Alain Tanner (Ginebra, 6 de desembre de 1929 - 11 de setembre de 2022) fou un director de cinema suís.
Biografia Estudia ciències econòmiques a la Universitat de Ginebra. Juntament amb Claude Goretta, funda el 1951 el Ciné-club universitaire de Genève. Amb 23 anys, va treballar durant dos anys a la marina mercant.
Entre 1955 i 1958, va viure a Londres on s'interessà pel cinema i trobà una feina al British Film Institute de Londres. El 1957, realitza la seva primera pel·lícula, amb Claude Goretta Nice Time. La pel·lícula obté el premi a la pel·lícula experimental al Festival de Niça de 1957.
De tornada d'Anglaterra, entra com realitzador a la Televisió suïssa romande on produí diversos curts i documentals, com el de les Inundacions de Florència de 1966. El 1962, funda l'Associació suïssa de directors.
El 1968, funda el Grup 5 juntament amb Michel Soutter, Claude Goretta, Jean-Louis Roy i Jean-Jacques Lagrange, instrument de concertació destinat a promoure el jove cinema suís.
Es dona a conèixer des del final dels anys 1960 amb pel·lícules com Charles mort ou vif (1969), La Salamandre (amb Bulle Ogier) (1971), Jonas que aura 25 ans en l'an 2000 (1976), Els Anys llum (1981), que guanyà el gran premi al Festival de Canes, o À la ville blanche (1983), premi Cèsar a la millor pel·lícula.
El 29 de maig de 2008, va rebre el títol de Doctor honoris causa per la Universitat de LausanneTSRinfo.ch Televisió suissA romanda (TSR) i va ser el convidat d'honor de les Trobades de Cinema de GindouTrobades Cinema de Gindou (Lot) , festival de cinema a l'aire lliure que té lloc cada any a finals d'agost. del 23 al 30 d'agost de 2008. Va ser membre del jurat del Festival de Canes 1972 i de la Mostra de Venècia 1983
Les seves idees Tanner creia que sempre cal compartir alguna cosa amb l'espectador, tenir-lo a una distància adequada, ni massa a prop per no adormir-lo, ni massa lluny per no sofrir. Refusava els plans tallats, o massa breus (un petit truc per tenir un so directe encertat). Per Tanner, és « sentir » el món, és a dir la política, i citant Jean Vigo, " Tenir un punt de vista documentat".
Filmografia miniatura|Alain Tanner, per Erling Mandelmann (1993) 1957: Nice Time 1961: Ramuz, passage d'un poète 1962: L'école 1964: Les Apprentis 1966: Une ville à Chandigarth 1968: Doctor B, médecin de campagne 1969: Charles mort ou vif - Léopard d'or al Festival de Locarno 1971: La Salamandre 1973: Le Retour d'Afrique 1974: El centre del món (Le Milieu du monde) 1976: Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000 1978: Messidor 1981: Els anys llum - Gran Premi al Festival de Cannes 1981 1983: A la ciutat blanca - César a la millor pel·lícula 1985: No Man's Land 1987: Una flama al meu cor 1987: La vallée fantôme 1989: La dona de Rose Hill 1991: L'Homme qui a perdu son ombre 1992: Le Journal de Lady M. 1995: Fourbi 1998: Requiem 1999: Jonas et Lila, à demain 2002: Fleur de sang 2004: Paul s'en va
Premis i nominacions Premis 1981: Gran Premi del Jurat (Festival de Canes) per Els anys llum 1984: César a la millor pel·lícula francesa per Dans la ville blanche
Nominacions 1979: Os d'Or per Messidor 1981: Palma d'Or per Les années lumière 1983: Os d'Or per Dans la ville blanche 1985: Lleó d'Or per No Man's Land 1987: Lleó d'Or per La vallée fantôme 1989: Lleó d'Or per La femme de Rose Hill
Referències
Enllaços externs
Web oficial Vidéo: Alain Tanner , dossier des archives de la Television suisse romande Alain Tanner, interview video per Boulevard du Classic
Categoria:Directors de cinema suïssos Categoria:Artistes ginebrins Categoria:Alumnes de la Universitat de Ginebra Categoria:Morts el 2022 Categoria:Nascuts el 1929 Categoria:Morts a Ginebra