslansky 1974: T.N.T. Jackson de Cirio H. Santiag (amb Jean Bell) 1974: Three the Hard Way de Gordon Parks Jr.
1974: Truck Turner & Cie de Jonathan Kaplan 1974: Uptown Saturday Night de Sidney Poitier 1974: Willie Dynamite de Gilbert Moses 1974: The Zebra Killer de William Girdler 1975: Aaron Loves Angela de Gordon Parks Jr. 1975: Black Fist de Timothy Galfas i Richard Kaye 1975: The Black Gestapo de Lee Frost 1975: Boss Nigger de Jack Arnold 1975: Bucktown d'Arthur Marks 1975: Cleopatra Jones and the Casino of Gold de Charles Bail 1975: Cooley High de Michael Schultz 1975: Coonskin de Ralph Bakshi 1975: Darktown Strutters de William Witney 1975: Dolemite de D'Urville Martin 1975: Friday Foster d'Arthur Marks 1975: Let's Do It Again de Sidney Poitier 1975: Mandingo de Richard Fleischer 1975: Sheba, Baby de William Girdler 1975: Take a Hard Ride d'Antonio Margheriti (amb Jim Brown) 1975: That's the Way of the World de Sig Shore 1976: Black Heat d'Al Adamson 1976: Black Shampoo de Greydon Clark 1976: Black Emanuelle, White Emanuelle de Mario Pinzauti 1976: Brotherhood of Death de Bill Berry 1976: Car Wash de Michael Schultz 1976: Dr. Black, Mr. Hyde de William Crain 1976: L'Enfer des mandigos (Drum) de Steve Carver 1976: Ebony, Ivory & Jade de Cirio H. Santiago 1976: The Human Tornado de Cliff Roquemore 1976: J. D.'s Revenge d'Arthur Marks (amb Glynn Turman i Louis Gossett, Jr.) 1976: The Monkey Hustle d'Arthur Marks 1976: The Muthers de Cirio H. Santiago 1976: Pipe Dreams de Stephen F. Verona 1976: Sparkle de Sam O'Steen 1976: Velvet Smooth de Michael L. Fink 1977: Bare Knuckles de Don Edmonds 1977: Black Samurai d'Al Adamson 1977: Passion Plantation 1977: Petey Wheatstraw de Cliff Roquemore 1978: A Hero Ain't Nothin' But a Sandwich de Ralph Nelson 1978: Blind Rage d'Efren C. Piñon (amb Fred Williamson) 1978: Death Dimension d'Al Adamson 1978: El mag (The Wiz) de Sidney Lumet 1979: Disco Godfather de J. Robert Wagoner 1988: I'm Gonna Git You Sucka de Keenen Ivory Wayans 1990: Hammer, Slammer, & Slade (Telefilm) de Michael Schultz 1990: The Return of Superfly de Sig Shore 1991: New Jack City de Mario Van Peebles 1996: Original Gangstas de Larry Cohen 1997: Steel de Kenneth Johnson 1999: Shaolin Dolemite de Robert Tai 2000: Killjoy de Craig Ross, Jr. 2001: Bones d'Ernest R. Dickerson 2001: Pootie Tang de Louis C.K. 2002: BaadAsssss Cinema, Classified X (documental) 2004: Full Clip de Christopher Morrison 2005: Get Rich or Die Tryin de Jim Sheridan 2008: Black Lightning de Nick Sanford 2008: Hookers In Revolt de Sean Weathers 2009: Black Dynamite de Scott Sanders
Comic-book Paral·lelament a la blaxploitation en el cinema, un moviment similar es va donar en l'univers del còmic amb personatges com: La pantera negra (Stan Lee i Jack Kirby), que apareix el 1966 a Fantastic Four Le Faucon a Captain America, el 1969 Luke Cage a Luke Cage, el 1972 Black Lightning (1977, DC Comics) John Stewart (Green Lantern volum 2, 87, desembre 1971)
Cultura popular Influències i referències a la blaxploitation en la cultura popular:
Clips musicals L'any 2015, el raper Snoop Dogg va reviure en el clip de la peça "So Many Pros", els cartells de pel·lícules de la Blaxploitation.
Altres pel·lícules True Romance, Viure i deixar morir (una aventura de James Bond, encarnat per Roger Moore, fortament marcada per la Blaxploitation), Austin Powers in Goldmember, Training Day, SuperGrave, Jackie Brown, Kill Bill, American Gangster, Inglourious Basterds, i més recentment Django Unchained.
Animacions Aqua Teen Hunger Force personatge de Boxy Brown. Drawn Together personatge de Foxxy Love. Les Griffin Temporada 7 episodi 1 Love Blactually The Boondocks Cowboy Bebop
Videojocs Fatal Fury personatge de Duck King. Max Payne 2: The Fall of Max Payne The Walking Dead de Telltale, on l'heroi Lee és afroamericà.
Referències
Bibliografia
1993: Framing Blackness: The African American Fitxer in Film de Ed Guerraro (Temple University Press) 1995: That's Blaxploitation!: Roots of the Baadasssss 'Tude (Rated X by an All-Whyte Jury) de Darius James (St. Martin's Griffin) 1997: Who Stole the Soul?: Blaxploitation Echoed in the Harlem Renaissance de Brian Dorsey (Institut F'Ur Anglistik Und Amerikanistik)