miniatura|Membres del grup. En la fila superior, Björn Ulvaeus (esquerra) i Benny Andersson; en la fila inferior, Agnetha Fältskog (esquerra) i Anni-Frid Lyngstad
ABBA és un grup suec de música pop format per Agnetha Fältskog, Anni-Frid Lyngstad (Frida), Björn Ulvaeus i Benny Andersson. El nom «ABBA» és un acrònim format per les primeres lletres del nom de cada membre (Agnetha, Björn, Benny, Anni-Frid). El quartet es va formar a Estocolm el 1972, però només van aconseguir fama internacional en triomfar al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974. Des de llavors, ABBA va guanyar popularitat emprant melodies enganxoses, lletres simples i el seu so propi, caracteritzat per les harmonies de les veus femenines i el wall of sound, un efecte musical creat pel productor Phil Spector. Björn i Agnetha van contreure matrimoni mesos abans de la formació del quartet, mentre que Benny i Frida ho van fer el 1978; els quatre van bregar amb les seves obligacions artístiques a la vegada que s'ocupaven de les seves noves famílies. Els seus enregistraments van tenir un impacte comercial que els va portar a convertir-se en els artistes més reeixits de la seva companyia discogràfica —Universal Music Group— i a ser la banda amb més vendes en els anys 1970.
ABBA va ser el primer grup pop europeu a experimentar l'èxit en països de parla anglesa fora d'Europa, principalment Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Canadà i en menor mesura Estats Units. No obstant això, al capdamunt de la seva popularitat, ambdós matrimonis es van dissoldre i aquests canvis es van reflectir en la seva música, en escriure lletres més profundes amb un estil musical diferent. L'agrupació va experimentar un declivi comercial i finalment van decidir separar-se, de manera que el desembre de 1982 van realitzar la seva última aparició com a ABBA.
Després d'un temps fora de l'interès públic, en la dècada del 1990 el llançament de diversos àlbums recopilatoris van fer possible el seu retorn al cim de les llistes de popularitat, i ABBA és ara un dels grups més exitosos, amb vendes estimades entre 180 i 400 milions de les seves produccions musicals a tot el món. La seva música ha estat interpretada per diversos artistes reconeguts, i també és la base del musical Mamma Mia!. L'agrupació és una icona del seu país d'origen, a més d'una figura important en l'expansió de leuropop. Així, la seva popularitat va obrir les portes a altres artistes europeus, la qual cosa fou una de les raons per les quals van entrar al Saló de la Fama del Rock.
Abans d'ABBA miniatura|The Hep Stars, la primera banda de Benny Andersson. Des dels 18 anys, Benny Andersson va ser membre de The Hep Stars, una banda sueca de pop rock que feia versions en suec d'èxits internacionals. Benny tocava el teclat i va començar a compondre temes originals per a la seva banda, molts dels quals es van convertir en èxits locals com: «No Response», «Sunny Girl», «Wedding», «Consolation» i «Speleman». També tenia una fructífera col·laboració amb el compositor Lasse Berghagen, amb qui va escriure i va produir la cançó «Hej, Clown» per al Melodifestivalen 1969, el festival que serveix com preselecció sueca per al Festival d'Eurovisió. El tema va empatar en primer lloc amb «Judy min vän» de Tommy Körberg, però en la segona ronda va quedar en el segon lloc. Aquest primer intent va animar Benny a seguir escrivint melodies per al festival.
De la mateixa manera, Björn Ulvaeus pertanyia a The Hootenanny Singers, un grup suec de música folklòrica i skiffle, que tenien un contracte amb la discogràfica Polar Music. Björn va començar a escriure material per a la seva banda, mentre intentava tirar endavant una carrera com a productor a Polar Music, on es va fer amic de Stig Anderson, l'amo de la discogràfica. Sovint The Hootenanny Singers i The Hep Stars coincidien en diversos espectacles, i aviat ambdós lletristes van entaular una relació professional.
