La centàurea solsticial (Centaurea solstitialis) és una espècie de planta amb flors del gènere centàurea (Centaurea) dins la família de les família de les asteràcies (Asteraceae). L'epítet llatí solstitialis fa referència al fet que pertany al solstici d'estiu, és a dir que floreix des de l'estiu (de juliol a novembre). És una planta nativa d'Europa, Àsia central i occidental i el nord d'Àfrica. S'ha estès a altres llocs, especialment als Estats Units on va arribar a través de les llavors d'alfals contaminat i on es considera una planta invasora nociva.
També s'anomena card estrellat, centàurea, narrioles i; i s'han recollit les variants lingüístiques arniola, auraiola, auraioles, auriola, centaura, centaura solsticial, marriola, raniola, renicuoles, renigrola, reniquiola, reoles i riola.
Morfologia Centaurea solstitialis és una herbàcia anual de 20 a 100 cm d'alt que durant els seus primers estadis vegetatius forma una roseta no espinosa. Quan s'acosta l'estiu produeix tiges floríferes amb nombrosos capítols espinosos que contenen de 10 a 50 flors grogues que produeixen els aquenis. És una planta espinosa vulnerant d'aspecte amenaçant però que també conté substàncies d'ús medicinal.science direct Espècies semblants a Centaurea solstitialis són l'obriülls (Centaurea calcitrapa), Centaurea sulphurea, una altra oriola (Centaurea melitensis) i bracera (Centaurea aspera).
Ecologia Centaurea solstitialis és una planta ruderal que habita llocs pertorbats com les vores dels camins o els conreus. Als Països Catalans, on viu des del nivell del mar als 1.200 m, manca a les Illes Balears.Bolòs i Vigo flora dels Països Catalans
Control miniatura|Centaurea solstitialis Es fan servir els herbicides que controlen l'auxina. Alternativament el glifosat. També es fa servir la crema controlada.
Aquesta espècie, pel seu gran sistema radicular i l'elevat nombre de llavors en el banc de llavors del sòl, de vegades resulta resistent a la sega i la crema controlada i ha estat l'objectiu de l'estudi de sistemes de control biològic a través d'insectes fitòfags.Pitcairn, M. J., B.Villegas, D. M. Woods, R. Yacoub, and D. B. Joley. 2008. Evaluating implementation success for seven seed head insects on Centaurea solstitialis in California, USA, p. 610-616. In M. H. Julien, R. Sforza, M. C. Bon, H. C. Evans, P. E. Hatcher, H. L. Hinz, and B. G. Rector (editors), Proceedings of the XII International Symposium on Biological Control of Weeds. La Grande Motte, Montpellier, France (in press). i de fongs com Puccinia jaceae var. solstitialisFungus Unleashed To Combat Yellow Star-thistle from the U.S. Department of Agriculture website o Synchytrium solstitiale Voigt K., A.V. Marano, & F.H. Gleason. 2013. Ecological & Economical Importance of Parasitic Zoosporic True Fungi. in: The Mycota: A Comprehensive Treatise on Fungi as Experimental Systems for Basic & Applied Research Vol. 11 Agricultural Applications. 2nd edition Eds: K. Esser & F. Kempken. Springer: New York pg.243-270.
Referències
Enllaços externs
Species Profile--Yellow Star Thistle (Centaurea solstitialis), National Invasive Species Information Center, United States National Agricultural Library. Lists general information and resources for Yellow Star Thistle. USDA Profile - Centaurea solstitialis (yellow star-thistle)
Categoria:Asteràcies