La impremta Tastu va ser una empresa de Perpinyà que durant vuitanta-cinc anys (1792-1876) es dedicà a les arts gràfiques (com a impremta i com a editorial), a la comercialització de llibreria, i a l'edició de publicacions periòdiques. Al llarg de la seva existència tingué diverses denominacions socials, i segones les èpoques s'anomenà Imp. Reynier & P. Tastu (1793-1797), Imp. Tastu & Veuve Reynier (1797-1804), Imp. P. Tastu (1805-1816 i 1821-1822), Imp. Tastu, père et fils (1817-1820), Imp. Mademoiselle Antoinette Tastu (1823-1870) i, finalment, Imp. Falip-Tastu (1871-1876). L'empresa s'identificà essencialment amb Pere Tastu i la seva filla i successora Antoinette, membres d'una de les famílies perpinyanenques d'impressors, com ho foren també els Vigé i els Reynier.
Història La Tastu prengué el relleu d'un històric establiment rossellonès, la impremta Reynier. El darrer impressor de la família Reynier havia estat en Joseph-FrançoisJoseph-François Reynier a: p. 514 i era cunyat de Pere Tastu, el jove fill d'un procurador perpinyanenc. Ambdós s'associaren públicament en la impremta del primer el 1792 (des del 1781 En 140 p, extret de: tenien un contracte d'associació privat). Reynier morí el 1797, i el succeí en la societat nominalment la seva vídua (Rose Reynier, germana de Pere Tastu), encara que el nou contracte d'associació amb Pere Tastu va ser signat per les seves filles, Anne Reynier i Paule Pouderous.
Pere Tastu i Mundi (en la forma de la Gran Enciclopèdia Catalana o Pere Tastu, en la forma que consta a les seves impressions de Goigs (1910) o Pierre TastuPierre Tastu a: Capeille Dictionnaire... (1914) p. 606 en el seu nom legal i que usà més sovint) havia nascut a Perpinyà el 8 o el 10 d'abril del 1758 i hi morí el 18 de novembre del 1822. De família distingida, era fill de Rosa Mundi i de Pierre Tastu, procurador davant el tribunal del Consell Sobirà del Rosselló; nebot de Josep Tastu (rector de la universitat de Perpinyà el 1759); i cosí de François Tastu (professor de la universitatFrançois Tastu a: Capeille Dictionnaire... (1914) p. 606) i dels germans d'aquest i destacats revolucionaris AbdonAbdon-Sennen Tastu a: Capeille Dictionnaire... (1914) p. 606 i Aleix Tastu, cosa que el relacionava favorablement amb el poder constituït. D'ofici impressor, en Pere primer treballà en associació amb el seu cunyat Joseph François Reynier (1793-1797) i posteriorment ho feu amb la vídua d'aquest (1797-1804). El 1804 es liquidà el contracte d'associació i l'empresa quedà en les mans úniques d'en Tastu. Fins al maig del 1815, però, en Pere no obtingué la llicència d'impressor, i no havia estat fins al 1814 que la vídua Reynier havia signat un contracte exprés de cessió de tots els drets sobre el negoci, i de transmissió del títol d'"Impressor del Rei" obtingut pels seus difunts sogre Jean-Baptiste, i marit Joseph-Francois. Durant uns anys, Pere Tastu dirigí l'empresa en solitari, fins que el 1817 prengué el seu fill Josep Tastu com a col·laborador i amb ell publicà amb el nom "P. Tastu père et fils". En morir en Pere el 1822, es feu càrrec de la impremta la seva filla Antoinette, atès que en Joseph s'havia establert a París el 1820, on havia adquirit i gestionava una gran impremta. Pere Tastu fundà diverses publicacions periòdiques d'àmbit nord-català, com la Feuille d'Affiches, Annonces, Avis Divers (1815) i lAlmanach du Département des Pyrénées-Orientales (1805-70), que continuà la seva filla. Com a impressor de la Prefectura, Tastu també tingué cura del periòdic bilingüe català-francès Recueil d'instructions, d'avis, d'experiences et decouvertes concernant les diverses branches de l'agriculture, de curta vida, que feu publicar el prefecte Hubert Charvet.