El juny de 1966 van compondre la seva primera cançó junts, la qual es va titular «Isn't It Easy to Say», gravada per The Hep Stars. Stig va veure molt potencial en la seva col·laboració i els va animar a realitzar més composicions. Björn i Benny van començar a tocar amb la banda de l'altre a l'escenari i a l'estudi, però no va ser fins a 1969 quan els dos compositors van escriure i van produir els seus primers èxits: «Ljuva sextiotal», gravada per Brita Borg i «Speleman», l'èxit de The Hep Stars.
Agnetha FältskogA causa de la dificultat per pronunciar el seu nom, en alguns països com els Estats Units i el Japó, Agnetha era anomenada «Anna». va gravar el seu primer àlbum d'estudi quan només tenia 17 anys i els crítics la van reconèixer com una compositora talentosa. De fet, abans de formar part d'ABBA, Agnetha ja havia publicat quatre àlbums i més de quinze senzills a Suècia. La inspiració en els seus primers anys provenia de cantants amb l'estil de Connie Francis, tot i que la majoria de les seves cançons pertanyien al gènere schlager. Juntament amb les seves pròpies composicions va gravar diverses versions d'èxits estrangers i els cantava en els seus gires pels folkparks.
Anni-Frid «Frida» Lyngstad va cantar des dels 13 anys amb diverses bandes de jazz; fins i tot va crear la seva pròpia agrupació anomenada Anni-Frid Four. L'estiu de 1967 va guanyar una competició nacional de talent amb la cançó «En ledig dag», on el primer premi era un contracte amb la discogràfica EMI i una presentació en directe en un popular programa de televisió. SVT va transmetre l'episodi en el «Dagen H», que va obtenir un alt nivell d'audiència durant la presentació de Frida. D'aquesta manera va llançar diversos senzills amb EMI i va tenir un èxit significatiu en les llistes de ràdio sueques. A partir de 1969, Frida va començar a viatjar i a presentar-se amb regularitat en els folkparks, a més de fer aparicions a ràdio i televisió. El 1971 es va posar en contacte amb Benny per produir el seu primer àlbum, d'on va aconseguir el seu primer senzill número u. En aquesta cançó, «Min egen stad», els quatre futurs membres d'ABBA cantaven en els cors.
Prèviament, Frida va conèixer Björn el 1963 durant el concurs de talent, i a Agnetha durant un programa de televisió a principis de 1968. El març de 1969, Agnetha va conèixer Björn en un concert, es tornaren a trobar durant l'enregistrament d'un especial de televisió i aviat es van convertir en parella. L'1 de maig d'aquest any, Frida va participar en el Melodifestivalen 1969, on va conèixer Benny. Unes setmanes després es van veure en un concert i al cap de poc també es van comprometre, però fins a 1978 no van contreure matrimoni. The Hep Stars i The Hotennany Singers es van desintegrar a finals de la dècada de 1960, per la qual cosa Björn i Benny van començar a gravar el seu primer àlbum com a duo, anomenat Lycka, el qual contenia composicions fetes al llarg d'aquests anys. Frida i Agnetha van col·laborar en els cors d'alguns temes.
L'abril del 1970, quan els quatre estaven de vacances a Xipre, el que va començar com un cant per diversió a la platja va acabar en una presentació improvisada davant els Cascos Blaus de l'ONU. Aquesta seria la primera presentació dels futurs membres d'ABBA. En setembre de 1970 va sortir a la venda l'àlbum Lycka, acreditat simplement al duo Björn & Benny. Per promocionar-es van llançar com a senzills els temes «Det kan ingen doktor hjälpa» i «Tänk om jorden vore ung», amb Agnetha i Frida com a coristes, que van obtenir un èxit moderat. Finalment, l'1 de novembre de 1970 a Göteborg els quatre van presentar un espectacle de cabaret anomenat Festfolk —un joc de paraules en suec que significa 'festa de la gent' o 'parelles compromeses'—, que rebé crítiques negatives. Juntament amb altres números, el quartet cantava l'èxit de Björn & Benny «Hej, gamle man» i cançons dels seus propis àlbums. L'espectacle no va captar l'atenció del públic i, després d'una curta gira per Suècia per part dels quatre, van decidir concentrar-se en els seus projectes individuals de nou.
