Frédéric Chopin va compondre quatre balades per a piano, que s'han convertit en peces molt interpretades pels concertistes, sobretot la primera d'elles; presenten una dificultat tècnica considerable. En origen, la balada era un poema cantat, que barrejava l'element líric i l'èpic. Chopin va compondre les seves balades entre 1831 i 1842, i estaven inspirades en poemes d'Adam Mickiewicz, un escriptor amic del compositor i, com ell, exiliat a París.Chopin: Complete Music Analysis – Ballades A més, la novetat de la utilització d'aquest gènere d'una manera instrumental i la seva relació dins un context nacionalista, d'aquí la seva associació amb l'obra poètica de Mickiewicz, fan de les Balades una unitat estilística i estructural.
La forma Balada des d'una perspectiva històrica Tenint en compte que el terme Balada ha tengut diferents significacions en diferents moments de la història, el més oportú és realitzar una descripció en el sentit més ampli del terme, comentant-ne les seves característiques més generals.
La paraula balada, procedent del llatí ballare, té els seus orígens relacionats amb l'essència popular i la dansa. En un principi, la paraula es va utilitzar en un sentit general per definir un poema curt i simple, amb un caràcter narratiu.
Des de l'edat mitjana i en diverses regions europees es podia interpretar com una dansa, amb un cantant principal i amb persones que ballaven i cantaven la tornada. La lletra es trobava organitzada en estrofes i els versos solien ser rimats. Era de caràcter èpic, de transmissió oral, i amb temes sobre la vida quotidiana. Els escenaris podien ser variats, es solien transportar d'un lloc a un altre i es podien donar ambient inconnexos, passant d'una escena a una altra com per art de màgia.
Així doncs, la balada en els seus orígens contenia elements amb els que els romàntics es podien identificar fàcilment: ambients fantàstics, de llegenda, i amb caràcter èpic. Primerament, durant el , poetes eminents de l'època, especialment a Alemanya, es varen sentir estimulats per escriure noves balades que es corresponien amb les balades més antigues d'origen tradicional o folklòric. Els poetes de l'Sturm und Drang (Herder, Goethe, Schiller) la varen convertir en una narració poètica, amb assumptes trets de la llegenda o de la història antiga i mesclats amb elements fantàstics. Dins l'àmbit musical, és raonable comprendre l'interès que varen sentir molts compositors per aquest gènere.
James Parakilas, descriu aquest procés com: “...Dins el procés de la balada es conta la història d'algú que provoca i rep justícia. Tot i que la balada mostra conflictes humans (i algunes vegades conflictes sobrenaturals), també té la força simple, irresistible, d'un procés natural. El procés de la balada té alguna cosa en comú amb els típics processos de tragèdia i èpica, dos gèneres als quals les balades es varen comparar durant molt de temps...”.
Relació entre la música programàtica i la forma Balada La prematura explosió de l'interès per la literatura romàntica va tenir un paper important estimulant directament els compositors. Era comú trobar música programàtica de caràcter narratiu i sense text que d'alguna manera tingués relació amb les paraules. Alguns exemples són la Sinfonia Pastoral de Beethoven, les Cançons sense paraules de Mendelssohn i el Konzerststück per piano i orquesta de Weber.
També altres compositors importants de l'època havien basat les seves composicions en poemes o programes relacionats amb les seves pròpies experiències, com per exemple el Meeresstille un glückliche Fahrt de Mendelssohn i les Harmonies poétiques et religieuses de Liszt del 1835. També altres obres es troben construïdes sobre programes personals son el Carnaval op. 9 de Schumann, l'Obertura Hebrides de Mendelssohn i la Sinfonia Fantàstica de Berlioz.
No obstant, el punt de vista de Chopin respecte a les composicions de música programàtica és bastant diferent, ja que les rebutjava seriosament. Per ell, la narració instrumental no s'hauria de relacionar amb una història concreta, sinó que sempre deixa oberta la porta perquè l'intèrpret estableixi a la seva manera una relació entre el significat que li inspira la música i els seus propis pensaments. Dit d'una altra manera, per a Chopin el més important de la música no era l'associació que pogués fer el públic amb una imatge extramusical, sinó l'efecte que causava d'una manera abstracta sobre l'oient.
És per aquesta raó que les obres de Chopin porten noms genèrics i neutrals, i no va dissimular el seu enuig cap els editors que adornaven les seves obres amb títols poètics, com es veu en aquesta carta del compositor al seu copista Julian Fontana, escrita el 9 d'octubre del 1841, on critica el seu editor a Londres, C.R. Wessel: “...Si ell ha perdut doblers amb les meves composicions, es deu sense cap dubte als estúpids títols que els ha posat, tot i la meva expressa prohibició...”.
Des de mitjans del diferents compositors varen començar a musicalitzar balades populars. En el la balada era ja un gènere molt utilitzat entre compositors com Schubert, Loewe, Schumann i Liszt, entre d'altres. El 1836 Chopin va publicar una obra per a piano sol amb el nom de Balada.
Per tant, es pot considerar a Chopin tot un innovador d'aquest gènere pel que fa a la música instrumental, ja que fins que es va compondre la Balada núm. 1 op. 23, no s'havia publicat cap obra purament instrumental titulada expressament amb aquest nom.
Context històric miniatura|La Llibertat guiant al poble, d'Eugène Delacroix. Commemora la Revolució de 1830. El context social i polític de Chopin s'emmarca dins un conjunt de revolucions a tot Europa provocades per la Revolució del 1830, un procés que va començar a França (París) amb la insurrecció denominada Les Tres Glorioses, i que ràpidament es va estendre per bona part del continent, ja fos en moviments de tipus nacionalista unificador, com Itàlia o Alemanya, o disgregador, com Polònia i l'Imperi austríac.