Antoinette Tastu (Perpinyà, 25 de gener del 1791 - Perpinyà, 15 de desembre del 1870) era fillaAntoinette Tastu a: Capeille Dictionnaire... (1914) p. 609 de l'impressor Pere Tastu i de Thérèse Blasi. En morir el seu pare el 1822 demanà a la prefectura dels Pirineus Orientals la transmissió de les llicències de llibreria i d'impressió del seu pare, que li foren atorgades el 20 d'agost del 1823. Pels voltants de 1830 prengué un treballador de l'empresa, Jean-Baptiste Rodange, com a gerent del Journal des Pyrénées-Orientales que la impremta Tastu publicava, i posteriorment, i per raons legals, Rodange passà a figurar com a propietari (nominal) del periòdic. Al llarg de la seva dilatada carrera, Antoinette Tastu publicà un gran nombre d'obres, d'on en sobresurten, per exemple, el Voyage pittoresque del cavaller de Basterot, primera mostra d'impressió litogràfica a Perpinyà, i que es va publicar en fascicles d'aparició quinzenal; diversos volums dedicats a balnearis de la Catalunya Nord (Banys de Molig, Banys de Vernet, Banys d'Arles, Banys de la Presta) o una peça tan curiosa com la impressió en seda d'uns Couplets chantés sur le théatre de Perpignan en l'ocasió de la visita que, el 10 de novembre del 1929, va fer Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies (duquessa de Berry) a la capital del Rosselló.
En morir Antoinette Tastu el 1870, soltera i sense descendència, la impremta passà a la seva neboda (filla del seu germà Jacques) i hereua Caroline Falip (née Tastu), i la raó social esdevingué imprimerie Felip-Tastu o Typographie Falip-Tastu. L'empresa entrà en decadència i, l'any 1876, els Falip vengueren la impremta i abandonaren Perpinyà. Si en un primer moment, els germans Alavaill continuaren el negoci, l'empresa passà definitivament a Jules Rondony poc després, i un llibre publicat ja l'any 1877El llibre: () donava per a la "Typographie Rondony" l'adreça de l'establiment com "rue de Quatre Septembre, 3" (aquest carrer naixia a la plaça dels Blanquers, darrera adreça de la impremta Tastu). El 1880, el mateix Jules Rondony publicà una altra obra donant l'adreça de la plaça dels Blanquers, cosa que explicitaria la continuïtat física entre l'establiment dels Falip-Tastu i el de Rondony. indicava "Typographie Rondony, successeur de Mlle Antoinette Tastu".
Al llarg dels anys, el negoci canvià diverses vegades d'adreça, sempre en el barri antic de la ciutat: el 1805 i el 1807 era al carrer de Sant Joan, núm. 42, i als anys 1810 i 1816 tenia la seu al número 2370 del carrer de la Prefectura; el 1828 i encara el 1862 era al número 5 del mateix carrer. El 1866 i fins al 1870 era a la plaça Laborie 16, el 1871 i 1872 donava l'adreça del Quai de la Préfecture núm. 1 i el 1872 apareixia al Rond-Point des Tanneries
Línies empresarials De la impremta Tastu es poden destacar diverses línies de producte, o sectors de negoci. La tasca d'imprimir productes per compte d'altri fou la més important, i la que més l'acostaria a un impressor modern; en aquest sentit, la impremta heretà dels Reynier el títol d'"impressors del Rei", cosa que li donava un dret preferent en la impressió de documents oficials. En els anys posteriors a la proclamació de la República francesa el títol es convertí en "impressors de la Prefectura". Amb el restabliment monàrquic, els Tastu tornaren a usar el segell d'"impressors del rei", però a la mort d'en Pere Tastu es perdé el privilegi oficial, i Antoinette Tastu ja no el pogué usar. A banda d'això, però, els Tastu editaren per a un gran nombre de particulars, associacions i entitats. A l'apartat Selecció d'impressions es recull una mostra de publicacions amb peu d'impremta Tastu, però per força hi hagué moltes més impressions menors (targetes de visita, fulls volants, blocs de rebuts, estampetes, potser fins i tot envasos de cartó) que no mencionaven impressor i que, si haguessin sobreviscut fins al present, difícilment se li podrien atribuir amb certesa.