Formació del grup (1971-1973) Poc després del llançament de Lycka, Agnetha va llançar el seu quart àlbum d'estudi, När en vacker tanke blir en sång i va contreure matrimoni amb Björn el 6 de juliol de 1971, en una cerimònia que la premsa de Suècia va qualificar com «les noces de l'any». Agnetha, Björn i Benny van començar a presentar-se junts aquell estiu i van aparèixer en alguns concerts i programes de televisió. Per la seva banda, amb l'ajut de Benny, Frida va començar a produir la seva primera producció discogràfica, Frida, el qual va ser llançat en març de 1971 i va obtenir bones crítiques. Stig Anderson es va fixar la meta d'entrar al mercat internacional amb la música de Benny i Björn: «Un dia el seu duet escriurà una cançó que es convertirà en un èxit mundial», va predir. Stig va animar Björn i Benny a escriure un tema per al Melodifestivalen, i després de dues entrades rebutjades en 1971 («Det kan Ingen Doktor Hjälpa» i «Välkommen Till Världen»), van inscriure en el Melodifestivalen 1972 una nova cançó, «Säg det med en sång», interpretada per Lena Anderson. Tot i que el tema va quedar en tercer lloc, va esdevenir un èxit a Suècia i va convèncer Stig que anaven per bon camí.
No obstant això, els primers senyals d'èxit internacional van arribar per sorpresa el març de 1972, quan CBS Records va llançar al Japó el senzill de Björn & Benny, «She's my kind of girl», que va arribar al número set de les llistes dOricon. Encara que van llançar dos senzills més al Japó —«Merry-Go-Round" i "Love Has Its Ways»— no van aconseguir repetir l'èxit. No obstant això la popularitat de «She's my kind of girl» els va assegurar un lloc per representar Suècia al Festival Yamaha Music, celebrat a Tòquio. El novembre d'aquell any, Björn & Benny van viatjar al Japó amb les seves parelles, que també els van acompanyar a l'escenari interpretant el tema «Santa Rosa», que finalment no va obtenir cap guardó.
El primer èxit
Björn i Benny van continuar amb les seves composicions i van experimentar amb nous sons i arranjaments vocals. Finalment el 29 de març de 1972, els quatre van gravar una cançó anomenada «People Need Love», amb més versos cantats per les dones, i on aquestes veus adquirien més importància. Tots es van entusiasmar amb el nou so i Stig va decidir publicar-lo com a senzill el juny de 1972, amb la seva discogràfica Polar Music, a causa que els quatre no havien pensat el fet de crear un grup; el llançament va ser acreditat simplement a Björn & Benny, Agnetha & Anni-Frid.Com que Agnetha y Fridaenien tenien un contracte discogràfic amb una companyia diferent, la portada del senzill incloïa la llegenda «Agnetha Fältskog per cortesia de CBS-Cupol AB - Frida per cortesia de EMI». «People Need Love» va arribar al número 17 en les llistes combinades de senzills i àlbums a Suècia, suficient per convèncer-los que es trobaven enmig d'alguna cosa bona. El senzill també va esdevenir la seva primera entrada a les llistes de popularitat als Estats Units, on va arribar al número 114 en la llista de Cashbox i al lloc 117 de la llista Record World. Aquí es deien Björn & Benny (with Svenska Flicka)En català: ‘Björn & Benny (amb les noies sueques)’. i el seu segell discogràfic era Playboy Records. No obstant això, d'acord amb Stig, «People Need Love» va poder tenir un èxit més gran als Estats Units, però una discogràfica petita com Playboy Records no tenia prou mitjans de distribució per satisfer la demanda.