Melcior Vinyals i Muñoz, o Viñals en grafia antigaÉs la grafia que utilitza la família: Viñals. (Barcelona, 26 d'agost de 1878Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1878, número de registre 4384. - 1938) fou un arquitecte modernista català que va fer bona part de la seva obra a Terrassa, ciutat de la qual va ser arquitecte municipal.

Biografia Melcior Robert Viñals i Muñoz va néixer al carrer de les Moles de Barcelona, fill del tintorer Vicenç Viñals i Planella (1820-1890Va morir, ja vidu de Júlia Muñoz, el 3 de febrer de 1890, segons el Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, número de registre 1545.), natural de Sarrià, i de Júlia Muñoz i Prats (ca.1842-1881Va morir el 4 d'octubre de 1881 a Barcelona, segons el Registre de Defuncions, any 1881, número de registre 5701.), natural de Sant Vicenç dels Horts. Júlia Muñoz fou la segona esposa de Vicenç Viñals, després que ell quedés vidu de Catalina Sabaté i Brunet. Melcior no fou el primer fill d'aquest matrimoni ni l'últim, encara tindria una filla, Francesca, que moriria amb catorze mesos. Melcior fou germanastre de l'arquitecte Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926), amb qui va col·laborar en nombroses obres, de vegades substituint-lo. De fet, Salvador va exercir de pare de Melcior, atès que els veritables pares van morir tots dos abans que Melcior fes dotze anys.

Va obtenir el títol d'arquitecte per la Universitat de Barcelona l'any 1905. El 1908 va ser un dels pèrits del cas de l'esllavissada de terres de la ronda Universitat del 12 de setembre del mateix any, per causa de les obres del clavegueram, un fet que va provocar la mort d'un treballador. En la redacció de l'informe va intervenir també l'arquitecte Joan Bruguera i Roget.

Per desavinences amb el germanastre es traslladà a Terrassa, al carrer de Sant Ignasi, on va realitzar obres força destacades tant d'edificis públics com de particulars, i el pla urbanístic de 1933. El 1909 fou nomenat professor de l'Escola d'Indústries de Terrassa. Aquell mateix any s'inaugurava a Barcelona, el 27 de novembre, un nou teatre, el Gran Teatre Espanyol, de l'empresari Josep Terrés, aixecat sobre les restes del Teatre Circ Espanyol, destruït per un incendi el 1907, i amb el disseny arquitectònic de Melcior Viñals.

Exercí també d'arquitecte municipal a Sant Vicenç dels Horts, on va dissenyar l'edifici consistorial nou, inaugurat el 1927, i a Esparreguera.

L'any 1929 va participar en la creació del Cos d'Arquitectes Municipals d'Espanya, sent nomenat tresorer de la seva junta. La revista d'aquesta entitat, dirigida per Ricard Giralt i Casadesús, va apostar per les mesures urbanístiques alemanyes.

Als anys 1930 va executar obres menors i de manteniment al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Es va casar amb Alejandrina Paquez i Sánchez (1878-1952). El seu fill Frederic Viñals i Paquez (1909-1997) fou també arquitecte, a més de dedicar-se a les curses de motos sidecar. El seu nebot Jordi Audet i Viñals (?-1938), fill de la seva germana Ramona, fou també arquitecte.

La seva obra és fonamentalment d'estil eclèctic, encara que en nombroses ocasions també utilitza, en major o menor grau, el modernisme.

Obres principals miniatura|Torre Orris miniatura|Mercat de la Independència miniatura|Monument a Jaume Jover i Marquet i Valentí Alagorda miniatura|Cementiri Nou de Terrassa Magatzem Corcoy (començament del segle XX) – Terrassa Casa Francisco Perals (començament del segle XX) – Sant Vicenç dels Horts Casa Pere Salisachs (1904) – Barcelona Mercat de la Independència (1904) – Terrassa (amb Antoni Pascual i Carretero) Can Carol (1905) - Sant Vicenç dels Horts Casa Evarist Juncosa (1909) – Barcelona (substituint el seu germanastre Salvador Vinyals) Casa Antoni Pàmies (1909) – Barcelona Casa Pere Roumens (1909) – Terrassa Llar del Soldat (Caserna Guardia Civil) (1910) – Terrassa Magatzem Font Batallé (1910) – Terrassa (amb Josep Puig i Cadafalch) Cal Valls (1910) – Sant Vicenç dels Horts Casa Alegre de Sagrera (1911, reforma) – Terrassa Can Tarrés (1911) – Sant Andreu de Llavaneres Monument a Jaume Jover i Valentí Alagorda, al Cementiri Vell de Terrassa (1912) – Terrassa Cal Muñoz (1912) – Sant Vicenç dels Horts Conjunt urbà del barri del Poblenou (1913) – Sant Vicenç dels Horts Magatzems Torras (1914) – Terrassa Cafè Societat La Vicentina (1914) – Sant Vicenç dels Horts Cases de Joan Batllori (1914) – Sant Feliu de Llobregat Cal Sanahuja (1914) – Sant Vicenç dels Horts Casa Josefa Beltran, actual Casa Badia (1915) – Terrassa Casa Capdevila (1915) – Sant Vicenç dels Horts Conjunt de cases de Cal Mallorquinet (1915-1920) – Sant Vicenç dels Horts Casa Juan Cunill (1916) – Barcelona Ca l'Orris (1917) – Sant Vicenç dels Horts Cal Costa Ubach (1917 reforma) – Sant Vicenç dels Horts Cases Farrés (1917-1919-1932) – Sant Vicenç dels Horts Torre d'aigua (1919) – Terrassa Casa Rigol i casa Casas (primeres dècades del segle XX) – Sant Vicenç dels Horts Cementiri Nou de Terrassa (1920-1930) – Terrassa Casa Boloix (1921) – Sant Vicenç dels Horts Casa Carcasona (1922) – Sant Vicenç dels Horts Casa Francesca Sendra (1922) – Terrassa Casa Bonaventura Cortadella (1924) – Sant Vicenç dels Horts Cases Tuset i Valarrubí o Alonso (1925) – Sant Vicenç dels Horts Ajuntament (1927) – Sant Vicenç dels Horts Mercat del Triomf (1928) – Terrassa Escola d'Economia Domèstica (1929) – Terrassa Casa Juan Sala Martí (1931) – Sant Vicenç dels Horts Villa Montecarlo (1933) – Cerdanyola del Vallès

Referències

Categoria:Arquitectes modernistes barcelonins Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Morts el 1938 Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1878