En segon lloc, la impremta Tastu, com s'havia anat fent en els segles anteriors, també doblà com a editora per compte propi o en associació amb els autors dels textos. Aquest paper ja començava a estar en decadència al , en pro de l'especialització industrial en les arts gràfiques, però encara es mantenia en poblacions de segona línia, on el volum de negoci aconsellava diversificació més que especialització. Serveixi de referència que, a París, Joseph Tastu tenia una impremta coetània a la de la seva germana Antoinette, i que en els llibres distingia pràcticament sempreAlgun llibre excepcionalment fou editat particularment pel mateix Joseph Tastu: l'establiment d'impressió ("imprimerie Tastu") del lloc de comercialització (normalment llibreries: "chez Baudouin frères", "chez Ladvocat", "chez A. Dupont").
A diferència de la seva homònima de París, la perpinyanenca impremta Tastu tenia llibreria, que tant venia publicacions pròpies, com d'altri, com altres productes (tabacComet L'Imprimerie à Perpignan (1908) p. 299). Un cop dit això, molt esporàdicament, en l'edició d'algun o d'algun altre llibre en concret s'indicà que la impremta Tastu de Perpinyà feia únicament paper d'impressor (com la impremta cosina parisenca), i que la producció editorial o la comercialització la farien altres.
Un quart paper dels Tastu fou com a editors de publicacions periòdiques, xifrades fonamentalment en el Journal de Perpignan et des Pyrénées-Oriantales (amb diversos noms), els Rapport (memòries o informes) anuals del Consell General i l'anuari Almanach du département des Pyrénées Orientales.
Publicacions en català Les publicacions de la impremta Tastu foren quasi exclusivament en francès, i només s'han localitzat una dotzena d'impressions dels Tastu en català (sobre unes quatre-centes vuitanta publicacions ressenyades), cosa que representaria el 2,5% del total de la producció. De forma anecdòtica, també feren com a mínim dues impressions en castellà. Aquestes publicacions en català es poden agrupar en quatre categories principals:
Publicacions oficials del període revolucionari post-revolucionari adreçades als pagesos rossellonesos i publicades de forma bilingüe francès-català per a millor comprensió d'un públic encara catalanoparlant: el periòdic Recueil d'instructions...concernant les diverses branches de l'agriculture (que només publicà tres números el 1801) i la Instruction sur la maladie des bêtes a laine (1804). Publicacions oficials en ocasió de les guerres amb Espanya, i destinades als catalans del Principat: Proclamatio Los representants del Poblé Francés prop la Armada dels Pyrénées Orientals... (1794-1795, guerra Gran); Proclama. Nos, Mariscal del Imperi, Duch de Tarento... (1810, guerra del Francès); Proclama. Lo duc d'Angulema, generalíssim del Exèrcit dels Pirineus... (1823, expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís)Una de les publicacions en castellà de la impremta Tastu també fou en ocasió de la guerra del Francès, i s'adreçava als espanyols: Proclamacion del mariscal del Imperio, Augereau... (1809) Impressions de goigs, element clau en la devoció en llengua catalana al Rosselló. Se n'han localitzat de publicats per Pere Tastu (Goigs del Glorios ancangel Sant Miquel (1807) i Goigs de Nostra Senyora del Mont (1810)), i diversos d'estampats per Antoinette Tastu (molts d'aquests sense datar). Atès, però, que eren fulls de baixa conservació i poc cost, presumiblement n'hi hagué més edicions de les ressenyades ací. Obres de literatura popular, publicades a partir del 1849, generalment en un català corrupte afrancesat i en un estil informal, algunes assimilades amb posterioritat al concepte de les catalanades d'Albert Saisset: Cansons genoudistes (anònim, 1849); Las disgracis den Pique-Aragnes (anònim, 1860); Los dous fourestés a la coumédi (de Joseph Bergnes, 1861); Al campagnart a casa d'al parrouqué (Tronchoudacol, pseudònim, 1874).
Periòdics miniatura|Portada del "Journal de Perpignan et des Pyrénées Orientales" (29.12.1821) Selecció