Concretament, a Polònia es va produir la Revolta de Novembre, una rebel·lió armada contra el domini imperial rus. Aquest moviment va començar el novembre del 1830 a Varsòvia, protagonitzada per un grup de joves conspiradors que aviat van ser recolzats per bona part de la societat nacional. Malgrat varen aconseguir algunes victòries locals, l'aixecament, convertit en una gran guerra entre rusos i polonesos, va ser finalment sufocat per l'exèrcit rus, numèricament superior.
Quan el conflicte va finalitzar, Polònia va ser dividida entre la Rússia Imperial, el Regne de Prússia i la Monarquia dels Habsburg d'Àustria. Aquest fet va produir una implantació progressiva de la cultura i els costums dels russos i germànics al poble polonès.
En conseqüència, l'any 1831 uns 20.000 habitants creuaven la frontera per no ser capturats, començant una emigració que els va portar en petits grups cap a França i Àustria. Entre els emigrats es trobaven les elits polítiques, artistes i intel·lectuals, i per tant, molta de l'activitat ideològica del país es va donar a l'estranger, com és el cas de Chopin, el poeta Adam Mickiewicz o la científica Marie Curie.
Als anys 1830, traslladant-se a Viena, Chopin intentava a través de la seva música plasmar els seus sentiments nacionalistes i patriòtics, i a la vegada guanyar-se l'aplaudiment d'un públic europeu indiferent al destí de Polònia i la seva cultura. Durant la primera meitat del , el nacionalisme europeu existent entenia a la cultura europea en el seu conjunt, i no com una idea desenvolupada de forma diferent a cada nació. Aquesta sensació de nacionalisme uniforme es veu reflectida als folkloristes que varen convertir la balada en un gènere literari i musical europeu cap al 1830. Això va permetre que les balades amb més renom de cada país es donassin a conèixer per tot Europa, permetent així que els habitants de les diferents nacions poguessin descobrir el repertori de balades de les altres nacions, contribuint així a fer que coneguessin la seva història i idiosincràcia.
Dins aquest contexte, la balada com mitjà de comunicació li degué resultar bastant atractiva a Chopin, precisament perquè tenia significació nacionalista per a quasi totes les nacions europees. Una balada per piano podia estar inspirada en la tradició polonesa, i a la vegada cridar l'atenció d'un públic internacional.
Fou una creença tradicional que les Balades de Chopin eren un relat sobre esdeveniments de la tràgica història de Polònia. Moltes de les obres narratives del mestre polonès mostren una relació amb el context ideològic de la insurrecció i emigració polonesa.
Existeixen diversos estudis sobre les relacions de com Chopin percebia la seva pròpia existencia i els seus vincles amb l'experiència vital relatada pels principals poetes polonesos romàntics i companys seus exiliats a París, com Adam Mickiewicz, Juliusz Slowaki i Zygmunt Krasinski. Un dels estudis més importants és el de Maria Janion i Maria Zmigrodzka, que diu: “...A les biografies de bona part dels representants del romanticisme polonès, el drama històric de la insurrecció del novembre del 1830 s'interioritza profundament i exerceix una influència decisiva en els seus esforços per definir la seva pròpia identitat i comprendre el seu destí...”
Per una altra banda, un article de Karol Berger afirma que:
“... El lloc comú sobre el que es configuren les formes musicals i les formes que defineixen una consciència històrica pot establir-se sobre el concepte de narració. Partint d'aquesta perspectiva, podrem comparar l'estructura temporal de la narració musical de Chopin amb l'estructura temporal dels contes i històries narrades pels seus companys amb l'objectiu de sentir-se identificats i descobrir la seva essència individual i col·lectiva...”
És per aquesta raó que dins les Balades hi trobam una certa semblança pel que fa a l'organització dels paràmetres musicals, en el seu sentit narratiu. Chopin utilitza organitzacions del tema principal similar a les estrofes i també transformacions temàtiques amb modulacions a tonalitats sorprenents per fer evolucionar el discurs, com passa a la narració de les balades literàries.
A més, l'article de Karol Berger també afirma que “...Un element esencial de la pròpia percepció de la vida de Chopin era el de l'orfandat, un sentiment clarament derivat del trauma produït per la separació de la seva terra natal després de la insurrecció del 1830, però que a la vegada superava aquesta dimensió política i històrica particular per convertir-se en una condició general i universal, una sensació de desarrelament i ausència de llar...”
Cada una de les Balades de Chopin consta de parts dramàtiques. Sobretot, els finals de la primera i la quarta presenten algun tipus de lluita, de sofriment, d'expresisons tràgiques.
Associacions entre les Balades de Chopin i els poemes de Mickiewicz miniatura|El poeta Adam Mickewicz, amic de Chopin i patriota polonès. Existeix una gran confusió sobre si realment els escrits d'Adam Mickiewicz varen servir d'inspiració perquè Chopin compongués les Balades. Tot va començar amb un comentari de Robert Schumann que va fer que es formassin gran quantitat d'especulacions al voltant. Des de mitjans del , la majoria d'investigadors han rebutjat la idea que alguna Balada de Chopin tengués el seu model en algun poema en particular. No obstant, el que va fer va ser basar les seves Balades en l'essència i l'esperit del poeta, i no en alguns poemes en concret. És per això que el mateix compositor no ha deixat cap explicació (hem de recordar la poca atracció que sentia cap a la música programàtica).