Príncep de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que ostentà el títol de comte de Siracusa.

Biografia Nascut el dia 22 de maig de l'any 1813 a la ciutat de Palerm essent fill del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. Leopold era net per via paterna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria i per via materna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma. El 1816, amb la creació del regne de les Dues Sicílies, quan tenia tres anys, se li va donar el títol de comte de Siracusa .

A la mort del seu pare el novembre de 1830, el germà gran de Leopold, Ferran II de les Dues Sicílies, el va nomenar tinent general a Sicília.Acton, The Last Bourbons of Naples, p. 48 Com a governador a Palerm, va introduir importants reformes.Acton, The Last Bourbons of Naples, p. 78 Tement la seva popularitat i el desig d'independència de Sicília, va ser destituït del seu càrrec a principis de 1835.Acton, The Last Bourbons of Naples, p. 79 L'abril del mateix any, va ser enviat a viatjar a l'estranger.

El dia 16 de juny de l'any 1837 contragué matrimoni a Nàpols amb la princesa Maria de Savoia-Carignano, pertanyent a la branca de la família reial italiana dels Carignano. La parella tingué una única filla:

SAR la princesa Isabel de Borbó-Dues Sicílies, nada el 1838 a Nàpols i morta uns dies després. No eren compatibles i el seu matrimoni va ser infeliç. Ell era agnòstic i liberal. Ella era conservadora i religiosa, sense res en comú amb ell. Només van aconseguir tenir una filla, Maria Isabel, que va morir menys d'un any després del seu naixement el 1838. A partir d'aleshores van viure vides separades. Ella es va retirar per viure una vida religiosa gairebé en reclusió al seu palau de Chiaia.

El comte de Siracusa va viure a l'estranger entre 1846 i 1850.Acton, The Last Bourbons of Naples, p. 342 Malgrat les seves tendències polítiques oposades, era el germà preferit de Ferran II. Quan va patir un ictus el 1854, el rei estava profundament angoixat. El comte es va recuperar. Com els seus germans, els comtes d'Aquila i Trapani, era un faldiller, però no estava involucrat en escàndols i el seu germà el rei va pagar els seus deutes considerant-lo una ovella negra adorable.Acton, The Last Bourbons of Naples, p. 343 Era un home hedonista descrit com "gran, poderós, amb un rostre atractiu" Senzill en els seus modals, era molt popular. Es va envoltar d'una cort d'artistes, escriptors i músics, que el van seguir des del seu palau a la Chiaia fins a la seva vil·la a Sorrento.

Després de la mort de Ferran II el maig de 1859, el comte de Siracusa va defensar una aliança estreta amb el Piemont.Acton, The Last Bourbons of Naples, p. 388 Tenia una baixa opinió del seu nebot, Francesc II, el nou rei. La seva relació era freda.Acton, The Last Bourbons of Naples, p. 407Acton, The Last Bourbons of Naples, p. 469 L'abril de 1860, Leopold va instar el seu nebot Francesc II a fer concessions liberals.Acton, The Last Bourbons of Naples, p. 471 Al cap d'uns mesos, va anar al Piemont. Va morir poc després a Pisa.

Referències

Categoria:Prínceps de les Dues Sicílies Categoria:Persones de Palerm Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Morts a Pisa